Irracionalitat i consum...

Ahir, en el “30 minuts” de TV3, un excel·lent programa de periodisme d'anàlisi i investigació, vàrem comprovar fins on pot arribar el desig humà...

Japó, el país de major consum de peix del món ja ens tenia acostumats a fer prevaldre la seva cultura per sobre de qualsevol consideració de equilibri ecològic i sostenibilitat. Alguns exemples...

No fa gaire vam veure com amb l'excusa “cultural” mataven dofins, segons ells per menjar-se'ls. Encara que altres versions diuen que d'aquesta manera es treuen competidors a l'hora de cercar peix...

Tanmateix, la seva cacera indiscriminada i hipòcrita, de caire científic (sic!) de diverses menes de balenes en perill d'extinció per proveir les taules japoneses. No obstant, hi ha un país occidental que no ha dissimulat i ha dit clarament que caçarà per comerç.

Sense comptar, que a nivell internacional, la Comissió que decideix sobre la moratòria de la cacera de balenes s'està apropant a la posició japonesa. Per un raó molt senzilla: €€€€ o $$$$$!!!

Però, el tema de la tonyina vermella mediterrània aclapara no per la brutal potència consumidora i ben dotada de diners de Japó. Sinó, per la poca, per no dir inexistent, concepció de la pesca sostenible, d'algunes persones no japoneses. Els exemples d'alguns catalans i espanyols (un amb un càrrec representatiu de l'associació d'armadors) que negaven que la tonyina vermella estigués sobreexplotada.

Per si de cas, val saber que gràcies a Japó, diverses tonyines d'altres espècies s'han extingit de part del Pacífic i de l'Atlàntic.

Tot plegat, per diners, per molts diners... Si això hi afegim com està empitjorant la qualitat de l'aigua i del fons marí, de la pujada de temperatura o, com qui no vol la cosa, de la irrecuperable malmesa de tota la cadena tròfica!

Bé, potser a Japó sabran fer “sushi” de medusa i ens la compraran a cabassos...

Ricard Monistrol

Dones i islam...

Ahir, no vaig voler comentar la notícia de que Pakistan protegiria a les dones violades fins que avui es confirmés que el Parlament Pakistanès no es tiraria enrere... Heu de pensar que les mesures preses han ofès als grups islàmics i no era cap tonteria pensar en una possible anul·lació d'última hora.

Al cap i la fi, oficialment, avui era el dia per discutir la llei. Però per les pressions fonamentalistes va preferir avançar-se i, encara, s'ha d'enviar al senat per ser aprovada definitivament!

Posem-nos en situació... Una dona es violada, en primera instància pot ser la mateixa família que l'assassini per haver “deshonrat” a la família (sic!). En cas que la família la recolzi i decideixi denunciar-ho, s'haurà de cercar 4 homes que hagin vist la violació (??!!) i anar cap un tribunal islàmic (el de la sharia!). Potser que els jutges no creguin que els testimonis siguin de confiança i, en conseqüència, la jutjarà per adulteri (sí és casada) o fornicació (sí és soltera). El resultat? Pot morir lapidada!!!!

QUASI el 80% de les dones que s'atreveixen denunciar-ho, resten detingudes desprès del pretès judici de violació... Tot esperant sentència, quasi sempre, condemnatòria!

En principi, ara el tribunal, que segons sembla ara podrà ser civil, podrà tenir en compte proves científiques tal com l'ADN. Ho he dit en condicional, perquè la reforma “atorga” als jutges la possibilitat de demanar altres proves a part dels testimonis, que segueixen sent necessaris (??!!).

Un gran avenç? Jo ho discutiria, encara que s'hagi vist com un gran gest i els mitjans de comunicació occidentals ho hagin destacat, no obliguen als jutges a acceptar la prova de l'ADN!

El que s'hauria d'anul·lar d'una vegada per totes són els judicis per adulteri o fornicació! No s'hi val a dir que la religió així ho exigeix!

Ricard Monistrol

Possible concordat?

Ja fa temps que no comento notícies gaire esperançadores, però avui he descobert que inclòs els enemics més acèrrims també saben entendre's quan cal! No, no parlem pas de Israel i Palestina! Parlem d'Índia i de Pakistan...

