Carrer de "l'espoli".

A vegades, les ideologies portades a l'extrem, donen l'oportunitat de veure fins a quin punt es pot caure en el ridícul. Estem parlant del nou bateig del carrer que mena cap a l'Arxiu de la Guerra Civil.

Tanmateix, molts ciutadans de la culta i noble ciutat de Salamanca (em refereixo a la seva població i a la universitat) han protestat en l'esmentat carrer queixant-se de la decisió de l'alcalde...

No obstant, a vegades les paraules (quasi sempre) tenen diverses significacions, sobretot en funció del context. Expliquem-nos, si l'alcalde creu que s'ha fet una espoliació i en conseqüència vol deixar un “record”, podríem pensar que fins a cert punt (no és políticament correcte, ho sé!) no va gens desencaminat sobre d'on venen molts dels documents que farceixen l'arxiu.

Però, si ens posem més seriosos el PP s'hauria d'aturar un moment si val la pena enfrontar Catalunya contra moltes regions espanyoles. Sobretot si tenim en compte el gran nombre de persones que va tenir la manifestació Barcelonina sobre “tenim dret a decidir”...

A aquest pas, les pròpies declaracions que ha realitzat tant el cavaller de la trista figura i el sr. Rajoy sobre que Espanya està en la mateixa situació que a l'any 1996. Tot acusant al President Zapatero de provocar odis i problemes on no hi eren (sic) es tornarà en una situació més propera als últims anys del franquisme. Doncs el govern espanyol de llavors va tenir sort de que l'Assemblea de Catalunya es dissolgués per la Generalitat i el sr. Taradellas.

Al cap i la fi, el desig d'una bona part d'aquella Assemblea anava en certs assumptes per sobre de les exigències del projecte d'estatut que s'està discutint en ponència a Madrid...

Ricard Monistrol

Educació a debat?

Ahir el programa 30 minuts, un equip de professionals que saben prendre el pols a l'actualitat, va posar el dit a la nafra de l'educació. I mai més ben dit, una tercera part dels estudiants que estan acabant l'ESO, no arribarà a obtenir el Graduat i, pitjor, potser ni tant sols vulgui aprendre un ofici i s'estigui pel carrer sense res a fer...

O, per exemple, actituds violentes o com a mínim molestes que trenquen el ritme d'una classe... Estancament i, a vegades, agressions als estudiants més brillants. Falta d'adequació dels continguts curriculars als adolescents amb problemes lleugers d'aprenentatge... que al final es tornen massa greus per a ells mateixos com per la pròpia societat.

No parlo de societat com una mena d'ens subjectiu que sembla dominat pels interessos de caire especulatiu o explotador... Sinó d'un conjunt de persones que pel bé de la convivència han de mantenir obertes tota una sèrie d'oportunitats en referència a uns mínims de culturització, d'identitat comuna (drets fonamentals, valors cívics de ciudadania...) i accés a una feina digne en les seves condicions.

No és cap broma! Si volem passar a tenir una societat del coneixement (a vegades, em sembla un contrasentit) tant a nivell ciutadà com laboral... Prevaleix la capacitació de tots els integrants de la societat en aspectes tals el dret a personalitzar, en la mesura que sigui possible i tenint en compte valors tals com la disciplina o els objectius a assolir, uns coneixements de caire estàndard.

Tanmateix, i també és prou important, s'ha d'educar a les persones perquè siguin capaces de bestreure críticament el coneixement de dins els recursos que ofereix la xarxa, de la palla que també hi circula. O, com a mínim oferir una mediació de confiança... Penseu que l'accés a la xarxa podria permetre a una persona reciclar-se tota la vida, fos quina fos la seva feina o la seva formació.

Ricard Monistrol

Fam a EUA?

Segons ha informat l'agència EFE, la major xarxa de Bancs d'aliments d'EUA, America's Second Harvest, va atendre a més de 25 milions de persones l'any proppassat, inclosos 9 milions de infants i 3 milions de persones de la tercera edat....

Pot semblar normal que segons els perfils de la gent necessitada, almenys el 36% de les persones té un familiar treballant, o que un altre 35% rebre's la famosa ajuda federal d'aliments, i pitjor, que a l'àrea de la capital federal més de 380.000 persones van demanar aliments, tot i que més de la meitat treballava!

