Brutal accident de metro!

Mes de 40 morts! Ferits molt greus, greus i menys greus... Una veritable catatròfe històrica i que, segons s'acaba de saber, no fa gaire, anava massa ràpid... Concretament a 80 Km/h, el doble de la velocitat permesa i la màxima que podia agafar aquest model de tren de finals dels 80!

Pot ser possible que un conductor novell, sols feia 6 mesos que exercia com a tal, abans era agent d'estació, anés conscientment a aquesta velocitat, o... com han esmenat alguns treballadors les caixes negres no acaben de funcionar del tot bé i sols han proporcionat algunes dades incompletes?

Sense comptar la poca seguretat denunciada pels sindicats, la falta de manteniment previ, la vellesa de les instal·lacions i dels trens sense cap renovació (18 anys, va ser la primera línia...)

I, tal com reconeixen les mateixes autoritats, els famosos 130 milions € que s'han anat invertint tots aquests anys per renovar i actualitzar tota la xarxa de metro, no van arribar a temps ni a la línia ni al tren accidentat que no disposaven del sistema de frenada automàtica en cas d'emergència o, precisament, per excés de velocitat...

Haurem d'esperar a l'informe definitiu, però no ens hauríem de refiar massa d'una administració que ha deixat per tant tard renovar la línia.

Sinó, fixeu-vos en un petit detall, el pressupost per la linia 1, l'accidentada, va ser aprovat el 15 de maig d'enguany, vés quina casualitat!

Ricard Monistrol

Feminicidis de menors...

Quan ha de ser tota una premiada Príncep d'Astúries en Cooperació Internacional, la cambotjana Somaly Man, que denunciï la permissivitat dels governs occidentals en el turisme pedòfil la qüestió es torna intolerable...

Però, que a més expliqui el cada vegada més elevat nombre de nenes asiàtiques violades, torturades i assassinades per pur i, el pitjor de tot, i simple plaer, la qüestió supera qualsevol mena d'apel·latiu humà o animal...

No obstant, i per desgràcia, a alguns països llatinoamericans la qüestió del feminicidis també va en augment, i de la mateixa forma: violades, torturades i assassinades... I, precisament en els llocs on va en augment, les autoritat neguen que hi hagi cap mena de motius sexistes en l'aparició de tants casos, en la seva gran majoria adolescents o dones molt joves! No existeixen els feminicidis?

Sense comptar la recent violació i assassinat de dues nenes a Bèlgica...

No sé que dir, pedofília, simple desig de passar-s'ho bé (incloent-hi l'assassinat), la sensació de poder, gaudir de la indefensió de les víctimes i des seus crits de dolor... Pot haver-hi actitud més inhumana, cruel i despietada!

I el pitjor de tot, sempre dones, sempre!!!

De quina espècie procedeixen els seus violadors i assassins? De la humana us puc ben assegurar què no!

Ricard Monistrol

Censura o autocensura?

Des de fa 7 anys, un grup de periodistes, investigadors i activistes dels drets humans d'EUA editen un llibre on “publiquen” 25 notícies que per pròpia decisió dels mitjans o per pressions externes no es donen al públic i no pas perquè no tinguin interès...

La originalitat i la necessitat de tal proposta editorial ha arribat al nostre país de mà de l'editorial italiana Nouvi Mondi Media i hauria d'ésser un manual d'obligada lectura per a tots els estudiants universitaris de periodisme.

Pel que fa al corpus de la matèria... Podem destacar algunes “joies” de molt elevat valor: una, la progressiva campanya de “censurar” de forma oficial per part del govern Bush amb l'excusa de no accedir a continguts de “seguretat nacional” (sic).

Una altra, el crim de lesa humanitat que van cometre les tropes d'EUA en l'atac a la ciutat de Faluya (Iraq) de 300.000 habitants... Ja van fer bé els EUA de no signar el tractat de la Cort Penal Internacional (CPI)!!!!

O, unes estimacions molt sospitoses sobre la victòria de Bush sobre Kerry en les últimes eleccions presidencials. Segons les enquestes a peu d'urna, el candidat Kerry avantatjava a Bush per prop de 5 milions de vots... Al final, les dades oficials van donar la victòria a Bush per 3 milions de vots. Segons les dades, l'error de l'enquesta oscil·lava en el 1%...

Imagineu-vos 22 notícies més com aquestes! I us ben asseguro que deixen en molt “bon” lloc la hiperpotència “defensora” de tota mena d'ets i uts...

I per l'edició de l'any que ve.. parlarem d'Europa.

