L’església i el finançament...

Per una vegada estic d’acord amb la Conferència Episcopal Espanyola... No amb decisions sobre moral, no confonguem, sinó en la seva satisfacció pel nou finançament.

En principi, sí que podem afirmar que l’església catòlica té un tracte preferencial front a la resta de religions presents a Espanya. Però, no és menys cert que el fet, que d’una vegada, siguin els mateixos fidels qui puguin decidir si marquen la creueta o no, és un gran canvi.

Al cap i la fi, no estic d’acord que cap religió hagi de rebre diners públics per una funció que ha de ser estrictament privada. Tot exceptuant, naturalment, aquelles accions encaminades a l’acció social d’ajuda i desenvolupament de col·lectius amb problemes.

Tanmateix, si és vol complir amb la democràcia, també s’ha de correspondre amb el mateix tracte amb les ONG’s... Tot comptant, que els diners emprats siguin per a projectes de desenvolupament i ajuda fefaent.

Ricard Monistrol

Contra la desvertebració...

Aquest sembla que és el crit de guerra del PP. Per exemple, tota la campanya contra l'estatut de Catalunya girava al voltant de la nostra insolidaritat cap a la resta d'Espanya, les ganes de separar físicament el nostre país de la resta de l'estat, promoure acords secrets amb ETA per destruir Espanya, però no pas Catalunya...

El pitjor? que uns quants milions de persones els creuen! Inclòs el mateix “Defensor del Pueblo Espanyol” que davant d'uns criminals com nosaltres no ha tingut més remei que defensar l'integritat ibèrica!

Ai las! I per sí no ens havíem assabentat! Qualsevol acció destinada a millorar la situació dels peatges, dels ferrocarrils de rodalies o els regionals és assenyalada pel cínic reconsumat del Zaplana, com un acte de desvertebració, insolidaritat i rendició del govern de Zapatero (sic)!

Olè! I tots tant tranquils (em refereixo als de l'estat espanyol). En veritat sembla que sols servim per finançar a la resta, però a l'hora de demanar qualsevol millora, per exemple d'infraestructures, se'ns tira la cavalleria a sobre.

Je! A més servim com carn de batalla per a baralles de poder: arribar a la Moncloa. I, perquè desprès diguin que el més important són els ciutadans. Sempre i quan no visquin a Catalunya, deuen voler dir!

En fi! No fa gaire que parlant amb una ciutadana francesa em va preguntar el motiu del nostre rebuig a una part d'Espanya. La meva resposta va ser fer-li una pregunta; Què li semblaria tenir un partit que tingués alguna idea propera al règim col·laboracionista de Vichy? Com per exemple l'incitació a l'odi a un determinat grup de gent?

Ricard Monistrol

Tortures...

Si us dic la veritat, la paraula en porta intensos calfreds.. Avui mateix he llegit a la versió digital del diari “El Mundo” (si treus la part contra el sumari judicial del 11-M, les crítiques al govern espanyol, català, basc, etc. és profitós) que en la comisaria de la policia local de Torrevieja (Alacant) es va voler aplicar justícia “sumaríssima”...

Els fets? Un ciutadà guatemalenc i la seva companya sentimental són atrapats robant en el pis d'una policia local de l'esmentada localitat. El que va passar desprès està sota secret de sumari, però us avanço algunes costelles trencades i la frase d'un inspector de la policia local de Torrevieja que diu pel mòbil “me parece que está reventado por dentro”.

Per sort, s'han pogut obtenir aquestes declaracions gràcies a que un jutge havia autoritzat el punxament de la seva línia telefònica per un assumpte de drogues.

Tanmateix, estem massa plens de notícies d'aquesta mena... Com per exemple que George W. Bush ha arribat a una acord amb diputats republicans per relaxar la seva actitud contrària a la tortura de presumptes “terroristes”. Dit d'un altre la presumpció exigeix tortura?

Fins ara, era l'estat qui havia de demostrar la culpabilitat, però veient a la policia local de Torrevieja o a Bush, em fa tremolar la possibilitat que més que voler que confessin es diverteixen fent-ho...

