Conceptes morals a EUA...

Vaja, vaja! El partit republicà tant crític amb el ex-president Clinton per la seva relació íntima amb una becària, el grans governants que exigeixen democràcia a la resta del planeta (bé, no a tot arreu...), sense comptar com marcant el pas ferm contra matrimonis homosexuals i estan a favor de la família cristiana unida, de l'abstenció com a solució contra l'embaràs no desitjat o el SIDA...

Doncs sembla que tot un diputat republicà, un legislador... S'excitava enviant SMS d'alt contingut sexual a becaris adolescents del Congrés! Sí, ho heu llegit bé, nois menors d'edat!

Ehem! Ja ha dimitit, però la cosa continua... Pel que sembla tant el president de la Cambra com altres companys de partit ho sabien desde feia mesos. No han dubtat ni el partit democràta ni el diari “Washington Times” (conservador) en posar el crit al cel i en demanar que el president del Congrés, el republicà Dennis Hastert, dimiteixi per haver “tapat” l'escàndol i no haver actuat.

Ai senyor! Pederastia i homosexualitat... Si us plau que es deixin de repressions morals i campanyes contra el sexe fora del matrimoni! La repressió és mala consellera en les passions sexuals! I la reben uns pobres becaris!

I, de passada, que tota la seva energia “íntima” la gastin en promoure acords de pau que no pas en accions de múscul (com per exemple la ajuda a Israel en relació a les bombes de fragmentació, l'urani empobrit, el fòsfor...)

Ricard Monistrol

Dissuasió i pau...

Fa uns quants anys, en el proppassat segle dues superpotències es van jurar mútuament que la seva capacitat de destrucció mútua estava assegurada...

No era cap broma, Amèrica del Nord, tota Europa, Àsia i dotzenes de països haguessin desaparegut del mapa. Però, cínicament, era la millor manera de plantejar un empat, millor dit unes taules, que garantien que fos qui fos qui comencés. Tots tenien assegurada la seva destrucció. És a dir, estaven ben dissuadits.

Ja s'ha caigut un mur des de llavors (i s'han creat d'altres) i la geografia política ha multiplicat aliances en termes econòmics i militars impensables (OTAN, UE...)

Però, tanmateix no vull parlar dels antics països de l'Europa de l'Est... Més ben dit em resulta, com a mínim, curiosa l'evolució d'un dels països del FAMÒS eix del mal: Corea del Nord.

Avui mateix, fonts del seu ministeri d'afers exteriors, han comunicat que en un futur molt proper realitzaran una prova nuclear soterrània.

No cal dir que Japó i EUA no s'ho han pres gaire bé. Però en cap moment han esmentat la solució militar com a remei (els míssils nuclears els carrega el diable i vés a saber on caurien.).

Ans al contrari, Iraq va caure sota l'amenaça d'unes armes inexistents i Iran, té pressa o en establir un acord de no agressió amb EUA o a en uns anys disposar de la única eina que tem el govern americà, la nuclear...

Perquè he esmentat abans la dissuasió? Ben simple, fa unes quantes dècades, en plena guerra freda, la dissuasió nuclear era la única forma d'enteniment entre la URSS i EUA... Sembla que avui dia EUA encara no ha evolucionat!

I, per si de cas, tampoc s'hi posen gaire amb Corea del Nord... Pura i dura dissuasió! Res de tractats de pau o de no agressió! Ai senyor, no sembla que vulguin aprendre.

Ricard Monistrol

Fonamentalismes, integrismes...

Últimament s'han donat masses casos de reaccions desmesurades (no prejutjo sí amb raó o no) sobre Europa en el món islàmic... Les causes? Caricatures de Mahoma, discursos del Papa de Roma...

Tanmateix, sí que entenc la ràbia per Guantànamo, Afganistan, Líban, Palestina, Iraq... Però, fins a quin punt els musulmans han de prendre's qualsevol acte comunicatiu o expressiu com a ofensa o provocació?

No vull generalitzar... Però les declaracions dels líders d'Al-Qaeda, l'assassinat d'un cineasta holandès per realitzar un documental sobre les condicions de vida de moltes dones musulmanes, els atemptats contra civils a Madrid, Londres i Nova York (sense comptar el de Marroc, Indonèsia...) no han promogut una bona imatge.

Molts governs de països musulmans no mantenen gaires drets pels seus conciutadans, és veritat! Tanmateix, les pròpies interpretacions de la Sharia, com a model de vida, però també com de càstig preferentment a les dones... (no a tot arreu!) Ens aporten als europeus una concepció no pas de gaire pau, tal com l'esmenten els líders religiosos no integristes.

Incomprensió? No ho sé... En qüestió de drets humans, i tal com diu Michael Onfray al seu “Tractat d'Ateologia” (Edicions 1984), cap llei ni cap religió han d'estar per sobre de la igualtat de TOTS els éssers humans, ni del seu dret a pensar lliurement, a expressar-se amb llibertat, a la vida...

Estic d'acord amb propiciar un diàleg, tot reconeixent que cap religió és innocent en qüestió de drets (Fins no fa gaires anys la cristiana no creia en TOTS els drets humans). A més de saber que la hipocresia dels governs d'EUA, Regne Unit i altres països respecte el món islàmic no és gaire edificant.

Precisament, per això mateix, qualsevol diàleg entre persones, tot respectant la seva religió o ateisme, hauria de partir d'una qüestió tant simple com complicada: TOTS tenim drets, per tant NINGÚ, i menys amb violència, pot imposar la seva creença i/o pensament a un altre, sigui del mateix país o d'un altre país.

Respecte? És clar! Però per ambdues bandes! La nostra llibertat d'expressió i la seva poden dialogar... Encara que no pas amb amenaces! Qualsevol llibertat, com l'artística mereix una comuna protecció.

Ricard Monistrol

L’església i el finançament...

Per una vegada estic d’acord amb la Conferència Episcopal Espanyola... No amb decisions sobre moral, no confonguem, sinó en la seva satisfacció pel nou finançament.

En principi, sí que podem afirmar que l’església catòlica té un tracte preferencial front a la resta de religions presents a Espanya. Però, no és menys cert que el fet, que d’una vegada, siguin els mateixos fidels qui puguin decidir si marquen la creueta o no, és un gran canvi.

Al cap i la fi, no estic d’acord que cap religió hagi de rebre diners públics per una funció que ha de ser estrictament privada. Tot exceptuant, naturalment, aquelles accions encaminades a l’acció social d’ajuda i desenvolupament de col·lectius amb problemes.

Tanmateix, si és vol complir amb la democràcia, també s’ha de correspondre amb el mateix tracte amb les ONG’s... Tot comptant, que els diners emprats siguin per a projectes de desenvolupament i ajuda fefaent.

Ricard Monistrol

Contra la desvertebració...

Aquest sembla que és el crit de guerra del PP. Per exemple, tota la campanya contra l'estatut de Catalunya girava al voltant de la nostra insolidaritat cap a la resta d'Espanya, les ganes de separar físicament el nostre país de la resta de l'estat, promoure acords secrets amb ETA per destruir Espanya, però no pas Catalunya...

El pitjor? que uns quants milions de persones els creuen! Inclòs el mateix “Defensor del Pueblo Espanyol” que davant d'uns criminals com nosaltres no ha tingut més remei que defensar l'integritat ibèrica!

Ai las! I per sí no ens havíem assabentat! Qualsevol acció destinada a millorar la situació dels peatges, dels ferrocarrils de rodalies o els regionals és assenyalada pel cínic reconsumat del Zaplana, com un acte de desvertebració, insolidaritat i rendició del govern de Zapatero (sic)!

Olè! I tots tant tranquils (em refereixo als de l'estat espanyol). En veritat sembla que sols servim per finançar a la resta, però a l'hora de demanar qualsevol millora, per exemple d'infraestructures, se'ns tira la cavalleria a sobre.

Je! A més servim com carn de batalla per a baralles de poder: arribar a la Moncloa. I, perquè desprès diguin que el més important són els ciutadans. Sempre i quan no visquin a Catalunya, deuen voler dir!

En fi! No fa gaire que parlant amb una ciutadana francesa em va preguntar el motiu del nostre rebuig a una part d'Espanya. La meva resposta va ser fer-li una pregunta; Què li semblaria tenir un partit que tingués alguna idea propera al règim col·laboracionista de Vichy? Com per exemple l'incitació a l'odi a un determinat grup de gent?

Ricard Monistrol

Tortures...

Si us dic la veritat, la paraula en porta intensos calfreds.. Avui mateix he llegit a la versió digital del diari “El Mundo” (si treus la part contra el sumari judicial del 11-M, les crítiques al govern espanyol, català, basc, etc. és profitós) que en la comisaria de la policia local de Torrevieja (Alacant) es va voler aplicar justícia “sumaríssima”...

