Comerç d’armes

Armes llargues, armes curtes... Són les responsables de la mort de centenars de milers de civils.

Tanmateix, no fa falta dir que el negoci no és de pocs euros, sinó de milers de milions d’euros. Però com a mínim sembla que una nova llum, dèbil, pot aclarir els termes de com ha de ser un nou tractat d’armes a nivell mundial...

Per 139 vots a favor, un en contra (EUA, ehem!) i 26 abstencions (de grans potències com Rússia, Xina o les emergents Índia, Pakistan...) s’ha aprovat en el marc de les Nacions Unides, una resolució que permet pensar en una proposta en ferm abans que acabi 2006.

No obstant, el grup de treball que ha d’elaborar la proposta no estarà pas aïllat de les pressions de les grans multinacionals armeres. Encara que sembla positiva la pressió que puguin exercir Amnistia Internacional, Oxfam Internacional i International Action Network on Small Arms (IANSA).

Possibles discrepàncies? Les d’EUA, que com recordava ahir Robert Fisk a “La Vanguardia” s’ha negat a subscriure l’esmena de 2001 a la Convenció de Ginebra de 1980 en relació a armes “perilloses” (fòsfor, armes d’alta radioactivitat...) per la població civil.

Ricard Monistrol

Drets humans...

Potser més d'alguna lectora o lector m'acusarà de sempre tractar temes poc agradables, amb tota la raó. Però, al cap i la fi, penso que la meva funció de periodista o columnista és la de tractat temes que poques vegades surten en els informatius televisius i acostumen a caure en la secció de breus als periòdics....

Per exemple, tot i les males condicions de les presons sud-americanes ser home o dona pot representar un menysteniment brutal dels drets humans....

Diversos defensors dels drets humans han denunciat a la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH) “l'alarmant situació” de recluses a Paraguai, Argentina, Xile i Uruguai. De què parlen? Forçades a mantenir relacions sexuals, agressions físiques, deficient o nul·la atenció mèdica i, el més penós, negació a poder tenir visites “bis a bis”... Suposo que en la seva mentalitat masclista deuen pensar que ja en tenen prou amb les violacions! (sic)

La dona, agredida física o psíquicament, assassinada, obligada a no escolaritzar-se en masses països, sense comptar com a Iran assassinaran, de forma legal, a set dones pel delicte d'adulteri!!!!!

No obstant, aquests mateixos que vulneren els drets de les seves congèneres, no tenen gens d'empatx en no respectar els drets de més persones (pensament, opinió, expressió...)

En el fons, tenint en compte aquesta variable de compliment de TOTS els drets humans exposo a llum pública una possible classificació de persones:
- Persones Humanes, les que compleixen i fan complir tots el drets humans.
- Éssers racionals, alguns drets sí i altres no, en funció dels seus interessos.
- Éssers irracionals, no tenen en compte la igualtat entre humans i entre sexes.

Aquests últims, amb l'excusa de la cultura o religió, vulneren sistemàticament qualsevol dret humà. Ah! Hi han més dels que us penseu!

Ricard Monistrol

Rebuig europeu al PP...

Doncs sí, una bona notícia! El Parlament Europeu ha rebutjat la tesi del PP de no permetre cap mena de diàleg amb ETA ni Batasuna.

Tanmateix, no a estat una gran victòria del diàleg... Toris britànics, democràta-cristians alemanys i d'altres països han votat en contra. Encara que el més greu, era veure com els britànics de dreta que havien recolzat a Tony Blair amb l'assumpte de l'IRA, anessin en contra del procés espanyol de pau!

No obstant, el que val, és veure com el PP espanyol ha rebut un bon cop... La resta de grups del Parlament Europeu han recolzat el manifest socialista. Curiosa situació! Massa semblant a la del Congrés de Diputats d'Espanya.

Com sempre, la polititzada AVT (Asociación de Víctimas del Terrorismo) ha remugat en contra. No de la mateixa forma la resta d'associacions, que han demanat comprensió cap a les víctimes (amb tota la raó).

Però, em resulta molt inquietant una qüestió... Sí depengués del diàleg, una solució perquè mai més MORÍS ningú per les seves idees, perquè una associació de víctimes hi està en contra?

No us fa basarda la resposta de la AVT i el PP a tal qüestió?

Ricard Monistrol

Servei Públic...

La concepció de servei públic és pròpia de la democràcia lliberal, perquè? Per una raó molt senzilla: exigeix respecte en tots els sentits als seus usuaris, és a dir, els ciutadans...