Molt bé! S'ha de reduir el dèficit d'EUA amb reduccions d'impostos per la classe més benestant i, com qui no vol la cosa, reducció de totes les ajudes federals relacionades amb l'educació, la sanitat, els subsidis a les famílies amb fills, per l'habitatge, etc.

Res, home res! Admiro, no tant com abans, les llibertats que EUA dona als seus científics, els diners que disposen les universitats per fomentar la recerca.... Però, em decepciona profundament l'actitud del govern Bush i dels seus “neocon” que creuen en la llei del més fort ha de prevaler sobre la igualtat d'oportunitats regulada per l'estat.

En sembla tant estrany que s'atreveixin a criticar la teoria de la selecció de les espècies de Charles Darwin (molt propera al seu pensament) i en canvi lloïn la pseudo i paracientífica teoria de la creació intel·ligent... O, potser és una forma de dir que si neixes negre, per exemple, a Nova Òrleans, tens tu la culpa de què es trenquessin els dics de contenció?

Quin món!

Ricard Monistrol

Serveix per a res l'embargament econòmic?

Doncs sí, sols fa falta recordar el cas de Cuba, el d'Iraq (milers de nens mort per falta de mitjans sanitaris) o tant d'altres...

A què ve aquesta reflexió? Tant la UE com EUA han amenaçat de retirar totes les seves ajudes econòmiques a l'Autoritat Nacional Palestina si Hamas no reconeix Israel i renúncia a la violència.... Però, “sorpreses” que ens dóna la vida, Iran ha ofert la seva ajuda econòmica al futur govern palestí!

Jo també estic d'acord que no es pot estar al davant del govern i amenaçar amb accions violentes a Israel sense caure en el perill de agarrotar tant l'acció de govern (risc de guerra civil, enfrontament amb les forces de seguretat palestines) com de confondre una acció militar de caire regular amb una de terrorista (em refereixo “solament” a aquella que afecta a civils). Com s'ho faran?

Però, també s'ha de reconèixer que potser s'haurien de cercar noves fórmules diplomàtiques que no tanquin la porta a la pressió sobre Hamas. En tot cas, si Iran es converteix en el major benefactor no hi haurà cap possibilitat ni per la UE ni per EUA...

Ricard Monistrol

Conèixer qui va en les pasteres...

Aquest podria ser un dels arguments que pot fer servir el responsable de l'agència de viatges Drago per convidar-vos a fer un viatge al cor d'un dels països que desgraciadament formen part de les pasteres amb direcció Canàries... No en dubteu aneu a Gàmbia!

Quina mena d'incentius té aquest viatge? Que el material que portis amb tu (material escola, roba, medicaments) i els diners que vulguis aportar tindran un destí immediat i visible: millorar les condicions tant de vida com d'escolaritat dels nens Gambians a més de gaudir d'una estada diferent. No pas en hotels de luxe, sinó en contacte amb la població, podent parlar-hi; realitzar visites als manglars; gaudir del menjar típic de la zona...

Fixeu-vos, no critico als turistes que van a zones perfectament civilitzades en forma de complexos turístics. Els quals permeten no sortir per res del lloc d'estada. Però, també hi ha altres formes de turisme... Com per exemple entendre el gaudi del viatge com un procés de coneixement lúdic que participa tant del moment de la sortida com del fet de recórrer paisatges i conèixer qui els habita.

Si no ho heu fet encara, proveu-ho... Us aconsello, eixampla pulmons i visions de la vida!

A més, pots afegir-li coses que no ens costa gens de trobar-les i portar-lis.

Ricard Monistrol

Feminicidis a Ciudad Juárez...

Tot veient el trenta minuts d'ahir nit, una esgarrifança em va recórrer tota la espinada... L'alcalde de Ciudad Juárez qualifica la campanya internacional d'aclariment dels brutals i sàdics 400 assassinats (existeix un ball de xifres) com a una onada de fang contra la seva “estimada” ciutat, un model econòmic i de desenvolupament per a Mèxic i per a sudamèrica (sic). Sobretot, gràcies als milers de dones que en condicions infrahumanes treballen a les famoses “maquiladores”...

Però, això no és el pitjor, la negligència i corrupció de la policia, les amenaces i assassinats de advocats i funcionaris que volien arribar massa lluny o la consideració més que masclista que les dones són ciutadans de segona categoria... I sí són pobres baixen encara més... a nivell d'animal per escorxar.

