18 de setembre, 2006

Armes de destrucció assegurada...
Potser una nova categoria d'armes? No tant, EUA i el Regne Unit tenen vasta experiència en promoure accions de guerra que afecten a població civil...
Ahir en el “30 minuts” de TV3 vaig quedar ben baldat pel cinisme que gasten els americans i els britànics en relació a la munició (i blindatge) amb urani empobrit. Subproducte de la combustió de les centrals nuclears i considerat perillós sobretot per la seva toxicitat en metalls procedents de les reaccions de la fissió nuclear...
Radioactiu? No tant com per matar a una persona de forma ràpida, però si suficient per dotar a tots els elements que el formen de la suficient radioactivitat per promoure canvis en el codi genètic i de passada provocar alguna alteració maligna.
No és cap broma, en ser insolubles i tant pesats, no tenen cap mena de problema en instal·lar-se en qualsevol indret, per exemple agrícola, ramader o freàtic, i passar al nostre cos humà, preferentment al fetge i ronyons, i de passada, per tot el sistema circulatori.
Sense comptar que els soldats rasos, carn de batalla en qualsevol bona guerra, poden veure afectats els seus pulmons en el moment d'explosió de projectils amb urani empobrit.
Tanmateix, resulten molt positives aquest tipus d'armes, per una simple raó... Si les deixalles nuclears poden resultar perilloses i molt cares d'emmagatzemar, perquè no convertir-les en elements mortífers de destrucció ben massiva que puguin resultar profitosament venuts.
Això sí, si us plau, sempre acompanyar la campanya d'imposició de la democràcia de bones paraules i pocs mitjans a hospitals, oncòlegs i epidemiòlegs de la zona bombardejada... No fos cas que veiessin un augment de casos de càncer i malformacions congènites!
Ricard Monistrol