Una primera dada a tenir en compte, és que els dos països disposen d'armament nuclear, que encara mantenen un contenciós sobre la regió de Catxemira i que hi han terroristes d'ambdós bàndols dispostos a encendre el conflicte.

Però, per ara, sembla que s'ha encès un bri de diàleg. Quasi un any desprès de converses bilaterals entre els dos governs. Avui mateix s'ha anunciat la creació d'un panell conjunt per afrontar els problemes de terrorisme que puguin succeir-se en qualsevol del dos territoris.

No és menyspreable aquest acord, amb els múltiples atemptats que han sofert Índia i Pakistan, es podrà estalviar una reacció massa emotiva que portés mals majors.

Per un altre cantó, i parlant de reaccions... també s'ha signat un acord per reduir el risc “d'accidents” atòmics! Una manera com un altre de desfer possibles malentesos....

Ricard Monistrol

Esperpèntic espectacle...

Avui, cap al voltant de les dues del migdia, a la localitat de Seseña (Toledo), el constructor afectat per la paralització de la seva construcció, una megaurbanització de 13.058 habitatges, ha denunciat en roda de premsa tant als mitjans de comunicació com a l'alcalde...

La raó? Publicitar de forma excessiva les “injustes raons de tal paralització i de passada, tractar de mentider al batlle...

En certa manera aquest “desastre” immobiliari, el poble tot just arriba a 10.000 habitants, representa la febre d'or especulativa que està assolant tot l'Estat, no solament el territori, sinó també el seus recursos hídrics i energètics.

Al cap i la fi, l'únic que ha fet l'alcalde es dir que fins que no es construeixin les infraestructures bàsiques de conducció d'aigua, de clavegueram i de xarxa eléctrica per tal quantitat de habitatges, res de res. Sense comptar les vies de comunicació, la recollida de brosses, els serveis sanitaris, la seguretat....

No és cap broma, d'aquí ve el punt feble de la seva faraònica obra... No s'han fet estudis previs de sostenibilitat! Un tràmit no exigible, però sí necessàriament justificable per part d'unes autoritats autonòmiques i municipals que semblen pensar més en la butxaca que no pas en el seu entorn.

Al cap i la fi, per exemple, l'aigua de l'Ebre no pot ser l'excusa perfecte del PP per cobrir les necessitats de totes les urbanitzacions, camps de golf i hotels que es construeixen al llevant mediterrani... Sense parlar de llocs molt més allunyats de possibles dessaladores o centres productors d'energia!

Ricard Monistrol

Restes de “Prestige”...

Doncs sí, aviat, el 19 de novembre, es “commemoraran” (per denominar-ho d'alguna manera) quatre anys del major desastre ecològic ocorregut a Espanya... No podia faltar a l'aniversari, un xic de petroli del vaixell enfonsat.

Posem-nos poètics! En una mena de justícia comunicativa, el vaixell partit per la meitat i enfonsat a milers de metres sota mar ens ha assenyalat una pèrdua d'interès per part de masses actors socials...

Un, l'empresa Repsol-YPF va prometre un mètode revolucionari per extreure les restes, més de 14.000 tones d'hidrocarburs, ja fa dos anys! A menys que m'hagi adormit durant tot aquest temps no he sentit res sobre aquesta fita!

Dos, sigui PP o PSOE, encara ningú ha mogut un dit per construir un gran port d'abric a superpetroliers en cas de grans tormentes o d'avaries...

Tres, fins a quin punt s'ha previst un pla d'emergència per tals desastres? S'han encarregat vaixells de neteja i contenció? S'ha previst mantenir actiu un equip de professionals per coordinar possibles feines?

Ehem! Suposo que la resposta no està pas a l'aire ni en els despatxos... Però, estaria molt bé presentar a la societat que un govern està preparat perquè “nunca mais” torni un “prestige”.

Ricard Monistrol

Límits de la democràcia...

Trets contra pedres, dones i nens palestins morts per culpa d'un tanc israelià, famílies iraquianes mortes pel simple fet de ser en el lloc i el moment inoportú, casaments a Afganistan bombardejats per “confusió”, ciutadans detinguts sota una concepte vague de “combatent”... Sense comptar l'autorització de formes de tortura “encobertes” a EUA, en casos perillosos per la seguretat nacional

En aquest aspecte, a Israel ja han superat aquest debat, doncs el seu Tribunal Suprem autoritza la tortura en casos de vida o mort (sic!)...