Perquè ho dic? Segons una de les entrevistades del programa, són diversos els “actors” que intervenen en els assassinats: narcotraficants, assassins sexuals, sàdics, o simplement bandes de delinqüents on l'iniciació necessita de noies joves i precioses... A més, hem d'afegir que les pròpies autoritats de l'estat de Texas (EUA) reconeixen que han traslladat a molts presos condemnats per delictes sexuals, a punt de passar a la llibertat, a una població, El Paso, molt propera a Ciudad Juárez...

Què podem deduir de tot això? Una localitat plena de noies joves i precioses, molt pobres, que no disposen de mitjans de transport propi i que han de recórrer caminant grans distàncies en espais poc concorreguts i gens il·luminats... I, per si això no és prou atraient. raptar, violar, torturar i assassinar a aquestes condemnades d'antuvi, no té cap mena de persecució legal!

Tal com va dir la fiscal federal especial contra la violència de genere, tant sols són un 20% dels assassinats de dones que no s'aconsegueixen “resoldre”.... Quin fastig!

Ricard Monistrol

Escenari de pau a Euskadi?

Insistents rumors anuncien que d'un moment a l'altre ETA proclamarà com a mínim una treva o inclòs l'abandonament de les armes... Tanmateix, encara que tothom ha de prendre's amb molta calma i prudència aquest futur escenari, podem provar de reflexionar-hi...

A nivell de partits polítics “legalitzats” sembla que en cas de futur escenari hi hauran “vencedors” i “vençuts”. Fixem-nos, el PP ha anat insistint de forma “desagradable” sobre la no conveniència d'establir un marc de diàleg amb la banda armada. Inclús ha arribat a assenyalar que si el President Zapatero arriba a dialogar, es consumaria una de les majors traïcions a les víctimes del terrorisme. A quines? A la AVT quasi exclusivament... Tanmateix, aquesta associació s'ha destacat de forma com a mínim “sospitosa” de recolzar cegament al PP.

No és cap secret que en l'anterior legislatura l'equip directiu de l'AVT va ser obligat a dimitir sota les acusacions de corrupció, que encara ara no s'han demostrat. També és de clar coneixement públic, que la resta d'associacions de terrorisme de les CC.AA van trobar una falta manifesta de suport en forma de fons, gestió d'ajudes i tractament psicològic ja des del primer moment que l'actual equip directiu va agafar les rendes...

Sembla talment que qualsevol possibilitat de pau pugui portar conseqüències nefastes al PP, per una simple raó: qui aconsegueixi l'acord de pau s'endurà el gat a l'aigua de la governabilitat per a les properes eleccions.

I tot veient que actualment el PP està més interessat en promoure un escenari d'odi entre CC.AA (preferiblement contra Catalunya i Euskadi) i que “sembla” aportar molts dividends polítics d'una paranoica i esquizofrènica població que necessita tenir un cap de turc on descarregar la mala jeia de tota la seva existència...

Quina mena de democràcia “lliberal” tenim? On un dels partits majoritaris i part de l'altre semblen tenir molt clara la idea d'imposició, insults i desqualificions per sobre la de diàleg, respecte i comprensió de les idees d'altri sempre que s'expressin en paraules...

Em sembla talment que acabar d'una vegada amb els impostos revolucionaris, poder anar a un lloc a l'altre sense escolta, oblidar-se de no poder parlar amb altres ciutadans per l'abisme que s'ha anat creant. Com per exemple un disbarat com una casa: la líder del PP Basc va negar-se a ser entrevistada per na Mònica Terribas pel fet que el sr. Otegi havia estat entrevistat per ella, si us plau! Què es va contaminar? Quina falta de senderi! No és molt millor un escenari de pau activa sense cap mena de violència?

En el fons penso que la famosa aliança de civilitzacions del sr. Zapatero tindria un bon camp d'experimentació dins del propi estat espanyol...

Ricard Monistrol

Partit molt popular...

Ja sabem massa sobre la campanya del PP contra l'estatut de Catalunya i contra diverses formes de convivència que vam encetar a Catalunya a principis dels anys 80 del proppassat segle. Com per exemple la immersió lingüística dels nens de primària i secundària que els permet agafar un domini natural de la llengua catalana, tot mantenint un aprenentatge d'una altra llengua vehicular com és el castellà.

