Noves majories a EUA...

Avui mateix entra en funcionament tant el nou Senat com la Cambra de Representants sorgits de les eleccions de novembre. Tant una com l'altre disposen de majoria democràta, més folgada en el cas de la Cambra i molt ajustada en el Senat.

Encara que a priori existeix una diferència política entre Republicans i Democràtes, no sembla que hi hagi d'haver-hi grans canvis en una qüestió fonamental: la excusa totalitària de la guerra contra el terrorisme per vulnerar diversos drets fonamentals, inclòs el de la informació, tot sota el mal emprat concepte de la “Seguretat Nacional”...

Per ara, segons les declaracions d'ambdós líders de les dues cambres legislatives, les seves preferències passen per flexibilitzar les restriccions en la recerca amb cèl·lules mare d'embrió, augmentar el salari mínima nivell federal (ara mateix varia en funció de l'estat) i facultar al govern federal poder negociar els preus dels medicaments. Encara que com a detall cara a un rentat d'imatge vers la societat, augmentaran les restriccions sobre regals en espècie o diners que puguin rebre els legisladors de lobbys o particulars...

Llàstima que habilitar comissions parlamentàries d'investigació sobre diversos aspectes de la guerra contra el terrorisme, com per exemple: el transport de presoners a tercers països on està permesa la tortura fins la mort, la brutal situació de Guantànamo o l'escolta de les comunicacions de persones no agradables a l'administració... segurament no passen de ser una amenaça que difícilment es portarà a terme.

Tanmateix, encara que sigui escèptic, esperem que la nova majoria vulgui de veritat tornar als EUA, el respecte als drets humans més acurat possible! Sense cap mena d'excuses de restringir per major seguretat...

Ricard Monistrol

Periodista: ofici mortal?

Repòrters sense Fronteres (RSF) ha xifrat en 81 els periodistes morts en exercici de la seva professió o per culpa de la seva opinió (sic!).... La pitjor dada des de 1994!

Són 21 els països on els periodistes han mort. Encara que per tràgica majoria guanya Iraq amb 39 periodistes assassinats, en trist segon lloc, Mèxic amb 9... A més, també hem de comptar 32 col·laboradors (xòfers, traductors, tècnics...) assassinats. Per fer-se una idea d'aquesta xifra sols dir que l'any 2005 van ser assassinats 5!

Però, aquí no acaba tot (dita una desgraciada forma d'acabar amb les molèsties)... Hi han altres formes de fer callar a un periodista, comenceu a comptar: 871 detinguts, 1.472 agredits i, per si de cas, 912 mitjans de comunicació censurats.

No cal dir que a Iraq, on hi han més periodistes morts, la pretesa seguretat que oferien les tropes de EUA va deixar d'existir en el moment que un tanc americà va bombardejar un hotel farcit de periodistes... Recordeu a Xosè Couso! Sense comptar que també els segrestos poden acabar malament.

Tanmateix, pot semblar-nos increïble aquestes mesures tant dràstiques, que quasi mai són investigades a fons, però també existeixen d'altres més subtils. Precisament en el nostre entorn... Precarietat, temporalitat, condició de mileuristes (o per sota) són elements que no permeten adquirir gaire seguretat a les noves generacions de periodistes. Una qüestió que els farà pensar-s'ho dues vegades abans de indagar res que pugui portar-li problemes.

No obstant, com a petita broma maligna, sempre es pot acudir al diari “El Mundo”, patrocinador oficial de tots aquells que encara estan, per exemple el ex-ministre Acebes, preguntant-se qui hi ha darrera dels brutals atemptats del 11-M a Madrid...

Ricard Monistrol

Irracionalitat i violència...

Execució de Saddam Hussein, atemptat d'ETA a la terminal T4 de Barajas... Què tenen de comú? La necessitat, irracional, de castigar en un cas al dictador i en l'altra al govern espanyol.

Ehem! Pot semblar a primera vista que cada acció no tenia la mateixa intenció! Però, si comproveu l'odi que es va desfermar, per part dels presents, cap a una persona a punt de ser assassinada per l'estat o l'excessiva potència de la bomba en un lloc tancat... Podreu veure com existeix un denominador comú: l'autoritat d'ambdós bàndols per determinar qui viu o mor.... és a dir, el total odi a un dels principals drets fonamentals: el de la vida. No s'hi val excusar-se amb un judici “just”.