Ibèria, RENFE, Adif, TMB, Abertis, Agbar, Gas Natural, Endesa... són companyies que ofereixen diversos productes, de servei públic, tal com el transport, autopistes, aigua, etc.

Però què passa quan una companyia tal com Ibèria o RENFE – Adif, no entenen que vol dir servei al usuari? Vagues salvatges com les que van paralitzar l'aeroport del Prat o paralitzacions del servei ferroviari, sense parlar de massificacions dins els combois o retrasos diversos...

No parlo solament de fets puntuals, parlo d'una qüestió més àmplia per exemple en els trens: falta d'inversions en les infraestructures ferroviàries i en el material rodant, descoordinació evident entre els diversos responsables, falta d'informació actualitzada (un deure: mantenir la comunicació amb els usuaris a fi que puguin prendre les decisions oportunes) i falta de solucions (triguen massa en oferir alternatives als usuaris, si és que les ofereixen).

Un exemple, sense parlar del servei de rodalies (retrasos i poc espai personal als trens), un servei com els trens regionals a Girona (segur que passa el mateix a Lleida i a Tarragona) es caracteritza per oferir places dempeus durant més d'una hora cada dia des de finals de maig fins quasi mitjans setembre...

La resta de l'any? és qüestió de sort... els dilluns i el divendres no resulta gaire complicat trobar un lloc per estar-s'hi de peu i els dies de festa en una població com Girona (Sant Narcís) poden desembocar en la reducció de combois (un de 3 vagons en comptes dels dos amb 6 vagons). Per tant, greus problemes per assolir un mínim d'espai habitable... Tot plegat, com ja he esmentat, més d'una hora i quart.

La resposta de Renfe i Adif a qualsevol reclamació: no poden posar més trens, no hi cabrien en les estacions de Clot- Aragó i Passeig de Gràcia....

Llàstima que no els càpiga en el cap una solució tant senzilla com col·locar regionals de dos pisos... Una solució que ja han adoptat els TGV francesos!

Els fets? Mai han sabut que vol dir servei a l'usuari. Suposo que encara són massa lluny del servei públic europeu!

Ricard Monistrol

Israel i el dret internacional

Segons han declarat responsables de l'exèrcit israelià, les sospites sobre l'ús de bombes de fòsfor blanc (alta capacitat de cremar la pell i necrosar el sistema ossi) sobre la població civil són certes...

Bé, no del tot, els militars diuen que les van fer servir contra els combatents de Hezbollà, Llàstima que estiguessin en pobles i ciutats! (sic).

No ens ha d'estranyar que ho reconeixien, doncs tal com ells mateixos han dit, no està pas del tot prohibit per la legislació internacional. Encara, que com a raó de fons està la salvaguarda d'EUA, que en cap moment ha dubtat en fer-la servir contra població civil iraquiana.

Si us plau, com podem qualificar una arma que no es satisfà en esbudellar persones, sinó en matar-les cremades i deixar-ne de ferides amb cremades ben bé de tercer a quart grau (desaparició total de la pell, possible pèrdua muscular i afectació òssia). Sense comptar les d'urani empobrit que afectaran a més d'una generació de persones.

Es pot qualificar de democràtic el país que les fa servir? O, simplement (cínicament) el seu ús sols està destinat a ciutadans de segona?

De quina manera es pot cerca la pau amb el veïns o amb els musulmans amb fets d'aquesta mena?

Ricard Monistrol

Tàctiques de guerrilla...

No m'estic referint a un lloc situat a l'estranger... Com per exemple, l'Àfrica sots-sahariana o a Iraq. Sinó al Congrés de diputats espanyola i la seu madrilenya del PP al carrer Gènova.

En anteriors articles, ja us he esmentat la meva preocupació per certs tics totalitaris i poc democràtics de la plana major del Partit Popular.

Tanmateix, les picabaralles continuades sobre la possible pau definitiva al País Basc ja comencen a fer mala olor! No és de rebut que, sempre que sigui possible, s'ataqui i s'insulti al govern per una comesa tant democràtica com la d'aconseguir la pau. Una batalla democràtica sense vencedors ni vençuts, sinó amb convençuts!

Ja sé que els fa molta por que el President Zapatero aconsegueixi una altra victòria electoral! No obstant, aquesta dèria guerrillera d'aprofitar qualsevol ocasió per qualificar a tot el govern espanyol com a antidemocràtic no té nom!

