Conscienciar a EUA?

Pel que sembla... Fundacions i ONG's d'EUA, esgotats del poc cas que fa George W. Bush del sobreescalfament de l'atmosfera i ciutadans (el 88%) esverats pel que sembla un canvi a gran escala de tots els fenòmens físics (Katrina, gel desfent-se en ambdós pols, gran cicló a Austràlia,etc.) han decidit passar a l'acció...

Environmental Defense, Ad Council i la Fundació Robertson han creat una campanya per conscienciar als ciutadans que cadascun d'ells pot fer molt per reduir les emissions de gasos amb efecte hivernacle...

Sembla estrany, però a EUA la societat existeixen dos pols... Un, semblant a la societat europea, conscienciats que res es pot fer si no s'actua amb racionalitat científica envers el medi ambient. L'altra, potser els mateixos que creuen en el domini teocràtic americà de la pseudo teoria de l'evolució intel·ligent (sincerament, no crec pas que els neocons hagin evolucionat gaire), volen que el desenvolupament econòmic es faci a tot drap sense miraments de cap mena...

Però, l'enfrontament entre ambdues parts no acaba sols amb el medi ambient... Guerra d'Iraq, polítiques neo brutalitzadores en qüestió de capitalisme salvatge, milions de pobres a EUA, obligar a la població negra de Nova Òrleans a emigrar de casa seva (sembla increïble, ni el govern estatal ni el federal no els donen cap mena d'ajuda per a reconstruir el seu habitatge, tot sabent que el culpable que es trenquessin els dics de contenció no va ser únicament del Katrina....)

Bé, en el fons la teoria de l'evolució dels neocons pensa que “el capitalisme és l'extensió artificial de la selecció natural”. Ah! I que ningú els hi planti cara!

Ricard Monistrol

Tornem amb el “cavaliere”!

Aquesta vegada ha estat Xina a qui li ha tocat rebre una de les “gracietes” del primer ministre italià Silvio Berlusconi...

Quina? Tot criticant una pel·lícula de Nanni Moretti (“Caimán”) que va titllar de “faula”, i fent-se el graciós, recordà que segons certes “llegendes” sobre comunistes, aquests es menjaven als infants. Però que en “veritat” a la Xina de Mao Ze Dong “als nens se'ls bullia per adobar el camps”....

Tant el govern xinès, com diversos partits i, sobretot, el seu oponent polític (i alguna cosa més, pel que sembla) Romano Prodi, se li han tirat al damunt. En veritat, com s'ha de qualificar al “cavaliere”? D'irresponsable, d'estúpid circunstancial o d'una ombra que té tanta por de perdre el govern que no pensa i sols actúa?

Però, per si de cas i no haguéssim tingut prou, a Berlusconi li ha sortit ajuda... Se'n recordeu d'un ministre de la Lliga Nord (vaja uns! També!) que per ajudar a apaivagar els ànims es va posar una samarreta amb les caricatures del profeta Mahoma i, de resultes, va haver de dimitir? Doncs sí, el mateix Roberto Calderoli ha afegit llenya al foc tot afegint “els xinesos no tant sols bullien els nens... També se'ls menjaven!”

Hi han governs que semblen trets d'una opereta de Gilbert&Sullivan (autors, per exemple, de “El Mikado”)...

Ricard Monistrol

Precarietat institucionalitzada...

Sembla que el govern francès, amb Dominique Villepin al capdavant, vol oferir un pols a tota la societat sencera amb el nou “primer contracte” (CPE). Dos anys podent ser acomiadats en qualsevol moment i, segons s'ha publicat avui, al diari econòmic Les Echos, la qüestió es podria empitjorar (podria ser que la indefinició del contracte pogués durar fins el 28 anys!) O que, en casos de trapelleria empresarial, amb sols tres mesos d'atur, una mateixa persona es podria estar en possibilitat de ser acomiadat lliurement durant 12 anys!!!

Quin món! El poble francès està en la seva immensa majoria en contra (dos de cada tres), va votar en contra del referèndum de la constitució europea per por a una excessiva liberalització de drets i serveis... I, ara, tot confirmant els seus pitjors malsons. Villepin, ja ha dit que vol parlar, però que no pensa fer cap mena de canvi legislatiu a la seva llei! Segur que la patronal deu estar més contenta que un gínjol en comparació del govern de les 35 hores de Jospin.

