Partit molt popular...

Ja sabem massa sobre la campanya del PP contra l'estatut de Catalunya i contra diverses formes de convivència que vam encetar a Catalunya a principis dels anys 80 del proppassat segle. Com per exemple la immersió lingüística dels nens de primària i secundària que els permet agafar un domini natural de la llengua catalana, tot mantenint un aprenentatge d'una altra llengua vehicular com és el castellà.

Bé, segons el PP això no té res a veure amb els catalans (sic). Però com qui no vol la cosa... Boicot a productes catalans, recollida de signatures, renúncia de possible candidats a la CEOE pel seu origen (dit ahir, a la Nit al Dia), preferir que Fecsa-Endesa, per cert d'origen català: ENHER, FECSA, HECSA... (Qui ho diria... No?), sigui absorbida abans per una multinacional estrangera (preferiblement d'EUA? Com per exemple ENRON?) que no pas per Gas Natural...

No obstant, aquesta campanya s'ha cobrat la seva primera víctima, petita des del punt de vista del portaveu del PP a Lloret de Mar, però molt grossa per la imatge del PP a Catalunya. Tot té les seves dues cares...

Precisament parlant de diverses cares.... Una de les millors entrevistes que s'han realitzat mai a Mariano Rajoy, feta per la incommensurable i genial periodista Mònica Terribas el proppassat dilluns, va donar compte de la lleugeresa d'ésser del sr. Rajoy: repetitiu sobre la llibertat de l'individu, criticador de l'estatalització i normativització social quasi “estalinista”... Però amb discursos diferents en funció de a qui està parlant: l'estatut és insolidari? No a l'entrevista, però si en una falca del PP andalús o el castellà està perseguit? No però sí, tot depèn d'on em trobi....

Què vull dir? Què són més perillosos els senyors Zaplana i Acebes, què com a mínim no deixant de criticar i, quasi, insultar continuadament i sense pauses publicitàries a l'estil del Sr. Rajoy: la seva entrevista va tenir una mitjana de 233.000 espectadors i puntes de més de 340.000... Potser volia quedar bé amb els catalans que miraven TV3 o li feia por semblar un arrauxat davant de na Mònica Terribas?

Quin món!

Ricard Monistrol