27 d’abril, 2006

Sobre terrorisme...
La paraula terrorisme està prou valorada en molts països... Per una senzilla raó, a uns els dona excuses per promoure una croada bastant sagnant (hi han coses que mai canvien, recordeu-vos de les dels segles passats) o, a l'altra cantó, fer valer la exigència d'un canvi...
De quina mena, és el canvi? La seva tipologia té una part comuna, tal com ja hem esmentat abans, l'exigència. Aquesta pot ser impositiva o defensiva.
Per exemple, Bin Laden i la seva trepa de brutals i efectius grupets no coordinats vol imposar una mena d'estat islàmic de caire califal on el règim dels talibans quedaria curt seu costat. Tanmateix, la seva procedència no és cap accident en la seva ideologia, doncs Aràbia Saudita posseeix una visió de l'Islam de les més agressives i escapçadores de tota la religió musulmana.
Si seguin amb els exemples, però ara del cantó defensiu, un model clàssic és l'IRA irlandès, que desprès de la repressió sagnant que va cometre tant l'exèrcit britànic i els lleialistes contra els catòlics segregats d'Irlanda del Nord (Comptat del Nord d'Irlanda que van quedar en mans britàniques desprès de l'acord d'autodeterminació de Michael Collins).
Tanmateix tant una com l'altra no han tingut problemes a l'hora de cometre actes vilment terroristes, és a dir, aquelles accions encaminades a exterminar població civil desarmada.
Però, tanmateix no ens hem d'oblidar dels estats, ara per ara el que domina amb més claredat és l'anglosaxó, tant EUA com el Regne Unit, tots dos molts democràtics, no tenen cap problema en activar accions legislatives encaminades a “augmentar” la seguretat dels seus ciutadans, tot, com qui no vol, reprimint drets civils, alguns d'ells fonamentals.
Encara que una vegada a l'exterior aquests països es creixen! EUA: Guantànamo, vols de transport de ciutadans europeus a llocs no gaire recomanables! La tortura com a element imprescindible en el tracte dels presoners tant a Afganistan com Iraq. Les accions de les forces especials americanes sense cap mena de control i respecte al drets i usos militars, els bombardeig amb fòsfor o urani empobrit. El saqueig del patrimoni cultural, la falta total de llum i electricitat a Iraq (com a mínim abans podien connectar l'aire acondicicionat)...
No obstant, a aquesta reflexió no haurien de faltar aquells estats com Xina, Rússia, Bielorússia o, masses llocs d'Àfrica i Sud-Amèrica on la repressió, la tortura i les execucions són pa de cada dia, per desgràcia, de la població civil no urbana....
Ricard Monistrol

26 d’abril, 2006

Quatre milions de signatures?
Ahir en un acte presumptuosament mediàtic el senyor Rajoy presentava tot cofoi davant dels centenars de caixes les “seves” signatures en contra de l'estatut (encara que ho dissimuli tot dient que és un referèndum...).
Segons les seves pròpies declaracions no té cap mena de catalanofòbia ni res en contra de Catalunya... Encara que també podríem fer record d'un cruel i estúpid membre del govern feixista de Franco que deia que li encantaria una Catalunya... sense catalans!
A veure! Pot dir sincerament el PP que anar en contra l'estatut tot fent una campanya que afirma l'Estatut permetrà la poligàmia, la insolidaritat, l'eutanàsia activa, la intervenció de la Generalitat en els àmbits privats de les persones, el laïcisme actiu en contra la moral cristiana (representada per la “santa i mare església”). Tenint en compte que una immensa majoria del Parlament català va votar-hi a favor?
Per si fora poc, el senyor Cuevas de la patronal espanyola es permet el luxe d'insultar a les empreses catalanes o el propi CGPJ no para de fer informes en contra de l'estatut, sense que ningú els ho demani...
Si continuem amb el raonament, qualsevol ciutadà espanyol creurà que els parlamentaris sent representants de la voluntat del poble català, la porten a terme. Si a més afegim que certs bisbes catalans també promouen la ignorància supina sobre l'estatut, tot refermant que es permetrà l'eutanàsia activa...
En definitiva, potser Rajoy no promou l'odi entre comunitats... Però hi posa les llavors i, com qui no vol la cosa, va regant-les i adobant-les.
Visca el poc seny de la dreta espanyola! Deixeu que creixi l'odi! Perquè desprès s'estranyin que cada dia hi han més catalans emprenyats amb ells!
I, de passada, molts ciutadans restaran emprenyats amb els catalans (boicots a productes catalans i ....)
Ricard Monistrol