Entre que els lloguers estan pels núvols (les immobiliàries exigeixen que el sou ha de ser 4 vegades superior a l'import del lloguer), que la inseguretat en el treball podria durar perfectament uns pocs mesos, sols en els casos de alta qualificació, per la resta un mes com a molt; que sembla més una treva que una solució el silenci de les revoltes a les Banliueus o, que es veu una desconnexió cada vegada més evident entre polítics i societat... Quelcom s'ha trencat!

Mala peça al teler per als joves francesos!

Ricard Monistrol

Què passa a ERC?

A veure, intentem posar-nos seriosos... Falta de comunicació? Desgavell en voler cobrar una part del sou a persones que no són càrrecs de confiança del partit? No voler reconèixer errors? O simplement una campanya de desprestigi?

No sé que respondre. Però, el que si és veritat és que si demostra que les acusacions són reals, els comité de direcció d'ERC hauria de comprovar de qui ha estat l'error, depurar responsabilitats, si s'escau, i demanar excuses a qui s'hagi vist “afectat” per la famosa carta sense ser càrrecs de confiança.

He tornat a esmenar la categoria de càrrecs de confiança per una simple raó, en tot cas, si que es podria demanar una part del sou a aquells en raó de ser responsables polítics del projecte d'ERC en alguna de les conselleries que tenen al seu càrrec (és a dir, l'escalafó immediatament superior a la màxima categoria de funcionariat). Però, mai a aquelles persones que inclòs sent militants (ja paguen la seva quota al partit) no tinguin càrrecs anomenats directament per ERC (càrrecs polítics).

Tanmateix, ERC hauria d'aprendre tècniques de comunicació de crisi. On la màxima és: sempre transparència!

Ricard Monistrol

El “cavaliere” esverat?

Hi ha vegades que la democràcia ha de suportat proves molt dures en el seu desenvolupament... Ara mateix, a Itàlia, n'estan passant una de grossa. Perquè ho dic? No és gaire complicat saber-ho...

Silvio Berlusconi, el primer ministre d'Itàlia, ha “convocat” els quatre genets de l'apocalipsi en cas de victòria del seu oposat de centre esquerra Romano Prodi: el genet de la guerra bruta, que segons Berlusconi assolaran Itàlia sinó guanya les eleccions; el genet de la pobresa que s'esdevindrà a Itàlia (encara que no opinin el mateix ni la patronal ni l'Institut Nacional d'Estadística italià...); la degradació del medi ambient, sinó es fa servir l'energia nuclear per no embrutar i cobrir les despeses energètiques, i, per últim, el genet de la superpoblació de gent “roja” que envairà tots els nivells de la societat.

Quin món! Sort que no estem a l'època d'Àtila i els Huns (segle V). Encara que en tot cas, com llavors, Berlusconi (tot un centurió romà) hauria de demanar ajuda als germànics (no crec pas que la coalició de la Cancellera Merkel estigui per la tasca) per derrotar els bàrbars esquerrans liderats per Romano Prodi (antic president de la Comissió Europea).

Em penso que molts italians es desfaran de Berlusconi (de forma democràtica, sens dubte!). Ja comença a fer-se pesat!

Ricard Monistrol

ETA: cessament definitiu?

Feia temps que no teníem una molt bona notícia tant a l'estat com a Catalunya... Segons un comunicat emès a la televisió pública d'Euskadi (EITB) ETA ha anunciat el cessament de foc permanent a partir de divendres.

Tanmateix, tot s'ha de prendre amb prudència tal com han palesat tant el president Zapatero com diversos membres del seu govern. Les reaccions del PP, per ara, no han carregat les seves armes contra el govern espanyol, basc i català. Talment d'agrair.

Però, i partir d'ara? Sí sentim a diversos experts en conflictes, alguns han passat pel programa de la genial i imprescindible Mònica Terribas “La nit al dia”, s'hauria de començar de zero per ambdues parts. A fi que cadascuna pogués sentir el que vol l'altra, per desprès començar a dialogar sobre on es pot arribar per ambdues parts. Tot això, amb molta tranquil·litat i sense gaires pertorbacions sobre preus polítics o vencedors i vençuts (PP, Associación de Víctimas del Terrorismo...). Tot plegat potser una fal·làcia.

Tindrem final al conflicte? El temps hi dirà la seva... Però, s'ha de tenir en compte que si en l'estatut català el president Zapatero no ha deixat articular la paraula “nació” d'una manera clara... Què passarà quan surti el tema de l'autodeterminació? Dels presos? O amb Nafarroa? Esperem que tothom comenci de zero realment....

Ricard Monistrol

Nova Tríada asiàtica?

Xina, Índia i Rússia, les dues primeres amb més de 1.000 milions cadascuna de població i la tercera amb accés a una gran quantitat de recursos naturals i a l'herència de l'URSS...

Ja hem esmentat algunes vegades com EUA veu amb recel a Xina i a Rússia tant per la seva potència comercial (Xina) com per la resposta més que assegurada de destrucció mútua assegurada que ofereix Rússia a EUA. Però, això no és el pitjor per George W. Bush i els seus neocons. La immensitat de recursos enèrgetics que disposa Rússia (gas, petroli, urani) poden proporcionar “aire” per eixamplar els pulmons de Xina.

Tanmateix, una possibilitat vista amb horror per EUA, doncs si no poden tancar l'aixeta totalment a l'energia (sobretot orient mitjà, d'aquí ve l'interès per canviar el règim de Iran per un més procliu a obeir a EUA) com podran sancionar a Xina?

No obstant, per confirmar els pitjors malsons dels americans, avui mateix el President Vladímir Putin ha arribat a Xina per reforçar la cooperació energètica i de passada parlar d'uns quants temes d'actualitat, o com han dit els dirigents xinesos un acord entre Rússia i Xina reforçarà la pau, l'estabilitat i el desenvolupament al món... Tot un avís per a navegants embranzits en guerres preventives.

Ei! no us penseu que ens oblidàvem del tercer actor, molt important, l'Índia. Una de les majors democràcies del món, recentment guardonada amb un acord de cooperació nuclear d'EUA. Amb una important i estratègic sector de know-how, biotecnologia, enginyeria i tecnologia.... Dons, per afegitó, l'any passat van arribar a un acord amb xina per crear una aliança econòmica i comercial destinada, a més a més, a rebaixar la tensió històrica provocada per conflictes fronterers.

Potser, és casualitat... però si fins no fa gaire Xina no disposava d'una tecnologia en electrònica industrial i de telecomunicacions gaire sofistificada. Ara podríem cridar-vos l'atenció de com Xina ha creat el seu propi format de DVD de alta densitat, un protocol diferent pels telèfons 3G, volen ajuda tècnica però volen construir ells mateixos el tren d'alta velocitat que unirà Beijing i Shangai.

Ricard Monistrol

Guatemala, víctimes encara desconegudes...

Deu anys de l'acord de pau, 36 anys de guerra bruta, 200.000 morts... Però encara queden masses víctimes oblidades per la “Comisión del Resarcimiento”, creada precisament per donar veu i reparacions morals i econòmiques a totes les persones que van passar per les mans o de l'exèrcit o dels paramilitars.

Tanmateix, Bolívia, Colòmbia, Perú, Mèxic, Paraguai... Encara queden a Amèrica països que en un moment o altra de la seva història van tenir guerres o operacions militars que van afectar a població civil, sobretot indígena, i que d'una manera o altra ha quedat soterrada sota pactes de silenci obligat.

Encara que també s'ha de reconèixer, que en països com Xile i Argentina (el dia del Cop d'Estat ja és festiu) s'han establert les condicions necessàries per perpetuar una memòria històrica que tingui en compte a tothom.

No obstant, la pitjor circumstància s'esdevé en aquelles persones que per la seva condició d'indígena, viure en llocs apartats, en la misèria i en l'analfabetisme són presa fàcil del desig de donar exemple de masses grups armats tant militars com guerrillers i paramilitars.

Ricard Monistrol

Atacs preventivament irracionals

Sant tornem-hi, George W. Bush ja ha decidit que l'atac preventiu és la millor eina de democratització... A més, per si no cabia dubte sobre l'origen diví de la seves genialitats ja ha decidit qui més entra a la llista negra de països susceptibles de rebre atacs en nom de Déu a part d'Iran i Corea del Nord, Síria, Cuba (un clàssic), Bielorússia, Zimbabwe i Myanmar (antiga Birmània).

Encara que per si de cas Rússia i Xina ja han rebut crítiques més pujades de to que del costum. Suposo que per culpa de la política obstruccionista als seus designis dins el Consell Permanent de Seguretat de les Nacions Unides.

