Què ha passat?

Hi han successos que em deixen palplantat... Fixeu-vos si tinc raó o no... tres persones en un mateix pis, a Barcelona ciutat, tres generacions, una àvia, la mare i el fill, uns ingressos mensuals calculats en 1.750 €, el lloguer del pis, uns 90 €... Fins aquí tot normal.

En el pis esmentat es troba sense vida a la mare, morta per inanició i l'àvia, molt dèbil també per inanició, però encara viva... Les condicions de com les van trobar prefereixo no explicar-les... em fan esgarrifar!

Molt mala higiene per a les dues dones, desnutrició crònica. En canvi el fill, que hem de recordar que vivia a la mateixa casa, perfectament polit, anava cada dia a treballar a l'Ajuntament de Cornellà i, com si res, s'havia negat a rebre cap mena de visita o ajuda per part dels serveis socials de Barcelona (hi havien havut baralles entre la víctima i el presumpte homicida).

Si posem una mica d'atenció això pot semblar simplement un fet aïllat... Però, traient la gravetat del succés. hi ha una mena de remor de fons que pot afectar greument a masses persones.
Uns adolescents desprès de torturar psíquicament i físicament a una dona indigent, la cremen... Nois es dediquen a cercar brega (normalment amb algú amb poques possibilitats de defensar-se) i graven en el seu telèfon mòbil les seves agressions... Són casos aïllats? Sí, però tots el joves procedien d'un ambient socioeconòmic benestant.

Certament, no és pas general, però s'adiu amb un clima on cada vegada més joves trenquen els lligams socials clàssics tot estenen un altre mena de lligam basat molt més en la capacitat econòmica de cadascú i el menyspreu de persones que no arriben al seu estàndard.

O, ja més preocupant, diversos informes tant de Càritas com d'altres ONG's avisen com moltes persones grans tenen el greu risc de patir desnutrició i/o inanició o, de ser desnonades de casa seva per culpa del mòbbing immobiliari... Tanmateix, és el sector amb menys possibilitats econòmiques. Encara que les dones vídues són de llarg les persones més afectades.

Precisament, el sector de la gent gran són els que poden rebre més de la falta d'atenció no tant sols dels serveis socials, molt més preocupant, també de la seva família. Això, pot arribar en molts casos de dones soles dins de ciutats com Barcelona... No per ser dones, sinó per la seva capacitat de sofrir sense queixar-se ni de demanar ajuda! No és pas el primer cas de dones (amb fills) mortes per inanició a tot l'estat!!!!!

Ricard Monistrol

Drets humans... notícies.

Ahir mateix Amnistia Internacional (AI) va presentar el seu Informe Anual sobre l'estat dels drets humans, poques coses bones... Masses democràcies estan primmirant la seguretat com a nova forma de dret fonamental, en singular... La resta de drets estan passant a millor vida!

Però, tanmateix si l'informe parla de tot el món, també hem de deduir que pel fet de ser humà (no estic en contra de protegir els drets de la resta de primats) qualsevol persona sense tenir en compte cap circumstància congènita, genètica, social, econòmica i cultural, posseeix uns drets fonamentals actius... És a dir, que qualsevol autoritat i/o ciutadà/ciutadana té el dret i l'obligació de respectar-los i protegir-los.

No obstant, sembla evident que aquesta mundialització dels drets humans no és gaire evident (i davalla en països de consolidada experiència democràtica). A canvi, pocs governs ofereixen resistència front a la globalització econòmica!

En la luxosa oportunitat que vàrem tenir ahir a la Nit al Dia de sentir al lúcid i patricial sociòleg Sigmun Bauman entrevistat per la no menys genial i imprescindible na Mònica Terribas, Bauman parlava del canvi que havia experimentat les identitats de les persones. Sí en un primer moment aquesta es va forjar dins l'estat-nació (concepte encara emprat) ara l'identitat resta molt més difosa en relació a l'entorn propi.... Per tant, Bauman parlava de concebre per cadascú una idea sobre la identitat que agermanés a tota la humanitat.

En la meva reflexió sols veig evident que la única identitat comuna a tota l'espècie humana és el respecte i l'aplicació del drets humans... Tant senzill i, a la vegada, tant complicat!

Per exemple, a EUA sembla evident que els drets humans aniran de baixa... Michael Hayden, general expert en controlar que fan tots els seus conciutadans pot tenir lliure el camí cap a la direcció de la CIA, tot i les protestes de molts ciutadans i polítics...

A veure! No és que la CIA pugui tenir major o menor importància en el respecte dels drets humans. Al cap i la fi, tant sols és una part de l'entramat dels serveis d'intel·ligència d'EUA. Però, el fet que es pugui confirmar, com una mena de premi, el nomenament del general Hayden com a nou director, provoca calfreds sobre l'evolució futura dels drets humans que resten a EUA....

Per acabar, i com a inici d'una possible bona notícia sobre els drets humans, sembla que el President Zapatero s'ha compromès a elaborar un Pla Nacional de Drets Humans que incorporarà més elements de seguretat, garantia i prevenció per als dret humans de tots els ciutadans.

Llàstima, que aquesta millor protecció dels drets fonamentals sols sigui pròpia d'un sol estat! S'hauria de fer líquida, esmentant a Bauman, que traspassés fronteres i governs... Encara que en un nivell més real, no sembla que ni la UE, ni el Consell d'Europa, ni les Nacions Unides tinguin gaire cosa a dir, a part d'elaborar informes...

Masses vegades, la única resistència possible als abusos ha de partir de la pròpia ciutadania!

Ricard Monistrol

Cinisme a EUA

Ahir, dilluns, el president Bush palesava la seva preocupació per l'erosió que, segons ell, sofreixen els drets humans i el dret a la propietat en països propers (Bolivia, Veneçuela...), sense comptar l'enuig que li provoquen les ingerències en altres països tant en procesos electorals com, sobretot, en la discussió d'un tractat comercial amb EUA...

Precisament, vés quines casualitats, Bush va lloar com a millor exemple, el de les democràcies centreamericanes que han arribat a un acord comercial (CAFTA o TLC) amb EUA.

Tanmateix, he començat amb aquest exemple de cinisme “quasi domèstic” d'EUA per comentar com drets fonamentals, el de la Llibertat d'Expressió i el de la Informació poden quedar greument afectats en aquest país, tant abanderat de la democràcia més “lliberal”...

Diumenge, el Fiscal General d'EUA, Alberto Gonzales, avança la possibilitat que els periodistes que revelin “informació confidencial” (sobretot sobre mentires oficials, tortures, presons secretes, segrestos...) poden ser jutjats. Encara que el comunicat de protesta de Periodistes sense Fronteres (RSF) no s'ha fet esperar, a part de fet notar que és una vulneració d'un dret recollit a la pròpia constitució d'EUA considera un despropòsit que no es reconegui a nivell federal el dret a mantenir secretes les fonts dels periodistes. No obstant, un dret reconegut a 33 estats d'EUA...

Però, això no és tot, RSF també expressa la seva preocupació per les recents declaracions d'un agent del FBI que afirmava que gràcies al gran nombre d'autoritzacions d'escoltes telefòniques atorgades per George W. Bush ha estat possible seguir de molt a prop diversos periodistes no gaire agradosos al “règim i la seva creuada particular".

Tanmateix, la sinergia és brutal: s'escolta a un periodista, quan aquest s'assabenta de quelcom que no agradi, se'l jutjarà ràpidament... Perquè diguin que no són gaire llestos els “neocons”!

Llàstima que això hagi de passar en un lloc considerat el paradigma de la Llibertat d'Expressió i del dret a la Informació. A partir d'ara, el fets ja no seran tant sagrats ni les opinions tant lliures! Quin món!!!!

Ricard Monistrol

Detenció i tortures preventives...

No ha trigat massa el govern d'EUA a criticar l'informe, no gaire afalagador, de la Comissió Contra la Tortura de les Nacions Unides... Condolezza Rice ha afirmat que EUA no són pas els “empresonadors” del Món (sic) i que no és possible tancar, encara que els agradaria (ejem!), el camp de concentració de Guantànamo...

Perquè? Rice parla que no poden deixar lliures persones amb “presumptes” vincles amb Al-Qaeda i, que a més, segons ella, han promès matar a americans el dia que surtin... A més, no se'ls pot aplicar cap mena de convenció per ser una guerra “diferent” que exigeix mesures encaminades a protegir el poble d'EUA i als seus aliats... Tanmateix, no ha negat res de les tortures?

Encetem la reflexió, sí tenen la certesa que formen part de Al-Qaeda no poden jutjar-los per formar part d'un grup armat amb finalitats terroristes (delicte penal a EUA)? Sembla que no, doncs per la mateixa deducció podem afirmar que no tenen proves... Com puc demostrar-ho? Per la aplicació de la tortura... Sí tinguessin proves no els faria falta, a més, saben que cap tribunal acceptaria una confessió sota tortura!

