D'habitatges i tombes.
El títol és pretesament cridaner, avui mateix el ministre d'interior francès, Nicolas Sarkozy ha exigit el precintament i desallotjament de tots els edificis més degradats i ocupats per immigrants sense gaires o cap mitjà. L'anunci és produeix desprès que 48 persones, moltes d'elles infants, morissin a conseqüència d'incendis en sols quatre mesos. A priori, no provocats, segons manifesta, ara per ara, la policia de Paris.
Però, la reflexió sobre el rerefons d'un assumpte que sols ha sortit a la llum, desgraciadament mitjançant un excessiu nombre de morts, ofereix un problema de difícil resolució a curt termini. Sinó és que com ha dit el propi govern francès s'implica a tots els agents socials a l'hora de procurar una vivenda, anomenada “social”, com a mínim segura i, si pogués ser, també digna...
No obstant, no hem de confondre que pel fet que per a persones sense sostre i sense treball sigui necessari un lloc on refugiar-se, també que persones amb treball, pagant un lloguer de 300 € (es pot dir que és una quantitat irrisòria, però els seus sous tampoc són gaire més elevats) siguin víctimes de l'insalubritat dels seus habitatges, pertanyents a l'ajuntament de Paris. La qual cosa ha provocat una picabaralla entre l'equip municipal (socialistes) i el govern (gaullistes, centre dreta...), amb acusacions mútues i bon joc de dades.
Encara que la meva intenció és portar aquest debat molt més lluny o més a prop, segons es miri. A Catalunya algun govern o ajuntament ha pretès mai crear societats públiques o mixtes que promoguessin un extens i adequat parc de vivendes de lloguer i de protecció social amb cara i ulls? És a dir, amb lloguers adequats al salari de moltes persones, sense límit d'edat i de preu variable en funció de la seves rendes.
A títol d'aclariment, anem a Barcelona, Cap i Casal de Catalunya. Me'n recordo que a l'excel·lent programa “la Nit al Dia”, na Mònica Terribas entrevistava a l'alcalde Clos. En un moment determinat a la pregunta sobre les causes del continu exode de joves de la ciutat, el gestor en cap del béns del municipi va expressar que el poc nivell de renda n'era la causa... Què podem dir a tal afirmació?
Ricard Monistrol
El títol és pretesament cridaner, avui mateix el ministre d'interior francès, Nicolas Sarkozy ha exigit el precintament i desallotjament de tots els edificis més degradats i ocupats per immigrants sense gaires o cap mitjà. L'anunci és produeix desprès que 48 persones, moltes d'elles infants, morissin a conseqüència d'incendis en sols quatre mesos. A priori, no provocats, segons manifesta, ara per ara, la policia de Paris.
Però, la reflexió sobre el rerefons d'un assumpte que sols ha sortit a la llum, desgraciadament mitjançant un excessiu nombre de morts, ofereix un problema de difícil resolució a curt termini. Sinó és que com ha dit el propi govern francès s'implica a tots els agents socials a l'hora de procurar una vivenda, anomenada “social”, com a mínim segura i, si pogués ser, també digna...
No obstant, no hem de confondre que pel fet que per a persones sense sostre i sense treball sigui necessari un lloc on refugiar-se, també que persones amb treball, pagant un lloguer de 300 € (es pot dir que és una quantitat irrisòria, però els seus sous tampoc són gaire més elevats) siguin víctimes de l'insalubritat dels seus habitatges, pertanyents a l'ajuntament de Paris. La qual cosa ha provocat una picabaralla entre l'equip municipal (socialistes) i el govern (gaullistes, centre dreta...), amb acusacions mútues i bon joc de dades.
Encara que la meva intenció és portar aquest debat molt més lluny o més a prop, segons es miri. A Catalunya algun govern o ajuntament ha pretès mai crear societats públiques o mixtes que promoguessin un extens i adequat parc de vivendes de lloguer i de protecció social amb cara i ulls? És a dir, amb lloguers adequats al salari de moltes persones, sense límit d'edat i de preu variable en funció de la seves rendes.
A títol d'aclariment, anem a Barcelona, Cap i Casal de Catalunya. Me'n recordo que a l'excel·lent programa “la Nit al Dia”, na Mònica Terribas entrevistava a l'alcalde Clos. En un moment determinat a la pregunta sobre les causes del continu exode de joves de la ciutat, el gestor en cap del béns del municipi va expressar que el poc nivell de renda n'era la causa... Què podem dir a tal afirmació?
Ricard Monistrol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada