Drets Humans a Hispanoamèrica...

Sud-Amèrica i Centre-Amèrica han acumulat, per desgràcia, un llarg historial de vulneracions dels drets humans, inclòs el de la vida i el de la integritat física i psíquica... Tanmateix, s'havia acusat al principi del segle XX que la herència dels colonitzadors havia posat la llavor necessària per tals fites... Segons les crítiques del seus veïns del nord.

Més endavant, multinacionals de bananers i pels anys 70, 80 i 90 del proppassat segle el govern dels EUA van col·laborar activament en la repressió i la formació dels repressors de persones massa proclius a pensar de forma diferent a l'oficial (tant de militars com de certs partits de dreta)...

No obstant, una onada de democràcia més o menys liberal i de governs més o menys “respectuosos” amb els drets humans han capgirat la situació, encara que no del tot... Sobretot per noies joves, guapes, però pobres! (Ciudad Juàrez, Guatemala...)

A Colòmbia, el reelegit president Álvaro Uribe (precisament un gran amic d'EUA i amb fortes ajudes militars), va ser acusat de tenir poca duresa amb els paramilitars, inclòs de permetre certa amnistia amb càrrecs públics inclosos. No és cap broma! Aquests individus són responsables de l'assassinat de milers de camperols...

Doncs en aquest panorama, aquest dilluns cinc cooperants, un d'ells espanyol, del “International Peace Observatory” (IPO) han estat detinguts per la policia colombiana sota l'acusació de voler “ocupar un edifici abandonat”, és a dir acusats d'okupes! (sic!)

Tanmateix, segons els cooperants de la IPO la versió no coincideix massa... 200 indígenes inclosos dones i nens havien ocupat de forma pacífica l'antic escorxador de districte de Bogotà, la raó? Reclamar els seus drets i demanar que es complissin certs acords. Us recomano que us llegiu el seu comunicat. Descriu qüestions molt interessants, sobretot en relació als paramilitars.

Però, la policia i el govern, vist el cas, i la gran “violència” que palesaren el cooperants, amenacen en deportar als “molestos” observadors.

En certa manera tenen sort de ser estrangers (sic!), ni la seva vida ni el seu físic corren perill, no crec que és pugui dir el mateix dels pobres indígenes detinguts...

Ricard Monistrol

Informadores a la televisió...

En una notícia d'avui he llegit, no sense sorpresa, que Katie Couric (49 anys) una de les periodistes més conegudes de tots els EUA (supera en popularitat a Bush, encara que això no costi massa) presentarà en “solitari” un dels informatius nocturns més vistos a tot el país: “CBS Evening News” (si entreu a la web podreu saber tota la seva història)

Fins aquí tot bé, si comptem que l'informatiu nocturn de la CBS havia estat presentat pel mític Dan Rather (ja retirat) durant més de 20 anys i que conjuntament amb els de la NBC i ABC tenen una audiència de 25 milions d'espectadors...

També hem de comptar que “sempre” han estat conduïts per homes mítics com l'esmentat Rather o Peter Jennings a ABC, mort l'any passat. Sense oblidar-nos, naturalment, de Tom Brokaw de NBC que també es retira.

Segons comenten l'estil desenfadat de Couric i la seva popularitat han empès a la CBS a canviar el format afegint-hi mes espai a l'anàlisi... Volen arribar a més audiència.

Tanmateix, hi ha vegades que penso que a Catalunya no sabem valorar en la seva justa mesura que significa tenir una dona capacitada al capdavant d'un informatiu nocturn on l'anàlisi i l'entrevista són presents... No us sona?

Doncs sí, la periodista Mònica Terribas, directora i presentadora del programa “La nit al dia” tot mantenint les diferències culturals, personals i sobretot en relació a la pròpia tradició de l'audiència d'EUA) és la “nostra” Katie Couric. Aporta seriositat quan fa falta, sense oblidar la seva simpatia i sentit de l'humor, i un sentit del ritme que fa lleugera i equilibrada l'hora i mitja que dura el programa.

Certament, la seva capacitat d'adaptació a tota mena de personatges i de tots els àmbits culturals, intel·lectuals, artístics o simplement il·lustratius ens proporcionen una quantitat de registres informatius, valoratius i interpretatius que veritablement aporten la talla de qui està davant de la càmara i de tot el seu equip...

Potser hauria d'estar més aviat, sí i no... Sí, perquè arribaria a més audiència i no, perquè s'hauria de reduir de forma evident les seves entrevistes i tot el programa... amb el perill de desnaturalitzar la seva personal manera de fer entrevistes “sense límits”.

Penseu que a la resta de l'estat espanyol no existeix ni la persona ni el format de “La nit al dia”, i que potser ens hauríem d'anar al Regne Unit per trobar un programa i una periodista semblants...

Ricard Monistrol

Immigració i feminicidis...

Posant els dos drames en el mateix títol vull deixar ben clar que no els comparo, doncs cadascun afecta de manera massa greu a persones humanes, sinó que vull fer notar la importància que no hi han vacances per cap dels dos problemes...

