Art, expressió i religió

L'art té límits morals? És una qüestió que avui mateix té actualitat. Segons informa l'Agència EFE el museu Tate Britain (http://www.tate.org.uk/britain/) ha decidit no exhibir una obra de l'artista britànic John Latham. El motiu? No ofendre el col·lectiu musulmà...

Imatges ofensives del col·lectiu, un homenatge a les croades, una crítica a l'alcorà? Doncs no. L'obra, en qüestió, és l'anomenada “God is great” (Déu és gran) consistent en una làmina allargada de vidre amb incrustacions del tres llibres sagrats de les religions monoteistes (cristianisme, islam i judaisme). I, que segons han explicat els responsables del museu, no és adequada al moment polític del Regne Unit.
http://www.elmundo.es/elmundo/2005/09/25/cultura/1127644407.html

La meva reflexió em fa fer una pregunta: Qui està qualificat per saber quan un objecte d'art traspassa la seva dimensió artística cap a la política? És perillós que una obra d'art tingui discurs polític i/o social? En concret, aquest cas sembla no tenir elements “susceptibles” d'ofendre a cap col·lectiu. O, potser sí?

Potser la resposta la té Shami Chakrabarti, directora del grup de llibertats civils “Liberty”, que ha mostrat la seva preocupació pel missatge que dona la Tate Britain en un moment que la llibertat d'expressió ja està amenaçada (Blair i la Convenció de Drets Humans?) i que precisament, opina que ara és el moment d'expressions artístiques i també polítiques d'aquesta mena.

Quan s'ha de fer callar l'art o qualsevol forma d'expressió per una mena de por difusa, potser provocada pels horribles i sangonosos atemptats a Londres. El missatge que es dóna a qui vol trencar el nostre marc de convivència, respecte als drets humans i concepció de la democràcia lliberal no té gaire dels conceptes abans esmentats...

Ricard Monistrol