Tanmateix, en ambdós casos, no sols menyspreen el dret a la vida, també altres drets fonamentals ... En el cas d'Iraq, sols fa falta comprovar els milers de morts, i les tortures, que han provocat les tropes d'EUA en nom d'una pretesa llibertat o la violència sectària que assola a la població civil, incloent-hi en els assassins a esquadres de la mort formades pels mateixos policies que haurien de protegir-los.

En el cas d'ETA, no s'ha val a dir que ja havien avisat... Col·locar una bomba de tal magnitud té una clar missatge de mort i destrucció, no pas d'avís per a navegants!

Estem d'acord, que al igual que l'IRA, no es volgués entregar les armes fins que s'establís una taula de diàleg polític (no pas militar) amb Herri Batasuna. Però, tot separant clarament l'acord democràtic (és a dir, del conjunt de la població d'Euskadi o inclús el d'Euskal Herria) de l'acord militar, que és el de renunciar a la violència i, a canvi, atorgar l'amnistia a tots (o quasi tots) els terroristes empresonats.

Per tant, ha de restar clara una qüestió: no es poden imposar unes idees (per molt justes que siguin) per la força... Això val tant per ETA com per EUA.

Sense comptar, que amb Saddam Hussein, tenien un presoner que poc podia fer per desequilibrar o equilibrar l'Iraq actual... Però, ara, alguns ja disposen d'un màrtir!

Ricard Monistrol

Darfur, Darfur....

Ja fa masses anys que la qüestió sobre el Darfur segueix amb tota la impunitat per part del govern sudanès i de la “impotència” de les Nacions Unides per solucionar-ho...

El conflicte, oficialment, va començar el 2003... població no àrab, ni musulmana, va prendre la iniciativa amb les armes a fi d'exigir al govern, islamista i integrista, que deixés de marginar-los. La resposta del govern va ser contundent, va deixar que tropes irregulars fessin el volguessin: violacions, tortura, mutilacions, assassinat de dones i nens... per ara 200.000 morts. Tal com diu EUA, amb tota la raó, un genocidi!

Encara que la veritable raó de tot plegat, és la gran quantitat de recursos naturals que disposa la regió... els beneficis? Cap a la capital i part de la població musulmana i àrab de Darfur. Per si de cas, el govern de Jartum (capital de Sudan) s'ha anat negant a permetre forces de interposició de la Unió Africana.

Tanmateix, això no ha acabat encara. Avui mateix, uns 20 homes armats han acabat per expulsar el poc personal d'ONG's que restava a la zona. A més, s'han destruït totes els aparells de comunicació, s'han requisat els vehicles que tenien i han repartit un xic més de terror. Per ara no se sap a quin bàndol pertanyen.... encara, que si comptem que l'atac ha succeït en una zona controlada per la única facció rebel que ha arribat a un acord, tot pot ser!

Sense comptar, que la resta de faccions contràries al govern encara no han signat la pau... Les condicions ofertes no els satisfan i tot enmig de la inacció internacional!

Ricard Monistrol

Per sort!

Cap al Magrib i a Àsia, sobretot a l'Índia, encara hi ha tradició de obligar a noies en plena pubertad a casar-se amb homes que normalment poden duplicar o triplicar la seva edat...

Encara que segons vaig veure ahir, en una notícia d'un diari digital, el Parlament Indi que ja havia prohibit aquest tipus d'unió amb una menor, ara ha anat un xic més enllà... les ha declarat nul·les!

Tanmateix, com parlava ahir, sembla molt complicat parlar d'una única civilització, on dones adultes són assassinades per les seves “parelles” (sic!) a tot el món i on nenes són obligades a prostituir-se a fi de poder alimentar els seus pares i germans (sobretot en llocs asiàtics de gran turisme “sexual”).

Sense comptar, que les pròpies autoritats xineses i Índies estan molt preocupades per l'assassinat de centenars de milers d'infants en raó del seu sexe femení...

Però quan són més grans els pot esperar la mort en vida, maltractaments, violacions, una lapidació, masses fuetades i estúpides i cruels execucions... per culpa de la xària islàmica o d'algun malparit que es pensa que la seva companya és un objecte!

Més que aliança de civilitzacions, hauríem de pensar en reelaborar totes les nostres normes sobre dos pilars bàsics: un, el respecte absolut a tots els drets humans de tothom (difícil?) i l'altra, basar totes les nostres relacions sobre la capacitat ètica de veure que davant nostre, tingui el sexe que tingui, hi ha una persona humana i, com a tal, mereix respecte (idealisme?).

Ricard Monistrol

Aliança de civilitzacions?

