Escenari de pau a Euskadi?

Insistents rumors anuncien que d'un moment a l'altre ETA proclamarà com a mínim una treva o inclòs l'abandonament de les armes... Tanmateix, encara que tothom ha de prendre's amb molta calma i prudència aquest futur escenari, podem provar de reflexionar-hi...

A nivell de partits polítics “legalitzats” sembla que en cas de futur escenari hi hauran “vencedors” i “vençuts”. Fixem-nos, el PP ha anat insistint de forma “desagradable” sobre la no conveniència d'establir un marc de diàleg amb la banda armada. Inclús ha arribat a assenyalar que si el President Zapatero arriba a dialogar, es consumaria una de les majors traïcions a les víctimes del terrorisme. A quines? A la AVT quasi exclusivament... Tanmateix, aquesta associació s'ha destacat de forma com a mínim “sospitosa” de recolzar cegament al PP.

No és cap secret que en l'anterior legislatura l'equip directiu de l'AVT va ser obligat a dimitir sota les acusacions de corrupció, que encara ara no s'han demostrat. També és de clar coneixement públic, que la resta d'associacions de terrorisme de les CC.AA van trobar una falta manifesta de suport en forma de fons, gestió d'ajudes i tractament psicològic ja des del primer moment que l'actual equip directiu va agafar les rendes...

Sembla talment que qualsevol possibilitat de pau pugui portar conseqüències nefastes al PP, per una simple raó: qui aconsegueixi l'acord de pau s'endurà el gat a l'aigua de la governabilitat per a les properes eleccions.

I tot veient que actualment el PP està més interessat en promoure un escenari d'odi entre CC.AA (preferiblement contra Catalunya i Euskadi) i que “sembla” aportar molts dividends polítics d'una paranoica i esquizofrènica població que necessita tenir un cap de turc on descarregar la mala jeia de tota la seva existència...

Quina mena de democràcia “lliberal” tenim? On un dels partits majoritaris i part de l'altre semblen tenir molt clara la idea d'imposició, insults i desqualificions per sobre la de diàleg, respecte i comprensió de les idees d'altri sempre que s'expressin en paraules...

Em sembla talment que acabar d'una vegada amb els impostos revolucionaris, poder anar a un lloc a l'altre sense escolta, oblidar-se de no poder parlar amb altres ciutadans per l'abisme que s'ha anat creant. Com per exemple un disbarat com una casa: la líder del PP Basc va negar-se a ser entrevistada per na Mònica Terribas pel fet que el sr. Otegi havia estat entrevistat per ella, si us plau! Què es va contaminar? Quina falta de senderi! No és molt millor un escenari de pau activa sense cap mena de violència?

En el fons penso que la famosa aliança de civilitzacions del sr. Zapatero tindria un bon camp d'experimentació dins del propi estat espanyol...

Ricard Monistrol