Ricard Monistrol

Educació a debat Ahir nit, la sentida i emotiva entrevista de na Mònica Terribas (imprescindible de veure en la seva tasca diària) a na Maria Josep Udina, col·laboradora de la insigne i recentment traspassada pedagoga Marta Mata em va fer reflexionar sobre què es educar... Aprendre a pensar, ajudar a desenvolupar la xafarderia natural del perquè de coses i situacions esdevenien consignes en la metodologia educativa de Marta Mata... Per altres, la consigna és la fèrria disciplina, el sentit de la feina ben feta.... A aquestes alçades de la època contemporània i sabent l’existència de països on els mestres, professors i alumnes primmiren l’excel·lència. Què hi ha dins el debat sobre l’educació? Molta ideologia... Per un cantó l’església i la dreta exigint la seva parcel·la de poder.. Per l'altra cantó, l’esquerra que tendeix a descriure's com a laïca, sense arribar-hi. Però i els mestres? Molts representants de sindicats s’han queixat d’una generalitzada i sistemàtica manca de recursos a cadascuna de les grans reformes que han emprès tots els governs de la democràcia. A més de la complicada integració de l’immigració sense gaires ajudes per part de l’escola concertada Dels alumnes? Se’ls està promovent realment una visió optimista social sobre què significa educar-se? Veuen el profit? O simplement passa l’educació obligatòria per ser un simple procés que condueix a la formació professional de cicle mitjà, superior o universitària (Espai Educació Superior Europeu)... En certa manera és complicat resumir el debat... Falta un gran pacte que separi l’educació dels futurs ciutadans de la formació pel mercat laboral, que es promogui una entrada generosa (per exemple, a nivell UE) de recursos als centres educatius i, que d’una vegada per totes, l’església es conformi en promoure el seu proselitisme en els seus centres privats... Permetent que els pares puguin escollir rebre una formació ciutadana que inclogui el fet religiós com habillatge propi de la nostra cultura, no com a una imposició doctrinària. Ricard Monistrol

Boicot als drets dels indígenes?

De què parlem? Doncs, de la Declaració de Drets dels Pobles Indígenes que s'està a punt d'aprovar a les Nacions Unides en aquest mateix cap de setmana...

Sembla que certs països amb forta presència d'habitants originals, com per exemple, Canadà, EUA, Austràlia, Nova Zelanda i Rússia... S'han posat d'acord per boicotejar la signatura amb l'excusa de necesitar més temps per negociar, tot procurant convèncer a la resta de membres.

Temps per negociar? Desprès de 24 anys de negociació amb Nacions Unides, 11 d'ells de manera formal, amb centenars de representants indígenes i governamentals... No en tenen prou?

La realitat és prou trista, mentre tots els països que hem citat són del més granat del primer món, la resta dels 47 membres del nou Consell de Drets Humans (CDH) que han de decidir l'aprovació no tenen cap mena de problema...

Precisament el Relator Especial sobre els Drets dels Indígenes ha urgit al CDH a adoptar d'una vegada la Declaració...

A més, Perú, recolzat per vint països més, ha demanat oficialment que s'abordi el tema d'una vegada i es faci la votació... Talment, potser els cinc països boicotejadors no vulguin expressar públicament el seu vot negatiu per una simple raó: difícilment podrien vendre la seva negativa a l'opinió pública.

Tanmateix, algú estaria d'acord en fer una pel·lícula on els indígenes fossin els dolents i les tropes d'EUA, Austràlia o Canadà es veiessin obligats a obrir foc amb armes lleugeres, pesades, projectils d'urani empobrit, bombes de fòsfor... tal com fan a Iraq o Afganistan?

Ricard Monistrol

Jornades doctorials...

Ja torno al blog de nou... la raó de la meva absència? Assistir a les Jornades Doctorials d'enguany (hi han tres sessions per tot el curs). En total quatre dies, de dilluns a dijous...

Ara, ben tornat amb vosaltres i un xic més descansat, us puc donar algunes conclusions sobre les esmentades jornades...

La primera, quasi un 70% de noies dóna fe del important nombre de noies que tenim a Catalunya en la recerca avançada, tot comptant que l'assistència era obligatòria en els casos de tenir una beca de Formació d'Investigador (no pas el meu cas!).

La segona, en la total confiança i energia que van tenir els organitzadors en convèncer a totes i a tots que les sortides laborals dels investigadors estan a l'empresa privada. Realment molt lloable... Per tal comesa no van dubtar en organitzar unes taules on es responien qüestions tals com... Què fer desprès de la tesi? Com fer una empresa? O quants grapats de diners es gasta la generalitat per la formació, ehem, ehem!

A més, també vaig comprovar com quasi tots els ponents eren homes, sols una dona va explicar la seva experiència dins la recerca universitària... Però, cap com a empresària, ehem, ehem!

Tanmateix, a part d'això gaire cosa més... Potser destacar la inútil tasca que van tenir tots els assistents en elaborar un pòster sobre la seva recerca i dels escassos 3 minuts que van tenir per explicar-se, sense cap mena de debat posterior sobre la seva tesi....

O, com la Generalitat va primmirar que encara que tant les doctorandes com els doctorands estem dins el camp de la recerca avançada i, per tant, l'innovació, sols els camps de la biotecnologia, l'enginyeria i el software poden tenir accés a ajudes oficials tals com subvencions a fons perdut, avals per a crèdits o contacte amb fons d'inversió....

La resta d'investigadors? Tant Ajuntaments com les OTG's poden donar-nos suport moral per realitzar un inútil estudi d'empresa que ens convenci que estem més dotats per fer tasca universitària o en tot cas en l'administració privada o pública.. Ja, ja, ja!

En conclusió, vaig tenir la sensació que tots els continguts estaven massa vinclats dins la tecnologia com a destí desitjat (a desig i imatge del Centre d'Innovació Empresarial, CIDEM). Però no pas a promoure accions d'ajuda, com per exemple, en el sector cultural, que promoguin el valor afegit de la gestió del coneixement en molts camps.

Al cap i la fi, una transferència incardinada en la promoció del sector de serveis d'alt valor afegit no necessàriament tecnològics (Sector Quinari: museus, teatres, difusió cultural vs democràcia cultural...) i que poden tenir la capacitat de promoure un turisme cultural d'alt valor econòmic per la ciutat o el propi país...