25 d’abril, 2006

Educar, dret o luxe?
Tot just que ahir parlàvem de l'intent del govern Indi de promoure l'educació superior amb les “castes” més menystingudes, que avui a la “Setmana per a l'Educació” ens han posat unes dades que ens hauria de fer pensar molt...
105 milions de nens de tot el món no tenen accés a l'educació per falta de mitjans, sobretot, humans i, per acabar d'adobar-ho, 777 milions d'adults també són analfabets.
A veure, ahir parlàvem que l'educació és reconegut com un dret fonamental i inalienable... Però, les conseqüències sobre la pròpia societat i el seu entramat social és devastador:
- Qualsevol intent de promoure la redistribució de la riquesa s'atura per falta efectiva de capacitació dels ciutadans.
- La possibilitat d'una dictadura s'escau amb la falta de formació per promoure fanatisme i poc respecte per qualsevol vida humana,
- No és possible promoure cap campanya de prevenció en salut i, sobretot, és impossible fer conèixer drets fonamentals tant per als nens, per l'home i, més important, cap a la dona (els humans maltractats per antonomàsia a tot el món).
- El fet que a més s'afegeixi una pèrdua quasi totals dels valors socials propis dels seus avantpassats, porta a possibilitar una manipulació salvatge de tots aquests nens com a soldats, dins la prostitució infantil o en treballs forçats....
No és just que ningú decideixi per ningú, però encara és més injust que no és deixi que un humà pugui decidir pel seu compte...

Ricard Monistrol

24 d’abril, 2006

Encara resten les castes...
Tot que el govern de la Índia, precisament ara és d'esquerres, vulgui portar a terme un pas més cap a l'abolició de les castes, la cosa s'ha complicat...
No obstant, hem de recordar que des de fa anys la constitució de la Índia (1950) va abolir de forma molt teòrica el sistema de castes, que pel que es demostra encara perviu.
Però què ha fet el govern ara per promoure una igualtat i que ha despertat tant de ressò en contra? Reservar places per a les “castes” més baixes, incloses la dels “intocables” (penseu que la feina habitual seva està en les latrines.), per a l'educació superior i per a places qualificades a les empreses del sector privat
Les crítiques han arrauxat el debat de la meritocràcia per sobre les “castes” i els empresaris no han trigat gens a demanar que en tot cas aquesta reserva sigui de caire voluntari. És a dir, les possibilitats pels intocables serien quasi nul·les.
Però, per l'altre cantó, hi han crítiques, que al meu parer, que si encerten el punt dèbil d'aquestes propostes: no es promou l'educació infantil i primària en els llocs desfavorits propis d'aquestes “castes”.
Si no comencen pel principi de la seva infantesa com pot acabar un “intocable” a la universitat?
No sé... L'Índia s'està convertint en una potència tecnològica de primer ordre tant en biotecnologia com en informàtica. Si es donessin les possibilitats a tota la població fos quin fos el seu origen podria arribar la riquesa, encara que amb comptagotes, a tot l'immens país.
Tanmateix, a nivell simplement de drets fonamentals, no hi ha millor manera d'alliberar a un home que donant-li educació. Potser això és el que fa basarda?
Ricard Monistrol