No obstant, segueix preocupant molt el caire que està agafant l'assumpte d'Iran. EUA els fa responsables de totes les morts de soldats americans a Iraq i l'acusa de ser el Banc Central del Terrorisme mundial...

En canvi no diuen massa de com a Iraq els soldats d'EUA van realitzar una matança d'onze civils (cinc dones, quatre nens i dos homes) que prèviament havia fet entrar dins una habitació del seu propi habitatge.

Quin nom pot rebre aquest vil i covard crim de guerra? Lluita contra el terrorisme?

Ricard Monistrol

Esclavatge laboral, sexual, infantil...

Doncs sí, ja podem estar en ple segle XXI que segueixen patint “masses” persones formes d'esclavatge que tot sent antigues es mantenen: el laboral (treballadors sense ni el més mínim dret laboral), el sexual (tràfic inhumana de blanques), l'infantil (famílies amb desig de tenir criatures) o, bastant més sòrdid, el de tràfic d'òrgans i teixits humans...

Precisament d'aquest tema s'ha tractat a la reunió de l'Organització d'Estats Americans (OEA) d'Illa Margarita (Veneçuela) sobre el tràfic i esclavatge de persones. On, John Biehl, representant del Secretari General de l'OEA, José Miguel Insulza, ha remarcat que el contraban de persones no es sanciona de forma suficient i, sobretot, de forma homogènia per tot el continent.

Però, no us penseu que, per exemple, el tràfic de blanques, no tingui un impacte a nivell mundial. Un impacte que té molt a veure en fluxos de dones enganyades o segrestades que amb la promesa d'un món millor acabant en un infern brutal. No pas gaire lluny! Doncs no fa gaires dies que la policia va detenir tant homes com dones que obligaven a les seves “esclaves” a oferir el seu sexe durant 20 hores!!!!! (sic)

Tanmateix, aquest problema és més endèmic al continent americà. On el bressol, si és que en tenen, decidirà si un nen pot arribar a la universitat o una feina qualificada o simplement formar part d'una propietat on terra i persones es confonen dins la ment del seu propietari...

I, el pitjor de tot, que EUA s'estranya que l'esquerres indigenistes o simplement amb un discurs de protecció social tinguin tants vots!

Ricard Monistrol

Irracionalitats enfrontades....

Senyors i senyores, enfrontats amb diferents pesos però igual de tossuts al ring d'un tauler d'escacs potinejat : EUA i Iran!

Perdoneu l'entrada però això ja fa olor de socarrim! Per un cantó, Iran amb un president que no acabo de veure que sigui tant ingenu com sembla, o com a mínim el seu clergue i líder suprem no ho és gens ni mica... Per l'altra un George W. Bush decidit a “democratitzar” de forma violenta a aquells règims que no els siguin fidels o molestin la supremacia militar d'Israel a la zona.

El punt de trobada de ambdós conflictes? L'enriquiment d'urani que porta a terme Iran. Però com sembla que no hi ha prou llenya per afegir per culpa d'europeus, xinesos i russos ara Bush s'ha tret un as de la màniga: culparà a Iran per cada soldat d'EUA mort a Iraq....

O sigui totes les bales, explosius i garrotades que matin soldats tindran un sol responsable, molt més tangible i odiós que no pas una resistència que té diversos orígens (no confondre amb els delinqüents que es dediquen a practicar terrorisme amb la població civil, inclosa l'estrangera) i cau simpàtica a una població assolada per l'exèrcit “alliberador”....

En certa manera s'assemblen massa el president d'EUA i el d'Iran: “Els enemics nostres són els responsables dels nostres errors”

Ricard Monistrol

Encara amb l' 11-M?

Fixeu-vos... Sembla talment que el diari “El Mundo” i el PP s'han posat d'acord per fer veure fantasmes sobre l'atemptat tant dolorós del 11 de març de 2004. Per un cantó, Mariano Rajoy i els seu inefable antic ministre d'interior (Acebes) “encara” volen saber qui és el responsable de l'atemptat i el diari ja esmentat fa de portaveu de qualsevol petit detallet de l'instrucció del judici...

Com avui, on en exclusiva (que estrany!) expliquen que un inspector encarregat de custodiar els objectes trobats al lloc de l'atemptat no ha pogut o volgut confirmar la presència de la motxilla amb explosius i el mòbil intacte dins el llistat.