Per un altra cantó, al parlar d'una guerra diferent estan intentant treure ferro a l'aplicació de qualsevol varietat de dret (sigui penal o de guerra), simplement per una qüestió: cap varietat de dret jurídic acceptaria la detenció preventiva. Doncs és necessari que l'acusat hagi, primer, comès un delicte. No n'hi ha prou amb sospites... S'ha de demostrar la seva culpabilitat...

Si a més afegim que els serveis d'intel·ligència d'EUA no tenen gaire èxit en la prevenció d'atemptats terroristes a Iraq i Afganistan, que podem dir? Sense comptar que l'Agència de Seguretat Nacional (NSA en anglès) ha controlat milions de trucades internes de ciutadans d'EUA.... Tot en nom de la seguretat d'EUA.

Tal com diríem: tot pel poble, però sense el poble!

En el fons no m'estranya que les úniques raons que tinguin contra el detinguts “preventius” és que desprès de tenir-los en condicions poc humanes i haver-los torturat, aquests jurin venjança contra els seus empresonadors.... Al cap i la fi, la millor manera de donar energia a Al-Qaeda és bombardejant, torturant, empresonant de forma perpètua qualsevol persona “sospitosa” o fent-la desaparèixer, encara que estigui a la UE!

Ricard Monistrol

La precampanya de l'estatut porta cua...

Sembla que el lema de PSC per la precampanya de l'Estatut “EL PP utilitzarà el teu NO contra Catalunya” no ha agradat gens ni mica ni al PP, el principal damnificat, ni a ERC. Tanmateix cadascú amb les seves raons...

Per un cantó, sense entrar en les formes, el PSC ha aprofitat la poc subtil campanya del PP en crispació, difamació, odis, boicots i desinformació en contra de l'estatut (i del Parlament) per utilitzar-la com a element actiu de la memòria dels ciutadans de Catalunya. Una qüestió que ha estat contestada pel PP de forma abrupta i, de passada, el PPC ja ha declarat la guerra al PSC...

Tanmateix, si entrem ja en el contingut del lema, repetim que no en la forma (molt concisa i educada, je, je!), ERC ha expressat la seva sorpresa pel que considera un lema “simplista i covard” que no entra a drap en l'articulat de l'Estatut.

No és gens menyspreable la intencionalitat del PSC en aquest lema, un de ben evident que s'aprofita de l'actitud del PP durant tot el temps de gestació de l'Estatut i, l'altra, una càrrega de profunditat per a ERC... Primer, treu valor al seu no... Segon, reforça el seu punt flac front a ERC, el lema no dóna importància al fet que el text del Parlament hagi quedat minvat a Madrid (no entrarem sobre si aquesta retallada és o no acceptable, ja ho decidirem el dia del referèndum).

No obstant, si que hi han fets incontestables com el que qualsevol alteració en la participació i en el nombre d'electors que escullin SÍ... dependrà en gran mesura que pot fer el PP i, sobretot, el Tribunal Constitucional (no fa gaires dies que la seva presidenta va expressar en una entrevista a “La Vanguardia” que una poca participació o un gran nombre de vots negatius podrien alterar la seva funció de “decidir” sobre l'Estatut)

Encara no hem entrat a fons en la campanya per referèndum (s'enceta el proper 1 de juny). Però, és molt important que qualsevol estratègia política que es preuï, sobretot en un moment que la ciutadania ja està fins el capdamunt de tot el procés de l'Estatut, incideixi en idees clau, concises i curtes que puguin romandre en la memòria dels electors... I, tal com diu la dita, qui primer pega...

Al cap i a la fi, sols fa falta recordar com el propi Josep Lluís Carod-Rovira, president d'ERC, deia en una entrevista de la genial i imprescindible na Mònica Terribas que ningú es llegiria el text sencer de l'Estatut (més de 200 articles) per massa llarg... A veure com s'ho fa ERC per superar al PSC!

Ricard Monistrol

Sobre drets fonamentals...

Avui és el dia internacional contra la homofòbia, una lacra que en nom de la moral i de la religió (per exemple la catòlica/cristiana) condemna a masses persones a la presó, a la no acceptació dels seus drets econòmics, culturals i socials (com per exemple el PP i el matrimoni homosexual), inclòs la mort per imperatiu legal o extrajudicial (però, tanmateix tolerat) en masses llocs de tots cinc continents...

Per a tall d'exemple de què estem parlant, s'ha sabut que 12 alumnes d'un Col·legi de Camerun (Àfrica) han estat expulsades sota l'acusació de “formar part d'una xarxa lesbiana” (sic)... Per si de cas, la població ja ha començat una “cacera de bruixes” i s'han denunciat diverses persones que s'han declarat, o se suposa, que són homosexuals o lesbianes. NO són cap broma aquestes acusacions, doncs poden significar de 6 mesos a 5 anys de presó...

Precisament, qualsevol vulneració de drets fonamentals sigui per la causa que sigui, com per exemple, la condició de ser dona (si a més, afegim la de lesbiana!) o la ser homosexual estan íntimament relacionades entre totes... Quan una persona i, de passada, una part o tota la societat, decideix que unes persones o un grup sigui per condició de genere, de tendència sexual, creences, pensament... ha de ser discriminats, no hi han mitges tintes! Uns humans no poden negar la condició d'humà a un altre humà!

Qualsevol discriminació converteix a la persona en un ésser que pot ser castigat i, inclòs mort, per qualsevol raó... simplement pel seu sexe (masses dones moren en mans de qui se suposa que eren els seus companys sentimentals) o perquè se senten atretes per persones del seu propi genere.

No hem d'oblidar que l'església catòlica considera com a malalts els homosexuals i que alguns bisbes encara veuen a les dones com “éssers” sotmesos a la família, preferentment al cap de família (un home)! Sense oblidar que qualsevol decisió de les dones en relació a la seva sexualitat és vista de forma molt negativa... Sense oblidar el paper que exerceixen els partits de dreta... Precisament en nom de la moral cristiana!

Ricard Monistrol

Habitatges reduïts i ben aprofitats...

Segurament que molts joves, i no tant joves, han encetat una desesperada recerca per trobar uns quan metres on dir: és casa meva (una exageració, sobretot si és de lloguer i encara més, si depèn d'una hipoteca de 30 o 40 anys).

No és cap broma això dels metres, per un cantó els anuncis ja no parlen de metres en els habitatges de baix i mig nivell (sols en parlen amb cases o pisos de 500.000 € cap amunt), sinó de habitacions. I pitjor de tot, és que amb prou feines es podrà aconseguir un de dues cambres. El més normal és parlar d'un sol ambient (tipus loft) on la cuina americana i el llit fan bona parella...

Però això no és tot, per si no quedava prou clar que els joves no tenen dret a l'espai, la ministra Trujillo ja fa un cert temps (un xic més d'un any) va llençar la proposta dels famosos “pisets” de fins 25 m2... Adequats per a cada cicle vital, com si els joves no mereixessin sentir certa llibertat de moviments per moure's!

Bé, no fa falta parlar massa més d'aquest tema, sobretot veient el poc cas que fan les diverses autoritats estatals, autonòmiques i locals (amb alguna honrosa excepció) per posar a l'abast de la joventut UN LLOC per jeure i dormir!

Tanmateix, si el vostre cas és el de milers de persones que veuen molts dur poder portar a terme els coneixements d'un curs de cuina o d'alguna recepta que us ha fet la gara, gara, per falta d'una cuina prou grossa i equipada... CC Concepts ha dissenyat una cuina integral i circular on, en quasi dos metres quadrats, i girant 180 graus, podeu trobar-hi nevera, microones, forn tradicional, vitroceràmica, rentaplats, armaris i una superfície prou ample per la preparació de plats... A més té il·luminació incorporada i preses per l'aigua i l'electricitat.

El preu no surt, encara que teniu a la vostra disposició un formulari per explicar les vostres necessitats i el destí, a fi que ells puguin informar-vos del preu final (segons colors i accessoris). Jet, Je! Sempre que no aneu escurats de la butxaca!

Al cap i la fi, potser hauria de calcular el pressupost (sols en cas de compra) de refer una mini cuina d'obra o disposar-ne d'una sense cap mena d'obres... Tot per facilitar la màxima adaptació als espais únics, potser amb una mica de sort encara us sobrarà espai per posar una taula despatx i una llibreria...

En el fons, com a sarcasme final, sempre podeu demanar una subvenció a l'administració...

Ricard Monistrol

Turisme per a rics, barraques per a pobres...

Tanmateix, no és gens estrany que qualsevol tour per una país en vies de desenvolupament (és a dir, del tercer món!) passi de llarg pels barris més pobres i vagi de pet cap a les “meravelles” turístiques indicades al programa.