20 d’abril, 2006

Hi han “Cavalieres” que mai canviaran...
Per si no sabeu a qui em refereixo... Us dono algunes pistes: primer ministre d'un país en forma de bota, justicier de comunistes que “bullien nens per adobar els camps” o, encara millor, promesa de no mantenir relacions sexuals fins les eleccions (no sé si l'altra condició era la de guanyar-les i per això es revolta tant! Je, Je!)
Doncs sí, el senyor Silvio Berlusconi, un primer ministre sortint que no acaba de veure clar encara que hagi perdut... I, això, que el Tribunal Suprem italià ha donat per vàlid els resultats.
Ai senyor! A vegades la democràcia ens posa a persones que no hi creuen en ella però si en governar! En certa manera em fa recordar que encara avui dia el PP espanyol creu que ETA mitjançant Bin Laden va convèncer a uns quants extremistes musulmans que fessin la “feina bruta” per ells, a fi de fer-los perdre les eleccions...
Precisament, quan algú no creu en la democràcia els efectes secundaris no triguen en aparèixer: negació de la derrota, aferrar-se a la poltrona, acusar a tothom, oferir acords al partit guanyador per compartir el poder.... Tot i més, a fi de no anar-se'n.
Tanmateix, no sembla que aquesta actitud tingui moltes possibilitats d'anular res. Sobretot, quan el propi ministre d'interior en funcions nega la possibilitat que puguin canviar els resultats.
Pobre Romano Prodi, si vol un exemple de com serà la no-sí oposició de la Casa de les Llibertats (pol Berlusconià) que es fixi en el PP espanyol. A més, si afinem en els paral·lelismes, Berlusconi titllà de colloni a tots els que votessin a Prodi, Aznar va assegurar que la gran equivocació dels ciutadans d'Euskadi va ser no votar majoritàriament pel PP a les penúltimes eleccions autonòmiques.
Sort que, com a mínim, si que hi han ciutadans que creuen en la democràcia i en el poder dels seu vot... Inclús quan les lleis electorals es canvien.
Ricard Monistrol

19 d’abril, 2006

EUA versus Iran...
Fins a quin punt pot resultar perillós l'enriquiment d'urani a Iran? Pot semblar que la qüestió és molt ingenua, però... hi han masses actors interessats en marejar la perdiu.
Com a mínim a EUA no sembla que la via del Consell de Seguretat de les Nacions Unides li serveixi per a “legalitzar” un possible atac militar desprès que tant Xina com Rússia amenacen en vetar (són membres del Consell Permanent) tant les sancions com l'ús de la força militar. A més, defensen que qualsevol solució ha de venir de dins de la l'Organització Internacional de l'Energia Nuclear (OIEA)....
Per tant, ara per ara el país més interessat en sancions i atacs militars haurà de decidir si segueix el mateix camí que en el cas d'Iraq o s'avé a esperar futurs esdeveniments...
Encara, que seria molt interessant reflexionar sobre els interessos de cadascun dels actors esmentats...
A Iran, oficialment no se'l pot castigar per l'obtenció d'urani enriquit. Doncs el propi tractat signat per Iran i l'OIEA permet aquest ús... No obstant el llenguatge utilitzat pel seu president té mala jeia:
- Demostrar l'existència d'un enemic poderós (EUA) que faci callar i uneixi possibles dissidèncie.
- Deixar ben clar que no són ells que volen una guerra (han deixat ben clar que l'urani és per obtenció d'energia, i prou) però que sabran respondre.
- No és cap broma la seva reacció, poden veritablement bloquejar militarment l'estret d'Ormuz, pas neuràlgic dels vaixells petroliers. I, per si fos poc, el petroli podria arribar a nivells astronòmics...
- Obtenir la preuada titulació de Potència Regional, qüestió que portaria masses mals de cap a EUA... I, de passada enfortir la potència militar com a forma d'avís per a navegants.
- I, perquè no! Si al final aconseguissin la bomba nuclear i amb la potència balística que disposen podrien disuadir a possibles atacants de fer cap bogeria (per exemple: tal com han fet Corea del Nord, Pakistan, Índia...)
Per EUA, la seva intenció de “democratitzar” l'orient mitjà no treu la intenció de desfer-se de certs elements incòmodes. I això que les eleccions Iranianes son més “democràtiques” que no pas les d'Egipte.
Però seria massa perillós deixar la oportunitat de treure's de sobre possibles adversaris d'Israel. Al cap i la fi, és l'element “estabilitzador” de la presència americana a la zona.
Encara, que com sempre EUA no disposa de gaires més arguments per convencer a la resta de països de la zona que els esmentats a Iraq... I, això donaria pas un suïcidi econòmic de conseqüències mundials al promoure la reacció d'Iran de bloquejar l'estret d'Ormuz o la paralització productiva d'Aràbia Saudita...
Per Xina i Rússia, ja ho hem comentat en altres comentaris, no seria gaire positiu posar-se en contra al món àrab, ara que disposen d'una relació prou privilegiada. A més, EUA també té l'ull posat als dos països...
Ja per últim, l'OIEA (no paga la pena parlar de la UE, doncs estan fent la gara-gara als EUA,) potser la millor solució seria deixar que Iran enriqueixi l'urani, però que acceptés signar un altre acord adicional del Tractat de No Proliferació d'Armes Nuclears, que permetria realitzar inspeccions sorpreses a qualsevol instal·lació presumptament nuclear... Si és neguessin ja hi haurien altres raons per analitzar.
Ricard Monistrol

