Jornades doctorials...

Ja torno al blog de nou... la raó de la meva absència? Assistir a les Jornades Doctorials d'enguany (hi han tres sessions per tot el curs). En total quatre dies, de dilluns a dijous...

Ara, ben tornat amb vosaltres i un xic més descansat, us puc donar algunes conclusions sobre les esmentades jornades...

La primera, quasi un 70% de noies dóna fe del important nombre de noies que tenim a Catalunya en la recerca avançada, tot comptant que l'assistència era obligatòria en els casos de tenir una beca de Formació d'Investigador (no pas el meu cas!).

La segona, en la total confiança i energia que van tenir els organitzadors en convèncer a totes i a tots que les sortides laborals dels investigadors estan a l'empresa privada. Realment molt lloable... Per tal comesa no van dubtar en organitzar unes taules on es responien qüestions tals com... Què fer desprès de la tesi? Com fer una empresa? O quants grapats de diners es gasta la generalitat per la formació, ehem, ehem!

A més, també vaig comprovar com quasi tots els ponents eren homes, sols una dona va explicar la seva experiència dins la recerca universitària... Però, cap com a empresària, ehem, ehem!

Tanmateix, a part d'això gaire cosa més... Potser destacar la inútil tasca que van tenir tots els assistents en elaborar un pòster sobre la seva recerca i dels escassos 3 minuts que van tenir per explicar-se, sense cap mena de debat posterior sobre la seva tesi....

O, com la Generalitat va primmirar que encara que tant les doctorandes com els doctorands estem dins el camp de la recerca avançada i, per tant, l'innovació, sols els camps de la biotecnologia, l'enginyeria i el software poden tenir accés a ajudes oficials tals com subvencions a fons perdut, avals per a crèdits o contacte amb fons d'inversió....

La resta d'investigadors? Tant Ajuntaments com les OTG's poden donar-nos suport moral per realitzar un inútil estudi d'empresa que ens convenci que estem més dotats per fer tasca universitària o en tot cas en l'administració privada o pública.. Ja, ja, ja!

En conclusió, vaig tenir la sensació que tots els continguts estaven massa vinclats dins la tecnologia com a destí desitjat (a desig i imatge del Centre d'Innovació Empresarial, CIDEM). Però no pas a promoure accions d'ajuda, com per exemple, en el sector cultural, que promoguin el valor afegit de la gestió del coneixement en molts camps.

Al cap i la fi, una transferència incardinada en la promoció del sector de serveis d'alt valor afegit no necessàriament tecnològics (Sector Quinari: museus, teatres, difusió cultural vs democràcia cultural...) i que poden tenir la capacitat de promoure un turisme cultural d'alt valor econòmic per la ciutat o el propi país...

No fa falta anar massa lluny, l'actual Conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ja ha anat destacant la importància de tals accions o el propi Ajuntament de Barcelona va organitzar un fòrum sobre la qüestió. A més del reportatge de Televisió de Catalunya sobre “Barcelona: territori quinari”.

Al cap i la fi, el departament d'Indústria i el de Cultura, a vegades, no semblen estar dins el mateix govern ni tant sols en la gestió de la innovació....

Ricard Monistrol