En el llibre “Vivir para contarla”, les memòries de Gabriel Garcia Màrquez, s'explica com a Colòmbia la dreta de mitjans del proppassat segle, no va dubtar en fer servir qualsevol mitjà per evitar que l'esquerra democràtica arribés al govern.

Però en moment determinat, en comprovar el gran èxit que tenia el nou candidat, es van veure obligats a actuar sense miraments. Accions de guerrilles molt carnisseres que escarmentaven als pobles que recolzaven a l'oposició, assassinats selectius, batusses contínues... tot enmig de les declaracions del candidat opositor cridant a la calma i a l'entesa entre tots els partits. Per si de cas, el van acabar assassinant!

Ricard Monistrol

Sexe i prostitució...

Parlar de sexe, de les relacions emocionals i físiques que s'estableixen entre éssers humans tant de diferent sexe com del mateix... es reflexionar sobre una de les conductes i necessitats més animals que posseïm.

Tanmateix, el sexe té dues vessants: una d'animal que ja hem esmentat i una de humana... Exacte! Composició d'emocions humanes, tals com la passió, la tendresa, l'amor, el desig...

Però que passa quan una persona no té parella (fixa o ocasional) i vol sexe? Anar al món de la prostitució, això val tant per homes i dones... Però, no obstant, no tenen res que veure les condicions de vida de masses meretrius femenines amb la dels seus companys masculins.

La droga, el tràfic d'emigrants, d'armes i de dones són les inversions més utilitzades a fi d'enriquir-se. Tot tenint en compte que s'incompleix el codi penal, no ens deixen gaire dubtes de quina mena de persones parlem.

Avui mateix, s'han detingut els amos d'uns clubs (Barcelona i Sabadell) que tenien en condicions infrahumanes a dones romaneses. Tant en allotjament com els seus "llocs de treball". Espais petits i bruts, on eren obligades a “treballar”, inclòs a punta de pistola!

No és ni la primera ni l'última vegada que sentirem parlar d'aquest tema.... Però, veritablement el més preocupant són els seus usuaris. Doncs quin home pot ser capaç de veure una dona en aquestes condicions, fer-la servir i anar-se'n sense denunciar-ho?

No és preocupant? Homes, purs animals irracionals, que amb la necessitat d'obtenir plaer sexual no tenen gaire miraments... No em refereixo, a que vagin al món de la prostitució, sinó permetent que dones, siguin romaneses, ucraïneses, subsaharianes... visquin en condicions animals.

Ells si que són uns simples animals que sols pensen en el seu aparell sexual!

Ricard Monistrol

Dones i Islam...

No fa gaire llegint el llibre de Michael Onfray sobre Ateologia, reflexionava sobre com les tres religions monoteistes no “tenen” gaire simpatia per la dona (Onfray diu que les odien). Com a molt, les toleren si aquestes assumeixen el paper de muller o de mare. Però mai com a ésser humà femení...

Precisament avui, a Madrid, diversos grups de dones musulmanes han reclamat una relectura de l'Alcorà tot traient accents misògins i masclistes...

No és cap broma el que diuen, una diferent interpretació exigiria a més, tal com elles mateixes reconeixen, una profunda reforma de la Sharia (llei islàmica d'obligat compliment en la majoria de països islàmics).

Tanmateix, tot sent positiu el diàleg que es fa a Madrid (recolzat pel govern espanyol) no ho veig gaire clar...

Fins ara, mai he vist una religió monoteísta que reclami “l'absoluta” igualtat entre dona i home. En tot cas, certes crítiques cristianes a que la dona no assumeixi el paper de mare a temps complert (en canvi no diu gaire sobre l'home-pare) i que la seva llunyania (treballant per poder pagar una hipoteca o simplement perquè li agrada) és la responsable de la pèrdua dels valors morals dels fills.

Ep! No dic que no s'hagi de conciliar la vida laboral amb la familiar (sense comptar sous més reduïts, poques possibilitats d'ascens en cas de fills.), però no tot ha de recaure amb la dona.

Sobretot, havent-hi tants homes (inclosos els capitostos religiosos) poc donats a valorar éssers humans de sexe femení!

Ricard Monistrol

Nens castigats...

No parlo pas d'infants castigats a no jugar amb el seu videojoc uns dies... Parlo de 1 milió de nens empresonats a tot el món, en molts casos maltractats físicament (es permet en 43 països) o cruelment castigats a ser flagel·lats, despietadament ferits (o morts) a cops de pedra (sic!) o a perdre un peu o una mà! (aplicable en 36 països).