No fa falta anar massa lluny, l'actual Conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ja ha anat destacant la importància de tals accions o el propi Ajuntament de Barcelona va organitzar un fòrum sobre la qüestió. A més del reportatge de Televisió de Catalunya sobre “Barcelona: territori quinari”.

Al cap i la fi, el departament d'Indústria i el de Cultura, a vegades, no semblen estar dins el mateix govern ni tant sols en la gestió de la innovació....

Ricard Monistrol

Joies, sexe, luxe i Huracans...

A primera vista pot semblar bastant obscena aquesta associació de paraules (i ho és!)... Però descriu de forma creïble la malversació dels fons entregats per l'Agència Federal de Gestió de Crisi d'EUA (en anglès FEMA) als afectats pels Huracans Katrina i Rita....

Per ara, són més de 1.000 milions $ en fraus... Viatges a la República Dominicana, clubs de Striptease, vídeos caríssims de sexe, joies de disseny... Tot el pugueu imaginar-vos per fer despeses del tot "innecessàries".

A veure, entre els que van rebre els fons i va fer-ne un ús poc “legítim” hi han estafadors, presos, persones que no havien perdut pas la seva residència... Però, també hi caben afectats, veritablement molt alegres!

Per cert, parlant d'afectats, encara hi han milers d'afroamericans desplaçats a altres estats i que no podran tornar a casa seva (o el que resta) per falta d'ajudes governamentals de reconstrucció. O, simplement, ja no compten amb ells, doncs l'ajuntament de Nova Òrleans ja ha rebaixat a la meitat el nombre d'habitants, no pas blancs....

Perquè desprès no diguin que els diners no són racistes!

Ricard Monistrol

Les lògiques de la pobresa a Espanya...

Un recent informe de la ONG Médicos del Mundo denúncia com la pobresa s'ha instal·lat als col·lectius d'immigrants (sobretot sense regularitzar), prostitutes i drogoaddictes. Càritas denúncia com la pobresa s'ha rejovenit i s'ha feminitzat... Preferentment en mares amb fills, és a dir, famílies monoparentals.

Per un altre cantó, s'edifiquen més habitatges a Espanya que en el conjunt de diversos països europeus, però amb un petit detall sense importància: els preus no paren de pujar... Lògica especuladora!

Molts treballs industrials desapareixen per una pura qüestió de lógica empresarial bastant freda: anem on hi hagi una mà d'obra més bé de preu!

S'imposa el sector serveis, una pura lògica d'un país servicial que vol convertir-se en el paradís europeu de les persones de la tercera edat (Múrcia, València, Andalusia...)

Altres lògiques afecten inclòs a les capes més ben formades de la societat, joves amb impressionants expedients acadèmics i, pitjor encara! Amb intencions de dedicar-se a la recerca! poden resultar afectats per la endèmica falta de fons públics i privats, tant a Catalunya com a Espanya. Això sí! Sembla que la recerca en biomèdica se salva, per ara, de rebre bastonades.

No parlem dels famosos mil·leuristes, diplomats i llicenciats que amb un sou de 1.000 €, no els dóna la gana, contra tota lògica, de considerat-se pobres d'esperit! I per tant, fan que amb tota lògica el seu consum cultural en cinemes, restaurants, museus i teatres... fan que aquests sobrevisquin!

M'he deixat pel final el tipus de lògica que s'imposa a totes les persones per sota del llindar de la pobresa del primer paràgraf. Aquesta és de màxim vols, base de la nostra societat. És a dir, una llei de la oferta i demanda, pur capitalisme salvatge, que no considera persones sinó elements de consum i creadors de plusvàlues. On la selecció darwinista de les espècies, per ara, la guanya el Homo Speculari (espècimen que vivia abans en la selva de la Borsa i dels Fons d'Inversió i ara s'ha mudat al sector imobiliàri, una altra selva, però molt més salvatge!)

Ricard Monistrol

Drets ciutadans

Segons José Antich, director de “La vanguardia”, afirma que l'únic dret que tenim els ciutadans a expressar la nostra protesta contra polítics i les seves polítiques són les eleccions parlamentàries... Siguin espanyoles o catalanes.

És a dir, si algú no està conforme amb la manera que el PP porta la seva política contra l'Estatut, el govern, el Parlament català i de manera bastant directe, també contra molts ciutadans catalans... Què s'esperi durant dos anys (o el que resti de legislatura) a protestar!

A veure, posem-nos seriosos... No podem parlar de que estem en una democràcia, per desprès fer-la servir sols a les eleccions. Estem d'acord que els nostres representants són els parlamentaris, però això no treu el fet que som ciutadans, no pas súbdits lleials i submissos, amb drets fonamentals tals com l'expressió, la manifestació...

El dret a la llibertat d'expressió està reconegut per la Constitució, per la Unió Europea, pel Consell d'Europa, per les Nacions Unides... Si un ciutadà vol expressar la seva protesta front un determinat líder, en té tot el dret.... Sigui a nivell solitari, en grup o en manifestació.

