PROPERS CANVIS!

Tal com dèiem la proppassada setmana, el dia 1 de març encetarem una nova època en aquest blog... Una renovada columna dedicada exclussivament al món, al periodisme internacional vist des de Catalunya i per a Catalunya. Sense comptar que l'escrivim des de la llengua catalana.

Què oferirem? Més enllaços, texts curts però amb el màxim d'anàlisi, amb una visió que vol oferir el màxim respecte per cadascun dels paísos... Sempre des de l'òptica del respecte total als drets humans. No concebeixo relativitzar cap religió, costum o govern per una mal entès "respecte" a la seva cultura. Sí al coneixement! No al fals progressisme de no veure la manca de respecte als seus propis conciutadans!

Tanmateix, ja sabeu com penso i com escric... Sols em queda donar-vos les gràcies a totes les lectores i lectors que m'heu anat seguint... tant els ocasionals com als de sempre!

FINS AVIAT!!!!!!

Ricard Monistrol

Compte amb les crítiques...

Aquesta serà la meva última columna generalista que escric... No, no plego pas! Però, tot pensant que aquesta aventura entre vosaltres i un servidor va començar l'agost de 2005. Porto més de 250 textos i que ja em coneixeu, més o menys, com penso i escric... Ara prenc un nou tomb... Us ho explico més tard!

Però, ara parlem del que ens interessa... Abdelkarim Suleimàn, blogger egipci (blog en àrab) de 22 anys, ha estat condemnat a 4 anys de presó per insults al president, a les autoritats religioses i al islam. Tanmateix, el fiscal demanava 10 anys per ell!

Perquè? Imagineu-vos que veieu com “certes” autoritats (a Egipte) fan veure que en una església d'una religió no majoritària (la cristiana copta) s'està exhibint un vídeo de contingut “fortament” islàmic... El resultat? Uns quants morts, disturbis, detencions... Aquest noi, Abdelkarim Suleimàn, ho veu i ho explica, tot afegint crítiques a l'Islam... masses coses per deixar-ho passar!

Primer de tot l'expulsen de la universitat, per desprès passar a disposició judicial... Avui mateix s'ha sabut la sentència: 4 anys!

Seguim amb el què us esmentava abans... A partir del proper 1 de març, s'obre la segona època de “Més valdria que callessis”.... Més informació, la propera setmana!

Fins aviat!

Ricard Monistrol

Primer món versus tercer món...

No ens referirem al primer món com a un conjunt de ciutadans, sinó com a un conglomerat industrial i científic que s'aprofita de la pobresa per als seus propis interessos...

Per exemple, les fabuloses i ja “clàssiques” deslocalitzacions que tant amargament han acomiadat a centenars de milers de treballadors de tot el món occidental. Tot a fi de proveir de més ingressos a uns accionistes, anònims darrere de masses fons d'inversió, excessivament deshumanitzats.

Però, no us penseu que aquestes deslocalitzacions millorin la vida dels pobres ciutadans del tercer món que les acullen... Ans al contrari, coneixen en primera mà que si abans eren pobres, ara, podran afegir la condició d'explotats... en horaris de 10 a 12 hores diàries i sense festes.

Sense comptar que en alguns llocs, les dones embarassades són expulsades o obligades a parir al mateix lloc de treball (sic!). El pitjor? Les empreses són occidentals!

Tanmateix aquí no acaba la cosa, la tant defensada propietat intel·lectual, afecta la salut de milions de ciutadans... No és cap broma, el cas de Novartis, gran multinacional de la salut i la farmàcia li emprenya que la Índia gran potència mundial en biotecnologia pugui tenir les seves pròpies patents! Sobretot sí són contra el VIH/SIDA... Sí no us creieu visiteu la pàgina d'Intermón Oxfam on trobareu tota mena de recursos sobre el tema...

