08 de març, 2006

8 de març... i l'article número 100
Corria un grisenc i trist 25 de març de 1911.... Nova York, 140 dones entre 17 i 24 anys, la majoria immigrants, treballadores de Triangle Shirtwaist Company estan fartes de les condicions laborals i que no se'ls faci cas. Les reivindicacions venen de lluny, doncs l'any anterior havien declarat la primera vaga femenina a EUA. Per tant, tornen a declarar-se en vaga i decideixen tancar-se a la fàbrica...
La decisió patronal va ser “exemplaritzant”: volien obligar a les dones a sortir i rendir-se, per tant encenen diversos focs al voltant de l'edifici. Però, alguna cosa va fallar... Cap va sobreviure!
Aquesta és la història que va servir per donar contingut sobre la brutalitat que s'exerceix encara ara a la dona. No us penseu que no hi hagi una raó darrera del 8 de març. Però, no vindrà fins més endavant... Doncs dos dies desprès del succés de Nova York (el 27-03-1911) se celebrava el primer Dia Internacional de la Dona de la història moderna (sense l'epígraf “treballadora”, ja se li pressuposava!).
Ens haurem de traslladar fins el 1914, per veure com Alemanya, Suècia i Rússia celebren el Dia Internacional de la Dona el 8 de març... Però, per donar un veritable contingut a aquest dia ens traslladem al març de 1917, Rússia: l'amotinament de les dones per falta d'aliments i la mort per inanició dels seus fills, enceta el calendari de la revolució bolxevic. En el fons, massa comunista pel gust occidental!
I ara, en ple segle XXI, com anem? Fixeu-vos en un paral·lelisme: encara ara celebrem la derrota del 11 de setembre de 1714 i estem en plena discussió de l'estatut (no podem decidir per nosaltres mateixos...). Estem a 8 de març de 2006, institucions, partits, ONG's reclamen per la igualtat laboral i de passada contra la violència sexual, física i psíquica, els embarassos no desitjats, l'analfabetisme majoritari...
Tanmateix això no acaba aquí, sí parlàvem de que els catalans no podem decidir per nosaltres mateixos... La ONG Amnistia Internacional ha denunciat que encara hi han 36 països que mantenen lleis discriminatòries contra la dona. Us podeu fer creus que enmig hi han democràcies presumptivament lliberals!
Prefereixo no continuar... Però, si voleu saber més, no dubteu en visitar la web dels informes d'Amnistia Internacional sobre la situació de la dona al món... Són dades esfereïdores! Però també retraten què volen molts homes de les dones...
Ricard Monistrol