Potser primer hauríem de veure quin és el comportament dels pares d'un nen o nena acosador (bullyng), abans que pensar que amb una expulsió o sanció hi ha prou...
Un exemple, una escola obre a les nou del matí (horari per escoles primàries), uns pares voldrien saber si podrien deixar el nen abans, en principi pot semblar una pregunta o pot ser una exigència?
La resposta? No és possible.... Hi ha d'haver cap problema? En principi no, però sempre hi ha qui s'ho pren de mala manera i reacciona amb... Agressions a la directora, la cap d'estudis i a un conserge, a més, d'unes contundents amenaces de mort!
Ara per ara, poden ser condemnats d'un o dos a tres o quatre anys de presó major. Tot comptant que a partir de dos anys SÍ que entren a la presó!
Alguna vegada ja he dit que la violència és l'últim recurs de l'incompetent... Però, em sembla irracional que uns “presumptes” adults es pensin que amenaçant i pegant cops a tort i dret aconseguiran quelcom.
En tot cas, és un símptoma molt preocupant que la capacitat de comunicar-se sigui tant baixa, potser més un diàleg de sords. Però el fet que hi hagin nens o nenes que aprenguin que la violència verbal o física és la millor garantia per imposar-se és, ja, una realitat.
Tal como deia un company de TV3, Sergi Mulero, masses programes en horari protegit mostren com a molt vàlid aquest model sense que les o els presentadors facin res per aturar-ho (Antena 3 i Tele 5). Un bon model d'educació? (sic).
En el fons, potser dialogar exigeix un esforç massa major que no pas el de cridar i insultar o agredir.
Ricard Monistrol