Milers de immigrants han entrat de forma no reglada en l'estat espanyol, específicament a Canàries, tant el govern com l'oposició (vegi's PP) estan d'acord amb el drama humà però difícilment ho estaran en la solució...

Per un altra cantó, sense cap mena d'aturador, incloent-hi ordres d'allunyament, dones de qualsevol edat (no val a dir que molts homes joves estan canviant els seus valors...) són assassinades de forma cruenta i, sobretot, covarda... Desgraciats i maleïts tots aquells que fent veure que desprès es peguen un tret com a forma de penediment seran d'alguna manera exonerats (tal com feia esment molt encertadament Cristina Sánchez Miret ahir a “La Vanguardia”).

Si us plau! Drames humans amb centenars de milers de persones volen arribar a una vida millor, països on les oligarquies, l'atur, la desertització, les guerres... O, simplement, la falta de confiança en els seus països (falta d'infraestructures sanitàries, educatives, de transport, econòmica, societat civil...) I, on masses ciutadans no disposen de passaport per la simple raó de preu o falta d'administració competent (així ens ho feia saber Lucia Etxebarria en un Magazine de "La Vanguardia", un diumenge d'agost)... Com es pot parlar d'una solució! En tot cas de pedaços en forma de barreres que impedeixin el seu pas i accelerin el seu retorn.

Però, també és just dir que un elevat nombre de persones sense permís laboral i, per tant, sense possibilitat d'ingressos pot generar en qualsevol indret conflictes de convivència (on viuen, on es netegen, on deixen les seves deixalles...) a curt, mig i llarg termini. Per la simple raó, que la societat occidental està dissenyada per a persones que disposin de diners cada mes... Tanmateix, la mateixa situació que obligarà a aquests mateixos immigrants a malviure amb treballs ocasionals, clandestins i molt mal pagats.

Tornant al tema dels Feminicidis i tal com ja he comentat masses vegades, com pot ser que les dones encara ara estiguin considerades OBJECTES DE POSSESSIÓ!!!!!!

O com comentava Sánchez Miret. Perquè a les autoritats que se'ls plena de bons desitjos cap a la Llei de Violència de Genere, no posen els mitjans necessaris que demana la mateixa policia per controlar, de forma efectiva, l'allunyament de l'agressor i potencial assassí? Sols valen els laments front als Feminicidis?

Subtil i macabre procés, la víctima s'ha d'amagar, fugir, canviar de treball, d'amics, tot per no ser trobada pel seu antic estimat (brutal burla!) per, segurament, ser agredida i, massa sovint, assassinada... No és això terrorisme?

Ricard Monistrol

EUA i Israel...

Hi han vegades que la protecció d'algú pot arribar a ser inclús delictiva... Fixeu-vos sinó en les reiterades negatives del americans a condemnar cap acció d'Israel.

Encara que el paroxisme ha arribat avui en la decisió de l'ambaixador d'EUA de qualificar com a simple incident la mort de quatre observadors, desarmats, de les Nacions Unides al Líban...

Je! Deu trucades avisant a l'exèrcit israelià, com a resposta, una primera bomba intel·ligent de precisió (segurament marca “USA”) i que va obrir el camí a uns quants projectils més. Tot amb la fi d'assegurar la “perfecta” destrucció de l'edifici “terrorista” sota bandera UN... simplement, un petit “error”?

No obstant, per afegir llenya al foc libanès (ja queden pocs civils per assassinar o edificis per destruir al sud i per això, ara, han d'atacar el nord)... el govern israelià es considera legitimat pels resultats de la “Conferència de Roma” a seguir amb els combats contra els “terroristes” i com qui no vol la cosa, arrasar amb tota mena d'infraestructura incloent-hi civils a casa seva!

Ah! I per si no hi ha prou Al-Quaeda ha anunciat que vol recuperar tots els dominis del califat Omeya (segle VI-VII d.c.) incloent-hi tota la península ibèrica... Dit d'una altre forma, si no en teníem prou amb els recursos del PP i del Defensor del Pueblo (suposo que del que no viu a Catalunya) contra l'estatut, ara, hi han àrabs que ens volen imposar la llei islàmica (Sharia) a tots els ciutadans!

Quin món! Hi ha per llogar-hi cadires!

Ens retrobarem el dilluns 4 de setembre.. Que tingueu totes i tots unes molt bones vacances!

Ricard Monistrol

Democràcia...

Tot veient com certs països en nom de la seguretat estan retallant les llibertats de masses ciutadans... penso que és oportú reflexionar, sense intencions acadèmiques, que significa viure en una democràcia.

Posem-nos en dos nivells, el primer, el privat, el domèstic, moltes de les nostres lectores i lectors estaran d'acord que tot veient la quantitat de feminicidis i de maltractament de persones adultes per culpa del seu genere, no afalaga pas la idea que la democràcia hagi arribat a totes les llars com a condició necessària de desenvolupament personal de tota o tot individu...