Sempre i quan, i en això consisteix la democràcia, es respectin certs límits per la convivència social.... Primer, una cosa és protestar, l'altra insultar, el resultat desmereix a tots els presents. Segon, mai s'ha de pensar en l'agressió com un acte de protesta, la paraula ha de prevaler, encara que sigui a crits... I per últim, NO s'ha de fer ús de la violència! Per un doble motiu: demostra que no seguim un comportament democràtic (som uns incompetents en la comunicació) i afavorim que els contraris, en aquest cas el PP, afirmin que estan perseguits i quelcom més...

Però, tanmateix no es pot comparar l'acte de campanya de Rajoy al Mercat Municipal d'Hospitalet, on els ciutadans van expressar els seus sentiments cap el PP que tirar-els ous o altres objectes. L'acte s'ha de condemnar de totes totes, qualsevol agressió corre amb el risc de provocar-els ferides... Al cap i la fi, en un prevalia la paraula (o la cassolada, je, je!), ningú té dret a condemnar-ho. En l'altra, les ganes de fer mal (sic).

Ricard Monistrol

Democràcia i PP

A veure anem per pams, segons Ignacio Astarloa, secretari executiu del PP, tant l'enfrontament de Maulets amb Ciutadans per Catalunya a Girona com l'esbroncada del Mercat d'Hospitalet és pròpia de “Nazis” (sic)....

Si us plau! Inclòs els fets criticables de l'acte de Girona (una errada voler aturar la xerrada mitjançant l'aldarull i els insults) com la “natural” esbroncada a Rajoy, mai! hauria d'ésser qualificada com a “Nazi”! Doncs, podem caure en el perill de convertir la lliure expressió ciutadana en un delicte.

Tanmateix, potser ens hauríem de començar a creure la versió del periodista del diari ”El País”, sobre com el Rei i la policia es van negar a convertir unes manifestacions de gent adolorida per la poca comunicació dels fets del 11-M, en una delictiva rebel·lió, segons Aznar i companyia, contra l'estat de dret i que exigia la declaració d'Estat de Setge (art. 55 de la Constitució Espanyola de 1978). Una “molt” peculiar manera de reduir drets fonamentals...

A més, és molta casualitat que vulguin jutjar i condemnar, sense proves, al Partit Socialista tant per les manifestacions del 13-M de 2004 com per l'escridassada del mercat.

Però, com ja hem dit al principi, seguim anant per pams.... Abans, qualsevol manifestació era qualificada de inútil i de poc “democràtica” (inclosos els milions de persones que van protestar contra la Guerra d'Iraq... Ara, el mateix partit que ho criticava organitza tota mena de manifestacions en contra de la política del Govern espanyol de Zapatero. L'última, la de l'AVT, on el seu President no va tenir cap mena de mirament en qualificar de traidor (sic) al President del Govern enmig de les complagudes mirades dels membres del PP....

Al tall! Segons el PP, qualsevol demanda realitzada per uns milers de persones (del seu bàndol) té valor d'estat: sigui la negació del diàleg mentre ells estiguin a l'oposició... o els insults, les insinuacions de traïció a jutges i forces de seguretat sobre la investigació dels fets de l'11-M. A més de les xiulades a Gallardón (vés, i tot per dir que el 11-M hauria de formar part del passat).

És indignant com un gran partit com el PP consideri criminal a totes aquelles persones, institucions o partits polítics que no estiguin d'acord amb ells....

I, sense comptar que en l'excel·lent debat sobre l'Estatut moderat per Josep Cuní, el representant del PP no va saber defensar gaire bé la seva oposició, sense fer ús dels delirants arguments que fa servir Rajoy (poligàmia, avortament lliure, plans quinquennals comunistes, anul·lació dels drets fonamentals, persecució dels castellano-parlants...)

Quin món! El de la dreta espanyola...

Ricard Monistrol

“No hi ha res de sinistre en els nostres vols”

Aquesta afirmació forma part de la declaració de rebuig d'EUA a l'informe provisional (val la pena llegir-lo) del Consell d'Europa. On s'acusa a 14 països europeus de col·laborar amb els vols il·legals de la CIA (transport de persones a llocs de tortures, detencions sense tutela judicial, camps de presoners a 2 països europeus...).

No són gens estranyes aquestes paraules en un país on els seus soldats poden realitzar matances indiscriminades de civils desarmats, contravenint totes les convencions inclòs el codi penal militar d'EUA. Sense cap mena de conseqüència.... Bé, no del tot! A partir d'ara els soldats americans rebran educació cívica i ètica (sic)

Tanmateix, a part de criticar l'informe (normal, també han negat qualsevol acció negativa a Iraq), EUA ha lloat que les “col·laboracions” amb països europeus “salven vides”....

Com a reflexió, em fa basarda pensar que per salvar vides s'hagin de sacrificar altres vides. Tot comptant que tots som humans i tots mereixem uns drets fonamentals inalienables.

Però, el pitjor és que el cinisme d'EUA no denuncii als seus propis soldats quan assassinen a homes, dones i nens iraquians o afganesos.... No sé, em sembla veure un menyspreu massa evident per la vida de persones àrabs o asiàtiques de religió musulmana, fins el risc de no veure cap problema en torturar-los o, simplement, assassinar-los. Tot en el nom de la lluita per la llibertat...

Ricard Monistrol

Trencament definitiu?

Segons Enric Juliana, periodista i bon analista que viu a Madrid, estem a les acaballes de la legislatura “gràcies” al trencament tant espectacular i rancuniós (sic) del PP amb el govern espanyol...

