Fonamentalismes, integrismes...

Últimament s'han donat masses casos de reaccions desmesurades (no prejutjo sí amb raó o no) sobre Europa en el món islàmic... Les causes? Caricatures de Mahoma, discursos del Papa de Roma...

Tanmateix, sí que entenc la ràbia per Guantànamo, Afganistan, Líban, Palestina, Iraq... Però, fins a quin punt els musulmans han de prendre's qualsevol acte comunicatiu o expressiu com a ofensa o provocació?

No vull generalitzar... Però les declaracions dels líders d'Al-Qaeda, l'assassinat d'un cineasta holandès per realitzar un documental sobre les condicions de vida de moltes dones musulmanes, els atemptats contra civils a Madrid, Londres i Nova York (sense comptar el de Marroc, Indonèsia...) no han promogut una bona imatge.

Molts governs de països musulmans no mantenen gaires drets pels seus conciutadans, és veritat! Tanmateix, les pròpies interpretacions de la Sharia, com a model de vida, però també com de càstig preferentment a les dones... (no a tot arreu!) Ens aporten als europeus una concepció no pas de gaire pau, tal com l'esmenten els líders religiosos no integristes.

Incomprensió? No ho sé... En qüestió de drets humans, i tal com diu Michael Onfray al seu “Tractat d'Ateologia” (Edicions 1984), cap llei ni cap religió han d'estar per sobre de la igualtat de TOTS els éssers humans, ni del seu dret a pensar lliurement, a expressar-se amb llibertat, a la vida...

Estic d'acord amb propiciar un diàleg, tot reconeixent que cap religió és innocent en qüestió de drets (Fins no fa gaires anys la cristiana no creia en TOTS els drets humans). A més de saber que la hipocresia dels governs d'EUA, Regne Unit i altres països respecte el món islàmic no és gaire edificant.

Precisament, per això mateix, qualsevol diàleg entre persones, tot respectant la seva religió o ateisme, hauria de partir d'una qüestió tant simple com complicada: TOTS tenim drets, per tant NINGÚ, i menys amb violència, pot imposar la seva creença i/o pensament a un altre, sigui del mateix país o d'un altre país.

Respecte? És clar! Però per ambdues bandes! La nostra llibertat d'expressió i la seva poden dialogar... Encara que no pas amb amenaces! Qualsevol llibertat, com l'artística mereix una comuna protecció.

Ricard Monistrol