No obstant, qui decideix quan és un assumpte de vida o mort? O un assumpte de seguretat nacional?

Però, i la democràcia? No és una simple pregunta retòrica... Fins a quin punt, quan moren ciutadans desarmats, se'ls deté indefinidament sense dret a ser portats davant un jutge o simplement es destorba el seu desenvolupament personal i social, es pot dir que l'estat que, per passiva o activa, permet aquestes situacions es democràtic?

Una de les definicions més clàssiques de la democràcia lliberal és la concepció d'igualtat. Totes i tots som iguals davant la llei, la societat i el govern, per tant qualsevol vulneració dels seus drets ha d'estar fonamentada jurídicament en la constitució i el codi penal.

Sols un exemple de tal situació, Israel disposa d'un instrument anomenat “detenció administrativa” que permet detenir, normalment, a palestins un temps indeterminat sense tenir que acusar-lo penalment... Això, no seria possible amb un ciutadà israelià!

O, la pròpia situació de Guantànamo o dels diversos centres de detenció i ... situats al voltant del món, que permeten delimitar la situació d'extraterritorialitat dels detinguts. És a dir, no estan coberts per les garanties jurídiques presents al territori d'EUA.

Tanmateix, el pitjor és que són les pròpies democràcies qui estableixen fronteres en els drets humans, no pas altres de “menys” curosos.

Ricard Monistrol

Política Post-Catalana

Una vegada establertes les aliances post-electorals i ja, més o menys, empassat el resultat electoral, paga la pena aturar-se a reflexionar com ha quedat la situació.

A priori, sembla la mateixa situació del 2003, amb correccions. Però, tanmateix, es va dibuixant un escenari que no permetrà a ningú gaire marge d'error.

Sobretot pel nou govern d'Entesa... L'optimisme de la societat del 20003, desprès d'uns quants sobresalts, s'ha transformat en escepticisme, per no dir, en alguns sectors, certa emprenyamenta.

El candidat Mas, havent guanyat amb certa autoritat moral, no ha obtingut els quasi 60 escons que sí li haurien donat la necessària entitat per considerar-se oficialment enganyat. Amb 48, no s'arriba ni a la majoria relativa...

La baixada de vots del PSC, o més ben dit, de l'acceptació del candidat Montilla pot tenir dues lectures: una, ha pagat les errades de l'anterior govern, l'altra, que part de la societat catalana no accepta un possible president no nascut a Catalunya.

Tanmateix, la situació del PPC ha obtingut una petita sotragada, poca comparada amb la del PSC (val a dir), però encara no prou mesurable amb l'aparició d'un nou partit, el de Ciudadanos-Ciutadans...

Ara ja entrant, estrictament en el tema de la valoració sobre el nou partit, que una part de la societat consideri necessari establir que la llengua catalana no és llengua de integració, sinó de confrontació, pot portar molts problemes!

En principi pot semblar que un candidat nu, que parli ara castellà, ara català... per demostrar el seu bilingüisme, i adopti una posició desafiant contra els mitjans de comunicació, especialment amb la brillant periodista Mònica Terribas (sic!). Pot semblar producte dels seus 27 anyets i que a vegades es revela proper a un pallasso. Però, seria una equivocació!

Per un cantó, descol·loca a Josep Piqué, tant pel seu extremisme com per dir que són d'esquerres anti-nacionalistes. Però, per un altre cantó, pot significar que en el Parlament, tindrem un acurat seguiment per part de la COPE, “La Razón” i “El Mundo” de l'actitud que prenguin la resta de partits front a “Ciudadanos” lleialistes (mireu, sinó, Irlanda del nord).

O, encara pitjor, els “Ciudadanos” anti nacionalistes catalans i nacionalistes espanyols, volen promoure una política de segregació en l'educació. On l'escola pública, concertada o privada, esdevindrà un camp de batalla semblant a la situació creada a Euskadi amb les Ikastoles (col·legis d'immersió lingüística en euskera) acusades més d'una vegada pel PP de ser escoles de terrorisme (sic!)... Us recomano que visiteu la web en català de la ikastola Langile i us llegiu el seu programa educatiu .