18 d’abril, 2006

Procés de pau a Euskadi...
Rosa Díez, eurodiputada del PSOE ha deixat ben clar que pensa sobre possibles mitjancers al País Basc... Tanmateix, no és la primera vegada que palesa la seva contrarietat a tot apropament de cap solució.
Posem-nos en antecedents, si sou seguidors de la genial i imprescindible Mònica Terribas us recordareu que el dia que ETA va declarar el cessament de foc permanent, un nodrit equip de professionals de TV3 va anar a Bilbao. Doncs bé, en prime time Na Mònica Terribas va entrevistar diversos personatges de la societat Basca en un reeixit retrat polifònic de tota la societat (menyspreable, al meu entendre, la falta de criteri del PP en no voler ser entrevistats per ella)....
Precisament, un dels testimonis més interessants va ser el capellà irlandés Alec Reid que va confirmar que aquesta vegada la treva anava de debò i, a més, va justificar el paper de Batasuna com a interlocutor polític.
Ai senyor! La sra. Díez en sentir dir al sr. Reid, ahir, que ETA té la sincera intenció de deixar les armes de forma definitiva ha posat el crit al cel... I ha dit que tot mereixent el seu total menyspreu democràtic, si es confirma que el capellà és un interlocutor amb ETA ella deixa el partit!
Tanmateix, paradoxes de la vida, avui mateix el President Zapatero ha confirmat la veracitat del cessament de foc...
Quin món, el del PP i els seus acòlits!
Ricard Monistrol

06 d’abril, 2006

Violència i nens...
Aquest matí, Montserrat Tura, consellera d'interior de la Generalitat de Catalunya, tot comentant la situació del nen hospitalitzat per presència de cocaïna al seu cos, ha dit que si per realitzar qualsevol activitat es necessita una capacitació prèvia, potser seria hora d'anar pensant què s'hauria de fer amb futurs pares...
A primera vista pot semblar que la reproducció no té cap secret i que si fins ara s'han criat moltes generacions, perquè canviar-ho ara? Tanmateix, si realitzem una segona lectura podem situar-nos en un context on sembla que moltes coses han canviat respecte a èpoques anteriors...
Per un cantó, la pròpia accepció sobre com educar als nens i per un altra, la falta de un model social de valors unificat.
No volem polemitzar més del compte, però penso que molts futurs pares se senten quelcom perduts de com educar. Penseu-ho bé, abans la presència d'una ideologia social i d'uns ascendents (avis i àvies amb idees molt clares) amb poder per influir marcaven, no vull jutjar, l'educació dels nens...
Avui dia, s'afegeixen condicionants externs, com per exemple, les llargues jornades per ambdós pares o, encara pitjor: el menyspreu clar i profund que tenen moltes empreses cap a la dona com a mare i/o a la família del treballador. Sense comptar amb les preocupacions per arribar a tenir un salari i un habitatge dignes.
A més, podem afegir que l'escola ha assumit un paper que abans compartia amb els pares: l'educació integral del infants i que molts pares no transmeten un sistema clar de valors morals... Per tant, el conflicte està servit: buylling, agressions als professors, baralles innecessàries. Violència irracional.
Tanmateix, hem de tenir clara una qüestió: si els infants o, també, molts pares no tenen apresos el mecanismes de comunicació d'idees i d'emocions mitjançant el diàleg. A més de la resistència i l'acceptació a les frustracions... El recurs a la violència és immediat! I Això ens proporciona un quadre de feminicidis, violència de genere, maltractament de criatures...
Ricard Monistrol