Doncs, ja la tenim muntada. Mariano Rajoy ja ha insinuat que la instrucció amb més de 80.000 folis, el suïcidi de diversos fonamentalistes i possibles autors o la mort del GEO podrien no ser res i per tant anular-se tot el procés.

Ejem... Sembla que ara ja és definitiu... Quan diuen que s'hauria de saber quins són els “responsables” pensen directament en ETA. No és res personal, em suposo, però d'aquesta forma podrien desligitimar de forma més que evident el mandat parlamentari de formar govern del President Zapatero.

Irresponsabilitat, mala jeia, irracionalitat... La veritat és que el PP més que perdre el nord amb Catalunya, Euskadi, el matrimoni homosexual... Ara ja ha perdut els papers i les credencials de possible partit de govern. Doncs quan li interessa posa a l'Audiència Nacional contra el govern espanyol o acusa de negligents a la pròpia judicatura, per no dir que semblen insinuar coses pitjors dels propis cossos de seguretat del Ministeri espanyol d'Interior.

Quina mena d'escenari apocalíptic vol el PP?

Ricard Monistrol

Drets humans... i cinisme.

Sempre he sentit una dita que deia que molta gent veia els defectes dels altres, però, que els seus passaven de llarg dels seus ulls... Doncs, això mateix es pot aplicar a l'informe anual del Departament d'Estat d'EUA sobre la situació de drets humans al món.

Tanmateix, s'ha de reconèixer que les crítiques a molts països són merescudes, incloent les accions de la policia iraquiana amb els detinguts (ens hem de recordar que van ser formats per experts d'EUA) o de països amics com Aràbia Saudita, Egipte... Però, en cap moment s'han oblidat d'aquells amb qui no tenen “gaires” bones relacions: Myanmar (antiga Birmània), Zimbabwe o ja més “malèfiques” com Iran, Síria (últimament ha entrat a la llista de l'eix del mal) o Corea del Nord...

Je, je.. Encara que ara podríem posar el dit a unes quantes nafres prou purulentes que no pot tapar el cinisme d'EUA: la pena de mort, les macabres, cruels i inhumanes tortures a la presó d'Abu Graib, el misteriós camp de detenció i tortures de Guantànamo, on els presos floten en una mena de llimb il·legal o les espectaculars accions repressives de les forces especials a d'Afganistan, l'ús d'armament tòxic...

Ricard Monistrol

8 de març... i l'article número 100

Corria un grisenc i trist 25 de març de 1911.... Nova York, 140 dones entre 17 i 24 anys, la majoria immigrants, treballadores de Triangle Shirtwaist Company estan fartes de les condicions laborals i que no se'ls faci cas. Les reivindicacions venen de lluny, doncs l'any anterior havien declarat la primera vaga femenina a EUA. Per tant, tornen a declarar-se en vaga i decideixen tancar-se a la fàbrica...

La decisió patronal va ser “exemplaritzant”: volien obligar a les dones a sortir i rendir-se, per tant encenen diversos focs al voltant de l'edifici. Però, alguna cosa va fallar... Cap va sobreviure!

Aquesta és la història que va servir per donar contingut sobre la brutalitat que s'exerceix encara ara a la dona. No us penseu que no hi hagi una raó darrera del 8 de març. Però, no vindrà fins més endavant... Doncs dos dies desprès del succés de Nova York (el 27-03-1911) se celebrava el primer Dia Internacional de la Dona de la història moderna (sense l'epígraf “treballadora”, ja se li pressuposava!).

Ens haurem de traslladar fins el 1914, per veure com Alemanya, Suècia i Rússia celebren el Dia Internacional de la Dona el 8 de març... Però, per donar un veritable contingut a aquest dia ens traslladem al març de 1917, Rússia: l'amotinament de les dones per falta d'aliments i la mort per inanició dels seus fills, enceta el calendari de la revolució bolxevic. En el fons, massa comunista pel gust occidental!

I ara, en ple segle XXI, com anem? Fixeu-vos en un paral·lelisme: encara ara celebrem la derrota del 11 de setembre de 1714 i estem en plena discussió de l'estatut (no podem decidir per nosaltres mateixos...). Estem a 8 de març de 2006, institucions, partits, ONG's reclamen per la igualtat laboral i de passada contra la violència sexual, física i psíquica, els embarassos no desitjats, l'analfabetisme majoritari...