Sense oblidar les ciutats de vacances on els únics indígenes que veuràs són els que et serveixen les begudes a la platja privada...

Encara que a vegades, molt poques, per desgràcia, sembla que hi hagi algú amb mitjans econòmics que vulgui que els voltants dels recorreguts "macos" també participin de la “bona vida”.

Estem a Cuzco (Perú), ciutat declarada patrimoni mundial per la UNESCO, a pocs metres dels carrers més cèntrics i convenientment indicats a les guies... Hi han uns “altres” habitatges lletjos, sense aigua corrent, ni clavegueram i amb prou forats com per permetre que l'aire no s'estigui d'entrar.... Però, sembla que potser s'ofereixen solucions.

L'Agència Espanyola de Cooperació Internacional (AECI) ha establert un projecte de rehabilitació urbana integral que promourà recuperar espais públics, augmentar el nombre de carrers peatonals i reconstruir vivendes que no mereixen pas aquest nom!

Realment, és tota una sorpresa que un govern amb mitjans arregli els desgavells de la gran economia globalitzada que fa més pobres als pobres de sempre, no tant sols de Cuzco, sinó de tota Hispanoamèrica, Àsia, Àfrica i sense anar més lluny també al nostre país (emigrants sense documentació, vídues, pensionistes, joves que no arriben ni tant sols a la categoria de “mil·lereuristes”...)

No s'hauria de perdre de vista que el concepte de la redistribució de la riquesa no és patrimoni tant sols del socialisme i de les esquerres polítiques. També hauria de ser-ho en la concepció de l'economia d'escala, tot tenint en compte que a part dels grans fluxos econòmics també és possible crear vincles de mercat amb una comunitat social, si aquesta està convenientment educada i formada a més de poder treballar i viure en condiciones dignes....

Ricard Monistrol

Acomiadaments al govern...

Doncs sí, Segons ja han confirmat Joan Saura i el propi Josep Lluís Carod-Rovira que tots els càrrecs de confiança d'ERC sortiran immediatament del Govern de la Generalitat...
Perquè? Simplement per estar en contra del nou Estatut? A primera vista podria semblar-ho, però podrien entrar altres factors en joc...

Per exemple, motius electorals: PSC creu ferventment que pot obtenir una folgada majoria (és a dir, sense ERC) per formar govern. La raó táctica s'acosta a la pensar que podran atreure als votants que no han estat d'acord amb la gestió d'ERC tant en la política catalana com espanyola.

Però, la raó estratègica pot anar en contra d'ells mateixos: molts votants els poden veure massa dependents del PSOE (a fi de treure problemes a Zapatero, que ja té les mans lliures per pactar amb CiU a Madrid) ó, que el govern d'esquerres sols ha funcionat per portar a terme un estatut que ERC ha vist rebaixat precisament per CiU i el propi PSC. Però, en canvi, no han servit pas per portar a bon port un Acord del Tinell, potser, massa ambiciós pels socialistes...

En el meu entendre, sembla que l'experiment de tenir un govern d'esquerres i catalanista no ha funcionat. Sobretot, sent per mi una solució molt estúpida per part del President expulsar a ERC. Ara, els republicans també tenen les mans lliures per fer una campanya molt més agressiva contra l'estatut... En el fons, el President els ha donat encara més raons per pujar el seu to (Carod-Rovira ja ha anunciat que deixa de donar suport a Zapatero) contra l'estatut i qui els l'han aprovat.

Tanmateix, espero veure si de veritat el PSC és un partit de govern com sempre ha manifestat (per diferenciar-se d'ERC) i demostra que en poc temps pot posar en marxa de nou el vaixell del Govern, tot substituint als centenars de càrrecs de confiança que ara han de sortir. Segurament, ja se'n poden oblidar que el traspàs de poders sigui amable...

Ricard Monistrol

Estatut o paràlisi?

No sembla que el Bloc de partits a favor del nou estatut les tingui totes... Sobretot quan en declaracions d'ahir nit a la “La nit al dia” del Portaveu del PSC, Miquel Iceta, sense acabar d'afirmar res, no va veure cap problema en buidar el govern de persones afins a ERC... La genial i imprescindible na Mònica Terribas li va qüestionar si tal decisió no paralitzaria el govern. El senyor Iceta va mostrar cert nerviosisme en respondre que no afectaria gens ni mica...

Per un cantó, ens diuen és que l'Estatut és el projecte més important de tota la legislatura... D'acord, però després de més dos anys moltes persones ja tenen ganes que s'acabi d'una vegada aquest “culebrot”... Encara que, jo em pensava que el Pacte del Tinell era un projecte de govern amb diverses polítiques i projectes que s'havien d'implantar en el transcurs de la legislatura.

Ai senyor! En molts moments s'ha acusat a ERC de fer rebequeries per culpa de l'Estatut (sembla estrany que defensar l'estatut íntegre del Parlament tant volgut per CiU al principi no pugui ser respectable). Però, no és gens lloable que s'hagi de paralitzar tot el govern de Catalunya per un SÓL referèndum. La gestió del dia del dia també forma part de les preocupacions de la societat!

Quanta inseguretat! La seva per por al No! La nostra por a no trobar ningú a l'altre cantó dels despatxos de la Generalitat (polítiques socials, educatives, universitats, recerca, ordenació territorial, comerç, consum...)

TANMATEIX...

Ara, voldria expressar la meva més profunda repulsa a l'actitud del PPC (ja massa habitual) front l'entrevista, emesa dilluns, de na Mònica Terribas a Arnaldo Otegi.

Com a periodista i com a ciutadà, considero que aquests atacs a la llibertat d'informació, a la imatge, a la integritat moral i ètica, i a la llibertat d'expressió de la directora i presentadora de la "La nit al dia" són molt condemnables i donen la raó a aquells que consideren que una televisió pública ha d'estar controlada i convenientment censurada en funció del moment i actor polític.

De tal manera, considero d'un alt valor informatiu, gràfic i testimonial les entrevistes realitzades a membres de la societat Basca que ens puguin aportar el màxim de testimonis i que ajudin a entendre les claus del conflicte, la seva possible discussió i la seva resolució!

Precisament l'actitud de certs membres del PP Basc negant-se a ser entrevistats per la Genial i Imprescindible Mònica Terribas donen a entendre la poca incentivació en resoldre el conflicte, si això els afecta electoralment!

Ricard Monistrol

Incongruències en el PP?

A veure, que s'aclareixin d'una vegada els Zaplana, Acebes i companyia en posar en dubte les brutals evidències que l'atemptat del 11-M fos de caire extremista islàmic...

Perquè ho dic? Doncs, aquest mateix dilluns, José Maria Aznar, el cavaller de la trista i fosca figura i, a més, president d'honor del PP, de la FAES i membre vitalici del Consell d'Estat espanyol ha reconegut, per fi!, que l'atemptat del 11-M a Madrid i els de Bali, Estambul; Casablanca, Londres... formen part d'una “ofensiva en tota regla a fi d'imposar la seva tirania opressiva”.

Sembla que rectificar és de savis, i en aquest cas, potser Aznar ara ho és una mica més en qüestions d'Al-Qaeda. Penseu que era el més fervent defensor en afirmar que mancava una nova línia de recerca en saber la veritable autoria del 11-M.

Llàstima, ara al PP què faran? A dia d'avui (dimarts) els coreligionaris estan massa concentrats en l'Estatut català i andalús, l'exigència de diverses dimissions al govern de Zapatero, les crítiques per no tenir a Bush com amic íntim (quina basarda!), la poca confiança (o potser la por?) del cessament de foc d'ETA, l'exigència que Otegi sigui callat i tancat a la presó per sempre... O, ja en pla més apocalíptic, el trencament d'Espanya en diverses illes i una mena de diluvi universal, circumscrit a l'estat espanyol, que esborrarà el seu nom, on sigui que estigui escrit...

Una cosa "bona" que tenen molts partits, per no dir quasi tots, és la resistència a acceptar que han comés errors... Però, en el PP s'arriba al paroxisme... Tots estan en contra d'ells, mai han fet o dit res que hagin de rectificar o reconèixer que han fet malament, i si convé, són els majors defensors dels drets individuals enfront una societat dirigida que vulgui imposar la redistribució de la riquesa i “imposar” la igualtat d'oportunitats (paraules de Rajoy sobre l'estatut en la entrevista amb Na Mònica Terribas).

Al cap i la fi són de dretes, no de caire europeu, però si molt “espanyoles”!

Tot pel poder! Sobretot, tot pel poder!

Ricard Monistrol

Serveis d'intel·ligència...

Els EUA sempre s'han esmerçat en posseir serveis, no pas un de sol, militars i civils que protegissin la nació de qualsevol amenaça tant real com potencial...