Els fets? Un ciutadà guatemalenc i la seva companya sentimental són atrapats robant en el pis d'una policia local de l'esmentada localitat. El que va passar desprès està sota secret de sumari, però us avanço algunes costelles trencades i la frase d'un inspector de la policia local de Torrevieja que diu pel mòbil “me parece que está reventado por dentro”.

Per sort, s'han pogut obtenir aquestes declaracions gràcies a que un jutge havia autoritzat el punxament de la seva línia telefònica per un assumpte de drogues.

Tanmateix, estem massa plens de notícies d'aquesta mena... Com per exemple que George W. Bush ha arribat a una acord amb diputats republicans per relaxar la seva actitud contrària a la tortura de presumptes “terroristes”. Dit d'un altre la presumpció exigeix tortura?

Fins ara, era l'estat qui havia de demostrar la culpabilitat, però veient a la policia local de Torrevieja o a Bush, em fa tremolar la possibilitat que més que voler que confessin es diverteixen fent-ho...

Ricard Monistrol

Contra “El Mundo”, “Cope” i “Libertad Digital”

Ahir, el Col·legi de Periodistes de Catalunya emetia un comunicat on criticava les línies editorials del tres mitjans esmentats. La raó, palesada de fa mesos, no complir el Codi Deontològic de la Professió Periodística, que per desgràcia, sols sembla d'obligat compliment a Catalunya...

Potser, la paraula Deontologia no els soni massa als receptors de tal crida, però si que podrien entendre que una campanya en contra de la Policia Nacional, a Guàrdia Civil, el Poder Judicial, l'executiu espanyol i, també, part del cos legislatiu (és a dir, tots menys el PP) porta a molts ciutadans en creure que no existeix l'estat de dret, que el sumari judicial és un frau i que els únics interessat en saber la veritat del 11-M és el PP!

No és cap secret que el periodisme s'havia entès, fins ara, com tractar el fets de forma honrada, no alterant-los amb tota mena de falòrnies sobre contubernis separatista-masónico-izquierdoso-integrista árabe.

Tampoc no fa cap falta recordar la campanya contra l'Estatut català.. al cap i a la fi, sembla que o rebem cops i batzegades tot callant o ens acusen de feixistes cap amunt (cas del “Defensor del Pueblo Español”, no pas del català!)

Però, em sembla inconcebible, és que dubtessin, primer, de l'autoria integrista de l'atemptat, ara vulguin posar en contacte íntim a ETA amb Al-Qaeda a fi de poder tenir ambdós l'honor de realitzar l'atemptat més sagnant que ha tingut l'Espanya democràtica actual, recordem que l'anterior el va protagonitzar el dictador Franco...

No és cap broma, començo a veure en diversos mitjans, cartes de persones que no saben avenir-se de la formidable conxorxa de tothom (excepte el PP) en voler amagar o no voler saber la veritat.

Tanmateix, sembla que aquella famosa cançó de una cantautora anomenada Cecília, de fa molts anys, tenia raó: “España blanca, España negra, a veces madre, casi siempre madrastra..."

Perquè critiquin desprès a Rubianes per voler enviar la España Negra a cert lloc!

Ricard Monistrol

Defensor del pueblo...

Enrique Múgica fent honor del càrrec que ocupa s'ha apressat a presentar recurs d'inconstitucionalitat contra el nou estatut de Catalunya...

De quin honor parlem? Doncs de ser el Defensor del Pueblo Español, i remarco el fet de poble espanyol en el fet que no ha respectat la decisió democràtica i vinculant d'un referèndum a Catalunya.

No el critico per no estar d'acord en l'exclusivitat del Síndic de Greuges català (encara que es destaqui al text legal el fet de “col·laboració). És ben evident que ha de defensar a tots aquells ciutadans, que no refiant-se del Síndic, vagin a denunciar la cruel i despietada croada que exercim els catalans sobre els que no parlen la nostra llengua oficial (sic!)

Però, penso que en la resta de temes pixa fora de text (perdoneu l'expressió, no se m'ha ocorregut cap de més gràfica!). Parlar sobre que el concepte nació esmicolarà Espanya, o que la concepció d'espai judicial català vulnera la possibilitat d'una justícia igualitària a tot l'estat i sense comptar que parlar de poble català és quasi un delicte...

Tot plegat, un bon grapat d'articles que supera de llarg el presentat pel PP (contentíssim! No cal dir-ho).

A veure, reflexionem! Segons es parla, la democràcia és basa en la voluntad expressada pel poble mitjançant els seus representants... Fins aquí tot bé, però determinades vegades (a Suïssa tenen molta pràctica!) el poble pot ser preguntat directament i la seva resposta té valor legislatiu, és a dir, que l'executiu ha de complir i fer complir la voluntad popular...

Per tant! Fins a quin punt es pot presentar un recurs que sobrepassi el seu àmbit competèncial (com a Defensor del Pueblo) i exerceixi, d'ofici, d'inquisidor no d'institucions oficials sinó de la mateixa voluntat del poble català!

Ricard Monistrol

Nens guerrers...

Segons informa Human Rights Watch, dins una guerra bruta contra tots aquells que pensin diferent, la dictadura que governa a Myanmar (Birmània) no ha dubtat en cobrir les baixes de soldats amb nens de 11 anys...

El pitjor? Sí és que pot haver-hi un pitjor... que els infants arriben a formar el 20% de l'exèrcit (375. 000 soldats), segons càlculs de l'Institut Birmà per l'Educació del Drets Humans (amb seu a Tailàndia).

Ja fa masses dies que parlo de nens i de dones maltractades, sobretot de nens perquè no acostumen a arribar a grans i de dones, pel que sembla, massa sovint no se les considera éssers humans adults...

Però, que quasi 75.000 infants siguin membres d'un exèrcit regular dedicat a destruir, assassinar i torturar em dóna prou arguments per pensar, com pot ser que EUA i el Regne Unit estiguin estiguin tant embranzits amb el seu xarop de pal tot promovent la democràcia, i en canvi sols “condemnin”als militars birmans, això sí, de forma sistemàtica...

En cap moment estic demanant una intervenció armada, però sí una major pressió política (en això són prou bons els americans i els britànics), embargaments de venda d'armes (potser massa dolorós per EUA), bloquejos de comptes bancaris...

Tot plegat, per recordar que EUA tampoc ha signat la llei internacional que prohibeix recloure menors de 18 anys per ser soldats...

Ricard Monistrol

Armes de destrucció assegurada...

Potser una nova categoria d'armes? No tant, EUA i el Regne Unit tenen vasta experiència en promoure accions de guerra que afecten a població civil...

Ahir en el “30 minuts” de TV3 vaig quedar ben baldat pel cinisme que gasten els americans i els britànics en relació a la munició (i blindatge) amb urani empobrit. Subproducte de la combustió de les centrals nuclears i considerat perillós sobretot per la seva toxicitat en metalls procedents de les reaccions de la fissió nuclear...

Radioactiu? No tant com per matar a una persona de forma ràpida, però si suficient per dotar a tots els elements que el formen de la suficient radioactivitat per promoure canvis en el codi genètic i de passada provocar alguna alteració maligna.

No és cap broma, en ser insolubles i tant pesats, no tenen cap mena de problema en instal·lar-se en qualsevol indret, per exemple agrícola, ramader o freàtic, i passar al nostre cos humà, preferentment al fetge i ronyons, i de passada, per tot el sistema circulatori.

Sense comptar que els soldats rasos, carn de batalla en qualsevol bona guerra, poden veure afectats els seus pulmons en el moment d'explosió de projectils amb urani empobrit.

Tanmateix, resulten molt positives aquest tipus d'armes, per una simple raó... Si les deixalles nuclears poden resultar perilloses i molt cares d'emmagatzemar, perquè no convertir-les en elements mortífers de destrucció ben massiva que puguin resultar profitosament venuts.

Això sí, si us plau, sempre acompanyar la campanya d'imposició de la democràcia de bones paraules i pocs mitjans a hospitals, oncòlegs i epidemiòlegs de la zona bombardejada... No fos cas que veiessin un augment de casos de càncer i malformacions congènites!

Ricard Monistrol

Matar té premi?

No he escrit assassinar perquè se suposa que la comandant Cressida Dick (44 anys) no va disparar directament. Cressida era una dels oficials a càrrec de la “genial” (sic!) operació antiterrorista, on uns “goril·les” massa ben armats van “reduir” un presumpte terrorista amb SET bales al cap!!!!

El pobre infeliç, el electricista Jean Charles de Menezes (27 anys), va ser salvatgement assassinat quan anava a treballar.

De quin premi parlem? Doncs d'un ascens a subcomissària...

Sembla estrany! No em considero antibritànic, ni anti-americà, ni anti-israelià... Però tots els seus governs em donen tantes notícies amargues per pensar que poc a poc els drets humans es retiren de l'escenari.

Tanmateix, tornant a la policia, l'ascens em treu de polleguera... és normal que el govern no faci res per canviar les normes d'actuació de la brigada anti-terrorista? O que per jutjar als responsables directes s'hagi de jutjar a tota l'institució al complert?

El pitjor? Se'ls jutjarà per vulneració de les normes sobre salut i seguretat en el treball de l'electricista Menezes: anava a la seva empresa, per tant, “accident” In Itinere? Una qüestió que segons la policia “restarà” els seus esforços en protegir la població.

El dubte: de qui els han de protegir?

Ricard Monistrol

Educació, educació...

A veure comencem a fer la llista: Per un cantó, a Espanya quasi un 30% dels estudiants d'ESO no l'acaben, per un altre, segons l'ONG Save the Children, 43 milions de nens no poden anar a l'escola per culpa d'estúpides, cruentes i inútils guerres.

O, pitjor, inclosos els afectats per guerra, un total de 118 milions de nens no van a l'escola simplement per falta d'infraestructures adequades i personal docent...

Sense comptar, que segons Intervida, que més del 50% de dones del sur d'Àsia són analfabetes, i que apropant-se al 50% també tenim als estats àrabs i l'Àfrica subsahariana...

Podríem continuar amb més exemples, però sols en servirien per visualitzar un perillós fenomen: a Espanya la majoria de nois que PODRIA estudiar prefereix anar a guanyar diners aviat (sense comptar que la seva formació professional especialitzada esdevé inexistent). En canvi, les noies són una majoria molt ample que decideix seguir estudiant, encara que sigui per obtenir un cicle formatiu de grau mitjà...

En canvi, hi han llocs on les armes són les encarregades d'educar o d'altres llocs, que per la simple “casualitat” de néixer dona, una persona no podrà mai saber que li hauria agradat fer de la seva vida o, simplement, que hauria volgut estudiar.

En tot cas coneixerà el fet de parir sense gaire control sanitari ni planificació sanitària, serà maltractada i correrà el risc de ser assassinada pel simple fet d'una sospita -això també passa a Espanya- (sic!).

Tanmateix, sembla estrany parlar a Catalunya o a Espanya de l'educació obligatòria, de la formació ciutadana, quan parlem d'una societat on d'intel·ligència com a capacitat d'adaptació a un entorn canviant i cada vegada més científic-tecnològic s'atura davant del mur d'un bloc de pisos de 400.000 € acabats de fer...

I més estrany encara, resulta que milions de nens que voldrien formar-se com a mínim en primària no poden fer-ho...

Ricard Monistrol

Censura a la cultura a Madrid?

Doncs això sembla... L'alcalde de la capital d'Espanya, Alberto Ruiz Gallardón, ha vetat l'obra de Pepe Rubianes: “Lorca eran todos”, que s'havia de representar en motiu del 70è aniversari de l'assassinat del poeta i dramaturg a mans dels feixistes.

La raó? Els “comentaris” sobre Espanya de Rubianes dins el programa “El club” de TV3... Unes paraules que no van caure gaire bé a l'ultradretana “Fundación para la unidad de España” que el va denunciar judicialment.

Però, com aquelles coses que sempre passen, Mario Gas, director del Teatro Español, i la regidoria de cultura de L'ajuntament de Madrid van veure de molt bon ull l'obra de Rubianes sobre Federico García Lorca. Formada per textos del poeta, comentaris i reflexions del perquè de l'assassinat...

No obstant, el també ultradretà sindicat de funcionaris “Manos Limpias” no ha dubtat en denunciar a la regidoria de cultura per tal fita... La solució? Rubianes no presentarà la seva obra, que precisament no critica l'Espanya d'ara, sinó la franquista.

Voleu la meva reflexió? Podeu pensar que hauria passat a la resta d'Espanya si Albert Boadella, amb les seves crítiques radicals a tot allò que soni a català nacionalista, no hagués estat autoritzat a actuar en cap teatre públic o privat de Catalunya?

Segurament, el mateix sindicat de mans netes que ha denunciat a la regidoria madrilenya, denunciaria a la Generalitat o a l'ajuntament de torn, per persecució ideològica pròpia dels nazis i dels feixistes...

Tanmateix, no hem de confondre les creences de l'autor amb la seva obra, doncs podríem caure fàcilment en un extremisme poc democràtic, i ens perdríem, la possibilitat d'admirar o criticar el seu valor artístic i/o intel·lectual.

Ricard Monistrol

Drets Humans a Hispanoamèrica...

Sud-Amèrica i Centre-Amèrica han acumulat, per desgràcia, un llarg historial de vulneracions dels drets humans, inclòs el de la vida i el de la integritat física i psíquica... Tanmateix, s'havia acusat al principi del segle XX que la herència dels colonitzadors havia posat la llavor necessària per tals fites... Segons les crítiques del seus veïns del nord.

Més endavant, multinacionals de bananers i pels anys 70, 80 i 90 del proppassat segle el govern dels EUA van col·laborar activament en la repressió i la formació dels repressors de persones massa proclius a pensar de forma diferent a l'oficial (tant de militars com de certs partits de dreta)...

No obstant, una onada de democràcia més o menys liberal i de governs més o menys “respectuosos” amb els drets humans han capgirat la situació, encara que no del tot... Sobretot per noies joves, guapes, però pobres! (Ciudad Juàrez, Guatemala...)

A Colòmbia, el reelegit president Álvaro Uribe (precisament un gran amic d'EUA i amb fortes ajudes militars), va ser acusat de tenir poca duresa amb els paramilitars, inclòs de permetre certa amnistia amb càrrecs públics inclosos. No és cap broma! Aquests individus són responsables de l'assassinat de milers de camperols...

Doncs en aquest panorama, aquest dilluns cinc cooperants, un d'ells espanyol, del “International Peace Observatory” (IPO) han estat detinguts per la policia colombiana sota l'acusació de voler “ocupar un edifici abandonat”, és a dir acusats d'okupes! (sic!)

Tanmateix, segons els cooperants de la IPO la versió no coincideix massa... 200 indígenes inclosos dones i nens havien ocupat de forma pacífica l'antic escorxador de districte de Bogotà, la raó? Reclamar els seus drets i demanar que es complissin certs acords. Us recomano que us llegiu el seu comunicat. Descriu qüestions molt interessants, sobretot en relació als paramilitars.

Però, la policia i el govern, vist el cas, i la gran “violència” que palesaren el cooperants, amenacen en deportar als “molestos” observadors.

En certa manera tenen sort de ser estrangers (sic!), ni la seva vida ni el seu físic corren perill, no crec que és pugui dir el mateix dels pobres indígenes detinguts...

Ricard Monistrol

Informadores a la televisió...

En una notícia d'avui he llegit, no sense sorpresa, que Katie Couric (49 anys) una de les periodistes més conegudes de tots els EUA (supera en popularitat a Bush, encara que això no costi massa) presentarà en “solitari” un dels informatius nocturns més vistos a tot el país: “CBS Evening News” (si entreu a la web podreu saber tota la seva història)

Fins aquí tot bé, si comptem que l'informatiu nocturn de la CBS havia estat presentat pel mític Dan Rather (ja retirat) durant més de 20 anys i que conjuntament amb els de la NBC i ABC tenen una audiència de 25 milions d'espectadors...

També hem de comptar que “sempre” han estat conduïts per homes mítics com l'esmentat Rather o Peter Jennings a ABC, mort l'any passat. Sense oblidar-nos, naturalment, de Tom Brokaw de NBC que també es retira.

Segons comenten l'estil desenfadat de Couric i la seva popularitat han empès a la CBS a canviar el format afegint-hi mes espai a l'anàlisi... Volen arribar a més audiència.

Tanmateix, hi ha vegades que penso que a Catalunya no sabem valorar en la seva justa mesura que significa tenir una dona capacitada al capdavant d'un informatiu nocturn on l'anàlisi i l'entrevista són presents... No us sona?

Doncs sí, la periodista Mònica Terribas, directora i presentadora del programa “La nit al dia” tot mantenint les diferències culturals, personals i sobretot en relació a la pròpia tradició de l'audiència d'EUA) és la “nostra” Katie Couric. Aporta seriositat quan fa falta, sense oblidar la seva simpatia i sentit de l'humor, i un sentit del ritme que fa lleugera i equilibrada l'hora i mitja que dura el programa.

Certament, la seva capacitat d'adaptació a tota mena de personatges i de tots els àmbits culturals, intel·lectuals, artístics o simplement il·lustratius ens proporcionen una quantitat de registres informatius, valoratius i interpretatius que veritablement aporten la talla de qui està davant de la càmara i de tot el seu equip...

Potser hauria d'estar més aviat, sí i no... Sí, perquè arribaria a més audiència i no, perquè s'hauria de reduir de forma evident les seves entrevistes i tot el programa... amb el perill de desnaturalitzar la seva personal manera de fer entrevistes “sense límits”.

Penseu que a la resta de l'estat espanyol no existeix ni la persona ni el format de “La nit al dia”, i que potser ens hauríem d'anar al Regne Unit per trobar un programa i una periodista semblants...

Ricard Monistrol

Immigració i feminicidis...

Posant els dos drames en el mateix títol vull deixar ben clar que no els comparo, doncs cadascun afecta de manera massa greu a persones humanes, sinó que vull fer notar la importància que no hi han vacances per cap dels dos problemes...

Milers de immigrants han entrat de forma no reglada en l'estat espanyol, específicament a Canàries, tant el govern com l'oposició (vegi's PP) estan d'acord amb el drama humà però difícilment ho estaran en la solució...

Per un altra cantó, sense cap mena d'aturador, incloent-hi ordres d'allunyament, dones de qualsevol edat (no val a dir que molts homes joves estan canviant els seus valors...) són assassinades de forma cruenta i, sobretot, covarda... Desgraciats i maleïts tots aquells que fent veure que desprès es peguen un tret com a forma de penediment seran d'alguna manera exonerats (tal com feia esment molt encertadament Cristina Sánchez Miret ahir a “La Vanguardia”).

Si us plau! Drames humans amb centenars de milers de persones volen arribar a una vida millor, països on les oligarquies, l'atur, la desertització, les guerres... O, simplement, la falta de confiança en els seus països (falta d'infraestructures sanitàries, educatives, de transport, econòmica, societat civil...) I, on masses ciutadans no disposen de passaport per la simple raó de preu o falta d'administració competent (així ens ho feia saber Lucia Etxebarria en un Magazine de "La Vanguardia", un diumenge d'agost)... Com es pot parlar d'una solució! En tot cas de pedaços en forma de barreres que impedeixin el seu pas i accelerin el seu retorn.

Però, també és just dir que un elevat nombre de persones sense permís laboral i, per tant, sense possibilitat d'ingressos pot generar en qualsevol indret conflictes de convivència (on viuen, on es netegen, on deixen les seves deixalles...) a curt, mig i llarg termini. Per la simple raó, que la societat occidental està dissenyada per a persones que disposin de diners cada mes... Tanmateix, la mateixa situació que obligarà a aquests mateixos immigrants a malviure amb treballs ocasionals, clandestins i molt mal pagats.

Tornant al tema dels Feminicidis i tal com ja he comentat masses vegades, com pot ser que les dones encara ara estiguin considerades OBJECTES DE POSSESSIÓ!!!!!!

O com comentava Sánchez Miret. Perquè a les autoritats que se'ls plena de bons desitjos cap a la Llei de Violència de Genere, no posen els mitjans necessaris que demana la mateixa policia per controlar, de forma efectiva, l'allunyament de l'agressor i potencial assassí? Sols valen els laments front als Feminicidis?

Subtil i macabre procés, la víctima s'ha d'amagar, fugir, canviar de treball, d'amics, tot per no ser trobada pel seu antic estimat (brutal burla!) per, segurament, ser agredida i, massa sovint, assassinada... No és això terrorisme?

Ricard Monistrol

EUA i Israel...

Hi han vegades que la protecció d'algú pot arribar a ser inclús delictiva... Fixeu-vos sinó en les reiterades negatives del americans a condemnar cap acció d'Israel.

Encara que el paroxisme ha arribat avui en la decisió de l'ambaixador d'EUA de qualificar com a simple incident la mort de quatre observadors, desarmats, de les Nacions Unides al Líban...

Je! Deu trucades avisant a l'exèrcit israelià, com a resposta, una primera bomba intel·ligent de precisió (segurament marca “USA”) i que va obrir el camí a uns quants projectils més. Tot amb la fi d'assegurar la “perfecta” destrucció de l'edifici “terrorista” sota bandera UN... simplement, un petit “error”?

No obstant, per afegir llenya al foc libanès (ja queden pocs civils per assassinar o edificis per destruir al sud i per això, ara, han d'atacar el nord)... el govern israelià es considera legitimat pels resultats de la “Conferència de Roma” a seguir amb els combats contra els “terroristes” i com qui no vol la cosa, arrasar amb tota mena d'infraestructura incloent-hi civils a casa seva!

Ah! I per si no hi ha prou Al-Quaeda ha anunciat que vol recuperar tots els dominis del califat Omeya (segle VI-VII d.c.) incloent-hi tota la península ibèrica... Dit d'una altre forma, si no en teníem prou amb els recursos del PP i del Defensor del Pueblo (suposo que del que no viu a Catalunya) contra l'estatut, ara, hi han àrabs que ens volen imposar la llei islàmica (Sharia) a tots els ciutadans!

Quin món! Hi ha per llogar-hi cadires!

Ens retrobarem el dilluns 4 de setembre.. Que tingueu totes i tots unes molt bones vacances!

Ricard Monistrol

Democràcia...

Tot veient com certs països en nom de la seguretat estan retallant les llibertats de masses ciutadans... penso que és oportú reflexionar, sense intencions acadèmiques, que significa viure en una democràcia.

Posem-nos en dos nivells, el primer, el privat, el domèstic, moltes de les nostres lectores i lectors estaran d'acord que tot veient la quantitat de feminicidis i de maltractament de persones adultes per culpa del seu genere, no afalaga pas la idea que la democràcia hagi arribat a totes les llars com a condició necessària de desenvolupament personal de tota o tot individu...

No obstant, en qualsevol casa i això serveix per qualsevol dels seus membres, la convivència s'ha de primmirar sobre unes bases sòlides, a saber... El de respecte mutu, que equival a no imposar opinions i, inclòs, formes de conviure (sortides, amics, treball, treball de la casa...), a dialogar i a negociar acords mutus, a marcar límits que ningú pot superar sota risc de trencar la convivència... Possiblement en nom de l'estimació, però també en el de valorar que TOTS som éssers humans.

O, un altre valor, el de la solidaritat, que té molt a veure amb la empatia, saber-se posar en el lloc de l'altra, comprendre les seves emocions i les seves argumentacions, ens fa mostrar calidesa humana i que la nostra companya o company sàpiga que pot comptar amb nosaltres en qualsevol moment.

Passem a veure l'altra nivell, en el públic, que cerquem de la democràcia? Per la nostra tradició exigim la millor educació (millor laïca), uns serveis de caire públic (transport, energia, infraestructures...) adequats a les nostres necessitats, la exigència que els poders públics ens protegeixen enfront qualsevol agressió, que legislin el millor marc normatiu de protecció als drets com a treballadors, el de l'expressió, al de la informació veraç (en versió anglosaxona diríem veritable), del drets de les minories, front a la pròpia administració, etc.

No obstant, i tal com hem apuntat la necessitat que en una llar existeixen valors com el respecte per l'altra, la solidaritat, el diàleg o la negociació també és necessari que qualsevol mena de relació personal i/o social que s'estableixi entre individus, grups o amb el propi estat adquireixi aquests valors com l'essència mateixa de la democràcia.

Us poso un exemple perquè m'entengueu... Creieu que les desqualificacions personals entre polítics, el menysteniment d'una institució representativa del poble com el Parlament, campanyes de boicot, recollides de signatures en contra de l'estatut i, de passada, contra Catalunya, acusacions de col·laboració amb ETA simplement per formar part d'un partit independentista són pròpies d'un estat democràtic lliberal? I, no parlem d'EUA o del Regne Unit...

Ricard Monistrol

Guerres: dos milions de nens morts!

Així és! Tal com hom esteu llegint, en 10 anys 2 milions de nenes i nens han mort pes causes gens naturals (és a dir mitjançant armes blanques, de foc, explosius, sobretot mines...) segons han explicat les Nacions Unides...

Però a aquesta freda dada! Hi hauríem d'afegir altres igual d'esfereïdores... Ja hem esmentat les mines, a part de provocar entre 8.000 i 10.000 víctimes infantils hi hem d'incloure una quants milers de nenes i nens que restaran mutilats! O com més de 250.000 nens estan reclutats com a “soldats” (sic!), sense comptar que les nenes també són segrestades per “servir” a la tropa i parlem de tota “mena de serveis” també dels propis nens (sic!)...

O com des de 2003 més de 14 milions d'infants s'han vist obligats a desplazar-se del seu lloc d'origen per culpa de guerres, batalles i matances diverses!

Hi ha cap mena de fre? difícilment quan determinats interessos geoestratègics (sobretot en matèries primeres) dificulten massa la visibilitat...

O com EUA, que s'ha negat a pujar a 18 anys l'edat universal per entrar a files (sic!), a més, el mateix país, juntament amb altres, no tenen cap mena de mania en vendre mines antipersona, masses armes de guerra i, potser, també armament no convencional, per exemple... Sembla, no fa gaires dies que s'han enviat mostres a Ginebra (Suïssa), que Israel ha bombardejat població civil libanesa amb armes químiques com el fòsfor (no us recorda a Faluya!)....

Ricard Monistrol

Posem accents...

En anteriors articles he criticat les accions d'Israel per desproporcionades, amb el consequent risc que se'm qualifiqui d'antisemita i de voler la desaparició d'Israel...

Tanmateix, a “La Vanguardia” cert personatge criticava a persones d'esquerres que en la seva joventut lloaven a Israel i la seva política de “Kibutz”... I que ara s'havien transformat en furibunds anti-semites (sic!)...

En certa manera m'identifico en aquests insults, de més jove admirava (i encara admiro) com Israel havia aconseguit reunir gestió comuna d'uns béns agroalimentaris, la individualitat de cadascun dels seus integrants i el bell concepte que tenien de viure en comunitat amb respecte per altri.

Ara, no puc dir el mateix dels ultra-ortodoxos que amb grans subvencions del govern israelià i molts sense coneixements tècnics, s'han instal·lat a Cisjordània no com a “Kibutz”, sinó com a defensors a mort d'una terra que consideren sagrada i que no pensen cedir als palestins...

Tanmateix, recolzo la seva ràbia pels diversos atemptats on dotzenes de civils han mort i centenars han restat malferits (una situació que ara s'Imposat com una mena de pa de cada dia a Iraq...).

Subscric que les declaracions del President d'Iran exigint la desaparició d'Israel no ajuden gens a la co-existència pacífica amb la resta de veïns àrabs poc donats a compartir interessos regionals (al cap i a la fi, Israel juntament amb Palestina són les úniques veritables democràcies de la zona).

Però, també és cert que Israel sentint-se recolzat per uns EUA cada vegada menys donats a parlar de pau, però si de guerra (versió preventiva o defensiva), no han esmenat en cap moment la tècnica de terra cremada, amb civils inclosos, al Líban i a Gaza o l'expropiació forzosa de terres i de recursos hídrics a Cisjordània.

On mitjançant l'excusa del mur de protecció s'estan dividint poblacions, terres de cultiu, famílies i, de forma negligent (check-points) deixant morir joves dones embarassades que no van poder arribar a temps a l'hospital...

Petites històries de mort, dolor i ràbia que desemboquen en la victòria d'una grup tan estranyament polític com terrorista (atemptats suïcides contra civils) anomenat Hamas.

Un conjunt de fets, que afegeixen a la repressió d'uns centenars de palestins cada dia (ara ja centenars de milers), també, la destrucció d'infraestructures i d'habitages.

No obstant, hem de destacar com els israelians amb els seu desig de seguretat sense miraments (a la manera de Bush) han esborrat les esperança d'una vida millor a massa població... I la desesperació no és gens positiva per la pau!

Potser algú, en llegir-me seguirà dient que cerco la destrucció d'Israel, però us puc ben assegurar que si volen viure tranquils amb Palestina, amb el Líban, amb Síria... no poden pensar en el seu exèrcit com a únic element de “diàleg”...

S'han de cercar solucionar de forma pacífica les causes del “terrorisme”, que no pas per dialogar quedaran pas com uns covards!

Ricard Monistrol

Zapatero antisemita?

A veure, una foto del president del govern amb una “Kufiya” (mocador de coll o pel cap, normalment de petits quadres blancs i negres) que li van posar uns joves saharià en un acte públic a la Universitat d'Alacant ha despertat tota mena de atacs furibunds per part del PP, l'ambaixador d'Israel i destacats membres de la comunitat jueva...

Però, la qüestió no ve d'aquesta fotografia... Les declaracions de Zapatero, que assumeixo completament, destacaven la tèbia resposta de la comunitat internacional (o més ben dit, silencis) davant de la destrucció i dels morts del Líban (i també Palestina), i que la legítima defensa no s'exercita tal com fa Israel.

Se l'ha acusat de antisemita i d'anti-israelià... Però voldria fer dues puntualitzacions: una de acadèmica i una altra de política.

Primer no és pot acusar a ningú d'antisemita quan a qui es defensa també és d'origen semita... Ens expliquem: els jueus formen part de l'anomenada comunitat semita, però també en formen part altres pobles de la contrada, com per exemple els palestins o algunes poblacions del Líban. Per tant, són semites que assassinen a altres semites...

Segon, manifestar la repulsa per uns actes que contravenen les Convencions de Ginebra en guerra i la Carta Fonamental de les Nacions Unides no crec que sigui cap acte anti-israelià. El dret a la crítica democràtica no pot defugir ni a EUA, que casualment (recordeu Faluya) recolza la matança de civils tant a Palestina com a Líban i, sobretot, a Israel que exercita de forma brutal la seva gran preparació militar... contra edificis i infraestructures civils!

A més, em permeto recordar de com Bush va manifestar la seva alegria en la sortida de les tropes de Síria del Líban, tot dient que a partit d'aquell moment serian lliures.... de morir a mans israelianes?

Ricard Monistrol

70 anys desprès...

Sí no fa gaire que us deia que no era res el temps que ha passat des del cop d'estat feixista de 1936, encara hi ha gent que el justifica, el titular? (sic!) Que un de cada dos votants del PP lloen el cop d'estat...

En aquesta mateixa proporció, sols un 50% de la població espanyola rebutja del tot l'aixecament militar i, a l'altra cantó, un 30% el recolza plenament, i no és penseu que no hi hagin votants d'altres partits, a part del PP, que estiguin dins l'esmentat terç negatiu...

Com a exemple: 1 de cada 5 votants al PSOE i, el més xocant, 1 de cada 8 votants d'IU també recolzen el 18 de juliol!

També és de dret reconèixer a TOTES les víctimes CIVILS d'ambdós bàndols és necessari.. En les guerres no caben els drets humans (igual que ara)!

No obstant, atacar i considerar rebel un estat de dret i amb un govern elegit democràticament (per molt que diguin que sols va guanyar de 250.000 vots) és, simplement, un cop d'estat típicament feixista i totalitarista (sobretot les primeres decàdes de la dictadura) i que no va tenir cap mania en provocar milers de morts, desprès de la guerra, per la simple (sic!) raó de pensar diferent!

A més, s'ha de considerar que no és possible, amb arguments històrics a la mà, que fos solament el govern d'esquerres el culpable de la greu situació de la república. Tant la pròpia dreta tant fos monàrquica o falangista (la republicana va anar de baixa ràpidament) com l'església que en cap moment va saber dialogar amb el govern, doncs no volia perdre cap dels “seus “ drets... van afavorir que les greus deficiències en infraestructures sanitàries, de comunicació, drets laborals, redistribució de la riquesa arribessin als obrers!

Tanmateix, hi han coses que encara no han canviat: la dreta espanyola i el seu continu menyspreu i desqualificació antidemocràtica de l'esquerra, i l'església, garants “divins” de la unitat nacional d'Espanya i de l'educació obligatòria catequesista...

Ricard Monistrol

Justícia típicament israeliana....

Ja fa més d'una setmana que Israel ha matat més de 200 civils libanesos, i potser més de 20 “soldats” d'Hezbolà... Ha destrossat infraestructures, habitatges, hospitals, centrals d'energia per valor de milers de milions d'euros...

El motiu? Dos soldats israelians segrestats... Però és tant simple el motiu? A la proppassada setmana a “La vanguardia” un alt càrrec del govern israelià es defensava de les crítiques sobre mort i destrucció tant brutals tot recordant que tant EUA com el Regne Unit han fet el mateix a Iraq i a Afganistan (com per exemple Faluya amb milers de morts civils)...

Un altre motiu també és aprofitar el baix moment de les tot justes incipients forces armades libaneses i desfer-se d'una vegada d'un grup armat que reclama la sortida d'Israel d'un enclavament conegut com “Les Granges de Cheba”, prou estratègic com perquè també Síria pugui reclamar-ho com a seu i que Israel l'ha adoptat com a territori de seguretat “colonitzable”... Una qüestió que Síria té molt present en els Alts del Golan sirians i també colonitzats (en contra de les normes internacionals) per Israel!

S'ha de reconèixer que Israel tot sent una democràcia consolidada no té manies ni “problemes” de consciència en assassinar població sigui palestina o libanesa, és a dir, no israeliana, però igual de semites que ells mateixos... Sense parlar de murs de la vergonya, milers de detencions “administratives” sense judicis previs, centenars de colònies habitades per ultraortodoxos àvids d'expulsar a tots els palestins de Cisjordània (Gaza en tot cas els hi deixen, no hi passa pas el riu Jordà!)...