Tanmateix això no acaba aquí, sí parlàvem de que els catalans no podem decidir per nosaltres mateixos... La ONG Amnistia Internacional ha denunciat que encara hi han 36 països que mantenen lleis discriminatòries contra la dona. Us podeu fer creus que enmig hi han democràcies presumptivament lliberals!

Prefereixo no continuar... Però, si voleu saber més, no dubteu en visitar la web dels informes d'Amnistia Internacional sobre la situació de la dona al món... Són dades esfereïdores! Però també retraten què volen molts homes de les dones...

Ricard Monistrol

Avortament i EUA

Tot just falta un dia per celebrar el dia de la dona treballadora, que ja comencem a tractar de com es discrimina a la dona...

A EUA des de que va entrar George W. Bush a la presidència i darrere seu neocons i fonamentalistes cristians (estranya coincidència!) s'ha intentat per tots els mitjans tornar a posar els fonaments d'una societat molt cristiana, però estranyament retallant drets i en el cas que ens pertoca rep la dona!

Imagineu-vos: una noia és violada per un familiar o per una desconegut i per desgràcia es queda embarassada... Doncs, si està a l'estat de Dakota del Sur (EUA) ja es pot oblidar de desfer-se del fetus. El governador ha sancionar avui mateix la prohibició d'avortament en tots els casos, exceptuant aquells on la vida de la mare està en perill (quin gest d'humanitat!).

Però, no és cap casualitat que s'hagi volgut portar al Tribunal Suprem aquesta llei. Desprès de el nomenament de nous membres (conservadors?), els fonamentalistes estan molts cofois pensant-se que el Suprem declararà constitucional aquesta llei i per tant tots aquells estats que ho desitgin, ja s'encarregaran els integristes de imposar-ho, podran prohibir l'avortament.

En certa manera em recorda de com a Bòsnia- Hercegovina, en un intent de neteja ètnica, religiosa i ideològica, les tropes irregulars sèrbies van violar i deixar embarassades milers de dones musulmanes. Tots ells sabien que la seva religió els prohibia avortar, encara que això mateix portés al suïcidi a moltes d'aquelles dones.

No obstant, desprès de la guerra, la violació en temps de guerra va ser declarada crim de lesa humanitat... Llàstima que a EUA, l'adalil de la llibertat universal, ara vulgui imposar el no a l'avortament com una eina d'imposició ideològica... I com sempre rebran les dones! Simple joguet del poder (sic)!

Ricard Monistrol

Finançament i Religió

Segons Europa Press, el partit que dona suport al govern espanyol ha xifrat en més de 200 milions d'euros el “sobrefinançament” de l'església catòlica en els últims cinc anys... Je! Quina notícia! A més, el propi PSOE ja ha deixat ben clara la inconstitucionalitat manifesta d'aquest diners.

Reflexionem, estem en un estat laic, l'església catòlica es permet el luxe d'intervenir en la vida política (manifestacions, declaracions, COPE...) sense gaires manies. No obstant, també és veritat que la funció de “representació” s'ha de pagar (bisbes, clergat, Conferència Episcopal...) a fi que puguin desenvolupar la seva tasca de forma efectiva sense tenir que anar a guanyar les garrofes fora de l'entorn eclesiàstic, ni gemegar sobre el laïcisme...

Encara que mirant-ho bé, si sols el 34% de la població que paga “religiosament” el seu IRPF destina el 0,54% cap a l'església catòlica... Fins a quin punt, l'estat com a representant d'una societat cada vegada més laica i plurireligiosa ha de pagar la diferència de pressupost?

Problemes d'habitatge social, treball precari, assistència a persones de la tercera edat o amb problemes de mobilitat no haurien de tenir un pes en el pressupost molt més elevat que la “sobrerepresentada” jerarquia eclesiàstica i la seva incidència en l'IRPF?

Uns capitostos vestits de luxós negre i púrpura, que no dubten en “moralitzar” de forma agressiva sobre assumptes pertanyents a l'esfera privada de les persones o sense manies també l'esfera pública (crítiques a l'estatut català, brutal atac al matrimoni homosexual, contrariar l'avortament, l'aberració dels 'anticonceptius, la negació del preservatiu com a eina de protecció contra el SIDA, això últim, sobretot a l'Àfrica, sic...).

Sense comptar que s'hauria de preguntar a molts catòlics si veuen bé que la Conferència Episcopal Espanyola, accionista majoritària de la COPE, no vulgui “intervenir” en la línia editorial de certs programes molt “balcanitzadors” (homenatge al cavaller de la trista i fosca figura)...