No obstant, en qualsevol casa i això serveix per qualsevol dels seus membres, la convivència s'ha de primmirar sobre unes bases sòlides, a saber... El de respecte mutu, que equival a no imposar opinions i, inclòs, formes de conviure (sortides, amics, treball, treball de la casa...), a dialogar i a negociar acords mutus, a marcar límits que ningú pot superar sota risc de trencar la convivència... Possiblement en nom de l'estimació, però també en el de valorar que TOTS som éssers humans.

O, un altre valor, el de la solidaritat, que té molt a veure amb la empatia, saber-se posar en el lloc de l'altra, comprendre les seves emocions i les seves argumentacions, ens fa mostrar calidesa humana i que la nostra companya o company sàpiga que pot comptar amb nosaltres en qualsevol moment.

Passem a veure l'altra nivell, en el públic, que cerquem de la democràcia? Per la nostra tradició exigim la millor educació (millor laïca), uns serveis de caire públic (transport, energia, infraestructures...) adequats a les nostres necessitats, la exigència que els poders públics ens protegeixen enfront qualsevol agressió, que legislin el millor marc normatiu de protecció als drets com a treballadors, el de l'expressió, al de la informació veraç (en versió anglosaxona diríem veritable), del drets de les minories, front a la pròpia administració, etc.

No obstant, i tal com hem apuntat la necessitat que en una llar existeixen valors com el respecte per l'altra, la solidaritat, el diàleg o la negociació també és necessari que qualsevol mena de relació personal i/o social que s'estableixi entre individus, grups o amb el propi estat adquireixi aquests valors com l'essència mateixa de la democràcia.

Us poso un exemple perquè m'entengueu... Creieu que les desqualificacions personals entre polítics, el menysteniment d'una institució representativa del poble com el Parlament, campanyes de boicot, recollides de signatures en contra de l'estatut i, de passada, contra Catalunya, acusacions de col·laboració amb ETA simplement per formar part d'un partit independentista són pròpies d'un estat democràtic lliberal? I, no parlem d'EUA o del Regne Unit...

Ricard Monistrol

Guerres: dos milions de nens morts!

Així és! Tal com hom esteu llegint, en 10 anys 2 milions de nenes i nens han mort pes causes gens naturals (és a dir mitjançant armes blanques, de foc, explosius, sobretot mines...) segons han explicat les Nacions Unides...

Però a aquesta freda dada! Hi hauríem d'afegir altres igual d'esfereïdores... Ja hem esmentat les mines, a part de provocar entre 8.000 i 10.000 víctimes infantils hi hem d'incloure una quants milers de nenes i nens que restaran mutilats! O com més de 250.000 nens estan reclutats com a “soldats” (sic!), sense comptar que les nenes també són segrestades per “servir” a la tropa i parlem de tota “mena de serveis” també dels propis nens (sic!)...

O com des de 2003 més de 14 milions d'infants s'han vist obligats a desplazar-se del seu lloc d'origen per culpa de guerres, batalles i matances diverses!

Hi ha cap mena de fre? difícilment quan determinats interessos geoestratègics (sobretot en matèries primeres) dificulten massa la visibilitat...

O com EUA, que s'ha negat a pujar a 18 anys l'edat universal per entrar a files (sic!), a més, el mateix país, juntament amb altres, no tenen cap mena de mania en vendre mines antipersona, masses armes de guerra i, potser, també armament no convencional, per exemple... Sembla, no fa gaires dies que s'han enviat mostres a Ginebra (Suïssa), que Israel ha bombardejat població civil libanesa amb armes químiques com el fòsfor (no us recorda a Faluya!)....

Ricard Monistrol

Posem accents...

En anteriors articles he criticat les accions d'Israel per desproporcionades, amb el consequent risc que se'm qualifiqui d'antisemita i de voler la desaparició d'Israel...

Tanmateix, a “La Vanguardia” cert personatge criticava a persones d'esquerres que en la seva joventut lloaven a Israel i la seva política de “Kibutz”... I que ara s'havien transformat en furibunds anti-semites (sic!)...

En certa manera m'identifico en aquests insults, de més jove admirava (i encara admiro) com Israel havia aconseguit reunir gestió comuna d'uns béns agroalimentaris, la individualitat de cadascun dels seus integrants i el bell concepte que tenien de viure en comunitat amb respecte per altri.

Ara, no puc dir el mateix dels ultra-ortodoxos que amb grans subvencions del govern israelià i molts sense coneixements tècnics, s'han instal·lat a Cisjordània no com a “Kibutz”, sinó com a defensors a mort d'una terra que consideren sagrada i que no pensen cedir als palestins...

Tanmateix, recolzo la seva ràbia pels diversos atemptats on dotzenes de civils han mort i centenars han restat malferits (una situació que ara s'Imposat com una mena de pa de cada dia a Iraq...).

Subscric que les declaracions del President d'Iran exigint la desaparició d'Israel no ajuden gens a la co-existència pacífica amb la resta de veïns àrabs poc donats a compartir interessos regionals (al cap i a la fi, Israel juntament amb Palestina són les úniques veritables democràcies de la zona).