No és gens menyspreable la fita on vol arribar el president Zapatero amb la “Aliança de Civilitzacions”; evitar futurs conflictes per raó de la incomprensió entre cultures.

Però, fins a quin punt això és factible? Amb aquesta qüestió no vull refusar la noble intenció del president espanyol, encara que s'hauria de reflexionar sobre què faria falta per tal comesa.

Hi han propostes sobre democratització, comunicació, educació, augment del nivell de vida, lluita contra l'atur considerades brou d'aliment de l'extremisme religiós. Tanmateix, el punt ineludible, i tal com ha dit el mateix secretari sortint de les Nacions Unides, Kofi Annan, és parlar d'una sola civilització.

Totes les eines esmentades abans s'han de clarificar sota una mateixa mesura: el respecte mundial als drets humans universals (valgui la redundància). A veure, no es pot voler democratitzar un país a bombes, ni pensar que sota el nom de la religió encara es castigui a la dona per voler ser una persona humana.

Educació? sí i no! En certa manera, hi ha una cosa clara els valors culturals estan molt bé sempre i quan no entrin en conflicte amb els drets de les persones, això ho haurien de tenir clar tant governs com religions (parlo tant de la cristiana com de la musulmana, sense oblidar la jueva).

Però, es pot pretendre que la educació sigui un vehicle de comprensió entre cultures? Sí quan no s'obligui a ningú a asumir valors, sinó a fer-li veure que són positius. No, quan sols quedi en una simple estudi comparatiu i separat, com si els drets humans fossin estrangers per un cantó o simplement occidentals en un altra.

Augment del nivell de vida? Senzilla recepta: promoure la formació a ambdós sexes i la lliure creació d'empreses amb un codi ètic de respecte també als dos sexes. Deixar a la dona el control del seu cos, sota criteris mèdics i socials, no pas religiosos. Promoure que les dones formin part de la societat com a subjectes de ple dret. Revisar qualsevol llei que atempti contra els drets humans en qualsevol part del món...

En el fons, és la recepta per un sol món món, més just, menys diferenciat per extremismes i més il·lusionat en saber-ser valorat i respectat en la seva justa mesura per la resta del món. Sense criteris geo-polítics.

En tot cas, “L'Aliança de Civilitzacions” és un primer pas!

Ricard Monistrol

Qüestió d'elecció?

Ahir diumenge, l'article de Jordi Barbeta a “La Vanguardia” em va fer reflexionar sobre els límits de la democràcia, la nostra no, la dels polítics.

M'explico, el dret d'intervenir del govern sigui català, espanyol o el de la Comissió Europea va en relació a una concepció sobre l'estat: el d'un bon govern que en certa manera ha de corregir, de bona fe?, als seus ciutadans. Un clar exemple, tal com el destacava Barbeta, és el decret espanyol sobre l'obligatorietat d'afegir una hora més de idioma estatal a la setmana.

Tot i que, segons les pròpies dades estadístiques, els alumnes catalans tenen millor nivell de la llengua que altres comunitats autonòmiques sense llengua pròpia...

En el fons, potser la democràcia que entén el Govern Zapatero és la d'una a dues velocitats, la primera aplicable a les comunitats ordinàries on el nacionalisme és de caire espanyol i un altre a les comunitats amb nacionalitat “històrica”...

Sobretot la catalana i la basca, per exemple en transports... Doncs, primer de tot, l'AVE a Sevilla i l'AVE Basc i Català per a 2010? També autovies de dos i tres carrils per anar desde Madrid a altres destinacions i autopistes de pagaments per ambdues comunitats. Sense comptar que l'aeroport més important del sud d'Europa és a Barajas i que a la resta del territori pateixen les males connexions aèries entre ciutats espanyoles.

A més de la Renfe de rodalies... grans inversions a Madrid, un servei exemplar... Però, a canvi, més de 10 anys sense invertir en unes altres rodalies, les de Barcelona. Sort que a Euskadi tenen el seu ferrocarril de via estreta!

En certa manera, els catalans hem estat masses vegades simples súbdits de la concepció espanyola... Molt ben considerats, sempre que callem i col·laborem. Però, podem tenir una visió diferent de l'estat? Com sempre, a Espanya, els espanyols són majoria (Madrid) i els que es consideren catalans, andalusos, bascos, gallecs minoria.

No ho dic, perquè sí, tant el PP com part del PSOE, creuen ferventment en la concepció centralista de l'estat, amb petites llacunes que ja veurem qui les omple. Doncs encara no s'ha desenvolupat l'estatut català...