Ricard Monistrol

Fonamentalismes? No, gràcies!

Fixeu-vos fonamentalisme ve de la paraula fonament. Ve a dir que qualsevol actualització i/o desviació d'una manera de pensar o de creure es considerada contrària als seus orígens o essències... Pot semblar estrany però jo l'associo a extremisme. Al cap i la fi totes dues acaben en isme.

Perquè ho dic? La pròpia evolució d'una idea o creença ha de mantenir un diàleg constant amb el seu entorn. Amb això, aconseguim que la societat pugui dir-li la seva i qui pretén convèncer amb la seva idea o creença tingui la oportunitat d'adaptar-la a noves fites de convivència, comprensió, civisme i solidaritat.

Pot ser que alguna vegada hagi estat positiu tornar als orígens, encara que ho dubto. Normalment sempre hi han hagut morts per entremig... Però, una cosa si que començo a tenir clara si els fonamentalismes del segle XX eren de caire ideològic (comunisme contra capitalisme) sembla que en aquests primer anys s'està destapant un “clàssic” fonamentalisme: el religiós!

Primer, L'arxicercat Bin Laden va tenir una perfecta excusa per formar el seu grup especialitzat en actes terroristes contra musulmans i cristians: la instal·lació d'una base d'EUA a Aràbia Saudí trencava la inviolabilitat “sagrada” d'un dels països que concentra més llocs sagrats de l'islamisme.

Segon, Txetxènia i Rússia converteixen una qüestió de sobirania nacional en una de religiosa. Tercer, un “sospitós” integrista cristià, George W. Bush, (el nom de Déu va sonar a l'hora de l'atac!) es carrega un dels únics estats de la zona, tot sent una despietada dictadura, de caire laic i, de passada, les teories de l'evolució de caire científic...

Podem continuar amb la brutal resposta d'alguns “fonamentalistes” a les caricatures de Mahoma, i ja molt més a prop, ahir nit un altre “fonamentalista” posava una bomba molt a prop del camerí de Leo Bassi... Perquè? A uns quants no els agrada el to satíric del seu nou espectacle La Revelación, precisament contra l'excessiu protagonisme que volen adquirir les creences religioses (cristianes preferentment) en la societat actual....

Vés quines coses! Amb aquesta acció no tinc cap més remei que refermar la meva opinió contrària a tota mena de fonamentalisme que atempti contra els drets fonamentals d'una persona, sigui dona (sobretot aquest aspecte) o home que no vulguin “combregar” (mai més ben dit!) amb el fonament estricte i sever de la creença o idea...

Primer la llibertat de pensament i d'expressió de cadascú, i desprès, el respecte a les idees dels altres...

Ricard Monistrol

Cap a l'igualtat de les dones?

El govern espanyol està discutint sobre la futura llei de la igualtat i que hauria de promoure d'una “vegada pet totes” (ja veurem!) la igualtat de fet entre home i dona...

Per ara, s'obligarà a les empreses de més de 250 treballadors a aplicar polítiques actives d'igualació, no serà el cas de les de menys treballadors. Però, si que TOTES les empreses hauran de negociar, discutir i promoure mesures dins els convenis col·lectius.

Tanmateix hi ha un tema de fons que sembla no tenir aturador: la duració de la jornada laboral. Dues hores per dinar o t'hauries de quedar perquè sinó pot semblar que no compleixes amb les expectatives de l'empresa... després s'arriba a casa a hores no gaire adequades per compartir un espai de convivència ni amb la parella ni amb els fills.

En el fons sembla que tot es redueix a una política “molt” igualitària... Si la dona vol igualtat haurà de fer tot el que fa un home “exemplar” (sense família o sense gaire contacte amb ella, és clar) sense tenir en compte si cap dels dos (dona i l'exemplar home amb família) voldria conciliar la seva vida “diària” amb els seus estimats.

O, per exemple, si la dona vol una carrera professional adequada a les seves expectatives acadèmiques, s'haurà de plantejar o el sacrifici personal o si vol família. En aquest últim cas, el més segur, és que l'empresa no la tingui en compte per cap ascens ni millorament laboral.

Bé, no fa falta continuar, m'aposto que més d'alguna de les nostres lectores ens podrien explicar de més grosses...

Ricard Monistrol