Però, després dels atacs del 11-S on milers de ciutadans van morir a mans d'un grup de terroristes que s'havien entrenat en escoles d'aviació d'EUA... La qüestió va canviar, la Patriot Act va permetre en nom de la seguretat la minva de drets fonamentals i inalienables fins llavors.

Tanmateix, casualitats de la vida, el responsable (per ordre presidencial, no pas del Senat o de la Càmera de Representants) del criticat i polèmic Programa de Vigilància Electrònica, el general Michael Hayden, passa a ser el nou Director de la CIA.

Com qui no vol la cosa, el critiqueu! Doncs l'ascendeixo... Penseu, que segons sembla, les trucades, correus electrònics de molts ciutadans d'EUA van ser controlats per raons, per exemple, com la d'estar en contra de la Guerra d'Iraq, ser activista en favor de drets fonamentals...

En certa manera, és admirable George W. Bush, si ell no creu que tothom tingui drets fonamentals no dirà mai que s'ha equivocat i segueix amb la seva camisa d'onze vares passi el que passi i diguin el que diguin, i per si fora poca cosa amenaça a qualsevol país que no estigui d'acord amb la seva política (s'exclou la UE) a incloure'l dins el seu llistat de països sucursals de l'infern i del mal absolut! Es nota que es un bon cristià que fa servir el nom de Déu per atacar!

Espero que el proper president d'EUA sigui un xic més racional i que cregui en la defensa dels drets de les persones, siguin d'on siguin i on estiguin...

Ricard Monistrol

Batalles perdudes...

Els militars per consolar-se quan no han guanyat una batalla, sempre afirmen que potser l'han perduda però que confien en guanyar la guerra...

Sense cap mena de miraments, es podria dir el mateix de l'actual guerra i “croada” contra el terrorisme extremista islàmic que porta a terme el president d'EUA per tot el món (s'inclouen ciutadans europeus dins el programa de vols “exprés” de la CIA). Però, precisament, la batalla s'ha perdut a Afganistan, un dels objectius més preuats d'EUA per fer veure a tothom com s'ha de democratitzar el món àrab.

Doncs sí, un dels senyors de la Guerra Afganesos, considerat per molts com un dels més poderosos de la tota la zona, ha deixat ben clar que a partir d'ara la seva lleialtat està al servei d'Al Qaeda...

Quin fracàs! Tants diners i armes entregats per la CIA a fi d'assegurar-se la no-conflictivitat! Per veure com les seves campanyes de terror tant a Afganistan com a Iraq, no fan més que afegir llenya a un moviment, que sense tenir cap simpatia de les població musulmana pels fets del 11-S a Nova York, ara s'estan elevant a la categoria d'herois per la resistència que ofereixen als invasors precisament d'Iraq i Afganistan.

Moltes vegades diuen que la intel·ligència i la violència estan renyides... A fe de bé que George W. Bush així ho demostra!

Sí de veritat volguessin afavorir la democratització dels països àrabs, com a mínim haurien de palesar la voluntat de permetre que Hamas (elegit democràticament) rebés els diners d'occident i condicionar l'ajuda a Israel a l'entesa amb Palestina sobre les fronteres “reals” marcades per les Nacions Unides (no les marcades pel mur de la vergonya).

I, si de veritat volguessin posar-se al seu costat a Iran, EUA hauria d'acabar d'una vegada per totes amb les hostilitats i l'embargament i reconèixer -li el paper de potència regional... Sense tenir en compte que la imatge de l'exèrcit d'EUA hauria de tornar al costat del respecte i la promoció dels drets humans!

Llàstima, que la intel·ligència no tingui gaires camins per arribar al Govern Federal d'EUA, tret que es torni a la concepció de la democràcia que va fer famosa el president Franklin D. Roosevelt...

Ricard Monistrol

Nacionalitzar o no nacionalitzar?

Depèn de quin cantó es faci aquesta pregunta la resposta varia... Tanmateix, paga la pena reflexionar sobre les posicions de cadascun dels actors que tenen interessos en la nacionalització del petroli i del gas bolivià.

Per un cantó, Repsol-YPF, esverada, consternada, no entén res que passa... Tantes inversions que havia fet... El govern espanyol amenaça... A veure, hem posat al mateix cantó al govern d'Espanya i la companyia petroliera per una simple raó: la identitat comuna de ambdós. Tots dos comparteixen interessos nacionals: procurar un bon abastiment de petroli i gas natural a l'estat, estimular que la companyia segueixi en mans espanyoles i que la factura no sigui massa alta (no és diu res dels astronòmics beneficis tant per l'empresa com per al govern d'Espanya).

Per l'altra cantó, i tal com explicava Mónica Vargas, sociològa boliviana, a l'imprescindible i genial programa de na Mònica Terribas, el 70% de la població de Bolivia està sota el nivell mínim de la pobresa, el medi ambient resta afectat per les explotacions petrolieres sense cap mena de compensació per les malifetes comeses...

Si sospesem la balança, ens apareixen les famoses dades macroeconòmiques del FMI de la UE, del G-8, d'EUA, d'Espanya: l'importància de tenir empreses multinacionals blindades en els sectors estratègics nacionals que pugen el PIB. Per l'altra les microeconòmiques: 5,6 milions de nens morts per la fam al món, més de140 milions de nens amb desnutrició crònica... i que no consten al PIB.

Sembla estrany, nacionalitzar el sector de l'energia per poder treure del pou de la pobresa a la població pot costat molt car... Sols un exemple, a l'Iraq dels anys 50 un primer ministre va voler fer el mateix que Evo Morales... va caure assassinat i amb el país intervingut per EUA...

A més, molt més actualment, Espanya no va moure ni un dit quan la “pretesa i desitjable” Endesa va expulsar de forma coercitiva i molt violenta a la població Mapuche d'una de les valls on l'empresa espanyola ha construït una presa hidroelèctrica.

Si us plau, la hipocresia i el cinisme s'haurien de dissimular un xic més...

Ricard Monistrol

Estem d'aniversaris tristos... (el dia desprès de l'u de maig!)

Avui fa un any del desastre del taller tèxtil de Spectrum a Savar (Bangladesh) on 67 treballadors van morir i 70 es van ferir, quasi la majoria de ambdós eren dones.... A més, centenars de treballadors encara resten a l'atur.

Ara, s'ha sabut que la fàbrica estava construïda sobre terreny d'aiguamolls, sense cap mena de permís governamental, i que les sortides i les portes estaven bloquejades. A més, les obreres i els obrers sols disposaven d'un reduït pas per una escala per poder sortir.

Però, els accidents han continuat... i, les víctimes també, sols entre febrer i març d'enguany ja han ocorregut quatre accidents amb 88 morts (alguns amb la tendra edat de 12 anys) i més de 250 ferits...

No obstant, falta una dada gens menyspreable: totes les fàbriques accidentades (i també sense accidentar) treballaven per empreses de la UE i d'EUA... La dada té un altre significat, les indemnitzacions per les víctimes i els seus familiars del desastre de Spectrum encara no han estat satisfetes...

Encara que amb la pressió de diverses ONG's algunes empreses han començat a aportar fons per les indemnitzacions: sols 3 de les 10 marques que treien profit dels treballadors de Spectrum han acceptat realitzar pagaments (l'empresa Inditex és una de les tres).

Per ara, la resta d'empreses (per exemple, Carrefour) no han volgut colaborar... Ehem, ehem!

Visca les dues cares de les empreses occidentals! A Europa compleixo, a Bangladesh exploto! Tanmateix aquesta situació podríem trobar-la a tallers il·legals d'EUA, a Centre i a Sudàmerica i a la resta d'Àsia... On les persones perden el seu nom i tots els seus drets fonamentals!

Ricard Monistrol

Sobre terrorisme...

La paraula terrorisme està prou valorada en molts països... Per una senzilla raó, a uns els dona excuses per promoure una croada bastant sagnant (hi han coses que mai canvien, recordeu-vos de les dels segles passats) o, a l'altra cantó, fer valer la exigència d'un canvi...

De quina mena, és el canvi? La seva tipologia té una part comuna, tal com ja hem esmentat abans, l'exigència. Aquesta pot ser impositiva o defensiva.

Per exemple, Bin Laden i la seva trepa de brutals i efectius grupets no coordinats vol imposar una mena d'estat islàmic de caire califal on el règim dels talibans quedaria curt seu costat. Tanmateix, la seva procedència no és cap accident en la seva ideologia, doncs Aràbia Saudita posseeix una visió de l'Islam de les més agressives i escapçadores de tota la religió musulmana.

Si seguin amb els exemples, però ara del cantó defensiu, un model clàssic és l'IRA irlandès, que desprès de la repressió sagnant que va cometre tant l'exèrcit britànic i els lleialistes contra els catòlics segregats d'Irlanda del Nord (Comptat del Nord d'Irlanda que van quedar en mans britàniques desprès de l'acord d'autodeterminació de Michael Collins).