Ricard Monistrol

Contra “El Mundo”, “Cope” i “Libertad Digital”

Ahir, el Col·legi de Periodistes de Catalunya emetia un comunicat on criticava les línies editorials del tres mitjans esmentats. La raó, palesada de fa mesos, no complir el Codi Deontològic de la Professió Periodística, que per desgràcia, sols sembla d'obligat compliment a Catalunya...

Potser, la paraula Deontologia no els soni massa als receptors de tal crida, però si que podrien entendre que una campanya en contra de la Policia Nacional, a Guàrdia Civil, el Poder Judicial, l'executiu espanyol i, també, part del cos legislatiu (és a dir, tots menys el PP) porta a molts ciutadans en creure que no existeix l'estat de dret, que el sumari judicial és un frau i que els únics interessat en saber la veritat del 11-M és el PP!

No és cap secret que el periodisme s'havia entès, fins ara, com tractar el fets de forma honrada, no alterant-los amb tota mena de falòrnies sobre contubernis separatista-masónico-izquierdoso-integrista árabe.

Tampoc no fa cap falta recordar la campanya contra l'Estatut català.. al cap i a la fi, sembla que o rebem cops i batzegades tot callant o ens acusen de feixistes cap amunt (cas del “Defensor del Pueblo Español”, no pas del català!)

Però, em sembla inconcebible, és que dubtessin, primer, de l'autoria integrista de l'atemptat, ara vulguin posar en contacte íntim a ETA amb Al-Qaeda a fi de poder tenir ambdós l'honor de realitzar l'atemptat més sagnant que ha tingut l'Espanya democràtica actual, recordem que l'anterior el va protagonitzar el dictador Franco...

No és cap broma, començo a veure en diversos mitjans, cartes de persones que no saben avenir-se de la formidable conxorxa de tothom (excepte el PP) en voler amagar o no voler saber la veritat.

Tanmateix, sembla que aquella famosa cançó de una cantautora anomenada Cecília, de fa molts anys, tenia raó: “España blanca, España negra, a veces madre, casi siempre madrastra..."

Perquè critiquin desprès a Rubianes per voler enviar la España Negra a cert lloc!

Ricard Monistrol

Defensor del pueblo...

Enrique Múgica fent honor del càrrec que ocupa s'ha apressat a presentar recurs d'inconstitucionalitat contra el nou estatut de Catalunya...

De quin honor parlem? Doncs de ser el Defensor del Pueblo Español, i remarco el fet de poble espanyol en el fet que no ha respectat la decisió democràtica i vinculant d'un referèndum a Catalunya.

No el critico per no estar d'acord en l'exclusivitat del Síndic de Greuges català (encara que es destaqui al text legal el fet de “col·laboració). És ben evident que ha de defensar a tots aquells ciutadans, que no refiant-se del Síndic, vagin a denunciar la cruel i despietada croada que exercim els catalans sobre els que no parlen la nostra llengua oficial (sic!)

Però, penso que en la resta de temes pixa fora de text (perdoneu l'expressió, no se m'ha ocorregut cap de més gràfica!). Parlar sobre que el concepte nació esmicolarà Espanya, o que la concepció d'espai judicial català vulnera la possibilitat d'una justícia igualitària a tot l'estat i sense comptar que parlar de poble català és quasi un delicte...

Tot plegat, un bon grapat d'articles que supera de llarg el presentat pel PP (contentíssim! No cal dir-ho).

A veure, reflexionem! Segons es parla, la democràcia és basa en la voluntad expressada pel poble mitjançant els seus representants... Fins aquí tot bé, però determinades vegades (a Suïssa tenen molta pràctica!) el poble pot ser preguntat directament i la seva resposta té valor legislatiu, és a dir, que l'executiu ha de complir i fer complir la voluntad popular...

Per tant! Fins a quin punt es pot presentar un recurs que sobrepassi el seu àmbit competèncial (com a Defensor del Pueblo) i exerceixi, d'ofici, d'inquisidor no d'institucions oficials sinó de la mateixa voluntat del poble català!