05 d’abril, 2006

Matar o destrossar persones com a negoci...
Si algú us propose's entrar en el negoci de les mines antipersones especialitzades en víctimes civils, què li diríeu? De segur us pensaríeu que esteu parlant amb un cruel terrorista (qui atempta contra civils desarmats) o amb un cínic reconsumat i sense cap mena de manies...
Doncs, penseu que els venedors existeixen, preferentment EUA, Xina, Índia, Rússia i, estranyament, Finlàndia. A més, com a afegitó són alguns dels 42 països que no han signat el tractat d'Otawa. Actualment el tenen signat 154 i d'aquests 144 el tenen ratificat.
Per si de cas no ha restat clar el paper de les mines terroristes, penseu que encara són 80 els països que sofreixen aquesta lacra, i que entre 15.000 i 20.000 persones a l'any moren o queden discapacitats (l'efecte més cercat pel impacte econòmic que representa al país, sobretot si són nens)...
Tot recordant que avui és el primer Dia Internacional de la Lluita contra les Mines, també paga la pena recordar de quina mena de xifres econòmiques parlem:
Cada mina té un cost aproximat d'uns 2 € i en un minut se'n poden instal·lar unes 1.000.
Per l'altra cantó, retirar una SOLA mina pot arribar a valer 1.000 € i el temps necessari per desminar un terreny és brutal: un dia per tant sols 20 metres quadrats...
Al cap i a la fi, ja ús ho dèiem hi han mines de tota mena i aspecte i inclòs atractives per a nens... L'impacte és devastador pel país tant per ajudar a les víctimes com per desminar.
Tanmateix, el més cínic és que els mateixos països que les fabriquen tenen la tecnologia per retirar-les.... I no pas, al mateix preu!
Quin món!
Ricard Monistrol

04 d’abril, 2006

Adolescents engabiats...
No és el títol de cap pel·lícula americana... Encara que la situació podria ser-ne: els mossos d'esquadra (Policia de la Generalitat de Catalunya) troben un noi amb cara d'afamat i desorientat a l'estació de tren de Figueres, parlen amb ell i...
Més tard, seguint les indicacions de l'adolescent, es presenten en un mas de Sant Llorenç de la Muga (Girona) i com si estiguéssim ja dins un film de terror, troben diversos joves de 15 o 16 anys, de nacionalitat suïssa, “allotjats” en caravanes insalubres, sense llum ni aigua, gàbies per a porcs senglars (1m x 1m) on es tancaven als nois malalts o poc treballadors vuit hores seguides el temps que fes falta. A més, per si no hi hagués prou, rebien tota mena de maltractaments psíquics o físics.
Però, l'argument encara es complica més... Segons les pesquises de la policia, aquest era un centre per a menors suïssos amb problemes de conducta. Sense cap mena de permís de les institucions catalanes, però, sí amb el permís patern, tal com ha informat el consolat suïs. En total, tres detinguts...
Quin món! Com pot ser que uns pares no sabessin en quines condicions estaven els seus fills? Qui els va vendre aquest programa de “teràpia”? Van comprovar les seves titulacions o les instal·lacions? O, és que simplement el noi molestava i se'l volien treure de sobre?
Tanmateix, l'ajuntament havia realitzat diverses inspeccions al mas en motiu de unes obres il·legals i no van poder veure res....
No fa veritable basarda pensar que sinó hagués estat per la fuga del menor, aquesta situació hauria continuat i ,potser, s'haguessin afegit més nois al centre. O, encara pitjor, sí aquesta situació ha passat a suïssa, perquè no en altres països occidentals pot passar el mateix...
Ricard Monistrol

03 d’abril, 2006

Aliances Xineses...
Si no fa gaires dies que us parlàvem de com EUA feia esforços per a aïllar a Xina... Avui mateix s'ha confirmat que Austràlia ha signat un acord per proveir d'Urani a Xina, unes 20.000 tones a partir de 2010, a fi que les 50 centrals nuclears que volen construir tinguin el combustible necessari.
Tanmateix, a EUA no li importa massa el respecte als drets humans que pugui haver-hi a Xina, més ben dit... El que li importa de veritat a EUA es aturar els peus a la possiblement primera potencia mundial comercial en pocs anys.
Com pot fer-ho? Reduint el nivell de recursos naturals que puguin incrementar el seu nivell de producció elèctrica i de manufactures (tant la roba com la tecnologia). Llàstima! L'acord amb Rússia, li proporcionarà un oleoducte, l'acord amb Índia li proporcionarà tecnologia, inversions i mà d'obra qualificadíssima... I, per si de cas faltés el petroli i el carbó per les més que contaminadores centrals tèrmiques i cara a complir el Protocol de Kyoto, que millor que una Central Nuclear? Je! Tanmateix, algú els podria ajudar en qüestió d'energies renovables i de passada en el respecte dels drets humans fonamentals... No?
EUA pot veure complerts els seus pitjors presagis: veure com el desig "neocon" de dominar el món es veu enterbolit per Xina, Rússia, Oceania...
Ricard Monistrol