Tanmateix tant una com l'altra no han tingut problemes a l'hora de cometre actes vilment terroristes, és a dir, aquelles accions encaminades a exterminar població civil desarmada.

Però, tanmateix no ens hem d'oblidar dels estats, ara per ara el que domina amb més claredat és l'anglosaxó, tant EUA com el Regne Unit, tots dos molts democràtics, no tenen cap problema en activar accions legislatives encaminades a “augmentar” la seguretat dels seus ciutadans, tot, com qui no vol, reprimint drets civils, alguns d'ells fonamentals.

Encara que una vegada a l'exterior aquests països es creixen! EUA: Guantànamo, vols de transport de ciutadans europeus a llocs no gaire recomanables! La tortura com a element imprescindible en el tracte dels presoners tant a Afganistan com Iraq. Les accions de les forces especials americanes sense cap mena de control i respecte al drets i usos militars, els bombardeig amb fòsfor o urani empobrit. El saqueig del patrimoni cultural, la falta total de llum i electricitat a Iraq (com a mínim abans podien connectar l'aire acondicicionat)...

No obstant, a aquesta reflexió no haurien de faltar aquells estats com Xina, Rússia, Bielorússia o, masses llocs d'Àfrica i Sud-Amèrica on la repressió, la tortura i les execucions són pa de cada dia, per desgràcia, de la població civil no urbana....

Ricard Monistrol

Quatre milions de signatures?

Ahir en un acte presumptuosament mediàtic el senyor Rajoy presentava tot cofoi davant dels centenars de caixes les “seves” signatures en contra de l'estatut (encara que ho dissimuli tot dient que és un referèndum...).

Segons les seves pròpies declaracions no té cap mena de catalanofòbia ni res en contra de Catalunya... Encara que també podríem fer record d'un cruel i estúpid membre del govern feixista de Franco que deia que li encantaria una Catalunya... sense catalans!

A veure! Pot dir sincerament el PP que anar en contra l'estatut tot fent una campanya que afirma l'Estatut permetrà la poligàmia, la insolidaritat, l'eutanàsia activa, la intervenció de la Generalitat en els àmbits privats de les persones, el laïcisme actiu en contra la moral cristiana (representada per la “santa i mare església”). Tenint en compte que una immensa majoria del Parlament català va votar-hi a favor?

Per si fora poc, el senyor Cuevas de la patronal espanyola es permet el luxe d'insultar a les empreses catalanes o el propi CGPJ no para de fer informes en contra de l'estatut, sense que ningú els ho demani...

Si continuem amb el raonament, qualsevol ciutadà espanyol creurà que els parlamentaris sent representants de la voluntat del poble català, la porten a terme. Si a més afegim que certs bisbes catalans també promouen la ignorància supina sobre l'estatut, tot refermant que es permetrà l'eutanàsia activa...

En definitiva, potser Rajoy no promou l'odi entre comunitats... Però hi posa les llavors i, com qui no vol la cosa, va regant-les i adobant-les.

Visca el poc seny de la dreta espanyola! Deixeu que creixi l'odi! Perquè desprès s'estranyin que cada dia hi han més catalans emprenyats amb ells!

I, de passada, molts ciutadans restaran emprenyats amb els catalans (boicots a productes catalans i ....)

Ricard Monistrol

Educar, dret o luxe?

Tot just que ahir parlàvem de l'intent del govern Indi de promoure l'educació superior amb les “castes” més menystingudes, que avui a la “Setmana per a l'Educació” ens han posat unes dades que ens hauria de fer pensar molt...

105 milions de nens de tot el món no tenen accés a l'educació per falta de mitjans, sobretot, humans i, per acabar d'adobar-ho, 777 milions d'adults també són analfabets.

A veure, ahir parlàvem que l'educació és reconegut com un dret fonamental i inalienable... Però, les conseqüències sobre la pròpia societat i el seu entramat social és devastador:

- Qualsevol intent de promoure la redistribució de la riquesa s'atura per falta efectiva de capacitació dels ciutadans.
- La possibilitat d'una dictadura s'escau amb la falta de formació per promoure fanatisme i poc respecte per qualsevol vida humana,
- No és possible promoure cap campanya de prevenció en salut i, sobretot, és impossible fer conèixer drets fonamentals tant per als nens, per l'home i, més important, cap a la dona (els humans maltractats per antonomàsia a tot el món).
- El fet que a més s'afegeixi una pèrdua quasi totals dels valors socials propis dels seus avantpassats, porta a possibilitar una manipulació salvatge de tots aquests nens com a soldats, dins la prostitució infantil o en treballs forçats....

No és just que ningú decideixi per ningú, però encara és més injust que no és deixi que un humà pugui decidir pel seu compte...

Ricard Monistrol

Encara resten les castes...

Tot que el govern de la Índia, precisament ara és d'esquerres, vulgui portar a terme un pas més cap a l'abolició de les castes, la cosa s'ha complicat...

No obstant, hem de recordar que des de fa anys la constitució de la Índia (1950) va abolir de forma molt teòrica el sistema de castes, que pel que es demostra encara perviu.

Però què ha fet el govern ara per promoure una igualtat i que ha despertat tant de ressò en contra? Reservar places per a les “castes” més baixes, incloses la dels “intocables” (penseu que la feina habitual seva està en les latrines.), per a l'educació superior i per a places qualificades a les empreses del sector privat

Les crítiques han arrauxat el debat de la meritocràcia per sobre les “castes” i els empresaris no han trigat gens a demanar que en tot cas aquesta reserva sigui de caire voluntari. És a dir, les possibilitats pels intocables serien quasi nul·les.

Però, per l'altre cantó, hi han crítiques, que al meu parer, que si encerten el punt dèbil d'aquestes propostes: no es promou l'educació infantil i primària en els llocs desfavorits propis d'aquestes “castes”.

Si no comencen pel principi de la seva infantesa com pot acabar un “intocable” a la universitat?
No sé... L'Índia s'està convertint en una potència tecnològica de primer ordre tant en biotecnologia com en informàtica. Si es donessin les possibilitats a tota la població fos quin fos el seu origen podria arribar la riquesa, encara que amb comptagotes, a tot l'immens país.

Tanmateix, a nivell simplement de drets fonamentals, no hi ha millor manera d'alliberar a un home que donant-li educació. Potser això és el que fa basarda?

Ricard Monistrol

Hi han “Cavalieres” que mai canviaran...

Per si no sabeu a qui em refereixo... Us dono algunes pistes: primer ministre d'un país en forma de bota, justicier de comunistes que “bullien nens per adobar els camps” o, encara millor, promesa de no mantenir relacions sexuals fins les eleccions (no sé si l'altra condició era la de guanyar-les i per això es revolta tant! Je, Je!)

Doncs sí, el senyor Silvio Berlusconi, un primer ministre sortint que no acaba de veure clar encara que hagi perdut... I, això, que el Tribunal Suprem italià ha donat per vàlid els resultats.

Ai senyor! A vegades la democràcia ens posa a persones que no hi creuen en ella però si en governar! En certa manera em fa recordar que encara avui dia el PP espanyol creu que ETA mitjançant Bin Laden va convèncer a uns quants extremistes musulmans que fessin la “feina bruta” per ells, a fi de fer-los perdre les eleccions...

Precisament, quan algú no creu en la democràcia els efectes secundaris no triguen en aparèixer: negació de la derrota, aferrar-se a la poltrona, acusar a tothom, oferir acords al partit guanyador per compartir el poder.... Tot i més, a fi de no anar-se'n.

Tanmateix, no sembla que aquesta actitud tingui moltes possibilitats d'anular res. Sobretot, quan el propi ministre d'interior en funcions nega la possibilitat que puguin canviar els resultats.

Pobre Romano Prodi, si vol un exemple de com serà la no-sí oposició de la Casa de les Llibertats (pol Berlusconià) que es fixi en el PP espanyol. A més, si afinem en els paral·lelismes, Berlusconi titllà de colloni a tots els que votessin a Prodi, Aznar va assegurar que la gran equivocació dels ciutadans d'Euskadi va ser no votar majoritàriament pel PP a les penúltimes eleccions autonòmiques.

Sort que, com a mínim, si que hi han ciutadans que creuen en la democràcia i en el poder dels seu vot... Inclús quan les lleis electorals es canvien.

Ricard Monistrol

EUA versus Iran...

Fins a quin punt pot resultar perillós l'enriquiment d'urani a Iran? Pot semblar que la qüestió és molt ingenua, però... hi han masses actors interessats en marejar la perdiu.

Com a mínim a EUA no sembla que la via del Consell de Seguretat de les Nacions Unides li serveixi per a “legalitzar” un possible atac militar desprès que tant Xina com Rússia amenacen en vetar (són membres del Consell Permanent) tant les sancions com l'ús de la força militar. A més, defensen que qualsevol solució ha de venir de dins de la l'Organització Internacional de l'Energia Nuclear (OIEA)....