Però, també és cert que Israel sentint-se recolzat per uns EUA cada vegada menys donats a parlar de pau, però si de guerra (versió preventiva o defensiva), no han esmenat en cap moment la tècnica de terra cremada, amb civils inclosos, al Líban i a Gaza o l'expropiació forzosa de terres i de recursos hídrics a Cisjordània.

On mitjançant l'excusa del mur de protecció s'estan dividint poblacions, terres de cultiu, famílies i, de forma negligent (check-points) deixant morir joves dones embarassades que no van poder arribar a temps a l'hospital...

Petites històries de mort, dolor i ràbia que desemboquen en la victòria d'una grup tan estranyament polític com terrorista (atemptats suïcides contra civils) anomenat Hamas.

Un conjunt de fets, que afegeixen a la repressió d'uns centenars de palestins cada dia (ara ja centenars de milers), també, la destrucció d'infraestructures i d'habitages.

No obstant, hem de destacar com els israelians amb els seu desig de seguretat sense miraments (a la manera de Bush) han esborrat les esperança d'una vida millor a massa població... I la desesperació no és gens positiva per la pau!

Potser algú, en llegir-me seguirà dient que cerco la destrucció d'Israel, però us puc ben assegurar que si volen viure tranquils amb Palestina, amb el Líban, amb Síria... no poden pensar en el seu exèrcit com a únic element de “diàleg”...

S'han de cercar solucionar de forma pacífica les causes del “terrorisme”, que no pas per dialogar quedaran pas com uns covards!

Ricard Monistrol

Zapatero antisemita?

A veure, una foto del president del govern amb una “Kufiya” (mocador de coll o pel cap, normalment de petits quadres blancs i negres) que li van posar uns joves saharià en un acte públic a la Universitat d'Alacant ha despertat tota mena de atacs furibunds per part del PP, l'ambaixador d'Israel i destacats membres de la comunitat jueva...

Però, la qüestió no ve d'aquesta fotografia... Les declaracions de Zapatero, que assumeixo completament, destacaven la tèbia resposta de la comunitat internacional (o més ben dit, silencis) davant de la destrucció i dels morts del Líban (i també Palestina), i que la legítima defensa no s'exercita tal com fa Israel.

Se l'ha acusat de antisemita i d'anti-israelià... Però voldria fer dues puntualitzacions: una de acadèmica i una altra de política.

Primer no és pot acusar a ningú d'antisemita quan a qui es defensa també és d'origen semita... Ens expliquem: els jueus formen part de l'anomenada comunitat semita, però també en formen part altres pobles de la contrada, com per exemple els palestins o algunes poblacions del Líban. Per tant, són semites que assassinen a altres semites...

Segon, manifestar la repulsa per uns actes que contravenen les Convencions de Ginebra en guerra i la Carta Fonamental de les Nacions Unides no crec que sigui cap acte anti-israelià. El dret a la crítica democràtica no pot defugir ni a EUA, que casualment (recordeu Faluya) recolza la matança de civils tant a Palestina com a Líban i, sobretot, a Israel que exercita de forma brutal la seva gran preparació militar... contra edificis i infraestructures civils!

A més, em permeto recordar de com Bush va manifestar la seva alegria en la sortida de les tropes de Síria del Líban, tot dient que a partit d'aquell moment serian lliures.... de morir a mans israelianes?

Ricard Monistrol

70 anys desprès...

Sí no fa gaire que us deia que no era res el temps que ha passat des del cop d'estat feixista de 1936, encara hi ha gent que el justifica, el titular? (sic!) Que un de cada dos votants del PP lloen el cop d'estat...

En aquesta mateixa proporció, sols un 50% de la població espanyola rebutja del tot l'aixecament militar i, a l'altra cantó, un 30% el recolza plenament, i no és penseu que no hi hagin votants d'altres partits, a part del PP, que estiguin dins l'esmentat terç negatiu...

Com a exemple: 1 de cada 5 votants al PSOE i, el més xocant, 1 de cada 8 votants d'IU també recolzen el 18 de juliol!

També és de dret reconèixer a TOTES les víctimes CIVILS d'ambdós bàndols és necessari.. En les guerres no caben els drets humans (igual que ara)!

No obstant, atacar i considerar rebel un estat de dret i amb un govern elegit democràticament (per molt que diguin que sols va guanyar de 250.000 vots) és, simplement, un cop d'estat típicament feixista i totalitarista (sobretot les primeres decàdes de la dictadura) i que no va tenir cap mania en provocar milers de morts, desprès de la guerra, per la simple (sic!) raó de pensar diferent!

A més, s'ha de considerar que no és possible, amb arguments històrics a la mà, que fos solament el govern d'esquerres el culpable de la greu situació de la república. Tant la pròpia dreta tant fos monàrquica o falangista (la republicana va anar de baixa ràpidament) com l'església que en cap moment va saber dialogar amb el govern, doncs no volia perdre cap dels “seus “ drets... van afavorir que les greus deficiències en infraestructures sanitàries, de comunicació, drets laborals, redistribució de la riquesa arribessin als obrers!