Ricard Monistrol

Nens guerrers...

Segons informa Human Rights Watch, dins una guerra bruta contra tots aquells que pensin diferent, la dictadura que governa a Myanmar (Birmània) no ha dubtat en cobrir les baixes de soldats amb nens de 11 anys...

El pitjor? Sí és que pot haver-hi un pitjor... que els infants arriben a formar el 20% de l'exèrcit (375. 000 soldats), segons càlculs de l'Institut Birmà per l'Educació del Drets Humans (amb seu a Tailàndia).

Ja fa masses dies que parlo de nens i de dones maltractades, sobretot de nens perquè no acostumen a arribar a grans i de dones, pel que sembla, massa sovint no se les considera éssers humans adults...

Però, que quasi 75.000 infants siguin membres d'un exèrcit regular dedicat a destruir, assassinar i torturar em dóna prou arguments per pensar, com pot ser que EUA i el Regne Unit estiguin estiguin tant embranzits amb el seu xarop de pal tot promovent la democràcia, i en canvi sols “condemnin”als militars birmans, això sí, de forma sistemàtica...

En cap moment estic demanant una intervenció armada, però sí una major pressió política (en això són prou bons els americans i els britànics), embargaments de venda d'armes (potser massa dolorós per EUA), bloquejos de comptes bancaris...

Tot plegat, per recordar que EUA tampoc ha signat la llei internacional que prohibeix recloure menors de 18 anys per ser soldats...

Ricard Monistrol

Armes de destrucció assegurada...

Potser una nova categoria d'armes? No tant, EUA i el Regne Unit tenen vasta experiència en promoure accions de guerra que afecten a població civil...

Ahir en el “30 minuts” de TV3 vaig quedar ben baldat pel cinisme que gasten els americans i els britànics en relació a la munició (i blindatge) amb urani empobrit. Subproducte de la combustió de les centrals nuclears i considerat perillós sobretot per la seva toxicitat en metalls procedents de les reaccions de la fissió nuclear...

Radioactiu? No tant com per matar a una persona de forma ràpida, però si suficient per dotar a tots els elements que el formen de la suficient radioactivitat per promoure canvis en el codi genètic i de passada provocar alguna alteració maligna.

No és cap broma, en ser insolubles i tant pesats, no tenen cap mena de problema en instal·lar-se en qualsevol indret, per exemple agrícola, ramader o freàtic, i passar al nostre cos humà, preferentment al fetge i ronyons, i de passada, per tot el sistema circulatori.

Sense comptar que els soldats rasos, carn de batalla en qualsevol bona guerra, poden veure afectats els seus pulmons en el moment d'explosió de projectils amb urani empobrit.

Tanmateix, resulten molt positives aquest tipus d'armes, per una simple raó... Si les deixalles nuclears poden resultar perilloses i molt cares d'emmagatzemar, perquè no convertir-les en elements mortífers de destrucció ben massiva que puguin resultar profitosament venuts.

Això sí, si us plau, sempre acompanyar la campanya d'imposició de la democràcia de bones paraules i pocs mitjans a hospitals, oncòlegs i epidemiòlegs de la zona bombardejada... No fos cas que veiessin un augment de casos de càncer i malformacions congènites!

Ricard Monistrol

Matar té premi?

No he escrit assassinar perquè se suposa que la comandant Cressida Dick (44 anys) no va disparar directament. Cressida era una dels oficials a càrrec de la “genial” (sic!) operació antiterrorista, on uns “goril·les” massa ben armats van “reduir” un presumpte terrorista amb SET bales al cap!!!!

El pobre infeliç, el electricista Jean Charles de Menezes (27 anys), va ser salvatgement assassinat quan anava a treballar.

De quin premi parlem? Doncs d'un ascens a subcomissària...

Sembla estrany! No em considero antibritànic, ni anti-americà, ni anti-israelià... Però tots els seus governs em donen tantes notícies amargues per pensar que poc a poc els drets humans es retiren de l'escenari.