Bé, segons el PP això no té res a veure amb els catalans (sic). Però com qui no vol la cosa... Boicot a productes catalans, recollida de signatures, renúncia de possible candidats a la CEOE pel seu origen (dit ahir, a la Nit al Dia), preferir que Fecsa-Endesa, per cert d'origen català: ENHER, FECSA, HECSA... (Qui ho diria... No?), sigui absorbida abans per una multinacional estrangera (preferiblement d'EUA? Com per exemple ENRON?) que no pas per Gas Natural...

No obstant, aquesta campanya s'ha cobrat la seva primera víctima, petita des del punt de vista del portaveu del PP a Lloret de Mar, però molt grossa per la imatge del PP a Catalunya. Tot té les seves dues cares...

Precisament parlant de diverses cares.... Una de les millors entrevistes que s'han realitzat mai a Mariano Rajoy, feta per la incommensurable i genial periodista Mònica Terribas el proppassat dilluns, va donar compte de la lleugeresa d'ésser del sr. Rajoy: repetitiu sobre la llibertat de l'individu, criticador de l'estatalització i normativització social quasi “estalinista”... Però amb discursos diferents en funció de a qui està parlant: l'estatut és insolidari? No a l'entrevista, però si en una falca del PP andalús o el castellà està perseguit? No però sí, tot depèn d'on em trobi....

Què vull dir? Què són més perillosos els senyors Zaplana i Acebes, què com a mínim no deixant de criticar i, quasi, insultar continuadament i sense pauses publicitàries a l'estil del Sr. Rajoy: la seva entrevista va tenir una mitjana de 233.000 espectadors i puntes de més de 340.000... Potser volia quedar bé amb els catalans que miraven TV3 o li feia por semblar un arrauxat davant de na Mònica Terribas?

Quin món!

Ricard Monistrol

Drets humans a EUA...

Doncs si! Si no fa gaire temps reflexionàvem sobre com es respectaven els drets humana a Turquia, ara toca tocar el crostó a EUA.... En un informe provisional d'una comissió d'experts en Drets Humans de la ONU s'aconsella el tancament “immediat” del centre de reclusió de Guantànamo.

La raó? No crec que faci falta explicar-la gaire, ja han anat sortint diversos testimonis a la premsa sobre tortures, vexacions, falta d'acusacions, inseguretat jurídica... Per una altre part, sembla ploure sobre mullat l'informe sobre el desastre Katrina. Tanmateix, no és un dret fonamental exigir a l'estat ajuda i rapidesa en salvar la teva pròpia vida i la de la teva família en cas de catastròfe.

Però, si continuem en drets fonamentals no hi ha res com donar una ullada tot el recull jurídic (anglès) de la Patriot Act per comprovar com qualsevol persona pot tenir intervingudes les seves comunicacions sense autorització judicial. Sense comptar la possibilitat de mesures extraordinàries que comportin la detenció il·limitada d'un individu sense càrrecs.

Ja no parlem de si el ciutadà és d'Iraq, Afganistan o algun altre país... En aquests casos sol val la confessió a les bones o sota tortura. Per desprès...

Ah! Me'n oblidava, la resposta a l'informe de l'ONU d'EUA ha estat de titllar de poc creïble l'informe. Molt típic de l'administració Bush.

Ricard Monistrol

Caricatures vers tortures...

A veure, el “premier” britànic Tony Blair en un aparent signe de distensió cap a la comunitat musulmana critica obertament la publicació de les caricatures... Llàstima! Per un altra cantó, els seus soldats no creuen en l'humor gràfic però si en divertir-se de forma prou sàdica...

Sempre s'ha dit que l'humor britànic era diferent, però per moltes comissions d'investigació que es creïn em penso que els musulmans s'ho prendran molt pitjor que no pas els dibuixos! Sobretot, per tractar-se d'adolescents indefensos...

Fixeu-vos en com és la vida, paral·lelismes amb la intifada palestina: pedres contra bales israelianes. Precisament a Iraq, quarter britànic: porres contra crits de dolor... Si de veritat vol acabar amb la mala imatge del Regne Unit el millor que podria fer el sr. Blair es retirar les tropes i deixar que sigui EUA qui carregui amb tota la mala imatge.

Al cap i la fi, quins beneficis obté el primer ministre d'ajudar al gran germà del món lliure (versió 1984?) en la seva pretesa campanya de “democratització” de part del món musulmà?

Ricard Monistrol

Prostitució sí, prostitució no...