Esperem que la Entesa de Progrés i CiU sàpiguen desactivar aquesta amenaça!

Ricard Monistrol

Sobre el Canvi Climàtic...

No és gens menyspreable la quantitat de persones, no científiques, que creuen exagerat la qüestió del canvi climàtic...

Els seus arguments? Què sempre hi han hagut canvis climàtics a la terra...

Hem de pensar que la raó d'aquest desinterès pels creixents informes (us recomano que aneu a veure el documental d' Al Gore “Una veritat incòmode”) procedeix de la pròpia desídia dels governs occidentals, que pretesament han signat el protocol de Kyoto. Com per exemple, Espanya.

Ni l'anterior govern del PP, ni l'actual de PSOE, semblen que estiguin per la qüestió de promoure una nova cultura de la sostenibilitat en les indústries, ciutats, municipis... Sí, a més afegim els centenars de milers d'habitatges, piscines, jardins anglesos i camps de golf que es construeixen en llocs on l'aigua és força escadussera. Ja tenim els seus fonaments...

Sense comptar el quasi nul interès públic en desenvolupar energies alternatives. Però, una cosa és certa, el canvi no és pel segle XXII, sinó per quaranta o cinquanta anys.

Què és pot fer? Senzill, potser massa senzill... Veure com els governs, sigui espanyol, català o municipal apliquen una política sostenible activa d'estalvi i promoció d'energies alternatives. A més, de controlar d'una vegada per TOTES la irresponsable especulació immobiliària i de camps de cultiu de regadiu. On el sistema de rec, és fa per inundació!

Sols donant exemple d'una veritable preocupació pública en fets i campanyes, no paraules de suport, podem conscienciar a tothom. Incloses multes a aquells municipis que sobrepassin els seus nivells de sostenibilitat, prèviament inclosos en un apartat obligatori del seu Pla General d'Ordenació i Urbanisme.

Ricard Monistrol

Canvis a Catalunya...

No us penseu que no he vist els resultats de les eleccions d'ahir, 1 de novembre, que al cap i la fi han posat a quasi tots els partits en el mateix lloc de l'escenari del 2003. Això si amb alguna diferència, desprès en parlarem...

Tanmateix, em refereixo a una qüestió més profunda, a un canvi generacional dins la política catalana, a la sortida d'escena de dos honorables avis... Primer va ser l'anterior president Jordi Pujol, ara l'actual president Pasqual Maragall.

Una generació de persones, que amb històries de vida diferent, han protagonitzat els últims anys del franquisme, la transició i la primera dècada llarga de democràcia a Catalunya.

Amb això no dic que altres polítics no hagin lluitat per la democràcia en temps de feixisme. Però, hem de pensar en els 23 anys de govern de Jordi Pujol, i en la patrícia història, política i cultural, de la Família Maragall, on l'alcalde de la Barcelona olímpica ha exercit a l'altre cantó de la Plaça St. Jaume la màxima magistratura del nostre país.

No obstant, la nova generació es reflecteix de forma nítida en l'elecció, per part del PSC, del candidat José Montilla. Una generació que desprès d'emigrar, per no passar gana cada dia, van exercir un canvi molt necessari en la reorganització social i urbanística de les ciutats metropolitanes incloses en l'anomenat “Cinturó Roig”.

Sense descomptar, el canvi que van exercir dins el PSC, on els “catalanistes” de tota la vida com per exemple Narcís Obiols, Martorell, Nadal... van anar perdent el poder dins l'executiva de forma progressiva. D'aquí un cert enfrontament entre el President Maragall (últim representant del “catalanisme” amb poder del PSC) i l'aparell de partit, aquests dos últims anys.

En certa manera, no hem de menystenir el possible efecte “Montilla” sobre els més de 200.000 vots perduts pel PSC, respecte a 2003. El fet que el President Zapatero hagi fet veure clarament (i repetidament) que era el seu candidat, ha tret protagonisme a la pròpia acció del presidenciable Montilla dins dels àmbits catalanistes.

Potser la pregunta a tal hipotèsi hauria d'haver estat: sí s'hagués presentat Pasqual Maragall, s'haurien obtingut els mateixos resultats? Ara, ja no ho sabrem mai....

Ricard Monistrol

Comerç d’armes

Armes llargues, armes curtes... Són les responsables de la mort de centenars de milers de civils.