Tanmateix, tornant a la policia, l'ascens em treu de polleguera... és normal que el govern no faci res per canviar les normes d'actuació de la brigada anti-terrorista? O que per jutjar als responsables directes s'hagi de jutjar a tota l'institució al complert?

El pitjor? Se'ls jutjarà per vulneració de les normes sobre salut i seguretat en el treball de l'electricista Menezes: anava a la seva empresa, per tant, “accident” In Itinere? Una qüestió que segons la policia “restarà” els seus esforços en protegir la població.

El dubte: de qui els han de protegir?

Ricard Monistrol

Educació, educació...

A veure comencem a fer la llista: Per un cantó, a Espanya quasi un 30% dels estudiants d'ESO no l'acaben, per un altre, segons l'ONG Save the Children, 43 milions de nens no poden anar a l'escola per culpa d'estúpides, cruentes i inútils guerres.

O, pitjor, inclosos els afectats per guerra, un total de 118 milions de nens no van a l'escola simplement per falta d'infraestructures adequades i personal docent...

Sense comptar, que segons Intervida, que més del 50% de dones del sur d'Àsia són analfabetes, i que apropant-se al 50% també tenim als estats àrabs i l'Àfrica subsahariana...

Podríem continuar amb més exemples, però sols en servirien per visualitzar un perillós fenomen: a Espanya la majoria de nois que PODRIA estudiar prefereix anar a guanyar diners aviat (sense comptar que la seva formació professional especialitzada esdevé inexistent). En canvi, les noies són una majoria molt ample que decideix seguir estudiant, encara que sigui per obtenir un cicle formatiu de grau mitjà...

En canvi, hi han llocs on les armes són les encarregades d'educar o d'altres llocs, que per la simple “casualitat” de néixer dona, una persona no podrà mai saber que li hauria agradat fer de la seva vida o, simplement, que hauria volgut estudiar.

En tot cas coneixerà el fet de parir sense gaire control sanitari ni planificació sanitària, serà maltractada i correrà el risc de ser assassinada pel simple fet d'una sospita -això també passa a Espanya- (sic!).

Tanmateix, sembla estrany parlar a Catalunya o a Espanya de l'educació obligatòria, de la formació ciutadana, quan parlem d'una societat on d'intel·ligència com a capacitat d'adaptació a un entorn canviant i cada vegada més científic-tecnològic s'atura davant del mur d'un bloc de pisos de 400.000 € acabats de fer...

I més estrany encara, resulta que milions de nens que voldrien formar-se com a mínim en primària no poden fer-ho...

Ricard Monistrol

Censura a la cultura a Madrid?

Doncs això sembla... L'alcalde de la capital d'Espanya, Alberto Ruiz Gallardón, ha vetat l'obra de Pepe Rubianes: “Lorca eran todos”, que s'havia de representar en motiu del 70è aniversari de l'assassinat del poeta i dramaturg a mans dels feixistes.

La raó? Els “comentaris” sobre Espanya de Rubianes dins el programa “El club” de TV3... Unes paraules que no van caure gaire bé a l'ultradretana “Fundación para la unidad de España” que el va denunciar judicialment.

Però, com aquelles coses que sempre passen, Mario Gas, director del Teatro Español, i la regidoria de cultura de L'ajuntament de Madrid van veure de molt bon ull l'obra de Rubianes sobre Federico García Lorca. Formada per textos del poeta, comentaris i reflexions del perquè de l'assassinat...

No obstant, el també ultradretà sindicat de funcionaris “Manos Limpias” no ha dubtat en denunciar a la regidoria de cultura per tal fita... La solució? Rubianes no presentarà la seva obra, que precisament no critica l'Espanya d'ara, sinó la franquista.

Voleu la meva reflexió? Podeu pensar que hauria passat a la resta d'Espanya si Albert Boadella, amb les seves crítiques radicals a tot allò que soni a català nacionalista, no hagués estat autoritzat a actuar en cap teatre públic o privat de Catalunya?

