03 d’octubre, 2005

Drets humans i seguretat privada
És prou habitual veure agents de seguretat privada protegint persones VIP privades (o també públiques, ETA...) i propietats tant públiques com privades, a més del trànsit i dipòsit de diners. Però a part d'això, l'espai públic i la defensa dels drets inherents a la democràcia i dels drets fonamentals haurien d'anar a compte dels aparells de seguretat de l'estat.
Perquè dic “haurien”? Per la notícia de l'agència EFE que explica que desprès del fracàs rotund del govern de Guatemala en la protecció de membres de la judicatura, d'activistes de defensa dels drets humans i de periodistes (massa habitual en molts països, per desgràcia...) han decidit contractar a empreses de seguretat privada per protecció de tots ells:
http://www.elmundo.es/elmundo/2005/10/03/solidaridad/1128331107.html
Tanmateix, Guatemala té una desgraciada història de dictadura, de repressió, de vulneració sistemàtica de drets humans, incloent-hi denúncies de genocidi contra els indígenes. Però, a la vegada ofereix una inquietant reflexió, si la pròpia concepció pública dels aparells de seguretat l'estat no funciona és més segura la seva gestió privada, que al cap i la fi funciona per diners?
Potser, el cas de Guatemala és excepcional (sols fa falta investigar una mica, us ofereixo un enllaç prou entenedor: http://es.wikipedia.org/wiki/Guatemala ). Però possibilita que qualsevol estat democràtic (la història demostra que en cas de dictadura, els cossos de seguretat de l'estat cobren molta importància...) delegui una funció tant cabdal per la convivència de tots els seus ciutadans com la protecció del seus drets fonamentals a l'empresa privada.
El lliure mercat i la democràcia no sempre són ben avinguts...
Ricard Monistrol