Però, fins a quin punt la desesperació dels “populars” en no veure caure a Zapatero tant aviat com semblava, i el maldecap que els produiria que fos ell i no el cavaller de la trista i fosca figura qui arribés a un acord definitiu de pau amb ETA... ha d'influir en la precipitació d'unes eleccions anticipades?

No sé, però penso que podria resultar molt més interessant pel conjunt de la població espanyola que Zapatero establís els contactes necessaris per encarrilar tant la discussió amb ETA com la taula de partits (amb Batasuna legalitzada) abans de donar per conclosa la legislatura.

Llavors, la qüestió seria: vol que el Sr. Zapatero continuï amb la seva recerca d'una solució negociada amb ETA? o, ans al contrari? Prefereix que el PP imposi la seva intransigència, torni a il·legalitzar Batasuna i de passada estimuli una reacció violenta d'ETA, que per molt acabada que estigui (segons el PP) pot fer molt de mal!

Tanmateix, és important assenyalar una qüestió molt important, en el temps actual i per molt important que sigui el PP (tal com indica Juliana) no penso que tingui cap dret a posar pals a les rodes de la negociació... El cinisme, la hipocresia, la revenja, el desig del poder absolut, el de dominació sobre la resta de ciutadans que no combreguem amb les seves rodes de molí... no han de ser un obstacle insalvable quan l'assumpte pot ser de vida o mort (en vida o real) per masses persones a Euskadi.

A més seria una irresponsabilitat que un govern no intentés per tots els mitjans (s'inclou el diàleg i la discussió) acabar amb la violència terrorista. Al cap i la fi, tant per activa com per passiva, el PP no pot negar que també ho va intentar...

Ricard Monistrol

Extrems polítics...

Tant l'afirmació del PP que el President Zapatero comparteix el mateix projecte d'ETA com les agressions contra Arcadi Aspada ahir a Girona són intolerables i pròpies de qui no creu en la democràcia de les idees i del seu debat!

Com a ciutadà democràta d'esquerres i encara que no comparteixo l'ideari del Sr. Espada i del seu partit Ciutadans de Catalunya, no puc més que oferir el meu total suport perquè pugui expressar les seves idees per molt rebuig que puguin provocar.

Tampoc és de rebut, que segons el comunicat de Maulets, si aquests havien rebut diverses agressions i insults haguessin de respondre de la mateixa forma... No fan cap favor a la imatge del Independentisme català un encreuament d'agressions i insults amb altres activistes polítics extremistes.

Per un altre cantó, i també parlant de democràcia, el Sr. Acebes com a secretari general de PP ens ha demostrat fins a on pot arribar la falta d'idees i la irracionalitat en un partit de dretes que se suposa representa a tants milions de ciutadans de l'estat espanyol (inclosos ciutadans catalans).

Tanmateix, al no ser pas un partit extra-parlamentari, la seva irresponsabilitat es fa encara més manifesta...

En un assumpte com la possibilitat de resoldre d'una vegada per totes el conflicte a Euskadi i els odiosos assassinats, amenaces de mort i altres atemptats als drets fonamentals no entenc com pot el PP fer un ús partidista d'aquest assumpte, sense ni saber tant sols quines són les condicions mínimes per assolir un acord de pau i cessament definitiu de la violència.

Sí les idees són l'essència de la democràcia i el debat pacífic entre elles, la seva mecànica... De què té por el PP?

Potser els faci vergonya com desprès que el ex-President Aznar (per sort!), afirmés que en pocs anys arreglaria l'assumpte del "Movimiento de Liberación Vasco"... Sigui ara el President Zapatero, segons el PP etern "sospitós" de no guanyar de forma neta i de poca durada al govern espanyol, qui pugui portar a terme el somni de centenars de persones: no tenir que tornar a portar guardaespatlles permanentment!

Ricard Monistrol

Entrevistes al President...

El tema de les entrevistes, preferentment televisives, a un President (sigui de Catalunya o d'Espanya) haurien de ser tema d'estat, no tant cap als seus interessos com pels interessos de la opinió pública...

Sobretot com un servei públic, saber què i com pensa el cap del govern sobre diversos temes actuals, siguin polítics, socials, o d'una altra etimologia... ajuda a conformar un estat de la qüestió a molts ciutadans.

No és una qüestió que no tingui ressò a la resta de països, en altres temps a EUA era possible fiscalitzar mitjançant una entrevista al President de la Nació, i ho feien periodistes de solera (molt d'ells ja estan retirats) que no tenien cap mania en realitzar preguntes incòmodes. O, en el cas de la BBC, on el propi Blair es va negar a que l'entrevistés una periodista per les seves preguntes també incòmodes. La resposta de la BBC va ser exemplar, o ella o ningú més...

Sí ens posem en el cas de les entrevistes al President Zapatero podríem parlar d'unes quantes (ja no dic res de l'anterior cap de govern, desprès de veure com “Informe Semanal” retratava les 24 hores de la família Aznar em vaig veure obligat a replantejar-me si la TVE Urdaciana ens podria oferir res amb valor informatiu real sobre que pensava el President...)

Com per exemple la de Iñaki Gabilondo al Canal “Cuatro”, bona entrevista, però criticada per l'excessiva suavitat de les preguntes, que van permetre una assossegada vetllada...