Tanmateix, hi han coses que encara no han canviat: la dreta espanyola i el seu continu menyspreu i desqualificació antidemocràtica de l'esquerra, i l'església, garants “divins” de la unitat nacional d'Espanya i de l'educació obligatòria catequesista...

Ricard Monistrol

Justícia típicament israeliana....

Ja fa més d'una setmana que Israel ha matat més de 200 civils libanesos, i potser més de 20 “soldats” d'Hezbolà... Ha destrossat infraestructures, habitatges, hospitals, centrals d'energia per valor de milers de milions d'euros...

El motiu? Dos soldats israelians segrestats... Però és tant simple el motiu? A la proppassada setmana a “La vanguardia” un alt càrrec del govern israelià es defensava de les crítiques sobre mort i destrucció tant brutals tot recordant que tant EUA com el Regne Unit han fet el mateix a Iraq i a Afganistan (com per exemple Faluya amb milers de morts civils)...

Un altre motiu també és aprofitar el baix moment de les tot justes incipients forces armades libaneses i desfer-se d'una vegada d'un grup armat que reclama la sortida d'Israel d'un enclavament conegut com “Les Granges de Cheba”, prou estratègic com perquè també Síria pugui reclamar-ho com a seu i que Israel l'ha adoptat com a territori de seguretat “colonitzable”... Una qüestió que Síria té molt present en els Alts del Golan sirians i també colonitzats (en contra de les normes internacionals) per Israel!

S'ha de reconèixer que Israel tot sent una democràcia consolidada no té manies ni “problemes” de consciència en assassinar població sigui palestina o libanesa, és a dir, no israeliana, però igual de semites que ells mateixos... Sense parlar de murs de la vergonya, milers de detencions “administratives” sense judicis previs, centenars de colònies habitades per ultraortodoxos àvids d'expulsar a tots els palestins de Cisjordània (Gaza en tot cas els hi deixen, no hi passa pas el riu Jordà!)...

Ricard Monistrol

Cavaller de la trista i fosca figura...

Tanmateix amb aquest títol gens nobiliari començo la meva crítica a l'actitud cada vegada més grotesca del PP envers el PSOE...

Qualificar de cinisme o de poc responsable les crítiques, inclosa l'audiovisual (que junta el PSOE i ETA) resten llunyanes ja... Hem entrat en un desgavell de la dreta espanyola sobre la seva concepció de democràcia a Espanya... que sense provocar cap crisi semblant a la del 1936 (es compleixen 70 anys del cop d'estat feixista!). Sí, que en certa manera ens posa els elements necessaris per considerar que l'esperit de la CEDA (Confederación Española de Derechas Autonómas) és ben viu en "alguns" dels seus criteris... Tanmateix us convido a fer una ullada als punts programàtics de la CEDA (vegeu enllaç).

Per exemple, la cada vegada més aplaudida actitud d'Aznar, tot representant el cantó més fosc de la Força més dretana i espanyolista, carrega amb força en tots els llocs que pot contra el govern espanyol, o acusant de deslleial i poc honrat (com qui no vol la cosa, són càrrecs d'alta traïció) al president del govern...

O, els intents del PP de fer veure a tota població que el President Zapatero té el projecte polític de dividir la societat en tots els aspectes, tot ajudat d'una església que “estranyament” no va rebre cap mena de suport del Papa (mot més vinclat a la realitat del dia a dia que no pas els primats i arquebisbes de la marca “COPE”)...

A més, el PP qualifica com il·legal qualsevol intent de diàleg amb ETA i la mateixa Batasuna. Tot oblidant que abans el mateix Aznar, en la seva fosca etapa de president del govern, hi estava a favor. Segurament, sí Rajoy residís a la Moncloa no hauria dubtat gens ni mica en negociar amb ETA...

Ara, i segons el missatge del PP basc, és a dir el PP espanyol, el PSOE està compartint el mateix projecte que ETA... En conseqüència, i aquest és el missatge que entendrà molta gent, està posant en perill l'estat de dret i potser faci falta un cop de... timó.

En certa manera és pot resumir amb poques paraules: Tot pel poder! El pitjor: no pas per la democràcia!

Aneu amb compte amb la CEDA, perdó. amb el PP. Què 70 anys no són res!

Ricard Monistrol

Atemptats contra civils... per a què?

Us demano disculpes per no haver escrit ahir la meva columna, però hi han vegades que el consumidor és veu indefens davant de certs abusos il·legals de algunes companyies telefòniques (com per exemple donar-se de baixa de Jazztel!)...

Per desgràcia em veig obligat a parlar una vegada més de terrorisme, no sols per les més de 200 víctimes de Bombai, o els centenars de morts acumulats a Iraq tant per atemptats com per part d'EUA, o els abusos israelians contra la població palestina (i també el cruents atemptat contra població jueva)... Sinó contra el mateix significat de terrorisme: matar a persones civils i desarmades sense tenir en compte la seva edat o gènere.