Segurament, el mateix sindicat de mans netes que ha denunciat a la regidoria madrilenya, denunciaria a la Generalitat o a l'ajuntament de torn, per persecució ideològica pròpia dels nazis i dels feixistes...

Tanmateix, no hem de confondre les creences de l'autor amb la seva obra, doncs podríem caure fàcilment en un extremisme poc democràtic, i ens perdríem, la possibilitat d'admirar o criticar el seu valor artístic i/o intel·lectual.

Ricard Monistrol

Drets Humans a Hispanoamèrica...

Sud-Amèrica i Centre-Amèrica han acumulat, per desgràcia, un llarg historial de vulneracions dels drets humans, inclòs el de la vida i el de la integritat física i psíquica... Tanmateix, s'havia acusat al principi del segle XX que la herència dels colonitzadors havia posat la llavor necessària per tals fites... Segons les crítiques del seus veïns del nord.

Més endavant, multinacionals de bananers i pels anys 70, 80 i 90 del proppassat segle el govern dels EUA van col·laborar activament en la repressió i la formació dels repressors de persones massa proclius a pensar de forma diferent a l'oficial (tant de militars com de certs partits de dreta)...

No obstant, una onada de democràcia més o menys liberal i de governs més o menys “respectuosos” amb els drets humans han capgirat la situació, encara que no del tot... Sobretot per noies joves, guapes, però pobres! (Ciudad Juàrez, Guatemala...)

A Colòmbia, el reelegit president Álvaro Uribe (precisament un gran amic d'EUA i amb fortes ajudes militars), va ser acusat de tenir poca duresa amb els paramilitars, inclòs de permetre certa amnistia amb càrrecs públics inclosos. No és cap broma! Aquests individus són responsables de l'assassinat de milers de camperols...

Doncs en aquest panorama, aquest dilluns cinc cooperants, un d'ells espanyol, del “International Peace Observatory” (IPO) han estat detinguts per la policia colombiana sota l'acusació de voler “ocupar un edifici abandonat”, és a dir acusats d'okupes! (sic!)

Tanmateix, segons els cooperants de la IPO la versió no coincideix massa... 200 indígenes inclosos dones i nens havien ocupat de forma pacífica l'antic escorxador de districte de Bogotà, la raó? Reclamar els seus drets i demanar que es complissin certs acords. Us recomano que us llegiu el seu comunicat. Descriu qüestions molt interessants, sobretot en relació als paramilitars.

Però, la policia i el govern, vist el cas, i la gran “violència” que palesaren el cooperants, amenacen en deportar als “molestos” observadors.

En certa manera tenen sort de ser estrangers (sic!), ni la seva vida ni el seu físic corren perill, no crec que és pugui dir el mateix dels pobres indígenes detinguts...

Ricard Monistrol

Informadores a la televisió...

En una notícia d'avui he llegit, no sense sorpresa, que Katie Couric (49 anys) una de les periodistes més conegudes de tots els EUA (supera en popularitat a Bush, encara que això no costi massa) presentarà en “solitari” un dels informatius nocturns més vistos a tot el país: “CBS Evening News” (si entreu a la web podreu saber tota la seva història)

Fins aquí tot bé, si comptem que l'informatiu nocturn de la CBS havia estat presentat pel mític Dan Rather (ja retirat) durant més de 20 anys i que conjuntament amb els de la NBC i ABC tenen una audiència de 25 milions d'espectadors...

També hem de comptar que “sempre” han estat conduïts per homes mítics com l'esmentat Rather o Peter Jennings a ABC, mort l'any passat. Sense oblidar-nos, naturalment, de Tom Brokaw de NBC que també es retira.

Segons comenten l'estil desenfadat de Couric i la seva popularitat han empès a la CBS a canviar el format afegint-hi mes espai a l'anàlisi... Volen arribar a més audiència.

Tanmateix, hi ha vegades que penso que a Catalunya no sabem valorar en la seva justa mesura que significa tenir una dona capacitada al capdavant d'un informatiu nocturn on l'anàlisi i l'entrevista són presents... No us sona?