Tanmateix, no fa falta dir que el negoci no és de pocs euros, sinó de milers de milions d’euros. Però com a mínim sembla que una nova llum, dèbil, pot aclarir els termes de com ha de ser un nou tractat d’armes a nivell mundial...

Per 139 vots a favor, un en contra (EUA, ehem!) i 26 abstencions (de grans potències com Rússia, Xina o les emergents Índia, Pakistan...) s’ha aprovat en el marc de les Nacions Unides, una resolució que permet pensar en una proposta en ferm abans que acabi 2006.

No obstant, el grup de treball que ha d’elaborar la proposta no estarà pas aïllat de les pressions de les grans multinacionals armeres. Encara que sembla positiva la pressió que puguin exercir Amnistia Internacional, Oxfam Internacional i International Action Network on Small Arms (IANSA).

Possibles discrepàncies? Les d’EUA, que com recordava ahir Robert Fisk a “La Vanguardia” s’ha negat a subscriure l’esmena de 2001 a la Convenció de Ginebra de 1980 en relació a armes “perilloses” (fòsfor, armes d’alta radioactivitat...) per la població civil.

Ricard Monistrol

Drets humans...

Potser més d'alguna lectora o lector m'acusarà de sempre tractar temes poc agradables, amb tota la raó. Però, al cap i la fi, penso que la meva funció de periodista o columnista és la de tractat temes que poques vegades surten en els informatius televisius i acostumen a caure en la secció de breus als periòdics....

Per exemple, tot i les males condicions de les presons sud-americanes ser home o dona pot representar un menysteniment brutal dels drets humans....

Diversos defensors dels drets humans han denunciat a la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH) “l'alarmant situació” de recluses a Paraguai, Argentina, Xile i Uruguai. De què parlen? Forçades a mantenir relacions sexuals, agressions físiques, deficient o nul·la atenció mèdica i, el més penós, negació a poder tenir visites “bis a bis”... Suposo que en la seva mentalitat masclista deuen pensar que ja en tenen prou amb les violacions! (sic)

La dona, agredida física o psíquicament, assassinada, obligada a no escolaritzar-se en masses països, sense comptar com a Iran assassinaran, de forma legal, a set dones pel delicte d'adulteri!!!!!

No obstant, aquests mateixos que vulneren els drets de les seves congèneres, no tenen gens d'empatx en no respectar els drets de més persones (pensament, opinió, expressió...)

En el fons, tenint en compte aquesta variable de compliment de TOTS els drets humans exposo a llum pública una possible classificació de persones:
- Persones Humanes, les que compleixen i fan complir tots el drets humans.
- Éssers racionals, alguns drets sí i altres no, en funció dels seus interessos.
- Éssers irracionals, no tenen en compte la igualtat entre humans i entre sexes.

Aquests últims, amb l'excusa de la cultura o religió, vulneren sistemàticament qualsevol dret humà. Ah! Hi han més dels que us penseu!

Ricard Monistrol

Rebuig europeu al PP...

Doncs sí, una bona notícia! El Parlament Europeu ha rebutjat la tesi del PP de no permetre cap mena de diàleg amb ETA ni Batasuna.

Tanmateix, no a estat una gran victòria del diàleg... Toris britànics, democràta-cristians alemanys i d'altres països han votat en contra. Encara que el més greu, era veure com els britànics de dreta que havien recolzat a Tony Blair amb l'assumpte de l'IRA, anessin en contra del procés espanyol de pau!

No obstant, el que val, és veure com el PP espanyol ha rebut un bon cop... La resta de grups del Parlament Europeu han recolzat el manifest socialista. Curiosa situació! Massa semblant a la del Congrés de Diputats d'Espanya.

Com sempre, la polititzada AVT (Asociación de Víctimas del Terrorismo) ha remugat en contra. No de la mateixa forma la resta d'associacions, que han demanat comprensió cap a les víctimes (amb tota la raó).

Però, em resulta molt inquietant una qüestió... Sí depengués del diàleg, una solució perquè mai més MORÍS ningú per les seves idees, perquè una associació de víctimes hi està en contra?

No us fa basarda la resposta de la AVT i el PP a tal qüestió?

Ricard Monistrol

Servei Públic...