Utilitat? A nivell d'exigència de drets siguin de la mena que siguin... Cap ni una. Però a nivell de provocar certes respostes, sí! I molt efectives!!!!

Per exemple, el 11-S a EUA... Sí fins llavors Al- Qaeda no havia aconseguit gaire suport en el món islàmic i encara menys amb la mort de més d'un miler de ciutadans... La invasió d'Iraq, la tortura de presos, les massacres, Guantànamo... va aconseguir que molts musulmans es consideressin humiliats i frustrats i, de passada treure's a l'incòmode Saddam Hussein de sobre i poder provar la seva força cara a cara amb EUA en un camp de batalla...

O, les pròpies matances de civils ara sunnites, ara chiïtes, sols tenen clar un objectiu: la guerra civil... El millor escenari d'Al-Qaeda per convertir Iraq d'un malson per a EUA en el pitjor infern des de Vietnam, en una guerra de tots contra tots...

I, a Índia? Cada intent d'apropament entre la major democràcia del món (amb algunes necessitats de redistribuir la riquesa de forma fefaent) i Pakistan és contestada amb un atemptat... Perquè? La por a que dues religions tant diferents puguin estar en pau (precisament Al-Qaeda dóna per suposat que és impossible la convivència entre cultures) i, sobretot, la por a perdre un camp de batalla com és Catxemir on l'estat de guerra continuat proporciona masses beneficis materials a alguns (i, de passada, també poder).

Tanmateix, podríem parlar d'altres casos... però, en resum l'objectiu dels actes de terrorisme no són exigir drets (un cas diferents és atacar a les tropes armades d'ocupació), sinó fer callar als moderats i excitar respostes desmesurades (Israel, EUA...) que aconsegueixin fons i persones a un projecte polític, normalment propi de l'edat mitjana o de la ultradreta i, a vegades, de la ultraesquerra (el califat d'Al-Qaeda, totalitarismes, maoísmes...).

Ricard Monistrol

Cinisme o simple menyspreu?

Segons les declaracions del Conseller valencià d'Infraestructures i Transports, José Ramón García Antón, aquest ha assegurat i defensat aquest matí, en el ple extraordinari del parlament valencià, que la línia 1 era segura (sic)...

Sembla estrany, sols passa a valència que desprès de 42 morts (el major nombre de víctimes a Espanya en un accident ferroviaria metropolità) el responsable polític no faci cap mena de constrenyiment ni autocrítica sobre la “seguretat” de la línia 1.

Però què passa? Si es reconeix que aquesta línia no estava dotada dels mateixos sistemes de seguretat que “altres” línies i que els trens eren certament antics... Es pot mantenir que tot és culpa del conductor i prou? Altres insinuacions són atacs sense fonament, tal com diu el PP?

O, sigui, que disposar d'un sistema de control automàtic i continu de la velocitat no representa cap mena de millora? O, que, segons els sindicats, les famoses “balises” de control puntual de velocitat sols estaven situades a les entrades de les estacions.. Això és normal?

Si us plau, el PP valencià ha fet una despesa increïble de diners amb un parc temàtic, amb la Ciutat de les Arts i la Cultura, amb el nou aquari, amb la remodelació del port de València per acollir la Copa Amèrica i, en canvi, considera “normal” la seguretat del transport de milers de treballadores i treballadors estigui als nivells dels anys 80...

Tanmateix, tal com han declarat els responsables.. Per qualsevol queixa adreceu-vos a l'anterior govern socialista de la Generalitat Valenciana (ja fa un picot d'anys!)... Ells són els responsables del traçat de la corba fatídica.... ehem, ehem!

Ricard Monistrol

Tercer Món i Comerç Just...

No he volgut ser hipòcrita tot dient països en vies de desenvolupament, dons aquest desenvolupament o no arriba a tothom (el més normal) o ni tant sols existeix...

Des de fa una anys en el marc de la Organització Mundial del Comerç (OMC) en relació a l'agricultura i ramaderia, molts països han reclamat tant a la UE com a EUA l'abolició d'ajudes a l'exportació i a les trabes legals als seus productes... En aquest cas podem estar d'acord.

Encara que no tant en algunes propostes, algunes estranyament interessades (per a EUA), sobre la conveniència d'anul·lar les ajudes de la UE a diversos sectors agrícoles i ramaders.

Per un cantó potser tenen raó, doncs masses ajudes són rebudes per veritables grans empreses que poc tenen a veure amb el món de la pagesia tradicional. Però no és pot discutir que procuran racionalitzar aquests diners en conservació del medi ambient i del territori, en mantenir la pagesia arrelada i en desenvolupar explotacions extensives (molt més respectuoses amb els residus i el territori)... la qüestió s'avindria molt més amb totes les parts interessades!

Perquè ho dic? Doncs, per la recent resolució del Parlament Europeu de fomentar i promoure el comerç just (canals de comercialització de productes del tercer món que certifiquen que els pagaments rebuts pels productors són molt més elevats que els proporcionats per altres empreses) tant en el sector públic com per que la Comissió Europea presenti un Recomanació a tots els països.