Les causes? Segons explica “Save the Children” el 90% dels infants tancats són per delictes de poca importància. Per exemple, a Uganda el 70% volien menjar...

Però, sembla estrany que uns quants anys desprès de la Declaració Universal dels Drets dels Infants (1959), la mateixa ONG expliqui que el 97% dels nens món no disposen de les mateixa protecció legal front a la violència que els adults. Potser, els maltractaments infantils en el primer món són una bona mostra (recordeu el cas de l'Alba).

No obstant, per acompanyar aquestes dades... pensem en els 50.000 nens assassinats cada any, segons les Nacions Unides, a més dels quasi 2 milions atesos als hospitals!

Ah! no parlem de les nenes perquè la qüestió ja es complica de mala manera...

Ricard Monistrol

Iraq i guerra...

Avui dia, pronunciar el mom d'Iraq equival a guerra, tortures, atemptats, assassinats... No és una simple apreciació provocada pels mitjans de comunicació. A diferència dels 30.000 civils morts per la guerra d'”alliberament” (sic!), una investigació ha posat una xifra esfereïdora sobre la taula...

Més de 600.000 morts! Concretament, 601.000 ham mort per causes gens naturals, més ben dit, han mort per culpa de la guerra!

George W. Bush no podrà negar aquesta evidència, doncs està feta sobre dades epidemiològiques, enquestes a familiars i accés a certificats de defunció.

Sembla estrany, com és la democràcia a “l'americana” a Orient Mitjà... Per derrocar un govern dictatorial, s'envaeix un país com si ni res, amb excuses que ja no funcionen i, com qui no vol la cosa, fan servir veritables armes de destrucció massiva a Falluja, entre altre.

Sense comptar que en nom de la lluita antiterrorista, no es va dubtar en emprar tortures i execucions sumarials contra iraquians. El pitjor d'aquestes “execucions”? Què no respeten ni dones ni nens, ni tant sols innocents! Simples “razzias” de venjança, en masses casos...

Tanmateix, encara pot semblar estrany que Iran amenaci a EUA? O, que cada vegada més musulmans no dubten en oferir-se voluntaris per anar a Iraq i matar americans? O, que Síria no dubti en ajudar a grups armats no regulars?

Ricard Monistrol

Maleïts feminicidis....

Separades, casades, visquent amb la parella o simplement sortint, per conèixer el seu xicot, són víctimes de feminicidis per una simple raó: voler pensar per elles mateixes...

Greu? Què us semblaria que a la feina, un cap o un company (sense tenir en compte el sexe!) us amenacessin o us agredissin físicament o psíquicament simplement per pensar diferent sobre una acció determinada o voler deixar l'empresa... O, encara pitjor, que la vostra vida corre's perill.

Precisament l'acossament laboral està penat, i no s'ha donat el cas d'arribar a assassinar!

Doncs, sembla que pel fet de voler tenir un company sentimental una dona s'ha d'arriscar a rebre maltractaments o inclòs la seva mort, simplement perquè no fa el que li diu el pretès “estimat”!

No paga la pena esmentar l'elevat nombre de feminicidis. No cal! Cadascuna és una pèrdua irreparable...

No cal esmentar que, encara ara, masses agressors reben el suport “incondicional” de les seves famílies...

Tampoc cal dir, que difícilment s'arreglarà la situació sinó arribem a fer entendre a tots aquells homes que vegin a les dones com a objectes que, simplement, són éssers humans que volen ser estimats i poder estimar sense condicions!

Ai las! Quan de temps ha de passar per veure éssers humans i no dones condicionades pel seu genere a complir amb designis socials de caire masclista?

Ricard Monistrol

Menors treballadors...

Sí algú se'n recorda d'algun avi o besavi que treballés com a obrer o miner us podria explicar com a les mines de principis del proppassat segle les mans de nens de 6 o 7 anys eren perfectes per agafar carbó en túnels massa estrets per un adult...

O, que les mans dels nens permetien millorar la densitat de fil en les màquines teixidores, doncs podien passar la llançadora per marges més estrets...

Sense anar més lluny en el temps, a l'Índia, la “democràcia” més gran del món (ehem!) permetia que nens de menys de 14 anys podien exercir de servents domèstics, o dins d'hotels, restaurants o petits punts de venda al carrer... Això sí, s'exceptuava feines perilloses!