A raó de l'estudi sobre la futura llei de regulació a Catalunya i que el ministre Caldera ha confirmat que les CC.AA tenen competències, val la pena aturar-se un moment.

Una mica de reflexió... A veure, certs sectors exigeixen la prohibició total de la prostitució, uns altres la legalització amb tots els ets i uts, i alguns deixar-ho tal com està.

Però fins a quin punt tenen raó tots qui opinen? Potser el millor és analitzar les causes del perquè una dona decideix exercir la prostitució (no parlo de l'infernal tràfic de noies enganyades, violades i obligades). Per exemple, la falta d'oportunitats laborals, el no accés a una formació adequada per trobar treball, una situació socioeconòmica que ha sofert un daltabaix...

Al cap i la fi, l'accés al seu cos es converteix en una font d'ingressos... Les que menys seran les noies que en funció de saber fer valdre el valor i la bellesa del seu cos, trauran un rèdit econòmic prou elevat com per saber deixar-ho quan “toqui”.

No obstant, cap d'aquests casos se salva de l'agressió psíquica que significa mantenir relacions sexuals mecàniques amb desconeguts que “prèviament” han pagat una quantitat... L' ús continuat d'aquest “serveis” pot desembocar en afectacions psíquiques importants, sense comptar amb possibles infeccions venèries.

Quines solucions es poden aplicar? La primera de totes, és la de no promoure la prohibició total sense oferir a totes les dones unes perspectives de futur (formació, feina estable, habitatge accesible... ). La segona, i veient que la primera és massa complicada, oferir la possibilitat de legalitzar la seva situació, amb accés a uns locals adequats (sobretot en preu assequible) i dignes gestionats per elles mateixes (tot protegint-les de possibles “xulos” o màfies).

Però, sobretot, oferir a qui vulgui legalitzar la seva situació, veritable suport oficial per sortir-se'n... I, a les que, per mil raons, vulguin continuar, una protecció tant física (policia protegint-les i assessorant-les) com mèdica continuada i regular. Més val que es puguin retirar amb una pensió prou digna, que no pas greument malalta per falta d'informació.

En el fons, la dona encara és considerada una mercaderia molt bella... Si es promogués de forma més efectiva l'igualació en dignitat i drets (ara per ara, no pinta gaire bé)... Moltes dones no haurien de donar aquest pas.

Ricard Monistrol

Un gran edifici per a la pau?

Segons agències i “el mundo.es” el president Zapatero ha anunciat al construcció d'un gran centre de difusió i discussió per a la pau a Madrid. On el govern i les ONG's treballaran colze a colze...

Pot semblar una mena d'actuació de lluïment del president espanyol, però, tanmateix, és preferible a la intervenció a l'Iraq, a la “reconquesta” d'un petit illot pres pels marroquins, a la immensa bandera espanyola que havia d'onejar a Madrid, a l'actuació sobre el desastre del Prestige, o a l'intent de sacralitzar dues espanyes emprenyades i enfrontades...

Però, què és la pau? Potser Zapatero amb la seva “aliança de civilitzacions” sembla dibuixar el camí... Diàleg, respecte, negociació, comprensió, coneixement mutu... Molt millor que no urani empobrit, fòsfor blanc, Guantànamo, tortura...

Vés quines casualitats! Amb el “merder” que han provocat les caricatures del Profeta Mahoma, valdria la pena fer-se una pregunta: els àrabs comprenen què vol dir una societat laica governada pel respecte a uns drets fonamentals? I per una altra part: sabia el dibuixant que va posar al Profeta amb un bomba per torbant que tractava a l'islam com una religió de violència i terrorisme?

Ja aniria bé una mica de diàleg i comprensió per ambdues parts!

Ricard Monistrol

Democràcia i menjar...

No és cap broma de mal gust! Ans al contrari, defineix massa bé la situació d'Haití que avui mateix celebra eleccions parlamentàries i presidencials. Pobresa extrema, falta de menjar, carestia quasi total d'unes infraestructures de transport d'aigües netes i fecals, tant brutal que causa 30.000 morts nens de menys de cinc anys cada any...

Encara que no vull semblar antidemocràta, fins a quin punt un nou govern elegit pot tenir capacitat de decisió sense dependre fins a extrems intolerables de l'ajuda exterior. A veure, no vull mesclar règims polítics, però Marx (un teòric massa oblidat) creia previ qualsevol desenvolupament econòmic que garantís el repartiment just dels recursos abans que la imposició del règim proletari.