Per tant, ara per ara el país més interessat en sancions i atacs militars haurà de decidir si segueix el mateix camí que en el cas d'Iraq o s'avé a esperar futurs esdeveniments...

Encara, que seria molt interessant reflexionar sobre els interessos de cadascun dels actors esmentats...

A Iran, oficialment no se'l pot castigar per l'obtenció d'urani enriquit. Doncs el propi tractat signat per Iran i l'OIEA permet aquest ús... No obstant el llenguatge utilitzat pel seu president té mala jeia:
- Demostrar l'existència d'un enemic poderós (EUA) que faci callar i uneixi possibles dissidèncie.

- Deixar ben clar que no són ells que volen una guerra (han deixat ben clar que l'urani és per obtenció d'energia, i prou) però que sabran respondre.

- No és cap broma la seva reacció, poden veritablement bloquejar militarment l'estret d'Ormuz, pas neuràlgic dels vaixells petroliers. I, per si fos poc, el petroli podria arribar a nivells astronòmics...

- Obtenir la preuada titulació de Potència Regional, qüestió que portaria masses mals de cap a EUA... I, de passada enfortir la potència militar com a forma d'avís per a navegants.

- I, perquè no! Si al final aconseguissin la bomba nuclear i amb la potència balística que disposen podrien disuadir a possibles atacants de fer cap bogeria (per exemple: tal com han fet Corea del Nord, Pakistan, Índia...)

Per EUA, la seva intenció de “democratitzar” l'orient mitjà no treu la intenció de desfer-se de certs elements incòmodes. I això que les eleccions Iranianes son més “democràtiques” que no pas les d'Egipte.

Però seria massa perillós deixar la oportunitat de treure's de sobre possibles adversaris d'Israel. Al cap i la fi, és l'element “estabilitzador” de la presència americana a la zona.

Encara, que com sempre EUA no disposa de gaires més arguments per convencer a la resta de països de la zona que els esmentats a Iraq... I, això donaria pas un suïcidi econòmic de conseqüències mundials al promoure la reacció d'Iran de bloquejar l'estret d'Ormuz o la paralització productiva d'Aràbia Saudita...

Per Xina i Rússia, ja ho hem comentat en altres comentaris, no seria gaire positiu posar-se en contra al món àrab, ara que disposen d'una relació prou privilegiada. A més, EUA també té l'ull posat als dos països...

Ja per últim, l'OIEA (no paga la pena parlar de la UE, doncs estan fent la gara-gara als EUA,) potser la millor solució seria deixar que Iran enriqueixi l'urani, però que acceptés signar un altre acord adicional del Tractat de No Proliferació d'Armes Nuclears, que permetria realitzar inspeccions sorpreses a qualsevol instal·lació presumptament nuclear... Si és neguessin ja hi haurien altres raons per analitzar.

Ricard Monistrol

Procés de pau a Euskadi...

Rosa Díez, eurodiputada del PSOE ha deixat ben clar que pensa sobre possibles mitjancers al País Basc... Tanmateix, no és la primera vegada que palesa la seva contrarietat a tot apropament de cap solució.

Posem-nos en antecedents, si sou seguidors de la genial i imprescindible Mònica Terribas us recordareu que el dia que ETA va declarar el cessament de foc permanent, un nodrit equip de professionals de TV3 va anar a Bilbao. Doncs bé, en prime time Na Mònica Terribas va entrevistar diversos personatges de la societat Basca en un reeixit retrat polifònic de tota la societat (menyspreable, al meu entendre, la falta de criteri del PP en no voler ser entrevistats per ella)....

Precisament, un dels testimonis més interessants va ser el capellà irlandés Alec Reid que va confirmar que aquesta vegada la treva anava de debò i, a més, va justificar el paper de Batasuna com a interlocutor polític.

Ai senyor! La sra. Díez en sentir dir al sr. Reid, ahir, que ETA té la sincera intenció de deixar les armes de forma definitiva ha posat el crit al cel... I ha dit que tot mereixent el seu total menyspreu democràtic, si es confirma que el capellà és un interlocutor amb ETA ella deixa el partit!

Tanmateix, paradoxes de la vida, avui mateix el President Zapatero ha confirmat la veracitat del cessament de foc...

Quin món, el del PP i els seus acòlits!

Ricard Monistrol

Violència i nens...

Aquest matí, Montserrat Tura, consellera d'interior de la Generalitat de Catalunya, tot comentant la situació del nen hospitalitzat per presència de cocaïna al seu cos, ha dit que si per realitzar qualsevol activitat es necessita una capacitació prèvia, potser seria hora d'anar pensant què s'hauria de fer amb futurs pares...

A primera vista pot semblar que la reproducció no té cap secret i que si fins ara s'han criat moltes generacions, perquè canviar-ho ara? Tanmateix, si realitzem una segona lectura podem situar-nos en un context on sembla que moltes coses han canviat respecte a èpoques anteriors...

Per un cantó, la pròpia accepció sobre com educar als nens i per un altra, la falta de un model social de valors unificat.

No volem polemitzar més del compte, però penso que molts futurs pares se senten quelcom perduts de com educar. Penseu-ho bé, abans la presència d'una ideologia social i d'uns ascendents (avis i àvies amb idees molt clares) amb poder per influir marcaven, no vull jutjar, l'educació dels nens...

Avui dia, s'afegeixen condicionants externs, com per exemple, les llargues jornades per ambdós pares o, encara pitjor: el menyspreu clar i profund que tenen moltes empreses cap a la dona com a mare i/o a la família del treballador. Sense comptar amb les preocupacions per arribar a tenir un salari i un habitatge dignes.

A més, podem afegir que l'escola ha assumit un paper que abans compartia amb els pares: l'educació integral del infants i que molts pares no transmeten un sistema clar de valors morals... Per tant, el conflicte està servit: buylling, agressions als professors, baralles innecessàries. Violència irracional.

Tanmateix, hem de tenir clara una qüestió: si els infants o, també, molts pares no tenen apresos el mecanismes de comunicació d'idees i d'emocions mitjançant el diàleg. A més de la resistència i l'acceptació a les frustracions... El recurs a la violència és immediat! I Això ens proporciona un quadre de feminicidis, violència de genere, maltractament de criatures...

Ricard Monistrol

Matar o destrossar persones com a negoci...

Si algú us propose's entrar en el negoci de les mines antipersones especialitzades en víctimes civils, què li diríeu? De segur us pensaríeu que esteu parlant amb un cruel terrorista (qui atempta contra civils desarmats) o amb un cínic reconsumat i sense cap mena de manies...

Doncs, penseu que els venedors existeixen, preferentment EUA, Xina, Índia, Rússia i, estranyament, Finlàndia. A més, com a afegitó són alguns dels 42 països que no han signat el tractat d'Otawa. Actualment el tenen signat 154 i d'aquests 144 el tenen ratificat.

Per si de cas no ha restat clar el paper de les mines terroristes, penseu que encara són 80 els països que sofreixen aquesta lacra, i que entre 15.000 i 20.000 persones a l'any moren o queden discapacitats (l'efecte més cercat pel impacte econòmic que representa al país, sobretot si són nens)...

Tot recordant que avui és el primer Dia Internacional de la Lluita contra les Mines, també paga la pena recordar de quina mena de xifres econòmiques parlem:

Cada mina té un cost aproximat d'uns 2 € i en un minut se'n poden instal·lar unes 1.000.

Per l'altra cantó, retirar una SOLA mina pot arribar a valer 1.000 € i el temps necessari per desminar un terreny és brutal: un dia per tant sols 20 metres quadrats...

Al cap i a la fi, ja ús ho dèiem hi han mines de tota mena i aspecte i inclòs atractives per a nens... L'impacte és devastador pel país tant per ajudar a les víctimes com per desminar.

Tanmateix, el més cínic és que els mateixos països que les fabriquen tenen la tecnologia per retirar-les.... I no pas, al mateix preu!

Quin món!

Ricard Monistrol

Adolescents engabiats...

No és el títol de cap pel·lícula americana... Encara que la situació podria ser-ne: els mossos d'esquadra (Policia de la Generalitat de Catalunya) troben un noi amb cara d'afamat i desorientat a l'estació de tren de Figueres, parlen amb ell i...

Més tard, seguint les indicacions de l'adolescent, es presenten en un mas de Sant Llorenç de la Muga (Girona) i com si estiguéssim ja dins un film de terror, troben diversos joves de 15 o 16 anys, de nacionalitat suïssa, “allotjats” en caravanes insalubres, sense llum ni aigua, gàbies per a porcs senglars (1m x 1m) on es tancaven als nois malalts o poc treballadors vuit hores seguides el temps que fes falta. A més, per si no hi hagués prou, rebien tota mena de maltractaments psíquics o físics.

