Què ha passat?

Hi han successos que em deixen palplantat... Fixeu-vos si tinc raó o no... tres persones en un mateix pis, a Barcelona ciutat, tres generacions, una àvia, la mare i el fill, uns ingressos mensuals calculats en 1.750 €, el lloguer del pis, uns 90 €... Fins aquí tot normal.

En el pis esmentat es troba sense vida a la mare, morta per inanició i l'àvia, molt dèbil també per inanició, però encara viva... Les condicions de com les van trobar prefereixo no explicar-les... em fan esgarrifar!

Molt mala higiene per a les dues dones, desnutrició crònica. En canvi el fill, que hem de recordar que vivia a la mateixa casa, perfectament polit, anava cada dia a treballar a l'Ajuntament de Cornellà i, com si res, s'havia negat a rebre cap mena de visita o ajuda per part dels serveis socials de Barcelona (hi havien havut baralles entre la víctima i el presumpte homicida).

Si posem una mica d'atenció això pot semblar simplement un fet aïllat... Però, traient la gravetat del succés. hi ha una mena de remor de fons que pot afectar greument a masses persones.
Uns adolescents desprès de torturar psíquicament i físicament a una dona indigent, la cremen... Nois es dediquen a cercar brega (normalment amb algú amb poques possibilitats de defensar-se) i graven en el seu telèfon mòbil les seves agressions... Són casos aïllats? Sí, però tots el joves procedien d'un ambient socioeconòmic benestant.

Certament, no és pas general, però s'adiu amb un clima on cada vegada més joves trenquen els lligams socials clàssics tot estenen un altre mena de lligam basat molt més en la capacitat econòmica de cadascú i el menyspreu de persones que no arriben al seu estàndard.

O, ja més preocupant, diversos informes tant de Càritas com d'altres ONG's avisen com moltes persones grans tenen el greu risc de patir desnutrició i/o inanició o, de ser desnonades de casa seva per culpa del mòbbing immobiliari... Tanmateix, és el sector amb menys possibilitats econòmiques. Encara que les dones vídues són de llarg les persones més afectades.

Precisament, el sector de la gent gran són els que poden rebre més de la falta d'atenció no tant sols dels serveis socials, molt més preocupant, també de la seva família. Això, pot arribar en molts casos de dones soles dins de ciutats com Barcelona... No per ser dones, sinó per la seva capacitat de sofrir sense queixar-se ni de demanar ajuda! No és pas el primer cas de dones (amb fills) mortes per inanició a tot l'estat!!!!!

Ricard Monistrol