Llàstima, que no creguin possible aquests centralistes (sic!), que posant bones infraestructures tant aeroportuàries (amb connexions radials a tota espanya, UE i intercontinental), com ferroviàries (bona cobertura radial del territori) i amb bones autovies (no de pagament) ells també guanyarien un major nivell d'ingressos d'impostos.

Ricard Monistrol

Extinció...

Aquesta paraula va molt associada als últims 200 anys de la nostra era humana... Sembla que el dofí d'aleta blanca, també anomenat Baiji, que portava tant “sols” 25 milions d'anys a la terra ja ha desaparegut del tot a Xina, i de passada, del món...

Què té d'especial aquesta extinció? Per un part, que ja s'havia anunciat fa anys que passaria això, però el govern xinès no en va fer cap mena de cas... I, per un altre cantó, que aquest dofí fluvial (sols en resten 3 espècies més a tot el món) té el dubtós honor de ser el primer cetaci que s'extingeix.

Encara, que amb una mica d'esforç per part de Japó i Noruega, altres cetacis com les balenes, també desapareixeran...

En certa manera sembla una brutal burla de la naturalesa humana, quan estàvem poc avançats en coneixement no hi havien tantes extincions... Però, a mesura que hem anat evolucionat tecnològicament, no pas racionalment, les extincions de fauna i flora han crescut exponencialment!

No obstant, també s'ha de reconèixer que gràcies a les accions dels ecologistes sembla que algunes s'han aturat i altres han pogut se comunicades a la resta del món.

Tanmateix, hi una en preparació i amb poques possibilitats d'aturar-la, el ràpid augment de les temperatures i posterior canvi climàtic...

Per molt, que a EUA, hi hagin alguns “científics” que expliquen la normalitat del canvi climàtic, no és el mateix per a una espècie adaptar-se al canvi amb 1.000 anys que sols amb 30 anys!

Però, a canvi tindrem la sort de gaudir d'un elevat nombre d'insectes nous per les nostres contrades (com el mosquit tigre) que gràcies a l'augment de temperatures podrà adaptar-se al nostre medi ambient... esperem que no vinguin també amb malalties sots-tropicals!!!

Ricard Monistrol

Memòria històrica...

Tot pensant en les contraposades opinions d'historiadors, juristes, partits polítics o simples ciutadans sobre el projecte de llei sobre la memòria històrica que vol presentar el PSOE aquest dijous al Parlament espanyol... Reflexiono també sobre els successos de Xile!

Diferències, en tot cas d'anys i tal com em va explicar una exiliada xilena.. la impossibilitat de defensar-se per les armes d'una part de la població, sense comptar que quasi tot l'exèrcit estava a favor del cop d'estat de Pinochet (els que no ho estaven, van ser ràpidament assassinats).

Però, a part d'aquests dos detalls, encara ara a Espanya existeixen els mateixos dos bàndols d'aquella època... No fa falta anar massa lluny amb l'església! Per poc que la Conferència no dictamina, que els nacionalismes perifèrics anaven contra un bé moral i religiós: la unitat de la pàtria espanyola (sic!)

O, la mateixa actitud del PP: sempre s'ha negat a condemnar el cop d'estat de Franco. Tot adduint que s'ha de mirar cap el futur. Sense comptar els centenars de fosses on encara estan enterrats milers de republicans... Com, per exemple, a València ciutat.

Parlar de memòria història, en la meva opinió, es parlar del cop d'estat, de les matances que es van produir a ambdós bàndols en plena guerra civil, a la sagnant i despietada repressió posterior feixista tot cercant la venjança i el genocidi per causes polítiques i culturals.

Però, tanmateix, penso que a nivell jurídic, qui pot pretendre que no es puguin anular totes les causes penals, posteriors a 1939, contra l'ideari polític d'una persona, sense semblar estar a favor de la dictadura franquista?

Ricard Monistrol

Obsessions malaltisses...

De quina altre manera es pot definir la campanya de defenestració del govern espanyol en mans del PSOE de “EL Mundo” i de la “Cope”?

Sembla estrany, suposo que una vegada acabada la baralla contra tot allò que semblés català o parlés català... els esforços s'han concentrat en fer prevaldre el dubte sobre els autors del maleït 11-M. Sense cap mena de mania amb l'instrucció judicial del cas, ara en fase de judici oral, o els cossos de seguretat estatals.

L'última notícia acusa al president extremeny, Juan Carlos Ibarra, d'haver deixat el seu cas al “convicte” Rafael Vera perqué aquest truqués al PSOE, dos dies després de l'atemptat, avisant-los de la imminent detenció de activistes islamistes...

No obstant, fidel al seu bel·licós tarannà, Ibarra ha posat tots els registres telefònics de la “Junta” a disposició d'una investigació judicial... En cas que es demostri la veracitat de tal informació dimitirà, en el cas contrari, ja ha avisat a Losantos i a Pedro J. Ramírez que es preparin!

Tanmateix, si fem un xic d'història... No hem d'oblidar que la pressió de “El Mundo”, La Cope, “La Razón” i l'”ABC” van promoure la caiguda del govern González i la pujada d'Aznar (quan encara parlava català en la intimitat!). Encara, que no hem d'oblidar que el PSOE va caure pel seu propi pes!

Ara, una mica més sols, doncs l'”ABC” ja n'està tip de tant parlar del 11-M, Pedro J. i Losantos repeteixen fins la sacietat que la pujada al govern de Zapatero és un gran muntatge on ETA, Jutges, policia, ERC i altres hi són ficats...

De totes maneres, tot reconeixent la valúa del seu diari (No així a la Cope), resulta fins a cert punt injustificable que Pedro J. El faci servir per a una obsessió tant desfermada...

Suposo, que fan joc amb certes persones que encara diuen que a Iraq hi havien armes de destrucció massiva....

Ricard Monistrol

Drets Humans...

Ahir, diumenge, es va celebrar el dia internacional dels drets humans... I, com qui no vol la cosa, el dictador Augusto Pinochet va tenir el detall de morir-se el mateix dia. Una manera de dir-nos que mai va ser condemnat per les brutals vulneracions de drets humans.

Però, val la pena aturar-se un xic i reflexionar sobre què condiciona el compliment de TOTS els drets humans (sobretot per dones i infants)....

Per un cantó, la pobresa, un símptoma que mata o fa matar, amb múltiples causes. Per un cantó tenim el polític, per molt que un país tingui recursos naturals això no voldrà dir en cap moment que tota la població en rebrà els beneficis. Perquè? Complicat d'explicar-ho, però molt senzill de resumir-ho: cap empresa està interessada en res més que no sigui la seva estabilitat i el seu compte de beneficis abans impostos (EBITDA). Sort d'alguns microcrèdits.

Per un altre, la planificació familiar i l'educació.... Posem dins el mapa, la religió! Sigui cristiana, islàmica o jueva mai han contemplat que la dona pugui disposar del seu cos ni dels coneixements necessaris pel conèixer-se'l a nivell sexual. Tot seguint aquest mateix fil, la mateixa falta d'educació fa que com a mínim la meitat de la població, femenina, no disposi dels adequats nivells de formació. Una educació que comportaria una sensible millora social a curt termini i un progressiu enriquiment de la societat (tornem amb els microcrèdits).

Però, per si de cas ningú s'oblidi, tant a nivell governamental com en religiós, no costa massa comprobar que ningú diu res amb les tortures o les condemnes a mort. Per exemple, EUA i Israel no tenen dubtes en aplicar tortura quan la “seguretat nacional” està en perill. Sense comptat que la Xaria islàmica no dubta en castigar severament (amputacions, fuetaments) càstigs menors com el robatori o l'adulteri en el cas de l'home i amb la mort altres càstigs també menors (adulteri o fornicació en el cas de la dona, apostasia...).

Sense descomptar que l'església cristiana no té un criteri massa clar respecte a la pena de mort i a la tortura... No diguem res del jueus israelians i les seves razzies contra civils.

En certa manera hi han masses “ismes” en contra dels drets humans (capitalisme salvatge, islamisme, cristianisme, feixisme, totalitarisme...). Encara que sempre ens pot quedar un “isme” positiu, el extremisme en la defensa de TOTS els drets humans en tot el món...

No valen excuses ni religioses ni culturals davant la vulneració de drets fonamentals universals!!!! S'han de complir tots, els generals i, sobretot, el de dones i nens.

Ricard Monistrol

Per fi, justícia per Xosé Couso!

El tribunal suprem espanyol ha ordenat a l'Audiència Nacional que torni a obrir el cas de l'assassinat del càmera de Tele 5 per part de soldats d'EUA a Iraq... Molt bona notícia!

Per fi, sembla que un cas tant flagrant com el bombardeig del hotel Palestina ple de periodistes i que prèviament s'havia comunicat als capitostos americans, no havia de restar sense càstig. Tant per la vulneració de les Convencions de Ginebra, com per la pròpia naturalesa de crim de guerra en el propi ordenament jurídic militar, incloent-hi el d'EUA.

