Entrevistes al President...

El tema de les entrevistes, preferentment televisives, a un President (sigui de Catalunya o d'Espanya) haurien de ser tema d'estat, no tant cap als seus interessos com pels interessos de la opinió pública...

Sobretot com un servei públic, saber què i com pensa el cap del govern sobre diversos temes actuals, siguin polítics, socials, o d'una altra etimologia... ajuda a conformar un estat de la qüestió a molts ciutadans.

No és una qüestió que no tingui ressò a la resta de països, en altres temps a EUA era possible fiscalitzar mitjançant una entrevista al President de la Nació, i ho feien periodistes de solera (molt d'ells ja estan retirats) que no tenien cap mania en realitzar preguntes incòmodes. O, en el cas de la BBC, on el propi Blair es va negar a que l'entrevistés una periodista per les seves preguntes també incòmodes. La resposta de la BBC va ser exemplar, o ella o ningú més...

Sí ens posem en el cas de les entrevistes al President Zapatero podríem parlar d'unes quantes (ja no dic res de l'anterior cap de govern, desprès de veure com “Informe Semanal” retratava les 24 hores de la família Aznar em vaig veure obligat a replantejar-me si la TVE Urdaciana ens podria oferir res amb valor informatiu real sobre que pensava el President...)

Com per exemple la de Iñaki Gabilondo al Canal “Cuatro”, bona entrevista, però criticada per l'excessiva suavitat de les preguntes, que van permetre una assossegada vetllada...

Tanmateix, no esmento les molt bones entrevistes que s'han anat publicant a molts diaris, però en aquest cas el contracte està entre el President i el periodista i no ens deixa a la resta de mortals apreciar, el seus gestos, les seves mirades, el color de la cara, el to de la veu... que en canvi ens deixa apreciar la televisió (sempre i quan el realitzador sàpiga que es porta entre mans).

Però, desprès de veure l'edició especial de la “Nit al Dia” d'ahir dimecres, vaig creure que el miracle s'havia complert (genial tant el realitzador com na Mònica Terribas), una periodista, precisament jove, que es va atrevir a repetir una pregunta no contestada tot dient-li que podia ser molt tossuda... La cara de sorpresa de Zapatero va ser antològica, no crec que cap president des de la transició rebés aquesta insistència en obtenir una resposta com ahir...

La llàstima, no pas per a mi que al cap i la fi és periodista de la Televisió Nacional de Catalunya, va ser que a Espanya encara no existeixi una televisió que ofereixi un format com la “Nit al Dia” on les entrevistes a tota mena de persones (polítics, tècnics, analistes, científics, artistes...) es corresponguin en un valor periodístic, informatiu i comunicatiu adequat al format tranquil però seriós del programa.

No vull entrar en altres formats d'entrevistes on el focus és la persona no tant el seu valor informatiu (el club, el programa del Quintero...). Tots ells molt lloables, però molt diferents.

Al cap i la fi, no seria un somni que un President fos espanyol o català es preparés l'entrevista com si fos una sessió de control del Congrés o del Parlament... I, que el o la periodista no veiés això com un favor a la seva carrera sinó com una funció sagrada, la de preguntar i comunicar allò que cregui que a les persones els interessa, i no en funció de la seva simpatia o no simpatia perl cap de govern!

Ricard Monistrol