Els elefants també ploren
No és cap títol de cap pel·lícula, ni novel·la, ni de cap “culebró” (se'n recordeu d'una que s'anomenava “los ricos también lloran”)....
Sinó, és el resultat d'una investigació científica realitzada per la Universitat de Sussex del Regne Unit amb paquiderms residents a Kènia (http://www.sussex.ac.uk/press_office/media/media513.shtml) segons informa Olalla Cernuda:
Es palesa com els elefants ploren les restes de congèneres seus morts, inclòs siguin restes òssies, i, el més “humà” de tot, que augmenta el seu dolor si les restes corresponent a algú directament vinclat, és a dir, família.
Tanmateix, la novetat d'aquest descobriment és que aquest comportament sols s'havia registrat en humans... Però, si em permeteu una reflexió... No sembla que en contraposició als elefants moltes persones estan perdent el seus valors com a humans?
Perquè ho dic? No és qüestió de ser un assassí, un maltractador psíquic i/o físic... o un racista. No fa falta. Però, si ens fixem en l'ambient que es respira o, es sofreix, a la societat occidental sembla talment que en ambients econòmics es promogui més els fins (€,€,€...) més que no els mitjans, al cap i la fi, humans (deslocalitzacions salvatges, expedients col·lectius d'acomiadament, la patronal CEOE està proposant “flexibilitzat” l'acomiadament sempre en contra del treballador...).
No obstant, i en l'ambient de cada dia? Qüestions que haurien de ser respectades per tothom com béns d'interès social, per tant, d'ús de tots els segments socials (per exemple, l'habitatge o l'espai comú de convivència) tenen certa tendència a apropar-se a la teoria de la selecció de les espècies de Darwin massa a la valenta...
I per l'altre cantó, estem descobrint que els elefants tenen molt clara la solidaritat al proïsme. Quin món...
Ricard Monistrol