Doncs sí, la periodista Mònica Terribas, directora i presentadora del programa “La nit al dia” tot mantenint les diferències culturals, personals i sobretot en relació a la pròpia tradició de l'audiència d'EUA) és la “nostra” Katie Couric. Aporta seriositat quan fa falta, sense oblidar la seva simpatia i sentit de l'humor, i un sentit del ritme que fa lleugera i equilibrada l'hora i mitja que dura el programa.

Certament, la seva capacitat d'adaptació a tota mena de personatges i de tots els àmbits culturals, intel·lectuals, artístics o simplement il·lustratius ens proporcionen una quantitat de registres informatius, valoratius i interpretatius que veritablement aporten la talla de qui està davant de la càmara i de tot el seu equip...

Potser hauria d'estar més aviat, sí i no... Sí, perquè arribaria a més audiència i no, perquè s'hauria de reduir de forma evident les seves entrevistes i tot el programa... amb el perill de desnaturalitzar la seva personal manera de fer entrevistes “sense límits”.

Penseu que a la resta de l'estat espanyol no existeix ni la persona ni el format de “La nit al dia”, i que potser ens hauríem d'anar al Regne Unit per trobar un programa i una periodista semblants...

Ricard Monistrol

Immigració i feminicidis...

Posant els dos drames en el mateix títol vull deixar ben clar que no els comparo, doncs cadascun afecta de manera massa greu a persones humanes, sinó que vull fer notar la importància que no hi han vacances per cap dels dos problemes...

Milers de immigrants han entrat de forma no reglada en l'estat espanyol, específicament a Canàries, tant el govern com l'oposició (vegi's PP) estan d'acord amb el drama humà però difícilment ho estaran en la solució...

Per un altra cantó, sense cap mena d'aturador, incloent-hi ordres d'allunyament, dones de qualsevol edat (no val a dir que molts homes joves estan canviant els seus valors...) són assassinades de forma cruenta i, sobretot, covarda... Desgraciats i maleïts tots aquells que fent veure que desprès es peguen un tret com a forma de penediment seran d'alguna manera exonerats (tal com feia esment molt encertadament Cristina Sánchez Miret ahir a “La Vanguardia”).

Si us plau! Drames humans amb centenars de milers de persones volen arribar a una vida millor, països on les oligarquies, l'atur, la desertització, les guerres... O, simplement, la falta de confiança en els seus països (falta d'infraestructures sanitàries, educatives, de transport, econòmica, societat civil...) I, on masses ciutadans no disposen de passaport per la simple raó de preu o falta d'administració competent (així ens ho feia saber Lucia Etxebarria en un Magazine de "La Vanguardia", un diumenge d'agost)... Com es pot parlar d'una solució! En tot cas de pedaços en forma de barreres que impedeixin el seu pas i accelerin el seu retorn.

Però, també és just dir que un elevat nombre de persones sense permís laboral i, per tant, sense possibilitat d'ingressos pot generar en qualsevol indret conflictes de convivència (on viuen, on es netegen, on deixen les seves deixalles...) a curt, mig i llarg termini. Per la simple raó, que la societat occidental està dissenyada per a persones que disposin de diners cada mes... Tanmateix, la mateixa situació que obligarà a aquests mateixos immigrants a malviure amb treballs ocasionals, clandestins i molt mal pagats.

Tornant al tema dels Feminicidis i tal com ja he comentat masses vegades, com pot ser que les dones encara ara estiguin considerades OBJECTES DE POSSESSIÓ!!!!!!

O com comentava Sánchez Miret. Perquè a les autoritats que se'ls plena de bons desitjos cap a la Llei de Violència de Genere, no posen els mitjans necessaris que demana la mateixa policia per controlar, de forma efectiva, l'allunyament de l'agressor i potencial assassí? Sols valen els laments front als Feminicidis?

Subtil i macabre procés, la víctima s'ha d'amagar, fugir, canviar de treball, d'amics, tot per no ser trobada pel seu antic estimat (brutal burla!) per, segurament, ser agredida i, massa sovint, assassinada... No és això terrorisme?

Ricard Monistrol