La concepció de servei públic és pròpia de la democràcia lliberal, perquè? Per una raó molt senzilla: exigeix respecte en tots els sentits als seus usuaris, és a dir, els ciutadans...

Ibèria, RENFE, Adif, TMB, Abertis, Agbar, Gas Natural, Endesa... són companyies que ofereixen diversos productes, de servei públic, tal com el transport, autopistes, aigua, etc.

Però què passa quan una companyia tal com Ibèria o RENFE – Adif, no entenen que vol dir servei al usuari? Vagues salvatges com les que van paralitzar l'aeroport del Prat o paralitzacions del servei ferroviari, sense parlar de massificacions dins els combois o retrasos diversos...

No parlo solament de fets puntuals, parlo d'una qüestió més àmplia per exemple en els trens: falta d'inversions en les infraestructures ferroviàries i en el material rodant, descoordinació evident entre els diversos responsables, falta d'informació actualitzada (un deure: mantenir la comunicació amb els usuaris a fi que puguin prendre les decisions oportunes) i falta de solucions (triguen massa en oferir alternatives als usuaris, si és que les ofereixen).

Un exemple, sense parlar del servei de rodalies (retrasos i poc espai personal als trens), un servei com els trens regionals a Girona (segur que passa el mateix a Lleida i a Tarragona) es caracteritza per oferir places dempeus durant més d'una hora cada dia des de finals de maig fins quasi mitjans setembre...

La resta de l'any? és qüestió de sort... els dilluns i el divendres no resulta gaire complicat trobar un lloc per estar-s'hi de peu i els dies de festa en una població com Girona (Sant Narcís) poden desembocar en la reducció de combois (un de 3 vagons en comptes dels dos amb 6 vagons). Per tant, greus problemes per assolir un mínim d'espai habitable... Tot plegat, com ja he esmentat, més d'una hora i quart.

La resposta de Renfe i Adif a qualsevol reclamació: no poden posar més trens, no hi cabrien en les estacions de Clot- Aragó i Passeig de Gràcia....

Llàstima que no els càpiga en el cap una solució tant senzilla com col·locar regionals de dos pisos... Una solució que ja han adoptat els TGV francesos!

Els fets? Mai han sabut que vol dir servei a l'usuari. Suposo que encara són massa lluny del servei públic europeu!

Ricard Monistrol

Israel i el dret internacional

Segons han declarat responsables de l'exèrcit israelià, les sospites sobre l'ús de bombes de fòsfor blanc (alta capacitat de cremar la pell i necrosar el sistema ossi) sobre la població civil són certes...

Bé, no del tot, els militars diuen que les van fer servir contra els combatents de Hezbollà, Llàstima que estiguessin en pobles i ciutats! (sic).

No ens ha d'estranyar que ho reconeixien, doncs tal com ells mateixos han dit, no està pas del tot prohibit per la legislació internacional. Encara, que com a raó de fons està la salvaguarda d'EUA, que en cap moment ha dubtat en fer-la servir contra població civil iraquiana.

Si us plau, com podem qualificar una arma que no es satisfà en esbudellar persones, sinó en matar-les cremades i deixar-ne de ferides amb cremades ben bé de tercer a quart grau (desaparició total de la pell, possible pèrdua muscular i afectació òssia). Sense comptar les d'urani empobrit que afectaran a més d'una generació de persones.

Es pot qualificar de democràtic el país que les fa servir? O, simplement (cínicament) el seu ús sols està destinat a ciutadans de segona?

De quina manera es pot cerca la pau amb el veïns o amb els musulmans amb fets d'aquesta mena?

Ricard Monistrol

Tàctiques de guerrilla...

No m'estic referint a un lloc situat a l'estranger... Com per exemple, l'Àfrica sots-sahariana o a Iraq. Sinó al Congrés de diputats espanyola i la seu madrilenya del PP al carrer Gènova.

En anteriors articles, ja us he esmentat la meva preocupació per certs tics totalitaris i poc democràtics de la plana major del Partit Popular.

Tanmateix, les picabaralles continuades sobre la possible pau definitiva al País Basc ja comencen a fer mala olor! No és de rebut que, sempre que sigui possible, s'ataqui i s'insulti al govern per una comesa tant democràtica com la d'aconseguir la pau. Una batalla democràtica sense vencedors ni vençuts, sinó amb convençuts!