Tanmateix, no esmento les molt bones entrevistes que s'han anat publicant a molts diaris, però en aquest cas el contracte està entre el President i el periodista i no ens deixa a la resta de mortals apreciar, el seus gestos, les seves mirades, el color de la cara, el to de la veu... que en canvi ens deixa apreciar la televisió (sempre i quan el realitzador sàpiga que es porta entre mans).

Però, desprès de veure l'edició especial de la “Nit al Dia” d'ahir dimecres, vaig creure que el miracle s'havia complert (genial tant el realitzador com na Mònica Terribas), una periodista, precisament jove, que es va atrevir a repetir una pregunta no contestada tot dient-li que podia ser molt tossuda... La cara de sorpresa de Zapatero va ser antològica, no crec que cap president des de la transició rebés aquesta insistència en obtenir una resposta com ahir...

La llàstima, no pas per a mi que al cap i la fi és periodista de la Televisió Nacional de Catalunya, va ser que a Espanya encara no existeixi una televisió que ofereixi un format com la “Nit al Dia” on les entrevistes a tota mena de persones (polítics, tècnics, analistes, científics, artistes...) es corresponguin en un valor periodístic, informatiu i comunicatiu adequat al format tranquil però seriós del programa.

No vull entrar en altres formats d'entrevistes on el focus és la persona no tant el seu valor informatiu (el club, el programa del Quintero...). Tots ells molt lloables, però molt diferents.

Al cap i la fi, no seria un somni que un President fos espanyol o català es preparés l'entrevista com si fos una sessió de control del Congrés o del Parlament... I, que el o la periodista no veiés això com un favor a la seva carrera sinó com una funció sagrada, la de preguntar i comunicar allò que cregui que a les persones els interessa, i no en funció de la seva simpatia o no simpatia perl cap de govern!

Ricard Monistrol

Violència extrema a Iraq?

Ja fa un temps que vaig donar per certa la versió de la massacre per part de “marines” d’EUA a diverses famílies iraquianes, incloent-hi dones, nenes i nens....

Avui mateix, “La Vanguardia” publica un extracte de com un dels marines va “viure” (per així dir-ho) l’experiència....

Però, tot comptant la brutalitat extrema que poden adoptar soldats amb persones civils desarmades, el pitjor és com el Pentàgon realitza la seva investigació: negant-ho tot de bon principi, i, ara, “seguim investigant”!

En comptes d’obrir un procés penal immediat que depurés les responsabilitats de tots els implicats (soldats, sots-oficials i oficials), sembla que vulguin deixar passar el temps (des de novembre de 2005)... No obstant, sort que hi han persones de l’Exèrcit d’EUA que encara creuen que en la guerra no s’hi val tot.

Llàstima, que l’administració Bush faci l’orni en tot aquest tema. Però, tanmateix, és una actitud molt adequada en relació a altres temes (escolta il·legal a ciutadans americans, denúncies de la UN en relació a Guantánamo, protestes de la població afganesa reprimides a trets...)

Guerra contra el terrorisme? O, potser, guerra contra la població afganesa, iraquiana i contra els activistes dels drets humans, els periodistes massa xafarders...

Ricard Monistrol

Immigració

Centenars d'immigrants naveguen durant dies per arribar a territori UE (és a dir, les Illes Canàries). Tot aprofitant la desgraciada avinentesa i en un greu acte d'irresponsabilitat política i moral, el PP manté que molts d'ells són portadors de malalties infeccioses i de futurs robatoris, no sé si silenciosos o amb violència (sic)...

Tanmateix, una qüestió si que ha de restar ben clara davant de tant ús polític és la lògica desesperació de les autoritats canàries envers una més que probable catastròfe humanitària, sanitària, civil i social.

Però, també resulta més que evident que les mesures que es puguin prendre (per molt que el PP cerqui augmentar la xenofòbia i el racisme) no poden més que ser coercitives i coactives... Patrulleres, avions, helicòpters, expulsions, etc. poden ser un pedaç a la situació, una mena de mur de contenció.

Reflexionem, hem de tenir clar que cap govern pot permetre que ciutadans d'altres països puguin entrar de forma “no oficial” a un país. Per dues simples raons, corren el risc de caure en el món de l'explotació laboral (no diguem d'altres com el de la prostitució en el cas de les dones). O, més simplement, viure sense documentació destrossa a qualsevol persona, doncs veu que exceptuant l'assistència sanitària no té gaire més drets per, simplement, defensar-se...

Però fins a quin punt, podem donar lliçons mentre als seus països, no hi hagi un govern estable, respecte pels drets humans, absència de qualsevol violència civil o interètnica, reconstrucció o construcció d'infraestructures civils i sanitàries, ajudes a la formació de nens i nenes fins completar com a mínim una formació laboral, establiment d'una xarxa de crèdits i microcrèdits a la creació de negocis, acords de distribució dels productes fabricats en diverses xarxes de països (com per exemple a nivell africà) tant de la regió com de la resta del món...

Bé, suposo que en el moment que tot això és complís, molts dels immigrants no sortirien del seu país, sinó fos per a beques universitàries i/o de recerca, treballs qualificats (sigui en serveis, en indústria o en feines d'agricultura avançada). Encara que clarament, resultaria molt atractiu per moltes empreses de formar personal cara a atreure inversions econòmiques en béns de producció o de serveis al seus països (un bon exemple seria la Índia en relació a les TIC i la biotecnologia).

No obstant, haig de ser realista i veure amb tristesa i impotència com la UE sols se li ocorre establir un cordó “sanitari” de contenció d'immigrants africans...