Però, l'argument encara es complica més... Segons les pesquises de la policia, aquest era un centre per a menors suïssos amb problemes de conducta. Sense cap mena de permís de les institucions catalanes, però, sí amb el permís patern, tal com ha informat el consolat suïs. En total, tres detinguts...

Quin món! Com pot ser que uns pares no sabessin en quines condicions estaven els seus fills? Qui els va vendre aquest programa de “teràpia”? Van comprovar les seves titulacions o les instal·lacions? O, és que simplement el noi molestava i se'l volien treure de sobre?
Tanmateix, l'ajuntament havia realitzat diverses inspeccions al mas en motiu de unes obres il·legals i no van poder veure res....

No fa veritable basarda pensar que sinó hagués estat per la fuga del menor, aquesta situació hauria continuat i ,potser, s'haguessin afegit més nois al centre. O, encara pitjor, sí aquesta situació ha passat a suïssa, perquè no en altres països occidentals pot passar el mateix...

Ricard Monistrol

Aliances Xineses...

Si no fa gaires dies que us parlàvem de com EUA feia esforços per a aïllar a Xina... Avui mateix s'ha confirmat que Austràlia ha signat un acord per proveir d'Urani a Xina, unes 20.000 tones a partir de 2010, a fi que les 50 centrals nuclears que volen construir tinguin el combustible necessari.

Tanmateix, a EUA no li importa massa el respecte als drets humans que pugui haver-hi a Xina, més ben dit... El que li importa de veritat a EUA es aturar els peus a la possiblement primera potencia mundial comercial en pocs anys.

Com pot fer-ho? Reduint el nivell de recursos naturals que puguin incrementar el seu nivell de producció elèctrica i de manufactures (tant la roba com la tecnologia). Llàstima! L'acord amb Rússia, li proporcionarà un oleoducte, l'acord amb Índia li proporcionarà tecnologia, inversions i mà d'obra qualificadíssima... I, per si de cas faltés el petroli i el carbó per les més que contaminadores centrals tèrmiques i cara a complir el Protocol de Kyoto, que millor que una Central Nuclear? Je! Tanmateix, algú els podria ajudar en qüestió d'energies renovables i de passada en el respecte dels drets humans fonamentals... No?

EUA pot veure complerts els seus pitjors presagis: veure com el desig "neocon" de dominar el món es veu enterbolit per Xina, Rússia, Oceania...

Ricard Monistrol

Conscienciar a EUA?

Pel que sembla... Fundacions i ONG's d'EUA, esgotats del poc cas que fa George W. Bush del sobreescalfament de l'atmosfera i ciutadans (el 88%) esverats pel que sembla un canvi a gran escala de tots els fenòmens físics (Katrina, gel desfent-se en ambdós pols, gran cicló a Austràlia,etc.) han decidit passar a l'acció...

Environmental Defense, Ad Council i la Fundació Robertson han creat una campanya per conscienciar als ciutadans que cadascun d'ells pot fer molt per reduir les emissions de gasos amb efecte hivernacle...

Sembla estrany, però a EUA la societat existeixen dos pols... Un, semblant a la societat europea, conscienciats que res es pot fer si no s'actua amb racionalitat científica envers el medi ambient. L'altra, potser els mateixos que creuen en el domini teocràtic americà de la pseudo teoria de l'evolució intel·ligent (sincerament, no crec pas que els neocons hagin evolucionat gaire), volen que el desenvolupament econòmic es faci a tot drap sense miraments de cap mena...

Però, l'enfrontament entre ambdues parts no acaba sols amb el medi ambient... Guerra d'Iraq, polítiques neo brutalitzadores en qüestió de capitalisme salvatge, milions de pobres a EUA, obligar a la població negra de Nova Òrleans a emigrar de casa seva (sembla increïble, ni el govern estatal ni el federal no els donen cap mena d'ajuda per a reconstruir el seu habitatge, tot sabent que el culpable que es trenquessin els dics de contenció no va ser únicament del Katrina....)

Bé, en el fons la teoria de l'evolució dels neocons pensa que “el capitalisme és l'extensió artificial de la selecció natural”. Ah! I que ningú els hi planti cara!

Ricard Monistrol

Tornem amb el “cavaliere”!

Aquesta vegada ha estat Xina a qui li ha tocat rebre una de les “gracietes” del primer ministre italià Silvio Berlusconi...

Quina? Tot criticant una pel·lícula de Nanni Moretti (“Caimán”) que va titllar de “faula”, i fent-se el graciós, recordà que segons certes “llegendes” sobre comunistes, aquests es menjaven als infants. Però que en “veritat” a la Xina de Mao Ze Dong “als nens se'ls bullia per adobar el camps”....

Tant el govern xinès, com diversos partits i, sobretot, el seu oponent polític (i alguna cosa més, pel que sembla) Romano Prodi, se li han tirat al damunt. En veritat, com s'ha de qualificar al “cavaliere”? D'irresponsable, d'estúpid circunstancial o d'una ombra que té tanta por de perdre el govern que no pensa i sols actúa?

Però, per si de cas i no haguéssim tingut prou, a Berlusconi li ha sortit ajuda... Se'n recordeu d'un ministre de la Lliga Nord (vaja uns! També!) que per ajudar a apaivagar els ànims es va posar una samarreta amb les caricatures del profeta Mahoma i, de resultes, va haver de dimitir? Doncs sí, el mateix Roberto Calderoli ha afegit llenya al foc tot afegint “els xinesos no tant sols bullien els nens... També se'ls menjaven!”

Hi han governs que semblen trets d'una opereta de Gilbert&Sullivan (autors, per exemple, de “El Mikado”)...

Ricard Monistrol

Precarietat institucionalitzada...

Sembla que el govern francès, amb Dominique Villepin al capdavant, vol oferir un pols a tota la societat sencera amb el nou “primer contracte” (CPE). Dos anys podent ser acomiadats en qualsevol moment i, segons s'ha publicat avui, al diari econòmic Les Echos, la qüestió es podria empitjorar (podria ser que la indefinició del contracte pogués durar fins el 28 anys!) O que, en casos de trapelleria empresarial, amb sols tres mesos d'atur, una mateixa persona es podria estar en possibilitat de ser acomiadat lliurement durant 12 anys!!!

Quin món! El poble francès està en la seva immensa majoria en contra (dos de cada tres), va votar en contra del referèndum de la constitució europea per por a una excessiva liberalització de drets i serveis... I, ara, tot confirmant els seus pitjors malsons. Villepin, ja ha dit que vol parlar, però que no pensa fer cap mena de canvi legislatiu a la seva llei! Segur que la patronal deu estar més contenta que un gínjol en comparació del govern de les 35 hores de Jospin.

Entre que els lloguers estan pels núvols (les immobiliàries exigeixen que el sou ha de ser 4 vegades superior a l'import del lloguer), que la inseguretat en el treball podria durar perfectament uns pocs mesos, sols en els casos de alta qualificació, per la resta un mes com a molt; que sembla més una treva que una solució el silenci de les revoltes a les Banliueus o, que es veu una desconnexió cada vegada més evident entre polítics i societat... Quelcom s'ha trencat!

Mala peça al teler per als joves francesos!

Ricard Monistrol

Què passa a ERC?

A veure, intentem posar-nos seriosos... Falta de comunicació? Desgavell en voler cobrar una part del sou a persones que no són càrrecs de confiança del partit? No voler reconèixer errors? O simplement una campanya de desprestigi?

No sé que respondre. Però, el que si és veritat és que si demostra que les acusacions són reals, els comité de direcció d'ERC hauria de comprovar de qui ha estat l'error, depurar responsabilitats, si s'escau, i demanar excuses a qui s'hagi vist “afectat” per la famosa carta sense ser càrrecs de confiança.

He tornat a esmenar la categoria de càrrecs de confiança per una simple raó, en tot cas, si que es podria demanar una part del sou a aquells en raó de ser responsables polítics del projecte d'ERC en alguna de les conselleries que tenen al seu càrrec (és a dir, l'escalafó immediatament superior a la màxima categoria de funcionariat). Però, mai a aquelles persones que inclòs sent militants (ja paguen la seva quota al partit) no tinguin càrrecs anomenats directament per ERC (càrrecs polítics).

Tanmateix, ERC hauria d'aprendre tècniques de comunicació de crisi. On la màxima és: sempre transparència!

Ricard Monistrol

El “cavaliere” esverat?

Hi ha vegades que la democràcia ha de suportat proves molt dures en el seu desenvolupament... Ara mateix, a Itàlia, n'estan passant una de grossa. Perquè ho dic? No és gaire complicat saber-ho...