Ja sé que els fa molta por que el President Zapatero aconsegueixi una altra victòria electoral! No obstant, aquesta dèria guerrillera d'aprofitar qualsevol ocasió per qualificar a tot el govern espanyol com a antidemocràtic no té nom!

En el llibre “Vivir para contarla”, les memòries de Gabriel Garcia Màrquez, s'explica com a Colòmbia la dreta de mitjans del proppassat segle, no va dubtar en fer servir qualsevol mitjà per evitar que l'esquerra democràtica arribés al govern.

Però en moment determinat, en comprovar el gran èxit que tenia el nou candidat, es van veure obligats a actuar sense miraments. Accions de guerrilles molt carnisseres que escarmentaven als pobles que recolzaven a l'oposició, assassinats selectius, batusses contínues... tot enmig de les declaracions del candidat opositor cridant a la calma i a l'entesa entre tots els partits. Per si de cas, el van acabar assassinant!

Ricard Monistrol

Sexe i prostitució...

Parlar de sexe, de les relacions emocionals i físiques que s'estableixen entre éssers humans tant de diferent sexe com del mateix... es reflexionar sobre una de les conductes i necessitats més animals que posseïm.

Tanmateix, el sexe té dues vessants: una d'animal que ja hem esmentat i una de humana... Exacte! Composició d'emocions humanes, tals com la passió, la tendresa, l'amor, el desig...

Però que passa quan una persona no té parella (fixa o ocasional) i vol sexe? Anar al món de la prostitució, això val tant per homes i dones... Però, no obstant, no tenen res que veure les condicions de vida de masses meretrius femenines amb la dels seus companys masculins.

La droga, el tràfic d'emigrants, d'armes i de dones són les inversions més utilitzades a fi d'enriquir-se. Tot tenint en compte que s'incompleix el codi penal, no ens deixen gaire dubtes de quina mena de persones parlem.

Avui mateix, s'han detingut els amos d'uns clubs (Barcelona i Sabadell) que tenien en condicions infrahumanes a dones romaneses. Tant en allotjament com els seus "llocs de treball". Espais petits i bruts, on eren obligades a “treballar”, inclòs a punta de pistola!

No és ni la primera ni l'última vegada que sentirem parlar d'aquest tema.... Però, veritablement el més preocupant són els seus usuaris. Doncs quin home pot ser capaç de veure una dona en aquestes condicions, fer-la servir i anar-se'n sense denunciar-ho?

No és preocupant? Homes, purs animals irracionals, que amb la necessitat d'obtenir plaer sexual no tenen gaire miraments... No em refereixo, a que vagin al món de la prostitució, sinó permetent que dones, siguin romaneses, ucraïneses, subsaharianes... visquin en condicions animals.

Ells si que són uns simples animals que sols pensen en el seu aparell sexual!

Ricard Monistrol

Dones i Islam...

No fa gaire llegint el llibre de Michael Onfray sobre Ateologia, reflexionava sobre com les tres religions monoteistes no “tenen” gaire simpatia per la dona (Onfray diu que les odien). Com a molt, les toleren si aquestes assumeixen el paper de muller o de mare. Però mai com a ésser humà femení...

Precisament avui, a Madrid, diversos grups de dones musulmanes han reclamat una relectura de l'Alcorà tot traient accents misògins i masclistes...

No és cap broma el que diuen, una diferent interpretació exigiria a més, tal com elles mateixes reconeixen, una profunda reforma de la Sharia (llei islàmica d'obligat compliment en la majoria de països islàmics).

Tanmateix, tot sent positiu el diàleg que es fa a Madrid (recolzat pel govern espanyol) no ho veig gaire clar...

Fins ara, mai he vist una religió monoteísta que reclami “l'absoluta” igualtat entre dona i home. En tot cas, certes crítiques cristianes a que la dona no assumeixi el paper de mare a temps complert (en canvi no diu gaire sobre l'home-pare) i que la seva llunyania (treballant per poder pagar una hipoteca o simplement perquè li agrada) és la responsable de la pèrdua dels valors morals dels fills.

Ep! No dic que no s'hagi de conciliar la vida laboral amb la familiar (sense comptar sous més reduïts, poques possibilitats d'ascens en cas de fills.), però no tot ha de recaure amb la dona.