Ricard Monistrol

Cavaller de la trista i fosca figura...

Tanmateix amb aquest títol gens nobiliari començo la meva crítica a l'actitud cada vegada més grotesca del PP envers el PSOE...

Qualificar de cinisme o de poc responsable les crítiques, inclosa l'audiovisual (que junta el PSOE i ETA) resten llunyanes ja... Hem entrat en un desgavell de la dreta espanyola sobre la seva concepció de democràcia a Espanya... que sense provocar cap crisi semblant a la del 1936 (es compleixen 70 anys del cop d'estat feixista!). Sí, que en certa manera ens posa els elements necessaris per considerar que l'esperit de la CEDA (Confederación Española de Derechas Autonómas) és ben viu en "alguns" dels seus criteris... Tanmateix us convido a fer una ullada als punts programàtics de la CEDA (vegeu enllaç).

Per exemple, la cada vegada més aplaudida actitud d'Aznar, tot representant el cantó més fosc de la Força més dretana i espanyolista, carrega amb força en tots els llocs que pot contra el govern espanyol, o acusant de deslleial i poc honrat (com qui no vol la cosa, són càrrecs d'alta traïció) al president del govern...

O, els intents del PP de fer veure a tota població que el President Zapatero té el projecte polític de dividir la societat en tots els aspectes, tot ajudat d'una església que “estranyament” no va rebre cap mena de suport del Papa (mot més vinclat a la realitat del dia a dia que no pas els primats i arquebisbes de la marca “COPE”)...

A més, el PP qualifica com il·legal qualsevol intent de diàleg amb ETA i la mateixa Batasuna. Tot oblidant que abans el mateix Aznar, en la seva fosca etapa de president del govern, hi estava a favor. Segurament, sí Rajoy residís a la Moncloa no hauria dubtat gens ni mica en negociar amb ETA...

Ara, i segons el missatge del PP basc, és a dir el PP espanyol, el PSOE està compartint el mateix projecte que ETA... En conseqüència, i aquest és el missatge que entendrà molta gent, està posant en perill l'estat de dret i potser faci falta un cop de... timó.

En certa manera és pot resumir amb poques paraules: Tot pel poder! El pitjor: no pas per la democràcia!

Aneu amb compte amb la CEDA, perdó. amb el PP. Què 70 anys no són res!

Ricard Monistrol

Atemptats contra civils... per a què?

Us demano disculpes per no haver escrit ahir la meva columna, però hi han vegades que el consumidor és veu indefens davant de certs abusos il·legals de algunes companyies telefòniques (com per exemple donar-se de baixa de Jazztel!)...

Per desgràcia em veig obligat a parlar una vegada més de terrorisme, no sols per les més de 200 víctimes de Bombai, o els centenars de morts acumulats a Iraq tant per atemptats com per part d'EUA, o els abusos israelians contra la població palestina (i també el cruents atemptat contra població jueva)... Sinó contra el mateix significat de terrorisme: matar a persones civils i desarmades sense tenir en compte la seva edat o gènere.

Utilitat? A nivell d'exigència de drets siguin de la mena que siguin... Cap ni una. Però a nivell de provocar certes respostes, sí! I molt efectives!!!!

Per exemple, el 11-S a EUA... Sí fins llavors Al- Qaeda no havia aconseguit gaire suport en el món islàmic i encara menys amb la mort de més d'un miler de ciutadans... La invasió d'Iraq, la tortura de presos, les massacres, Guantànamo... va aconseguir que molts musulmans es consideressin humiliats i frustrats i, de passada treure's a l'incòmode Saddam Hussein de sobre i poder provar la seva força cara a cara amb EUA en un camp de batalla...

O, les pròpies matances de civils ara sunnites, ara chiïtes, sols tenen clar un objectiu: la guerra civil... El millor escenari d'Al-Qaeda per convertir Iraq d'un malson per a EUA en el pitjor infern des de Vietnam, en una guerra de tots contra tots...

I, a Índia? Cada intent d'apropament entre la major democràcia del món (amb algunes necessitats de redistribuir la riquesa de forma fefaent) i Pakistan és contestada amb un atemptat... Perquè? La por a que dues religions tant diferents puguin estar en pau (precisament Al-Qaeda dóna per suposat que és impossible la convivència entre cultures) i, sobretot, la por a perdre un camp de batalla com és Catxemir on l'estat de guerra continuat proporciona masses beneficis materials a alguns (i, de passada, també poder).

Tanmateix, podríem parlar d'altres casos... però, en resum l'objectiu dels actes de terrorisme no són exigir drets (un cas diferents és atacar a les tropes armades d'ocupació), sinó fer callar als moderats i excitar respostes desmesurades (Israel, EUA...) que aconsegueixin fons i persones a un projecte polític, normalment propi de l'edat mitjana o de la ultradreta i, a vegades, de la ultraesquerra (el califat d'Al-Qaeda, totalitarismes, maoísmes...).

Ricard Monistrol

Cinisme o simple menyspreu?

Segons les declaracions del Conseller valencià d'Infraestructures i Transports, José Ramón García Antón, aquest ha assegurat i defensat aquest matí, en el ple extraordinari del parlament valencià, que la línia 1 era segura (sic)...

Sembla estrany, sols passa a valència que desprès de 42 morts (el major nombre de víctimes a Espanya en un accident ferroviaria metropolità) el responsable polític no faci cap mena de constrenyiment ni autocrítica sobre la “seguretat” de la línia 1.

Però què passa? Si es reconeix que aquesta línia no estava dotada dels mateixos sistemes de seguretat que “altres” línies i que els trens eren certament antics... Es pot mantenir que tot és culpa del conductor i prou? Altres insinuacions són atacs sense fonament, tal com diu el PP?

O, sigui, que disposar d'un sistema de control automàtic i continu de la velocitat no representa cap mena de millora? O, que, segons els sindicats, les famoses “balises” de control puntual de velocitat sols estaven situades a les entrades de les estacions.. Això és normal?

Si us plau, el PP valencià ha fet una despesa increïble de diners amb un parc temàtic, amb la Ciutat de les Arts i la Cultura, amb el nou aquari, amb la remodelació del port de València per acollir la Copa Amèrica i, en canvi, considera “normal” la seguretat del transport de milers de treballadores i treballadors estigui als nivells dels anys 80...

Tanmateix, tal com han declarat els responsables.. Per qualsevol queixa adreceu-vos a l'anterior govern socialista de la Generalitat Valenciana (ja fa un picot d'anys!)... Ells són els responsables del traçat de la corba fatídica.... ehem, ehem!

Ricard Monistrol

Tercer Món i Comerç Just...

No he volgut ser hipòcrita tot dient països en vies de desenvolupament, dons aquest desenvolupament o no arriba a tothom (el més normal) o ni tant sols existeix...

Des de fa una anys en el marc de la Organització Mundial del Comerç (OMC) en relació a l'agricultura i ramaderia, molts països han reclamat tant a la UE com a EUA l'abolició d'ajudes a l'exportació i a les trabes legals als seus productes... En aquest cas podem estar d'acord.

Encara que no tant en algunes propostes, algunes estranyament interessades (per a EUA), sobre la conveniència d'anul·lar les ajudes de la UE a diversos sectors agrícoles i ramaders.

Per un cantó potser tenen raó, doncs masses ajudes són rebudes per veritables grans empreses que poc tenen a veure amb el món de la pagesia tradicional. Però no és pot discutir que procuran racionalitzar aquests diners en conservació del medi ambient i del territori, en mantenir la pagesia arrelada i en desenvolupar explotacions extensives (molt més respectuoses amb els residus i el territori)... la qüestió s'avindria molt més amb totes les parts interessades!

Perquè ho dic? Doncs, per la recent resolució del Parlament Europeu de fomentar i promoure el comerç just (canals de comercialització de productes del tercer món que certifiquen que els pagaments rebuts pels productors són molt més elevats que els proporcionats per altres empreses) tant en el sector públic com per que la Comissió Europea presenti un Recomanació a tots els països.

Veritablement serveixen les compres justes? Si es compleixen totes les condicions, Sí!

És senzill... Sí a una comunitat els paguem uns diners “justos” pels seus productes i per una simple regla de tres, anterior a la pretesa “globalització”, els cobrim les seves despeses de producció aquests diners es converteixen en guanys tant per ells com per la seva comunitat!

Ricard Monistrol

San Gil tendeix a la demència...

Em sap greu qualificar de possible dement a la líder del PP Basc, María San Gil... Però fixeu-vos en les seves declaracions sobre la reunió d'aquest matí, entre el PSE i Batasuna, ha dit que li recordava a la de Franco i Hitler a Hendaia! En resum, "Una foto de rendició"!

