Educació a debat?

Ahir el programa 30 minuts, un equip de professionals que saben prendre el pols a l'actualitat, va posar el dit a la nafra de l'educació. I mai més ben dit, una tercera part dels estudiants que estan acabant l'ESO, no arribarà a obtenir el Graduat i, pitjor, potser ni tant sols vulgui aprendre un ofici i s'estigui pel carrer sense res a fer...

O, per exemple, actituds violentes o com a mínim molestes que trenquen el ritme d'una classe... Estancament i, a vegades, agressions als estudiants més brillants. Falta d'adequació dels continguts curriculars als adolescents amb problemes lleugers d'aprenentatge... que al final es tornen massa greus per a ells mateixos com per la pròpia societat.

No parlo de societat com una mena d'ens subjectiu que sembla dominat pels interessos de caire especulatiu o explotador... Sinó d'un conjunt de persones que pel bé de la convivència han de mantenir obertes tota una sèrie d'oportunitats en referència a uns mínims de culturització, d'identitat comuna (drets fonamentals, valors cívics de ciudadania...) i accés a una feina digne en les seves condicions.

No és cap broma! Si volem passar a tenir una societat del coneixement (a vegades, em sembla un contrasentit) tant a nivell ciutadà com laboral... Prevaleix la capacitació de tots els integrants de la societat en aspectes tals el dret a personalitzar, en la mesura que sigui possible i tenint en compte valors tals com la disciplina o els objectius a assolir, uns coneixements de caire estàndard.

Tanmateix, i també és prou important, s'ha d'educar a les persones perquè siguin capaces de bestreure críticament el coneixement de dins els recursos que ofereix la xarxa, de la palla que també hi circula. O, com a mínim oferir una mediació de confiança... Penseu que l'accés a la xarxa podria permetre a una persona reciclar-se tota la vida, fos quina fos la seva feina o la seva formació.

Ricard Monistrol