Drets Humans a Hispanoamèrica...

Sud-Amèrica i Centre-Amèrica han acumulat, per desgràcia, un llarg historial de vulneracions dels drets humans, inclòs el de la vida i el de la integritat física i psíquica... Tanmateix, s'havia acusat al principi del segle XX que la herència dels colonitzadors havia posat la llavor necessària per tals fites... Segons les crítiques del seus veïns del nord.

Més endavant, multinacionals de bananers i pels anys 70, 80 i 90 del proppassat segle el govern dels EUA van col·laborar activament en la repressió i la formació dels repressors de persones massa proclius a pensar de forma diferent a l'oficial (tant de militars com de certs partits de dreta)...

No obstant, una onada de democràcia més o menys liberal i de governs més o menys “respectuosos” amb els drets humans han capgirat la situació, encara que no del tot... Sobretot per noies joves, guapes, però pobres! (Ciudad Juàrez, Guatemala...)

A Colòmbia, el reelegit president Álvaro Uribe (precisament un gran amic d'EUA i amb fortes ajudes militars), va ser acusat de tenir poca duresa amb els paramilitars, inclòs de permetre certa amnistia amb càrrecs públics inclosos. No és cap broma! Aquests individus són responsables de l'assassinat de milers de camperols...

Doncs en aquest panorama, aquest dilluns cinc cooperants, un d'ells espanyol, del “International Peace Observatory” (IPO) han estat detinguts per la policia colombiana sota l'acusació de voler “ocupar un edifici abandonat”, és a dir acusats d'okupes! (sic!)

Tanmateix, segons els cooperants de la IPO la versió no coincideix massa... 200 indígenes inclosos dones i nens havien ocupat de forma pacífica l'antic escorxador de districte de Bogotà, la raó? Reclamar els seus drets i demanar que es complissin certs acords. Us recomano que us llegiu el seu comunicat. Descriu qüestions molt interessants, sobretot en relació als paramilitars.

Però, la policia i el govern, vist el cas, i la gran “violència” que palesaren el cooperants, amenacen en deportar als “molestos” observadors.

En certa manera tenen sort de ser estrangers (sic!), ni la seva vida ni el seu físic corren perill, no crec que és pugui dir el mateix dels pobres indígenes detinguts...

Ricard Monistrol