Ricard Monistrol

Sòl i diners, molt diners...

Ahir nit, al programa “30 minuts” de TV3, el reportatge sobre especulació i construccions gegantines a la costa encara verge tant de Múrcia com d'Andalusia ens van donar una mostra de com els diners sempre tindran cabuda en un paisatge, sigui de protecció o no (la Junta Andalusa ho negava), agrícola o forestal...

Tanmateix, l'excusa més manida de qualsevol dels beneficiaris és el seu dret al futur, al progrés, a tenir un nivell de vida més alt.... Fins a quin punt tenen o no raó?

Abans de tot, reflexionem sobre quina mena de construccions s'hi fan (sobre la base del reportatge emès). Potser el més impactant, són els “resorts”, molts nuclis, amb centenars d'habitatges blindats per un mur, però amb tota mena de comoditats i serveis al seu interior, incloent-hi un golf o diversos (impactant la imatge verda del golf i al seu costat el desert, tal com Las Vegas d'EUA)...

Quina mena de beneficis dóna aquesta mena de construccions? Molt immediat, diners pel terreny i impostos anuals per l'ajuntament. Tanmateix, s'ha de pensar que aquests diners “extres” s'hauran d'anar en l'augment de serveis (seguretat, neteja d'escombraries i clavegueram, reciclatge...)

I els altres beneficis? Doncs, depèn de la quantitat de llocs de treball que puguin tenir accés els habitants dins el recinte (sempre i quan parlin altres idiomes). Per un altre cantó, la resta de comerços i serveis de la zona en gaudiran sempre i quan concertin el proveïment (normalment, acostumen a comprar a altres distribuïdors amb menjar més conegut pels residents estrangers). A més, si ningú surt del resorts, els pobles no tindran ni més visitants ni més diners al comptat...

Per la resta d'habitatges, uns quants milers d'unifamiliars (ja veurem què passa amb els serveis de aigua, sanitat, infraestructures, seguretat...). Això sí, als catalans ens consideren insolidaris per no haver permès donar aigua del l'Ebre, per a què? Per tenir més habitatges, més camps de golf o camps de regadiu? Ara, els golfs treuen l'aigua de dessaladores privades, segons va declarar un alt càrrec del govern de Múrcia. És a dir, en no tenir aigua de l'Ebre s'han vist “obligats” a fer dessaladores...I, a més, volen més diners per l'augment de la població!

Tanmateix no hem de passar de llarg de Catalunya, entre l'especulació a la Costa i al Pirineu (resort de la “Vall Fosca”, per exemple) també anem servits... Us recomano dues lectures una de curta, un article d'Antonio Cerrillo i Maria Padín, de com Catalunya dilapida el seu sòl, i una altra lectura, més llarga, l'Informe 2005 sobre Medi Ambient i Desenvolupament Sostenible del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.

Ja veureu, que en diversos graus també passen coses molt grosses a tot arreu....

Ricard Monistrol

Què ha passat?

Hi han successos que em deixen palplantat... Fixeu-vos si tinc raó o no... tres persones en un mateix pis, a Barcelona ciutat, tres generacions, una àvia, la mare i el fill, uns ingressos mensuals calculats en 1.750 €, el lloguer del pis, uns 90 €... Fins aquí tot normal.

En el pis esmentat es troba sense vida a la mare, morta per inanició i l'àvia, molt dèbil també per inanició, però encara viva... Les condicions de com les van trobar prefereixo no explicar-les... em fan esgarrifar!

Molt mala higiene per a les dues dones, desnutrició crònica. En canvi el fill, que hem de recordar que vivia a la mateixa casa, perfectament polit, anava cada dia a treballar a l'Ajuntament de Cornellà i, com si res, s'havia negat a rebre cap mena de visita o ajuda per part dels serveis socials de Barcelona (hi havien havut baralles entre la víctima i el presumpte homicida).

Si posem una mica d'atenció això pot semblar simplement un fet aïllat... Però, traient la gravetat del succés. hi ha una mena de remor de fons que pot afectar greument a masses persones.
Uns adolescents desprès de torturar psíquicament i físicament a una dona indigent, la cremen... Nois es dediquen a cercar brega (normalment amb algú amb poques possibilitats de defensar-se) i graven en el seu telèfon mòbil les seves agressions... Són casos aïllats? Sí, però tots el joves procedien d'un ambient socioeconòmic benestant.

Certament, no és pas general, però s'adiu amb un clima on cada vegada més joves trenquen els lligams socials clàssics tot estenen un altre mena de lligam basat molt més en la capacitat econòmica de cadascú i el menyspreu de persones que no arriben al seu estàndard.

O, ja més preocupant, diversos informes tant de Càritas com d'altres ONG's avisen com moltes persones grans tenen el greu risc de patir desnutrició i/o inanició o, de ser desnonades de casa seva per culpa del mòbbing immobiliari... Tanmateix, és el sector amb menys possibilitats econòmiques. Encara que les dones vídues són de llarg les persones més afectades.

Precisament, el sector de la gent gran són els que poden rebre més de la falta d'atenció no tant sols dels serveis socials, molt més preocupant, també de la seva família. Això, pot arribar en molts casos de dones soles dins de ciutats com Barcelona... No per ser dones, sinó per la seva capacitat de sofrir sense queixar-se ni de demanar ajuda! No és pas el primer cas de dones (amb fills) mortes per inanició a tot l'estat!!!!!

