18 d’octubre, 2005

Pobresa i estat del benestar?
Una bona pregunta i certament provocativa és: Què resta a l'estat espanyol de l'estat del benestar? Perquè ho dic? Vuit milions de persones viuen en situació de pobresa a Espanya... La font? La Xarxa Europea contra la pobresa i l'exclusió social:
http://www.elmundo.es/elmundo/2005/10/17/solidaridad/1129545633.html

Preus inhumans en lloguers i compra d'habitatge, sous i treballs sense o poca qualificació que encara que arribin al salari mínim interprofessional (513 € al mes per 2005), no permeten establir unes condicions per viure (a vegades, masses, ni per sobreviure). Sense comptar que l'absència total de lloguer protegits i socials obliga o tenir diverses jornades laborals, o a fer d'ocupador (amb el conseqüent risc de ser considerat un “perillós” delinqüent per certs partits (per exemple, PP), o simplement viure al carrer (seràs considerat un incívic?).

Sembla estrany que el concepte de “Welfare State” (estat del benestar) neixes a Europa com a resposta i prevenció al comunisme i a EUA com a proposta de regeneració de Franklin D. Roosevelt (New Deal) que alguna dècada més seria considerada comunista (sic) A més, diverses escoles d'economia (com per exemple la de Keynes 1883- 1941, us recomano un article de wikipedia: http://en.wikipedia.org/wiki/John_Maynard_Keynes) van promoure que la creació d'una societat on tothom disposés d'unes condicions dignes per viure proporcionaria els mitjans necessaris a les empreses per evolucionar i guanyar nous mercats...
Ara, exceptuant un accés universal a l'assistència sanitària (avís per a navegants, ens estan dient que costa massa cara...), la resta de drets bàsics per viure com a humà amb certa dignitat com el de l'habitatge o el d'assegurar-se una pensió digna per la vellesa (no parlem del col·lectiu de vídues) s'estan tornant inabastables. Sense menystenir el del treball també costa trobar llocs fixes amb sous dignes (per pagar uns 600 i 800 € de lloguer o entre 900 i 1.000 € d'hipoteca i altres “despeses”), sense expedients d'acomiadament col·lectiu i avis de riscos deslocalitzadors...
No acumular dèficit per part de l'estat és una bona raó per no intervenir amb cara i ulls?
Ricard Monistrol