06 d’abril, 2006

Violència i nens...
Aquest matí, Montserrat Tura, consellera d'interior de la Generalitat de Catalunya, tot comentant la situació del nen hospitalitzat per presència de cocaïna al seu cos, ha dit que si per realitzar qualsevol activitat es necessita una capacitació prèvia, potser seria hora d'anar pensant què s'hauria de fer amb futurs pares...
A primera vista pot semblar que la reproducció no té cap secret i que si fins ara s'han criat moltes generacions, perquè canviar-ho ara? Tanmateix, si realitzem una segona lectura podem situar-nos en un context on sembla que moltes coses han canviat respecte a èpoques anteriors...
Per un cantó, la pròpia accepció sobre com educar als nens i per un altra, la falta de un model social de valors unificat.
No volem polemitzar més del compte, però penso que molts futurs pares se senten quelcom perduts de com educar. Penseu-ho bé, abans la presència d'una ideologia social i d'uns ascendents (avis i àvies amb idees molt clares) amb poder per influir marcaven, no vull jutjar, l'educació dels nens...
Avui dia, s'afegeixen condicionants externs, com per exemple, les llargues jornades per ambdós pares o, encara pitjor: el menyspreu clar i profund que tenen moltes empreses cap a la dona com a mare i/o a la família del treballador. Sense comptar amb les preocupacions per arribar a tenir un salari i un habitatge dignes.
A més, podem afegir que l'escola ha assumit un paper que abans compartia amb els pares: l'educació integral del infants i que molts pares no transmeten un sistema clar de valors morals... Per tant, el conflicte està servit: buylling, agressions als professors, baralles innecessàries. Violència irracional.
Tanmateix, hem de tenir clara una qüestió: si els infants o, també, molts pares no tenen apresos el mecanismes de comunicació d'idees i d'emocions mitjançant el diàleg. A més de la resistència i l'acceptació a les frustracions... El recurs a la violència és immediat! I Això ens proporciona un quadre de feminicidis, violència de genere, maltractament de criatures...
Ricard Monistrol