08 de novembre, 2006

Política Post-Catalana


Una vegada establertes les aliances post-electorals i ja, més o menys, empassat el resultat electoral, paga la pena aturar-se a reflexionar com ha quedat la situació.

A priori, sembla la mateixa situació del 2003, amb correccions. Però, tanmateix, es va dibuixant un escenari que no permetrà a ningú gaire marge d'error.

Sobretot pel nou govern d'Entesa... L'optimisme de la societat del 20003, desprès d'uns quants sobresalts, s'ha transformat en escepticisme, per no dir, en alguns sectors, certa emprenyamenta.

El candidat Mas, havent guanyat amb certa autoritat moral, no ha obtingut els quasi 60 escons que sí li haurien donat la necessària entitat per considerar-se oficialment enganyat. Amb 48, no s'arriba ni a la majoria relativa...

La baixada de vots del PSC, o més ben dit, de l'acceptació del candidat Montilla pot tenir dues lectures: una, ha pagat les errades de l'anterior govern, l'altra, que part de la societat catalana no accepta un possible president no nascut a Catalunya.

Tanmateix, la situació del PPC ha obtingut una petita sotragada, poca comparada amb la del PSC (val a dir), però encara no prou mesurable amb l'aparició d'un nou partit, el de Ciudadanos-Ciutadans...

Ara ja entrant, estrictament en el tema de la valoració sobre el nou partit, que una part de la societat consideri necessari establir que la llengua catalana no és llengua de integració, sinó de confrontació, pot portar molts problemes!

En principi pot semblar que un candidat nu, que parli ara castellà, ara català... per demostrar el seu bilingüisme, i adopti una posició desafiant contra els mitjans de comunicació, especialment amb la brillant periodista Mònica Terribas (sic!). Pot semblar producte dels seus 27 anyets i que a vegades es revela proper a un pallasso. Però, seria una equivocació!

Per un cantó, descol·loca a Josep Piqué, tant pel seu extremisme com per dir que són d'esquerres anti-nacionalistes. Però, per un altre cantó, pot significar que en el Parlament, tindrem un acurat seguiment per part de la COPE, “La Razón” i “El Mundo” de l'actitud que prenguin la resta de partits front a “Ciudadanos” lleialistes (mireu, sinó, Irlanda del nord).

O, encara pitjor, els “Ciudadanos” anti nacionalistes catalans i nacionalistes espanyols, volen promoure una política de segregació en l'educació. On l'escola pública, concertada o privada, esdevindrà un camp de batalla semblant a la situació creada a Euskadi amb les Ikastoles (col·legis d'immersió lingüística en euskera) acusades més d'una vegada pel PP de ser escoles de terrorisme (sic!)... Us recomano que visiteu la web en català de la ikastola Langile i us llegiu el seu programa educatiu .

Esperem que la Entesa de Progrés i CiU sàpiguen desactivar aquesta amenaça!

Ricard Monistrol