Tanmateix, no crec que una persona, o un grup o inclòs tota la societat estigui en condicions d'elegir uns representats per sufragi universal, si abans no han solucionat el tema de la manduca diària, el d'un habitatge digne, els d'unes infraestructures apropiades per garantir la salubritat de tothom o, simplement, creure que hi ha un futur a gestionar...

I de veritat seran els seus representants? Si més de tres quartes parts de la població subsisteixen amb menys de dos dòlars diaris. Quina mena d'idea de ciutadania i identitat poden tenir?

No obstant, i amb això vull donar un toc d'atenció a tota la comunitat internacional de països i hiperpaïsos, què s'ha fet en tots aquests anys d'intervenció? Alguns militars, insuficients per mantenir la seguretat, diners a cabassos que han desaparegut misteriosament, un empobriment cada vegada més endèmic de quasi el 80% de la població.

A vegades em penso que a molts d'aquests “benefactors” els importa més tenir un govern “elegit” democràticament i desprès qualificar la situació de catastròfica, que no pas implicar-se de forma directa fent que la població desfavorida pugui crear-se les seves pròpies expectatives de desenvolupament i donar-lis eines per què la portin a bon port.

Més val un bri d'il·lusió amb cara i ulls a cada casa que no pas grans paraules en un palau presidencial!

Ricard Monistrol

Què passa amb els drets de les dones?

Quina mala jeia! Una dona morta per culpa de la seva pròpia condició femenina cada tres dies a l'estat espanyol, més de 300 dones joves raptades, violades i assassinades a Ciudad Juárez (Mèxic) en 10 anys, i la fiscalia Federal diu que no hi ha per tant!!! O, que cada any més de 300 milions de nenes africanes són víctimes de brutals i doloroses mutilacions genitals en raó de una excusa falocèntrica, inhumana, masclista i sàdica: se les prepara per al matrimoni (sic).

No és la primera vegada que parlo dels maltractaments físics i psíquics, de la falta de respecte als drets fonamentals de les dones, del menyspreu laboral que significa que cobrin menys sou que els “seus”companys de treball...

Però, a qui i què podem exigir? Les autoritats li donen la suficient importància? Els mitjans de comunicació fan prou? Les pròpies institucions educatives intenten posar-li remei a la maleïda educació dels maltratactadors? I, això, en un primer món!

No sé... la situació de la dona en tot el món és excessivament complicada, totes les religions monoteistes i d'altres, acusen una visió masculina del món. En conseqüència masses homes es veuen amb el dret a “protegir-les” de la seva pròpia bellesa (perillosa per la societat) i a imposar-lis “funcions” considerades com a deure social (la família i el seu mascle en cap ), sense dret a decidir. Sí s'hi avé, perfecte! Sinó, els “càstigs” poden arribar a la mort...

Com a home, veig a un ésser humà que amb la seva diferència ens aporta riquesa i diversitat, bellesa, amor, alegria, empatia, companyonia, amistat, intel·ligència, perspectiva, complicitat, diàleg, felicitat...

En canvi, què els oferim a elles? Si us plau, penseu-vos bé la resposta. D'aquesta en depèn la vida d'un altre ésser humà! Més ben dit, de la meitat de la població mundial...

Ricard Monistrol

Deixar de fumar?

Abans de continuar vull deixar clar que no sóc fumador, ni que tampoc m'agrada ser fumador passiu...

Ara que s'està confirmant el greuge dels restaurants grossos que no deixen fumar o amb espais per a fumadors cap als petits (menys de 100 m) que en la seva immensa majoria si deixen fumar, potser seria hora de pensar un nou mètode...
http://www.elmundo.es/elmundosalud/2006/02/02/tabaco/1138876807.html

Encara que sabent el que no m'agrada, penso talment que s'ha de respectar el dret que tenen els fumador a la seva cigarreta, pur... Però, en quins termes? La pròpia definició de dret estima que algú pot fumar quan li plagui, però on?

No és el mateix el propi habitatge, per la deguda inviolabilitat del domicili, o el carrer, un espai comú que a més té un sistema perfecte de ventilació, que un espai tancat de caire públic: lloc de treball, institució d'estudi, cafeteria o restaurant, on la pròpia activitat que s'hi desenvolupa té una exigència manifesta (treballar, estudiar, menjar).

