19 d’octubre, 2006

Tàctiques de guerrilla...
No m'estic referint a un lloc situat a l'estranger... Com per exemple, l'Àfrica sots-sahariana o a Iraq. Sinó al Congrés de diputats espanyola i la seu madrilenya del PP al carrer Gènova.
En anteriors articles, ja us he esmentat la meva preocupació per certs tics totalitaris i poc democràtics de la plana major del Partit Popular.
Tanmateix, les picabaralles continuades sobre la possible pau definitiva al País Basc ja comencen a fer mala olor! No és de rebut que, sempre que sigui possible, s'ataqui i s'insulti al govern per una comesa tant democràtica com la d'aconseguir la pau. Una batalla democràtica sense vencedors ni vençuts, sinó amb convençuts!
Ja sé que els fa molta por que el President Zapatero aconsegueixi una altra victòria electoral! No obstant, aquesta dèria guerrillera d'aprofitar qualsevol ocasió per qualificar a tot el govern espanyol com a antidemocràtic no té nom!
En el llibre “Vivir para contarla”, les memòries de Gabriel Garcia Màrquez, s'explica com a Colòmbia la dreta de mitjans del proppassat segle, no va dubtar en fer servir qualsevol mitjà per evitar que l'esquerra democràtica arribés al govern.
Però en moment determinat, en comprovar el gran èxit que tenia el nou candidat, es van veure obligats a actuar sense miraments. Accions de guerrilles molt carnisseres que escarmentaven als pobles que recolzaven a l'oposició, assassinats selectius, batusses contínues... tot enmig de les declaracions del candidat opositor cridant a la calma i a l'entesa entre tots els partits. Per si de cas, el van acabar assassinant!
Ricard Monistrol