No obstant, esperem que l'Audiència Nacional no cerqui absoldre de forma ràpida i indolora als tres militars (un sergent, un capità i un tinent coronel) i que el Fiscal del cas no vulgui tornar a pixar fora de test, tot dient que la mort d'un civil espanyol, a més periodista, és producte de la guerra! Si us plau!

En certa manera també será un judici general al poc respecte que tenen les tropes americanes cap a civils i, sobretot, periodistes.

Ricard Monistrol

Origen de la vida?

Si descartem “teories” que gens tenen a veure amb la ciència (“creacionisme” o la “creació Intel·ligent”), sembla que es pot començar a formular hipótesi de com es va originar la vida a la terra, ja fa un bon grapat de milions d'anys (uns 3850 milions més o menys)... Mitjançant un meteorit!

L'any 2000 en un meteorit caigut al llac Tagish de Canadà es van trobar elements orgànics... Però, en aquell moment les posicions de la comunitat científica es van dividir entre els que creien que procedia de l'espai exterior i els que deien que era producte de la contaminació terrestre.

Tanmateix, la discussió no s'ha solucionat en un informe realitzat per científics de la NASA publicat a la revista “Science” aquest divendres 1 de desembre... Segons una nova anàlisi realitzada el 2005 amb aplicació de nanotecnologia, es va descobrir que als glòbuls orgànics hi havia una inusitada quantitat d'isòtops d'hidrogen i nitrogen.

Una troballa que tanca la discussió sobre la contaminació terrestre i posa l'origen del meteorit en el núvol, extremadament fred (260 graus sota zero), molecular d'on va sortir el sistema solar o dels extrems del sistema solar.

Precisament la delicadesa d'aquests glòbuls orgànics dóna consistència que en un moment o altre d'aquests 3850 milions d'anys endarrere un d'aquests meteorits hagués donat la definitiva empenta a la nostra existència!

Ricard Monistrol

Debats estúpids?

Disculpeu el meu to! Però llegint la notícia que al final serà el Tribunal Superior d'EUA qui decidirà si s'han de prendre les mesures adients per controlar l'emissió de gasos “efecte” hivernacle se'm puja la mosca al nas...

Diversos estats (com per exemple Califòrnia) i organitzacions ecologistes reclamen a l'alt tribunal que el control de l'emissió passi a l'Agència de Protecció Ambiental (EPA). A veure, segons sembla ja quasi està decidida la qüestió!

Alguns jutges no creuen que la baixada d'emissions serveixi per a res, alguns diuen que fer-ho destrossaria l'economia, altres que hi estan d'acord i algun altre té dubtes sobre què decidir. Per si de cas, algun advocat, defensor de no traspassar a l'EPA la gestió, dubta que els “esmentats” gasos provoquin realment l'efecte hivernacle...

Tanmateix mentre a EUA sembla que la ciència s'hagi de defensar de teories de creacionisme “intel·ligent” (je, je! Segons ells, el món fa uns pocs milers d'anys que s'ha fet?), de negació de la realitat i inclòs de l'acusació d'estar al servei d'alguns poderosos (els que volen evitar las pèrdues provocades per l'escalfament global) no hi ha gaire cosa a fer. Com a mínim, fins que no surti George W. Bush de la Presidència.

Mentre, per aquests verals marquem rècords de temperatures (per dalt!) i, de passada, qualsevol comparació resultará millor que la dels propers anys. A aquest pas, passarem el nadal com els brasilers... A la platja!!!

Ricard Monistrol

Palestins amb depressió...

Pot semblar una broma de mal gust... Però, segons un informe de Médicos del Mundo, la població de Gaza està sofrint una “depressió col·lectiva”. Hem de tenir en compte que la comparativa és basa en dades obtingudes en centres sanitaris abans i desprès de les “incursions” israelianes de càstig.

A veure, posem-nos seriosos, si reduïm fins al 32% l'accés a l'aigua potable, anul·lem l'arribada d'aliments frescos, es trenca la barrera del so a baixa alçada, afegim uns quants bombardejos i, per si fora poc, posem el màxim de “Check- Points” israelians en carreteres que condueixin als hospitals i a les clíniques (fins a 36 hores per arribar-hi!) que s'ha de demostrar? Què això empitjora les condicions de vida?

Doncs tindrem més del 80% de la població amb problemes... Tanmateix, el que em preocupa és el fet de donar aquestes dades com si formessin part d'una normalitat. Al cap i a la fi, EUA no els recrimina pas aquestes accions! Això sí, sempre i quan siguin per defensar-se...

Precisament, el fet que uns quants coets hagin matat a una dona israeliana (molt condemnable i lamentable!) pot donar dret a una operació de càstig d'aquest tamany?

Potser és el fet que els palestins sempre surtin com a un poble sense cap estat que els defensi (bé, a vegades tampoc serveix... Com per a exemple, el Líban) i que la seva democràcia tingui defectes (es vota a partits polítics “equivocats”).

D'aquesta manera, amb l'excusa de la seguretat, Israel rep el permís d'EUA per arrabassar el màxim de terreny amb accés a aigua i producció agrícola. A més, de manera sòlida... Amb murs de contenció i separació.

La raó? Molt senzilla, en un moment o altre s'haurà de formalitzar un estat palestí. Doncs que sigui el màxim d'inviable possible i, amb una mica de mala llet (sic), es declari una guerra civil que extermini el màxim de palestins...

Si us plau, que no donin l'excusa per no complir les resolucions de les Nacions Unides (tornar a les fronteres de 1967) depèn, que si es llegeixen en francès o anglès, la seva interpretació canvia...

Ricard Monistrol

Pobresa a Espanya...

Segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística d'Espanya, un de cada cinc residents a l'estat sobreviu per sota del llindar de la pobresa. És a dir, un 20% de la població no arriba als mínims d'ingressos per desenvolupar-se de forma correcta (no posem òptima) com a persona.

Però, quin és el seu perfil? El mateix que el 2004, res de res de millora econòmica.... Expliquem-nos, la pobresa afecta en dos punts porcentualment més a les dones (20%) que no pas als homes, això per començar.

Sí a més la persona té més de 65 any, ha de saber que un 30% dels seus companys d'edat viuen també sota el llindar, encara que per l'altra cantó, menys de 16 anys, no queden gaire ben parats: més del 24% també hi estan...

Però aprofundint en les tases més altes, podem augmentar fins quasi el 48%, el nombre de persones de més de 65 anys, quan aquestes viuen soles. Tot arribant al 37%, quan sense ser major de 65 anys, comparteixen l'habitatge un sol adult amb fills dependents.

En la enquesta es parlen d'altres qüestions, però resulta més que evident que les polítiques socials tant estatals, autonòmiques i municipals no donen gaire bon resultat. Sobretot considerant que les dones que cobren pensió de viudedat (un 40% del que hauria cobrat el marit d'estar viu) sobreviuen en condicions paupèrrimes tant d'habitatge com en nutrició...

Sense comptar la inexistència de subvencions suficients d'ajuda a famílies de ingressos baixos amb fills. No cal deixar-ho pas tot a la mercè del mercat capitalista i, sobretot, especulatiu!

Tanmateix, espero que tant la llei de serveis socials estatal i catalana solucionin aquests problemes, que, cal recordar-ho afecten a ciutadanes i ciutadans de ple dret, o potser no en tenen de drets?

Ricard Monistrol

Irracionalitat i violència de gènere

Poc més que qualificar d'irracionalitat masculina, puc fer en llegir unes dades del Consell d'Europa sobre violència de gènere o més ben dit contra la dona...

UNA QUARTA PART de les europees han sofert en un moment o altre de la seva vida violència pel simple fet de ser dones! I, si per això fora poc, 1 de cada 10 ha sofert agressions sexuals. Sense parlar de les que moren a mans de presumptes homes que deien que se les estimaven (62 actualment a Espanya).

Tanmateix, valdria parlar de totes aquelles dones que reben maltractament psíquic, i crec que ens donaríem un bon esglai si ho sabéssim.

Sóc un pesat, doncs no deixo de parlar de feminicidis, de violència, d’agressions a la part més íntima d’un ésser humà: la seva sexualitat...

Però... Què puc fer jo com a humà abans que home, sinó expressar la meva repulsa a animals irracionals amb sexe masculí, que en algun moment de la seva vida van perdre la seva humanitat...

Ricard Monistrol

Violència a les aules...

Potser primer hauríem de veure quin és el comportament dels pares d'un nen o nena acosador (bullyng), abans que pensar que amb una expulsió o sanció hi ha prou...

Un exemple, una escola obre a les nou del matí (horari per escoles primàries), uns pares voldrien saber si podrien deixar el nen abans, en principi pot semblar una pregunta o pot ser una exigència?