Perquè dic “podien”? Relativament, a partir de demà dimarts 10 d'octubre de 2006, es prohibeix el treball a menors de 14 anys.... Hem tingut que esperar fins aquestes dades, per fer complir un precepte sagrat en els drets humans, el dret a l'educació.

No parlem de pocs milers, sinó de 60 milions de nens que treballen a temps complert, una bona part com a esclaus, (el govern “sols” compta 12 milions).

Tanmateix, en un país tan gran on el classisme de les “castes” encara que prohibit és colpidorament efectiu, ja veurem com es persegueix aquesta lacra... Doncs, com ja hem dit el govern “sols” parla de 12 milions.

Però, igualment, a nens que treballen en les terres familiars o portin diners a casa (els que encara viuen amb la família), sinó ofereixen incentius econòmics, psicològics i socials perquè vagi a escola... Pocs deixaran de treballar! Per moltes amenaces que els facin!

Ricard Monistrol

Democràcia i PP...

Ahir, en el País Valencià, el seu president, Francisco Camps del PP, va defugir de manera poc elegant el debat sobre la moció de censura presentada pel líder del PSV-PSOE, Joan Ignasi Pla.
Com? Simplement deixant que parlessin tots sols i no arribant fins quasi les dues hores desprès...

Al cap i la fi, com el parlament valencià és seu (PP) no fa falta molestar-se per quatre paraules que no arribaran pas bon port (fer plegar a Camps).

Un altre exemple, ahir en la entrevista que na Mònica Terribas va realitzar a Josep Piqué, líder del PPC -genial i imprescindibles les seves entrevistes als candidats a la presidència de la Generalitat Catalana- aquest va demostrar tenir el cor més cap al centre, però el cap on diguin els capitostos de Zaplana, Acebes i companyia.

Perquè ho dic? Piqué no va dubtar en cap moment en adobar tesis conspiratives sobre el 11-M. Remarcant, això sí, que aquest no “hauria” de ser el tema central de la oposició al govern de Zapatero (coses del cor!).

No obstant, no m'estranya que els ciutadans comencin a estar fins als nasos de com cada sessió de control parlamentari al governant espanyol, es converteix en un espectacle denigrant i fastigós.

Acusacions de “felipisme”, entrega de l'estat a ETA, conspiracions sobre el 11-M mai aclarides (sobretot quan el sumari ja està a punt d'acabar-se)... Tot ben amanit amb insults i desqualificacions.

Democràcia és diàleg i respecte per l'oponent, argumentació no fal·làcies, discursos no desqualificacions... Per a mi el PP està adoptant una posició molt perillosa, per molt que Piqué ho defensi, fer servir qualsevol element al seu abast per arribar al poder...

Com ja vaig dir una vegada, el PP tendeix al totalitarisme, no pas a una democràcia lliberal... Sols fa falta veure València en la seva especulació brutal o el desig fervent de posseir l'Ebre, les Illes Balears en la imposició violenta d'autovies oneroses, Madrid atacant a Rubianes...

Poder no és democràcia i democràcia MAI serà poder...

Ricard Monistrol

Conceptes morals a EUA...

Vaja, vaja! El partit republicà tant crític amb el ex-president Clinton per la seva relació íntima amb una becària, el grans governants que exigeixen democràcia a la resta del planeta (bé, no a tot arreu...), sense comptar com marcant el pas ferm contra matrimonis homosexuals i estan a favor de la família cristiana unida, de l'abstenció com a solució contra l'embaràs no desitjat o el SIDA...

Doncs sembla que tot un diputat republicà, un legislador... S'excitava enviant SMS d'alt contingut sexual a becaris adolescents del Congrés! Sí, ho heu llegit bé, nois menors d'edat!

Ehem! Ja ha dimitit, però la cosa continua... Pel que sembla tant el president de la Cambra com altres companys de partit ho sabien desde feia mesos. No han dubtat ni el partit democràta ni el diari “Washington Times” (conservador) en posar el crit al cel i en demanar que el president del Congrés, el republicà Dennis Hastert, dimiteixi per haver “tapat” l'escàndol i no haver actuat.

Ai senyor! Pederastia i homosexualitat... Si us plau que es deixin de repressions morals i campanyes contra el sexe fora del matrimoni! La repressió és mala consellera en les passions sexuals! I la reben uns pobres becaris!

I, de passada, que tota la seva energia “íntima” la gastin en promoure acords de pau que no pas en accions de múscul (com per exemple la ajuda a Israel en relació a les bombes de fragmentació, l'urani empobrit, el fòsfor...)