Veritablement serveixen les compres justes? Si es compleixen totes les condicions, Sí!

És senzill... Sí a una comunitat els paguem uns diners “justos” pels seus productes i per una simple regla de tres, anterior a la pretesa “globalització”, els cobrim les seves despeses de producció aquests diners es converteixen en guanys tant per ells com per la seva comunitat!

Ricard Monistrol

San Gil tendeix a la demència...

Em sap greu qualificar de possible dement a la líder del PP Basc, María San Gil... Però fixeu-vos en les seves declaracions sobre la reunió d'aquest matí, entre el PSE i Batasuna, ha dit que li recordava a la de Franco i Hitler a Hendaia! En resum, "Una foto de rendició"!

Quin contrasentit! El PP al Parlament Europeu s'ha negat a condemnar el cop d'estat contra la II república espanyola i per afegitó.. Aquesta dona ha menyspreat ser entrevistada per na Mònica Terribas, ara mateix en merescudes vacances, per estar “contaminada” en haver entrevistat a Arnaldo Otegi... O, un altre fita, que es negui a reunir-se amb amb Patxi López per la mateixa raó!

Per tant no resulta gens ni mica estrany que San Gil hagi anunciat que portarà a la justícia al PSE per la reunió d'aquest matí... Estranyament, és veu que ahir no va veure ni escoltar al jutge Garzón autoritzant la reunió! Hem d'afegir-hi sordesa i ceguesa?

Sense comptar que actituds d'aquesta mena, autoritzades per Mariano Rajoy, no fan més que indicar un grau d'intolerància cap a l'altra que afegeix més llenya al foc al totalitarisme cada vegada més evident del PP (i d'alguns alts jerarques esclesiàstics)...

No fa falta més que escoltar a Mayor Oreja amenaçant de la desmembració d'Espanya (sense condemnar el franquisme), a Monsenyor Róuco i al Primat de Toledo sobre la unitat "sagrada" de la "seva" Espanya o a Acebes fent la cort en declaracions a Aznar...

Ricard Monistrol

Aznar, ETA i altres...

“Ahora caminan juntos (govern espanyol i ETA). Mientras una enorme mayoría -vascos incluídos”- en vez de echar los brazos al aire de alegría, se echa las manos a la cabeza por la preocupación” (paràgraf del discurs d'Aznar en el Campus de la FAES 2006)...

Sense comentaris (sic), el cavaller de la trista i fosca figura ha tornat a donar la nota establint-se com a defensor de les llibertats més absolutes i en contra de tot allò que torci la seva idea d'una Espanya “Grande y libre”.

És a dir, contra el matrimoni homosexual, l'educació laica, el diàleg, la no submissió a EUA, l'estatut de Catalunya, la no obtenció de l'aigua del riu Ebre per a centenars de milers de cases amb jardí de segona residència i centenars de camps de golf...

Per sort, i ara que el jutge Garzón ha tornat... S'ha permès que PSE vagi a trobar-se amb Batasuna demà dijous. En contra de la opinió de l'Associació de Víctimes de Terrorisme, del Foro d'Ermúa i, sobretot, del propi PP que ha anunciat la fi del món per demà mateix coincidint amb la reunió...

En el fons, no sé qui són més totalitaris? Aquells que maten per imposar les seves idees o els que no volen que idees diferents de les seves puguin arribar a defensar-se democràticament...

Al cap i la fi, recordeu-vos que deia el gran Ernest Lluch, precisament assassinat per ETA, “Dejad que griten, lo importante es que dejen de matar....”

Ricard Monistrol

Brutal accident de metro!

Mes de 40 morts! Ferits molt greus, greus i menys greus... Una veritable catatròfe històrica i que, segons s'acaba de saber, no fa gaire, anava massa ràpid... Concretament a 80 Km/h, el doble de la velocitat permesa i la màxima que podia agafar aquest model de tren de finals dels 80!

Pot ser possible que un conductor novell, sols feia 6 mesos que exercia com a tal, abans era agent d'estació, anés conscientment a aquesta velocitat, o... com han esmenat alguns treballadors les caixes negres no acaben de funcionar del tot bé i sols han proporcionat algunes dades incompletes?

Sense comptar la poca seguretat denunciada pels sindicats, la falta de manteniment previ, la vellesa de les instal·lacions i dels trens sense cap renovació (18 anys, va ser la primera línia...)

I, tal com reconeixen les mateixes autoritats, els famosos 130 milions € que s'han anat invertint tots aquests anys per renovar i actualitzar tota la xarxa de metro, no van arribar a temps ni a la línia ni al tren accidentat que no disposaven del sistema de frenada automàtica en cas d'emergència o, precisament, per excés de velocitat...

Haurem d'esperar a l'informe definitiu, però no ens hauríem de refiar massa d'una administració que ha deixat per tant tard renovar la línia.

Sinó, fixeu-vos en un petit detall, el pressupost per la linia 1, l'accidentada, va ser aprovat el 15 de maig d'enguany, vés quina casualitat!