Sobretot, havent-hi tants homes (inclosos els capitostos religiosos) poc donats a valorar éssers humans de sexe femení!

Ricard Monistrol

Nens castigats...

No parlo pas d'infants castigats a no jugar amb el seu videojoc uns dies... Parlo de 1 milió de nens empresonats a tot el món, en molts casos maltractats físicament (es permet en 43 països) o cruelment castigats a ser flagel·lats, despietadament ferits (o morts) a cops de pedra (sic!) o a perdre un peu o una mà! (aplicable en 36 països).

Les causes? Segons explica “Save the Children” el 90% dels infants tancats són per delictes de poca importància. Per exemple, a Uganda el 70% volien menjar...

Però, sembla estrany que uns quants anys desprès de la Declaració Universal dels Drets dels Infants (1959), la mateixa ONG expliqui que el 97% dels nens món no disposen de les mateixa protecció legal front a la violència que els adults. Potser, els maltractaments infantils en el primer món són una bona mostra (recordeu el cas de l'Alba).

No obstant, per acompanyar aquestes dades... pensem en els 50.000 nens assassinats cada any, segons les Nacions Unides, a més dels quasi 2 milions atesos als hospitals!

Ah! no parlem de les nenes perquè la qüestió ja es complica de mala manera...

Ricard Monistrol

Iraq i guerra...

Avui dia, pronunciar el mom d'Iraq equival a guerra, tortures, atemptats, assassinats... No és una simple apreciació provocada pels mitjans de comunicació. A diferència dels 30.000 civils morts per la guerra d'”alliberament” (sic!), una investigació ha posat una xifra esfereïdora sobre la taula...

Més de 600.000 morts! Concretament, 601.000 ham mort per causes gens naturals, més ben dit, han mort per culpa de la guerra!

George W. Bush no podrà negar aquesta evidència, doncs està feta sobre dades epidemiològiques, enquestes a familiars i accés a certificats de defunció.

Sembla estrany, com és la democràcia a “l'americana” a Orient Mitjà... Per derrocar un govern dictatorial, s'envaeix un país com si ni res, amb excuses que ja no funcionen i, com qui no vol la cosa, fan servir veritables armes de destrucció massiva a Falluja, entre altre.

Sense comptar que en nom de la lluita antiterrorista, no es va dubtar en emprar tortures i execucions sumarials contra iraquians. El pitjor d'aquestes “execucions”? Què no respeten ni dones ni nens, ni tant sols innocents! Simples “razzias” de venjança, en masses casos...

Tanmateix, encara pot semblar estrany que Iran amenaci a EUA? O, que cada vegada més musulmans no dubten en oferir-se voluntaris per anar a Iraq i matar americans? O, que Síria no dubti en ajudar a grups armats no regulars?

Ricard Monistrol

Maleïts feminicidis....

Separades, casades, visquent amb la parella o simplement sortint, per conèixer el seu xicot, són víctimes de feminicidis per una simple raó: voler pensar per elles mateixes...

Greu? Què us semblaria que a la feina, un cap o un company (sense tenir en compte el sexe!) us amenacessin o us agredissin físicament o psíquicament simplement per pensar diferent sobre una acció determinada o voler deixar l'empresa... O, encara pitjor, que la vostra vida corre's perill.

Precisament l'acossament laboral està penat, i no s'ha donat el cas d'arribar a assassinar!

Doncs, sembla que pel fet de voler tenir un company sentimental una dona s'ha d'arriscar a rebre maltractaments o inclòs la seva mort, simplement perquè no fa el que li diu el pretès “estimat”!

No paga la pena esmentar l'elevat nombre de feminicidis. No cal! Cadascuna és una pèrdua irreparable...

No cal esmentar que, encara ara, masses agressors reben el suport “incondicional” de les seves famílies...

Tampoc cal dir, que difícilment s'arreglarà la situació sinó arribem a fer entendre a tots aquells homes que vegin a les dones com a objectes que, simplement, són éssers humans que volen ser estimats i poder estimar sense condicions!

Ai las! Quan de temps ha de passar per veure éssers humans i no dones condicionades pel seu genere a complir amb designis socials de caire masclista?

Ricard Monistrol