Quin contrasentit! El PP al Parlament Europeu s'ha negat a condemnar el cop d'estat contra la II república espanyola i per afegitó.. Aquesta dona ha menyspreat ser entrevistada per na Mònica Terribas, ara mateix en merescudes vacances, per estar “contaminada” en haver entrevistat a Arnaldo Otegi... O, un altre fita, que es negui a reunir-se amb amb Patxi López per la mateixa raó!

Per tant no resulta gens ni mica estrany que San Gil hagi anunciat que portarà a la justícia al PSE per la reunió d'aquest matí... Estranyament, és veu que ahir no va veure ni escoltar al jutge Garzón autoritzant la reunió! Hem d'afegir-hi sordesa i ceguesa?

Sense comptar que actituds d'aquesta mena, autoritzades per Mariano Rajoy, no fan més que indicar un grau d'intolerància cap a l'altra que afegeix més llenya al foc al totalitarisme cada vegada més evident del PP (i d'alguns alts jerarques esclesiàstics)...

No fa falta més que escoltar a Mayor Oreja amenaçant de la desmembració d'Espanya (sense condemnar el franquisme), a Monsenyor Róuco i al Primat de Toledo sobre la unitat "sagrada" de la "seva" Espanya o a Acebes fent la cort en declaracions a Aznar...

Ricard Monistrol

Aznar, ETA i altres...

“Ahora caminan juntos (govern espanyol i ETA). Mientras una enorme mayoría -vascos incluídos”- en vez de echar los brazos al aire de alegría, se echa las manos a la cabeza por la preocupación” (paràgraf del discurs d'Aznar en el Campus de la FAES 2006)...

Sense comentaris (sic), el cavaller de la trista i fosca figura ha tornat a donar la nota establint-se com a defensor de les llibertats més absolutes i en contra de tot allò que torci la seva idea d'una Espanya “Grande y libre”.

És a dir, contra el matrimoni homosexual, l'educació laica, el diàleg, la no submissió a EUA, l'estatut de Catalunya, la no obtenció de l'aigua del riu Ebre per a centenars de milers de cases amb jardí de segona residència i centenars de camps de golf...

Per sort, i ara que el jutge Garzón ha tornat... S'ha permès que PSE vagi a trobar-se amb Batasuna demà dijous. En contra de la opinió de l'Associació de Víctimes de Terrorisme, del Foro d'Ermúa i, sobretot, del propi PP que ha anunciat la fi del món per demà mateix coincidint amb la reunió...

En el fons, no sé qui són més totalitaris? Aquells que maten per imposar les seves idees o els que no volen que idees diferents de les seves puguin arribar a defensar-se democràticament...

Al cap i la fi, recordeu-vos que deia el gran Ernest Lluch, precisament assassinat per ETA, “Dejad que griten, lo importante es que dejen de matar....”

Ricard Monistrol

Brutal accident de metro!

Mes de 40 morts! Ferits molt greus, greus i menys greus... Una veritable catatròfe històrica i que, segons s'acaba de saber, no fa gaire, anava massa ràpid... Concretament a 80 Km/h, el doble de la velocitat permesa i la màxima que podia agafar aquest model de tren de finals dels 80!

Pot ser possible que un conductor novell, sols feia 6 mesos que exercia com a tal, abans era agent d'estació, anés conscientment a aquesta velocitat, o... com han esmenat alguns treballadors les caixes negres no acaben de funcionar del tot bé i sols han proporcionat algunes dades incompletes?

Sense comptar la poca seguretat denunciada pels sindicats, la falta de manteniment previ, la vellesa de les instal·lacions i dels trens sense cap renovació (18 anys, va ser la primera línia...)

I, tal com reconeixen les mateixes autoritats, els famosos 130 milions € que s'han anat invertint tots aquests anys per renovar i actualitzar tota la xarxa de metro, no van arribar a temps ni a la línia ni al tren accidentat que no disposaven del sistema de frenada automàtica en cas d'emergència o, precisament, per excés de velocitat...

Haurem d'esperar a l'informe definitiu, però no ens hauríem de refiar massa d'una administració que ha deixat per tant tard renovar la línia.

Sinó, fixeu-vos en un petit detall, el pressupost per la linia 1, l'accidentada, va ser aprovat el 15 de maig d'enguany, vés quina casualitat!

Ricard Monistrol

Feminicidis de menors...

Quan ha de ser tota una premiada Príncep d'Astúries en Cooperació Internacional, la cambotjana Somaly Man, que denunciï la permissivitat dels governs occidentals en el turisme pedòfil la qüestió es torna intolerable...

Però, que a més expliqui el cada vegada més elevat nombre de nenes asiàtiques violades, torturades i assassinades per pur i, el pitjor de tot, i simple plaer, la qüestió supera qualsevol mena d'apel·latiu humà o animal...

No obstant, i per desgràcia, a alguns països llatinoamericans la qüestió del feminicidis també va en augment, i de la mateixa forma: violades, torturades i assassinades... I, precisament en els llocs on va en augment, les autoritat neguen que hi hagi cap mena de motius sexistes en l'aparició de tants casos, en la seva gran majoria adolescents o dones molt joves! No existeixen els feminicidis?

Sense comptar la recent violació i assassinat de dues nenes a Bèlgica...

No sé que dir, pedofília, simple desig de passar-s'ho bé (incloent-hi l'assassinat), la sensació de poder, gaudir de la indefensió de les víctimes i des seus crits de dolor... Pot haver-hi actitud més inhumana, cruel i despietada!

I el pitjor de tot, sempre dones, sempre!!!

De quina espècie procedeixen els seus violadors i assassins? De la humana us puc ben assegurar què no!

Ricard Monistrol

Censura o autocensura?

Des de fa 7 anys, un grup de periodistes, investigadors i activistes dels drets humans d'EUA editen un llibre on “publiquen” 25 notícies que per pròpia decisió dels mitjans o per pressions externes no es donen al públic i no pas perquè no tinguin interès...

La originalitat i la necessitat de tal proposta editorial ha arribat al nostre país de mà de l'editorial italiana Nouvi Mondi Media i hauria d'ésser un manual d'obligada lectura per a tots els estudiants universitaris de periodisme.

Pel que fa al corpus de la matèria... Podem destacar algunes “joies” de molt elevat valor: una, la progressiva campanya de “censurar” de forma oficial per part del govern Bush amb l'excusa de no accedir a continguts de “seguretat nacional” (sic).

Una altra, el crim de lesa humanitat que van cometre les tropes d'EUA en l'atac a la ciutat de Faluya (Iraq) de 300.000 habitants... Ja van fer bé els EUA de no signar el tractat de la Cort Penal Internacional (CPI)!!!!

O, unes estimacions molt sospitoses sobre la victòria de Bush sobre Kerry en les últimes eleccions presidencials. Segons les enquestes a peu d'urna, el candidat Kerry avantatjava a Bush per prop de 5 milions de vots... Al final, les dades oficials van donar la victòria a Bush per 3 milions de vots. Segons les dades, l'error de l'enquesta oscil·lava en el 1%...

Imagineu-vos 22 notícies més com aquestes! I us ben asseguro que deixen en molt “bon” lloc la hiperpotència “defensora” de tota mena d'ets i uts...

I per l'edició de l'any que ve.. parlarem d'Europa.

Ricard Monistrol

Educació a debat Ahir nit, la sentida i emotiva entrevista de na Mònica Terribas (imprescindible de veure en la seva tasca diària) a na Maria Josep Udina, col·laboradora de la insigne i recentment traspassada pedagoga Marta Mata em va fer reflexionar sobre què es educar... Aprendre a pensar, ajudar a desenvolupar la xafarderia natural del perquè de coses i situacions esdevenien consignes en la metodologia educativa de Marta Mata... Per altres, la consigna és la fèrria disciplina, el sentit de la feina ben feta.... A aquestes alçades de la època contemporània i sabent l’existència de països on els mestres, professors i alumnes primmiren l’excel·lència. Què hi ha dins el debat sobre l’educació? Molta ideologia... Per un cantó l’església i la dreta exigint la seva parcel·la de poder.. Per l'altra cantó, l’esquerra que tendeix a descriure's com a laïca, sense arribar-hi. Però i els mestres? Molts representants de sindicats s’han queixat d’una generalitzada i sistemàtica manca de recursos a cadascuna de les grans reformes que han emprès tots els governs de la democràcia. A més de la complicada integració de l’immigració sense gaires ajudes per part de l’escola concertada Dels alumnes? Se’ls està promovent realment una visió optimista social sobre què significa educar-se? Veuen el profit? O simplement passa l’educació obligatòria per ser un simple procés que condueix a la formació professional de cicle mitjà, superior o universitària (Espai Educació Superior Europeu)... En certa manera és complicat resumir el debat... Falta un gran pacte que separi l’educació dels futurs ciutadans de la formació pel mercat laboral, que es promogui una entrada generosa (per exemple, a nivell UE) de recursos als centres educatius i, que d’una vegada per totes, l’església es conformi en promoure el seu proselitisme en els seus centres privats... Permetent que els pares puguin escollir rebre una formació ciutadana que inclogui el fet religiós com habillatge propi de la nostra cultura, no com a una imposició doctrinària. Ricard Monistrol

Boicot als drets dels indígenes?