Ricard Monistrol

Feminicidis de menors...

Quan ha de ser tota una premiada Príncep d'Astúries en Cooperació Internacional, la cambotjana Somaly Man, que denunciï la permissivitat dels governs occidentals en el turisme pedòfil la qüestió es torna intolerable...

Però, que a més expliqui el cada vegada més elevat nombre de nenes asiàtiques violades, torturades i assassinades per pur i, el pitjor de tot, i simple plaer, la qüestió supera qualsevol mena d'apel·latiu humà o animal...

No obstant, i per desgràcia, a alguns països llatinoamericans la qüestió del feminicidis també va en augment, i de la mateixa forma: violades, torturades i assassinades... I, precisament en els llocs on va en augment, les autoritat neguen que hi hagi cap mena de motius sexistes en l'aparició de tants casos, en la seva gran majoria adolescents o dones molt joves! No existeixen els feminicidis?

Sense comptar la recent violació i assassinat de dues nenes a Bèlgica...

No sé que dir, pedofília, simple desig de passar-s'ho bé (incloent-hi l'assassinat), la sensació de poder, gaudir de la indefensió de les víctimes i des seus crits de dolor... Pot haver-hi actitud més inhumana, cruel i despietada!

I el pitjor de tot, sempre dones, sempre!!!

De quina espècie procedeixen els seus violadors i assassins? De la humana us puc ben assegurar què no!

Ricard Monistrol

Censura o autocensura?

Des de fa 7 anys, un grup de periodistes, investigadors i activistes dels drets humans d'EUA editen un llibre on “publiquen” 25 notícies que per pròpia decisió dels mitjans o per pressions externes no es donen al públic i no pas perquè no tinguin interès...

La originalitat i la necessitat de tal proposta editorial ha arribat al nostre país de mà de l'editorial italiana Nouvi Mondi Media i hauria d'ésser un manual d'obligada lectura per a tots els estudiants universitaris de periodisme.

Pel que fa al corpus de la matèria... Podem destacar algunes “joies” de molt elevat valor: una, la progressiva campanya de “censurar” de forma oficial per part del govern Bush amb l'excusa de no accedir a continguts de “seguretat nacional” (sic).

Una altra, el crim de lesa humanitat que van cometre les tropes d'EUA en l'atac a la ciutat de Faluya (Iraq) de 300.000 habitants... Ja van fer bé els EUA de no signar el tractat de la Cort Penal Internacional (CPI)!!!!

O, unes estimacions molt sospitoses sobre la victòria de Bush sobre Kerry en les últimes eleccions presidencials. Segons les enquestes a peu d'urna, el candidat Kerry avantatjava a Bush per prop de 5 milions de vots... Al final, les dades oficials van donar la victòria a Bush per 3 milions de vots. Segons les dades, l'error de l'enquesta oscil·lava en el 1%...

Imagineu-vos 22 notícies més com aquestes! I us ben asseguro que deixen en molt “bon” lloc la hiperpotència “defensora” de tota mena d'ets i uts...

I per l'edició de l'any que ve.. parlarem d'Europa.

Ricard Monistrol

Educació a debat Ahir nit, la sentida i emotiva entrevista de na Mònica Terribas (imprescindible de veure en la seva tasca diària) a na Maria Josep Udina, col·laboradora de la insigne i recentment traspassada pedagoga Marta Mata em va fer reflexionar sobre què es educar... Aprendre a pensar, ajudar a desenvolupar la xafarderia natural del perquè de coses i situacions esdevenien consignes en la metodologia educativa de Marta Mata... Per altres, la consigna és la fèrria disciplina, el sentit de la feina ben feta.... A aquestes alçades de la època contemporània i sabent l’existència de països on els mestres, professors i alumnes primmiren l’excel·lència. Què hi ha dins el debat sobre l’educació? Molta ideologia... Per un cantó l’església i la dreta exigint la seva parcel·la de poder.. Per l'altra cantó, l’esquerra que tendeix a descriure's com a laïca, sense arribar-hi. Però i els mestres? Molts representants de sindicats s’han queixat d’una generalitzada i sistemàtica manca de recursos a cadascuna de les grans reformes que han emprès tots els governs de la democràcia. A més de la complicada integració de l’immigració sense gaires ajudes per part de l’escola concertada Dels alumnes? Se’ls està promovent realment una visió optimista social sobre què significa educar-se? Veuen el profit? O simplement passa l’educació obligatòria per ser un simple procés que condueix a la formació professional de cicle mitjà, superior o universitària (Espai Educació Superior Europeu)... En certa manera és complicat resumir el debat... Falta un gran pacte que separi l’educació dels futurs ciutadans de la formació pel mercat laboral, que es promogui una entrada generosa (per exemple, a nivell UE) de recursos als centres educatius i, que d’una vegada per totes, l’església es conformi en promoure el seu proselitisme en els seus centres privats... Permetent que els pares puguin escollir rebre una formació ciutadana que inclogui el fet religiós com habillatge propi de la nostra cultura, no com a una imposició doctrinària. Ricard Monistrol