Si comprovem en la resta de països del nostre entorn més immediat, com per exemple Itàlia, un país amb moltes semblances, des del primer moment d'aplicació de la llei es va prohibir a tots els locals. Tanmateix, els efectes han estat molt més beneficiosos: no hi hagut queixes dels amos de restaurants i bars. Doncs ningú s'aprofita de la situació i tothom sap el que toca...

No dic que a l'estat espanyol no pugui haver-hi locals on s'ofereixi un espai ben diferenciat als fumadors. Però jo no el consideraria obligatori, sinó més bé com un servei de valor afegit que té el propi restaurant amb els seus clients... I per tant, aquell que no tingués prou espai o diners que posés un rètol de “prohibit fumar a fi que ningú sigui fumat en contra la seva voluntat”...

A més, heu provat de menjar una “delicatessen” tot embolcallat de fum de tabac?

Ricard Monistrol

Hi han estatuts i “estatuts”...

Avui s'ha palesat la mala jeia del PP en comprovar com el PSOE vol canviar el redactat de dos articles (d'un total de 90) de la proposta de modificació de l'Estatut del País Valencià. Segons alts càrrecs del PP el pacte PP-PSOE s'ha trencat:
http://www.elmundo.es/elmundo/2006/02/01/espana/1138794445.html

Per quina raó? Per voler reduir del 5% al 3% el sostre electoral (amb la conseqüent entrada de grups democràtics “no desitjats” per la dreta valenciana) i per canviar la denominació de “llengua valenciana” (amb totes les conseqüències filològiques de secessió política de la nostra llengua comuna) per la de “valencià” (denominació acceptada per les universitats a fi d'anomenar la nostra llengua en un àmbit geogràfic determinat)...

UI, UI... Quins crits al cel! Quantes signatures! Quines cridòries! Sembla estrany, els catalans no tenim dret a decidir per nosaltres mateixos si volem el nou estatut (el PP vol que sigui tota la població espanyola qui decideixi per nosaltres). En canvi, Francisco Camps, el president de la Generalitat valenciana, ha deixat ben clar que qualsevol competència nova que obtinguem té que adscriure's automàticament al seu estatut... I per si de cas, ningú s'hi ha de ficar en la redacció del “seu” nou estatut.

O sigui, nosaltres som nacionalistes excloents, xenòfobs amb el castellanoparlants (vés, com els perseguim pel carrer), insolidaris amb tothom (potser es refereixen als centenars de milers de persones “catalanes” pobres amb o sense treball i que no tenen ni tant sols accés a un habitatge de lloguer assequible)...

Però, si ens situem en el pla de defensa del “valencianisme PP”. El govern valencià no té cap pla de difusió social del valencià (sols veure la programació “bilingüe” de Canal 9) i, a més, no vol fer cas de les filologia romànica (coses de “separatistes”?) tot adduint que han de ser els polítics i no els universitaris que decideixen (sic). Encara que, per si de cas, no deixa que cap grup de defensa del valencià o d'altres idees sobre el valencianisme entrin al parlament. Sempre hi han alguns que són més “democràtics” que la resta...

Sense comptar que el president Camps encara exigeix l'aigua de l'Ebre a fi de proporcionar segones residències a milers de ciutadans esgotats, amb tota mena de luxes com camps de golf, piscines, jardins anglesos... Tot reduint el nombre de terrenys agraris, venguts per les bones o expropiats per les dolentes en nom d'un “suposat” interès poc general i quasi sempre especulatiu (crítiques de la Comissió Europea, “Informe Semanal”...).

Tanmateix, fixeu-vos amb el projecte mastodòntic de “Marina d'Or” a Orpesa de Mar, Castelló. Segons resen a l'anunci de televisió es prepara una inversió de més de 6.000 milions €, amb centenars d'hectàrees de verds jardins, balneari, un golf ja inaugurat de 18 forats, milers de residències... Em pregunto d'on treuran l'aigüa. Potser, d'una dessaladora exclusiva per ells o una pagada per l'administració?

Espero talment que la solidaritat, com per exemple l'hídrica, sigui ben entesa pel govern valencià i que no dediqui recursos "exclusivament" a Marina d'Or. Encara resten clàssics pobles a tota la comarca, de sempre, amb molts problemes... Els recursos i les dessaladores són per tothom.

Ricard Monistrol