Ricard Monistrol

Drets humans... notícies.

Ahir mateix Amnistia Internacional (AI) va presentar el seu Informe Anual sobre l'estat dels drets humans, poques coses bones... Masses democràcies estan primmirant la seguretat com a nova forma de dret fonamental, en singular... La resta de drets estan passant a millor vida!

Però, tanmateix si l'informe parla de tot el món, també hem de deduir que pel fet de ser humà (no estic en contra de protegir els drets de la resta de primats) qualsevol persona sense tenir en compte cap circumstància congènita, genètica, social, econòmica i cultural, posseeix uns drets fonamentals actius... És a dir, que qualsevol autoritat i/o ciutadà/ciutadana té el dret i l'obligació de respectar-los i protegir-los.

No obstant, sembla evident que aquesta mundialització dels drets humans no és gaire evident (i davalla en països de consolidada experiència democràtica). A canvi, pocs governs ofereixen resistència front a la globalització econòmica!

En la luxosa oportunitat que vàrem tenir ahir a la Nit al Dia de sentir al lúcid i patricial sociòleg Sigmun Bauman entrevistat per la no menys genial i imprescindible na Mònica Terribas, Bauman parlava del canvi que havia experimentat les identitats de les persones. Sí en un primer moment aquesta es va forjar dins l'estat-nació (concepte encara emprat) ara l'identitat resta molt més difosa en relació a l'entorn propi.... Per tant, Bauman parlava de concebre per cadascú una idea sobre la identitat que agermanés a tota la humanitat.

En la meva reflexió sols veig evident que la única identitat comuna a tota l'espècie humana és el respecte i l'aplicació del drets humans... Tant senzill i, a la vegada, tant complicat!

Per exemple, a EUA sembla evident que els drets humans aniran de baixa... Michael Hayden, general expert en controlar que fan tots els seus conciutadans pot tenir lliure el camí cap a la direcció de la CIA, tot i les protestes de molts ciutadans i polítics...

A veure! No és que la CIA pugui tenir major o menor importància en el respecte dels drets humans. Al cap i la fi, tant sols és una part de l'entramat dels serveis d'intel·ligència d'EUA. Però, el fet que es pugui confirmar, com una mena de premi, el nomenament del general Hayden com a nou director, provoca calfreds sobre l'evolució futura dels drets humans que resten a EUA....

Per acabar, i com a inici d'una possible bona notícia sobre els drets humans, sembla que el President Zapatero s'ha compromès a elaborar un Pla Nacional de Drets Humans que incorporarà més elements de seguretat, garantia i prevenció per als dret humans de tots els ciutadans.

Llàstima, que aquesta millor protecció dels drets fonamentals sols sigui pròpia d'un sol estat! S'hauria de fer líquida, esmentant a Bauman, que traspassés fronteres i governs... Encara que en un nivell més real, no sembla que ni la UE, ni el Consell d'Europa, ni les Nacions Unides tinguin gaire cosa a dir, a part d'elaborar informes...

Masses vegades, la única resistència possible als abusos ha de partir de la pròpia ciutadania!

Ricard Monistrol

Cinisme a EUA

Ahir, dilluns, el president Bush palesava la seva preocupació per l'erosió que, segons ell, sofreixen els drets humans i el dret a la propietat en països propers (Bolivia, Veneçuela...), sense comptar l'enuig que li provoquen les ingerències en altres països tant en procesos electorals com, sobretot, en la discussió d'un tractat comercial amb EUA...

Precisament, vés quines casualitats, Bush va lloar com a millor exemple, el de les democràcies centreamericanes que han arribat a un acord comercial (CAFTA o TLC) amb EUA.

Tanmateix, he començat amb aquest exemple de cinisme “quasi domèstic” d'EUA per comentar com drets fonamentals, el de la Llibertat d'Expressió i el de la Informació poden quedar greument afectats en aquest país, tant abanderat de la democràcia més “lliberal”...

Diumenge, el Fiscal General d'EUA, Alberto Gonzales, avança la possibilitat que els periodistes que revelin “informació confidencial” (sobretot sobre mentires oficials, tortures, presons secretes, segrestos...) poden ser jutjats. Encara que el comunicat de protesta de Periodistes sense Fronteres (RSF) no s'ha fet esperar, a part de fet notar que és una vulneració d'un dret recollit a la pròpia constitució d'EUA considera un despropòsit que no es reconegui a nivell federal el dret a mantenir secretes les fonts dels periodistes. No obstant, un dret reconegut a 33 estats d'EUA...

Però, això no és tot, RSF també expressa la seva preocupació per les recents declaracions d'un agent del FBI que afirmava que gràcies al gran nombre d'autoritzacions d'escoltes telefòniques atorgades per George W. Bush ha estat possible seguir de molt a prop diversos periodistes no gaire agradosos al “règim i la seva creuada particular".

Tanmateix, la sinergia és brutal: s'escolta a un periodista, quan aquest s'assabenta de quelcom que no agradi, se'l jutjarà ràpidament... Perquè diguin que no són gaire llestos els “neocons”!

Llàstima que això hagi de passar en un lloc considerat el paradigma de la Llibertat d'Expressió i del dret a la Informació. A partir d'ara, el fets ja no seran tant sagrats ni les opinions tant lliures! Quin món!!!!

Ricard Monistrol