Encara resten les castes...

Tot que el govern de la Índia, precisament ara és d'esquerres, vulgui portar a terme un pas més cap a l'abolició de les castes, la cosa s'ha complicat...

No obstant, hem de recordar que des de fa anys la constitució de la Índia (1950) va abolir de forma molt teòrica el sistema de castes, que pel que es demostra encara perviu.

Però què ha fet el govern ara per promoure una igualtat i que ha despertat tant de ressò en contra? Reservar places per a les “castes” més baixes, incloses la dels “intocables” (penseu que la feina habitual seva està en les latrines.), per a l'educació superior i per a places qualificades a les empreses del sector privat

Les crítiques han arrauxat el debat de la meritocràcia per sobre les “castes” i els empresaris no han trigat gens a demanar que en tot cas aquesta reserva sigui de caire voluntari. És a dir, les possibilitats pels intocables serien quasi nul·les.

Però, per l'altre cantó, hi han crítiques, que al meu parer, que si encerten el punt dèbil d'aquestes propostes: no es promou l'educació infantil i primària en els llocs desfavorits propis d'aquestes “castes”.

Si no comencen pel principi de la seva infantesa com pot acabar un “intocable” a la universitat?
No sé... L'Índia s'està convertint en una potència tecnològica de primer ordre tant en biotecnologia com en informàtica. Si es donessin les possibilitats a tota la població fos quin fos el seu origen podria arribar la riquesa, encara que amb comptagotes, a tot l'immens país.

Tanmateix, a nivell simplement de drets fonamentals, no hi ha millor manera d'alliberar a un home que donant-li educació. Potser això és el que fa basarda?

Ricard Monistrol