Fonamentalismes? No, gràcies!

Fixeu-vos fonamentalisme ve de la paraula fonament. Ve a dir que qualsevol actualització i/o desviació d'una manera de pensar o de creure es considerada contrària als seus orígens o essències... Pot semblar estrany però jo l'associo a extremisme. Al cap i la fi totes dues acaben en isme.

Perquè ho dic? La pròpia evolució d'una idea o creença ha de mantenir un diàleg constant amb el seu entorn. Amb això, aconseguim que la societat pugui dir-li la seva i qui pretén convèncer amb la seva idea o creença tingui la oportunitat d'adaptar-la a noves fites de convivència, comprensió, civisme i solidaritat.

Pot ser que alguna vegada hagi estat positiu tornar als orígens, encara que ho dubto. Normalment sempre hi han hagut morts per entremig... Però, una cosa si que començo a tenir clara si els fonamentalismes del segle XX eren de caire ideològic (comunisme contra capitalisme) sembla que en aquests primer anys s'està destapant un “clàssic” fonamentalisme: el religiós!

Primer, L'arxicercat Bin Laden va tenir una perfecta excusa per formar el seu grup especialitzat en actes terroristes contra musulmans i cristians: la instal·lació d'una base d'EUA a Aràbia Saudí trencava la inviolabilitat “sagrada” d'un dels països que concentra més llocs sagrats de l'islamisme.

Segon, Txetxènia i Rússia converteixen una qüestió de sobirania nacional en una de religiosa. Tercer, un “sospitós” integrista cristià, George W. Bush, (el nom de Déu va sonar a l'hora de l'atac!) es carrega un dels únics estats de la zona, tot sent una despietada dictadura, de caire laic i, de passada, les teories de l'evolució de caire científic...

Podem continuar amb la brutal resposta d'alguns “fonamentalistes” a les caricatures de Mahoma, i ja molt més a prop, ahir nit un altre “fonamentalista” posava una bomba molt a prop del camerí de Leo Bassi... Perquè? A uns quants no els agrada el to satíric del seu nou espectacle La Revelación, precisament contra l'excessiu protagonisme que volen adquirir les creences religioses (cristianes preferentment) en la societat actual....

Vés quines coses! Amb aquesta acció no tinc cap més remei que refermar la meva opinió contrària a tota mena de fonamentalisme que atempti contra els drets fonamentals d'una persona, sigui dona (sobretot aquest aspecte) o home que no vulguin “combregar” (mai més ben dit!) amb el fonament estricte i sever de la creença o idea...

Primer la llibertat de pensament i d'expressió de cadascú, i desprès, el respecte a les idees dels altres...

Ricard Monistrol