De què parlem? Doncs, de la Declaració de Drets dels Pobles Indígenes que s'està a punt d'aprovar a les Nacions Unides en aquest mateix cap de setmana...

Sembla que certs països amb forta presència d'habitants originals, com per exemple, Canadà, EUA, Austràlia, Nova Zelanda i Rússia... S'han posat d'acord per boicotejar la signatura amb l'excusa de necesitar més temps per negociar, tot procurant convèncer a la resta de membres.

Temps per negociar? Desprès de 24 anys de negociació amb Nacions Unides, 11 d'ells de manera formal, amb centenars de representants indígenes i governamentals... No en tenen prou?

La realitat és prou trista, mentre tots els països que hem citat són del més granat del primer món, la resta dels 47 membres del nou Consell de Drets Humans (CDH) que han de decidir l'aprovació no tenen cap mena de problema...

Precisament el Relator Especial sobre els Drets dels Indígenes ha urgit al CDH a adoptar d'una vegada la Declaració...

A més, Perú, recolzat per vint països més, ha demanat oficialment que s'abordi el tema d'una vegada i es faci la votació... Talment, potser els cinc països boicotejadors no vulguin expressar públicament el seu vot negatiu per una simple raó: difícilment podrien vendre la seva negativa a l'opinió pública.

Tanmateix, algú estaria d'acord en fer una pel·lícula on els indígenes fossin els dolents i les tropes d'EUA, Austràlia o Canadà es veiessin obligats a obrir foc amb armes lleugeres, pesades, projectils d'urani empobrit, bombes de fòsfor... tal com fan a Iraq o Afganistan?

Ricard Monistrol

Jornades doctorials...

Ja torno al blog de nou... la raó de la meva absència? Assistir a les Jornades Doctorials d'enguany (hi han tres sessions per tot el curs). En total quatre dies, de dilluns a dijous...

Ara, ben tornat amb vosaltres i un xic més descansat, us puc donar algunes conclusions sobre les esmentades jornades...

La primera, quasi un 70% de noies dóna fe del important nombre de noies que tenim a Catalunya en la recerca avançada, tot comptant que l'assistència era obligatòria en els casos de tenir una beca de Formació d'Investigador (no pas el meu cas!).

La segona, en la total confiança i energia que van tenir els organitzadors en convèncer a totes i a tots que les sortides laborals dels investigadors estan a l'empresa privada. Realment molt lloable... Per tal comesa no van dubtar en organitzar unes taules on es responien qüestions tals com... Què fer desprès de la tesi? Com fer una empresa? O quants grapats de diners es gasta la generalitat per la formació, ehem, ehem!

A més, també vaig comprovar com quasi tots els ponents eren homes, sols una dona va explicar la seva experiència dins la recerca universitària... Però, cap com a empresària, ehem, ehem!

Tanmateix, a part d'això gaire cosa més... Potser destacar la inútil tasca que van tenir tots els assistents en elaborar un pòster sobre la seva recerca i dels escassos 3 minuts que van tenir per explicar-se, sense cap mena de debat posterior sobre la seva tesi....

O, com la Generalitat va primmirar que encara que tant les doctorandes com els doctorands estem dins el camp de la recerca avançada i, per tant, l'innovació, sols els camps de la biotecnologia, l'enginyeria i el software poden tenir accés a ajudes oficials tals com subvencions a fons perdut, avals per a crèdits o contacte amb fons d'inversió....

La resta d'investigadors? Tant Ajuntaments com les OTG's poden donar-nos suport moral per realitzar un inútil estudi d'empresa que ens convenci que estem més dotats per fer tasca universitària o en tot cas en l'administració privada o pública.. Ja, ja, ja!

En conclusió, vaig tenir la sensació que tots els continguts estaven massa vinclats dins la tecnologia com a destí desitjat (a desig i imatge del Centre d'Innovació Empresarial, CIDEM). Però no pas a promoure accions d'ajuda, com per exemple, en el sector cultural, que promoguin el valor afegit de la gestió del coneixement en molts camps.

Al cap i la fi, una transferència incardinada en la promoció del sector de serveis d'alt valor afegit no necessàriament tecnològics (Sector Quinari: museus, teatres, difusió cultural vs democràcia cultural...) i que poden tenir la capacitat de promoure un turisme cultural d'alt valor econòmic per la ciutat o el propi país...

No fa falta anar massa lluny, l'actual Conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ja ha anat destacant la importància de tals accions o el propi Ajuntament de Barcelona va organitzar un fòrum sobre la qüestió. A més del reportatge de Televisió de Catalunya sobre “Barcelona: territori quinari”.

Al cap i la fi, el departament d'Indústria i el de Cultura, a vegades, no semblen estar dins el mateix govern ni tant sols en la gestió de la innovació....

Ricard Monistrol

Joies, sexe, luxe i Huracans...

A primera vista pot semblar bastant obscena aquesta associació de paraules (i ho és!)... Però descriu de forma creïble la malversació dels fons entregats per l'Agència Federal de Gestió de Crisi d'EUA (en anglès FEMA) als afectats pels Huracans Katrina i Rita....

Per ara, són més de 1.000 milions $ en fraus... Viatges a la República Dominicana, clubs de Striptease, vídeos caríssims de sexe, joies de disseny... Tot el pugueu imaginar-vos per fer despeses del tot "innecessàries".

A veure, entre els que van rebre els fons i va fer-ne un ús poc “legítim” hi han estafadors, presos, persones que no havien perdut pas la seva residència... Però, també hi caben afectats, veritablement molt alegres!

Per cert, parlant d'afectats, encara hi han milers d'afroamericans desplaçats a altres estats i que no podran tornar a casa seva (o el que resta) per falta d'ajudes governamentals de reconstrucció. O, simplement, ja no compten amb ells, doncs l'ajuntament de Nova Òrleans ja ha rebaixat a la meitat el nombre d'habitants, no pas blancs....

Perquè desprès no diguin que els diners no són racistes!

Ricard Monistrol

Les lògiques de la pobresa a Espanya...

Un recent informe de la ONG Médicos del Mundo denúncia com la pobresa s'ha instal·lat als col·lectius d'immigrants (sobretot sense regularitzar), prostitutes i drogoaddictes. Càritas denúncia com la pobresa s'ha rejovenit i s'ha feminitzat... Preferentment en mares amb fills, és a dir, famílies monoparentals.

Per un altre cantó, s'edifiquen més habitatges a Espanya que en el conjunt de diversos països europeus, però amb un petit detall sense importància: els preus no paren de pujar... Lògica especuladora!

Molts treballs industrials desapareixen per una pura qüestió de lógica empresarial bastant freda: anem on hi hagi una mà d'obra més bé de preu!

S'imposa el sector serveis, una pura lògica d'un país servicial que vol convertir-se en el paradís europeu de les persones de la tercera edat (Múrcia, València, Andalusia...)

Altres lògiques afecten inclòs a les capes més ben formades de la societat, joves amb impressionants expedients acadèmics i, pitjor encara! Amb intencions de dedicar-se a la recerca! poden resultar afectats per la endèmica falta de fons públics i privats, tant a Catalunya com a Espanya. Això sí! Sembla que la recerca en biomèdica se salva, per ara, de rebre bastonades.

No parlem dels famosos mil·leuristes, diplomats i llicenciats que amb un sou de 1.000 €, no els dóna la gana, contra tota lògica, de considerat-se pobres d'esperit! I per tant, fan que amb tota lògica el seu consum cultural en cinemes, restaurants, museus i teatres... fan que aquests sobrevisquin!

M'he deixat pel final el tipus de lògica que s'imposa a totes les persones per sota del llindar de la pobresa del primer paràgraf. Aquesta és de màxim vols, base de la nostra societat. És a dir, una llei de la oferta i demanda, pur capitalisme salvatge, que no considera persones sinó elements de consum i creadors de plusvàlues. On la selecció darwinista de les espècies, per ara, la guanya el Homo Speculari (espècimen que vivia abans en la selva de la Borsa i dels Fons d'Inversió i ara s'ha mudat al sector imobiliàri, una altra selva, però molt més salvatge!)

Ricard Monistrol