Silvio Berlusconi, el primer ministre d'Itàlia, ha “convocat” els quatre genets de l'apocalipsi en cas de victòria del seu oposat de centre esquerra Romano Prodi: el genet de la guerra bruta, que segons Berlusconi assolaran Itàlia sinó guanya les eleccions; el genet de la pobresa que s'esdevindrà a Itàlia (encara que no opinin el mateix ni la patronal ni l'Institut Nacional d'Estadística italià...); la degradació del medi ambient, sinó es fa servir l'energia nuclear per no embrutar i cobrir les despeses energètiques, i, per últim, el genet de la superpoblació de gent “roja” que envairà tots els nivells de la societat.

Quin món! Sort que no estem a l'època d'Àtila i els Huns (segle V). Encara que en tot cas, com llavors, Berlusconi (tot un centurió romà) hauria de demanar ajuda als germànics (no crec pas que la coalició de la Cancellera Merkel estigui per la tasca) per derrotar els bàrbars esquerrans liderats per Romano Prodi (antic president de la Comissió Europea).

Em penso que molts italians es desfaran de Berlusconi (de forma democràtica, sens dubte!). Ja comença a fer-se pesat!

Ricard Monistrol

ETA: cessament definitiu?

Feia temps que no teníem una molt bona notícia tant a l'estat com a Catalunya... Segons un comunicat emès a la televisió pública d'Euskadi (EITB) ETA ha anunciat el cessament de foc permanent a partir de divendres.

Tanmateix, tot s'ha de prendre amb prudència tal com han palesat tant el president Zapatero com diversos membres del seu govern. Les reaccions del PP, per ara, no han carregat les seves armes contra el govern espanyol, basc i català. Talment d'agrair.

Però, i partir d'ara? Sí sentim a diversos experts en conflictes, alguns han passat pel programa de la genial i imprescindible Mònica Terribas “La nit al dia”, s'hauria de començar de zero per ambdues parts. A fi que cadascuna pogués sentir el que vol l'altra, per desprès començar a dialogar sobre on es pot arribar per ambdues parts. Tot això, amb molta tranquil·litat i sense gaires pertorbacions sobre preus polítics o vencedors i vençuts (PP, Associación de Víctimas del Terrorismo...). Tot plegat potser una fal·làcia.

Tindrem final al conflicte? El temps hi dirà la seva... Però, s'ha de tenir en compte que si en l'estatut català el president Zapatero no ha deixat articular la paraula “nació” d'una manera clara... Què passarà quan surti el tema de l'autodeterminació? Dels presos? O amb Nafarroa? Esperem que tothom comenci de zero realment....

Ricard Monistrol

Nova Tríada asiàtica?

Xina, Índia i Rússia, les dues primeres amb més de 1.000 milions cadascuna de població i la tercera amb accés a una gran quantitat de recursos naturals i a l'herència de l'URSS...

Ja hem esmentat algunes vegades com EUA veu amb recel a Xina i a Rússia tant per la seva potència comercial (Xina) com per la resposta més que assegurada de destrucció mútua assegurada que ofereix Rússia a EUA. Però, això no és el pitjor per George W. Bush i els seus neocons. La immensitat de recursos enèrgetics que disposa Rússia (gas, petroli, urani) poden proporcionar “aire” per eixamplar els pulmons de Xina.

Tanmateix, una possibilitat vista amb horror per EUA, doncs si no poden tancar l'aixeta totalment a l'energia (sobretot orient mitjà, d'aquí ve l'interès per canviar el règim de Iran per un més procliu a obeir a EUA) com podran sancionar a Xina?

No obstant, per confirmar els pitjors malsons dels americans, avui mateix el President Vladímir Putin ha arribat a Xina per reforçar la cooperació energètica i de passada parlar d'uns quants temes d'actualitat, o com han dit els dirigents xinesos un acord entre Rússia i Xina reforçarà la pau, l'estabilitat i el desenvolupament al món... Tot un avís per a navegants embranzits en guerres preventives.

Ei! no us penseu que ens oblidàvem del tercer actor, molt important, l'Índia. Una de les majors democràcies del món, recentment guardonada amb un acord de cooperació nuclear d'EUA. Amb una important i estratègic sector de know-how, biotecnologia, enginyeria i tecnologia.... Dons, per afegitó, l'any passat van arribar a un acord amb xina per crear una aliança econòmica i comercial destinada, a més a més, a rebaixar la tensió històrica provocada per conflictes fronterers.

Potser, és casualitat... però si fins no fa gaire Xina no disposava d'una tecnologia en electrònica industrial i de telecomunicacions gaire sofistificada. Ara podríem cridar-vos l'atenció de com Xina ha creat el seu propi format de DVD de alta densitat, un protocol diferent pels telèfons 3G, volen ajuda tècnica però volen construir ells mateixos el tren d'alta velocitat que unirà Beijing i Shangai.

Ricard Monistrol

Guatemala, víctimes encara desconegudes...

Deu anys de l'acord de pau, 36 anys de guerra bruta, 200.000 morts... Però encara queden masses víctimes oblidades per la “Comisión del Resarcimiento”, creada precisament per donar veu i reparacions morals i econòmiques a totes les persones que van passar per les mans o de l'exèrcit o dels paramilitars.

Tanmateix, Bolívia, Colòmbia, Perú, Mèxic, Paraguai... Encara queden a Amèrica països que en un moment o altra de la seva història van tenir guerres o operacions militars que van afectar a població civil, sobretot indígena, i que d'una manera o altra ha quedat soterrada sota pactes de silenci obligat.

Encara que també s'ha de reconèixer, que en països com Xile i Argentina (el dia del Cop d'Estat ja és festiu) s'han establert les condicions necessàries per perpetuar una memòria històrica que tingui en compte a tothom.

No obstant, la pitjor circumstància s'esdevé en aquelles persones que per la seva condició d'indígena, viure en llocs apartats, en la misèria i en l'analfabetisme són presa fàcil del desig de donar exemple de masses grups armats tant militars com guerrillers i paramilitars.

Ricard Monistrol

Atacs preventivament irracionals

Sant tornem-hi, George W. Bush ja ha decidit que l'atac preventiu és la millor eina de democratització... A més, per si no cabia dubte sobre l'origen diví de la seves genialitats ja ha decidit qui més entra a la llista negra de països susceptibles de rebre atacs en nom de Déu a part d'Iran i Corea del Nord, Síria, Cuba (un clàssic), Bielorússia, Zimbabwe i Myanmar (antiga Birmània).

Encara que per si de cas Rússia i Xina ja han rebut crítiques més pujades de to que del costum. Suposo que per culpa de la política obstruccionista als seus designis dins el Consell Permanent de Seguretat de les Nacions Unides.

No obstant, segueix preocupant molt el caire que està agafant l'assumpte d'Iran. EUA els fa responsables de totes les morts de soldats americans a Iraq i l'acusa de ser el Banc Central del Terrorisme mundial...

En canvi no diuen massa de com a Iraq els soldats d'EUA van realitzar una matança d'onze civils (cinc dones, quatre nens i dos homes) que prèviament havia fet entrar dins una habitació del seu propi habitatge.

Quin nom pot rebre aquest vil i covard crim de guerra? Lluita contra el terrorisme?

Ricard Monistrol

Esclavatge laboral, sexual, infantil...

Doncs sí, ja podem estar en ple segle XXI que segueixen patint “masses” persones formes d'esclavatge que tot sent antigues es mantenen: el laboral (treballadors sense ni el més mínim dret laboral), el sexual (tràfic inhumana de blanques), l'infantil (famílies amb desig de tenir criatures) o, bastant més sòrdid, el de tràfic d'òrgans i teixits humans...

Precisament d'aquest tema s'ha tractat a la reunió de l'Organització d'Estats Americans (OEA) d'Illa Margarita (Veneçuela) sobre el tràfic i esclavatge de persones. On, John Biehl, representant del Secretari General de l'OEA, José Miguel Insulza, ha remarcat que el contraban de persones no es sanciona de forma suficient i, sobretot, de forma homogènia per tot el continent.

Però, no us penseu que, per exemple, el tràfic de blanques, no tingui un impacte a nivell mundial. Un impacte que té molt a veure en fluxos de dones enganyades o segrestades que amb la promesa d'un món millor acabant en un infern brutal. No pas gaire lluny! Doncs no fa gaires dies que la policia va detenir tant homes com dones que obligaven a les seves “esclaves” a oferir el seu sexe durant 20 hores!!!!! (sic)

Tanmateix, aquest problema és més endèmic al continent americà. On el bressol, si és que en tenen, decidirà si un nen pot arribar a la universitat o una feina qualificada o simplement formar part d'una propietat on terra i persones es confonen dins la ment del seu propietari...

I, el pitjor de tot, que EUA s'estranya que l'esquerres indigenistes o simplement amb un discurs de protecció social tinguin tants vots!

Ricard Monistrol