La resposta? No és possible.... Hi ha d'haver cap problema? En principi no, però sempre hi ha qui s'ho pren de mala manera i reacciona amb... Agressions a la directora, la cap d'estudis i a un conserge, a més, d'unes contundents amenaces de mort!

Ara per ara, poden ser condemnats d'un o dos a tres o quatre anys de presó major. Tot comptant que a partir de dos anys SÍ que entren a la presó!

Alguna vegada ja he dit que la violència és l'últim recurs de l'incompetent... Però, em sembla irracional que uns “presumptes” adults es pensin que amenaçant i pegant cops a tort i dret aconseguiran quelcom.

En tot cas, és un símptoma molt preocupant que la capacitat de comunicar-se sigui tant baixa, potser més un diàleg de sords. Però el fet que hi hagin nens o nenes que aprenguin que la violència verbal o física és la millor garantia per imposar-se és, ja, una realitat.

Tal como deia un company de TV3, Sergi Mulero, masses programes en horari protegit mostren com a molt vàlid aquest model sense que les o els presentadors facin res per aturar-ho (Antena 3 i Tele 5). Un bon model d'educació? (sic).

En el fons, potser dialogar exigeix un esforç massa major que no pas el de cridar i insultar o agredir.

Ricard Monistrol

Contaminació...

Sembla estrany... Com podem pensar en reduir l'augment del clima del planeta i permetre diversos desastres mediambientals. Com per exemple la contaminació del riu Groc de Xina, que ha perdut part del seu color original per un roig no gaire agradable...

Precisament, no fa gaires setmanes, el 22 d'octubre, va tornar a contaminar-se. Quasi 150 milions de persones beuen d'aquesta aigua i un 15% del camps de cultiu de Xina també en depenen.

Sense comptar amb les múltiples emissions de gasos i aigües sense depurar per part de masses fàbriques, amb brutals efectes sobre el medi ambient.

Però, si seguim amb el llistat no fa falta anar massa lluny... Com es pensa gestionar totes les deixalles del milers d'habitatges, quasi salvatges, que surten per tota la geografia espanyola. Penseu que es construeix més ràpid un milió d'habitatges abans que una gran depuradora.

O, les deixalles empresarials europees que sent massa cares de tractar són enviades a tercers països sota l'aquiescència de oligarquies governants sense ni un dit de front, però sí comptes bancàries ben proveïdes.

A més de les famoses “maquiladores” instal·lades en territoris on la legislació mediambiental és inexistent o no es fa complir. Bé! Sempre hi han excepcions... Els EUA van fer retirar diverses fàbriques a la frontera mexicana per danys mediambientals i epidemiològics! El problema és que se'n van anar més cap al sud...

Sense comptar amb empreses més “serioses” que per estalviar despeses en el tractament de residus, prefereixen anar-se'n a Àsia.

De totes maneres, potser una de les pitjors maneres de contaminació és la guerra... Quan EUA va voler provar el seu agent taronja al Vietnam (sic) no va voler saber res sobre els seus efectes. El pitjor? Avui dia, segueix sense reconèixer res... I, són uns quan milers de generacions els que han quedat afectats.

Ricard Monistrol

Enverinaments selectius.

Per molt que vulgui el servei secret rus (SVR, no us ofereixo la seva web, doncs està íntegrament en rus!) no es traurà de cop la sospita de haver enverinat amb Talio i segurament amb algun altre element radioactiu (els propis isòtops del element?) a l'ex-espia Alexandre Litvinenko.

Tanmateix, no sembla massa casualitat que li passés això quan estava investigant l'assassinat de la periodista Anna Politkovskaya? I una altre dada interessant! La malaurada periodista va ser assassinada quan investigava les brutals tortures de l'exèrcit rus a Txetxènia!!! (sic).

Encara que potser no totes les esferes del serveis d'espionatge hi puguin estar implicades, sí que és molt plausible que una part si que estigui implicada...

No és una simple animalada! Si una periodista és assassinada quan estava a punt de donar noms, llocs i crims contra l'humanitat comesos. No és plausible que siguin les mateixes persones que els interessava veure morta a Anna... No volguessin també veure mort a qui estava investigant-los?

Al cap i la fi, es poden canviar els noms i inclòs les persones, però Rússia no es destaca per ser una democràcia lliberal respectuosa amb els drets humans! I una vella costum tant de l'època Tsarista com de l'URSS era fer callar definitivament, fossin on fossin, els opositors....

Ricard Monistrol