Ricard Monistrol

Dissuasió i pau...

Fa uns quants anys, en el proppassat segle dues superpotències es van jurar mútuament que la seva capacitat de destrucció mútua estava assegurada...

No era cap broma, Amèrica del Nord, tota Europa, Àsia i dotzenes de països haguessin desaparegut del mapa. Però, cínicament, era la millor manera de plantejar un empat, millor dit unes taules, que garantien que fos qui fos qui comencés. Tots tenien assegurada la seva destrucció. És a dir, estaven ben dissuadits.

Ja s'ha caigut un mur des de llavors (i s'han creat d'altres) i la geografia política ha multiplicat aliances en termes econòmics i militars impensables (OTAN, UE...)

Però, tanmateix no vull parlar dels antics països de l'Europa de l'Est... Més ben dit em resulta, com a mínim, curiosa l'evolució d'un dels països del FAMÒS eix del mal: Corea del Nord.

Avui mateix, fonts del seu ministeri d'afers exteriors, han comunicat que en un futur molt proper realitzaran una prova nuclear soterrània.

No cal dir que Japó i EUA no s'ho han pres gaire bé. Però en cap moment han esmentat la solució militar com a remei (els míssils nuclears els carrega el diable i vés a saber on caurien.).

Ans al contrari, Iraq va caure sota l'amenaça d'unes armes inexistents i Iran, té pressa o en establir un acord de no agressió amb EUA o a en uns anys disposar de la única eina que tem el govern americà, la nuclear...

Perquè he esmentat abans la dissuasió? Ben simple, fa unes quantes dècades, en plena guerra freda, la dissuasió nuclear era la única forma d'enteniment entre la URSS i EUA... Sembla que avui dia EUA encara no ha evolucionat!

I, per si de cas, tampoc s'hi posen gaire amb Corea del Nord... Pura i dura dissuasió! Res de tractats de pau o de no agressió! Ai senyor, no sembla que vulguin aprendre.

Ricard Monistrol

Fonamentalismes, integrismes...

Últimament s'han donat masses casos de reaccions desmesurades (no prejutjo sí amb raó o no) sobre Europa en el món islàmic... Les causes? Caricatures de Mahoma, discursos del Papa de Roma...

Tanmateix, sí que entenc la ràbia per Guantànamo, Afganistan, Líban, Palestina, Iraq... Però, fins a quin punt els musulmans han de prendre's qualsevol acte comunicatiu o expressiu com a ofensa o provocació?

No vull generalitzar... Però les declaracions dels líders d'Al-Qaeda, l'assassinat d'un cineasta holandès per realitzar un documental sobre les condicions de vida de moltes dones musulmanes, els atemptats contra civils a Madrid, Londres i Nova York (sense comptar el de Marroc, Indonèsia...) no han promogut una bona imatge.

Molts governs de països musulmans no mantenen gaires drets pels seus conciutadans, és veritat! Tanmateix, les pròpies interpretacions de la Sharia, com a model de vida, però també com de càstig preferentment a les dones... (no a tot arreu!) Ens aporten als europeus una concepció no pas de gaire pau, tal com l'esmenten els líders religiosos no integristes.

Incomprensió? No ho sé... En qüestió de drets humans, i tal com diu Michael Onfray al seu “Tractat d'Ateologia” (Edicions 1984), cap llei ni cap religió han d'estar per sobre de la igualtat de TOTS els éssers humans, ni del seu dret a pensar lliurement, a expressar-se amb llibertat, a la vida...

Estic d'acord amb propiciar un diàleg, tot reconeixent que cap religió és innocent en qüestió de drets (Fins no fa gaires anys la cristiana no creia en TOTS els drets humans). A més de saber que la hipocresia dels governs d'EUA, Regne Unit i altres països respecte el món islàmic no és gaire edificant.

Precisament, per això mateix, qualsevol diàleg entre persones, tot respectant la seva religió o ateisme, hauria de partir d'una qüestió tant simple com complicada: TOTS tenim drets, per tant NINGÚ, i menys amb violència, pot imposar la seva creença i/o pensament a un altre, sigui del mateix país o d'un altre país.

Respecte? És clar! Però per ambdues bandes! La nostra llibertat d'expressió i la seva poden dialogar... Encara que no pas amb amenaces! Qualsevol llibertat, com l'artística mereix una comuna protecció.

Ricard Monistrol