Adéu a les armes?

El títol té una referència literària (Ernest Hemingway), una de cinematogràfica (em quedo amb la primera versió de 1932 de Frank Borzage amb Gary Cooper i Helen Haves), però també una referència d'actualitat, precisament del que no ha pogut estar... Brasil ha dit no a prohibir la venda lliure d'armes.
http://www.elmundo.es/elmundo/2005/10/24/internacional/1130107362.html

Les causes? Ahir en el formidable “30 minuts” de Televisió de Catalunya, es van analitzar els diversos punts de vista sobre per què serveixen les armes a Brasil i perquè prohibir-les o no... El més preocupant, va ser com un antic membre del govern brasiler relatava les poques ganes d'assumir les competències de seguretat per part del president Lula da Silva que actualment estan en mans dels governadors dels estats.

La raó? Segons explicava el propi funcionari, la impossibilitat actual de solucionar la violència no atreia massa al president, que podria veure com els milers de morts que es succeeixen cada any abaixarien la seva popularitat (no molt alta, precisament pels casos de corrupció de membre del seu partit).

Sí, a més, sumem que la percepció de molts ciutadans és que la policia no “compleix” la seva funció de protegir els drets fonamentals i que la delinqüència es nodreix de nens-adolescents que no tenen cap perspectiva de futur (ni estudis, ni un treball digne i menys un habitatge en condicions)...

Sols ens queda comprovar que una societat com la brasilera, un gegant tecnològic de primer ordre, no sap redistribuir la riquesa en forma d'accés a una educació oficial i formació professional a tots els segments de la societat. Per tant, aquests segments apartats de la societat del benestar cercaran la seva “pròpia” forma de trobar diners, i de passada una esperança de vida que amb prou feines supera els 30 anys... quina llei de mercat els governa? Les armes són les seves eines de treball (sic) i no li diran pas adéu.

Ricard Monistrol