Encara que també podem trobar un altre exemple prou evident sobre els interessos de les companyies mercantils especialitzades en la salut i la seva freda visió dels ingressos pels seus drets intel·lectuals: eliminar les cegueses tractables al sud-est asiàtic costaria 200 milions $... No fer-ho, costa als propis països, en despeses directes, 5.600 milions $...

Paga la pena que us llegiu l'informe sobre com encaren el negoci aquestes companyies!

Ricard Monistrol

Adéu a les classes mitjanes?

Provocació o asseveració d'un fet gradual? Penseu que al cap i la fi, tenim com a bon model a quasi tota Amèrica, des dels EUA fins a la Patagònia... On les diverses polítiques gasives de sous baixos combinada amb l'especulació tant de valors mobiliaris com d'immobiliaris està provocant una desgavell més o menys evident (en funció del país) dels segments socials.

Per exemple, en el model del capitalisme clàssic, les classes mitjanes són el suport de totes aquelles empreses que van adoptar el model de construcció massiva de productes... Fossin electrodomèstics com automòbils. A més, tenien un accés més o menys restringit al pis de compra, però no pas al de lloguer... Els sous podien ser baixos, però les hores extres ajudaven a viure!

No us penseu que parlo d'un model tant llunyà... El que us acabo d'explicar era el típic de les grans capitals espanyoles en els últims temps de la dictadura franquista. On l'accés a tot un ventall de productes, que ara són tant quotidians com el DVD o un ordinador, van començar a aparèixer a totes les llars mitjançant unes quantes lletres prou accesibles.

Sense comptar que el fet de portar, amb molts sacrificis, un fill o una filla (més estrany en aquella època, per desgràcia!), als anys 70, va servir com a ascensor social. Precisament, una qüestió inversament proporcional avui mateix...

M'explico, no fa gaire en una trobada entre bufets i estudiants d'últim curs de dret d'ESADE, es va manifestar la necessitat que els nous advocats baixessin els seus fums, millor cap a l'humiltat, i aprenguessin esperit de sacrifici! No és cap mentira, us ho puc ben assegurar que ho vaig veure a “La Vanguardia” d'aquest diumenge!

Sols és un exemple, però el fet que un llicenciat amb estudis de postgrau i amb coneixement d'idiomes no cobri prou per llogar-se un pis... és molt dur!

No parlo que aquest desgavell és produeixi aviat, primer ha de passar la generació de pares que viu en pisos de lloguer assequible o ja tenen pagades les factures hipotecàries... Quan aquest patrimoni passi per alguna Caixa d'Estalvis a fi d'assegurar un bona pensió o sigui vengut entre diversos fills... la qüestió canviarà!

Penseu que persones amb un bon nivell cultural i preocupats per accedir a l'habitatge i amb uns sous que no els ho permetran, són la garantia que molts futurs ciutadans d'alt valor afegit o es dediquen a especular amb algun patrimoni o s'enfonsaran en el pou dels “miserables” que malviuen en pisos compartits o com a rellogats.

Per que desprès diguin que l'estat espanyol és un estat del benestar i es preocupa per altres qüestions que no sigui permetre accedir a més sòl públic per especular!

Ricard Monistrol

Estatuts legítims?

Je, je! Sols em resta riure sarcàsticament de com el PP no desligitima el nou estatut andalús front a la minsa participació dels electors (un 36%)... a diferència de la seva agressiva i brutal campanya de desprestigi i desligitimació del estatut català, el qual va comptar amb una participació de quasi el 49%...

Sense comptar que més de la meitat dels antisolidaris, anticonstitucionals i antiespanyols articles de l'estatut català són inclosos en el andalús. Segons consta en un estudi del professor Albert Lamarca i la doctoranda i becària de recerca Vanessa Casado de la UPF.

Vista l'actitud d'aquest partit, el PP, sols penso que als catalans ens consideren una mena de moneda de canvi, que ben traginada, aporta vots a la resta d'Espanya... Acusacions, greuges, insults... han acompanyat a Catalunya des del segon mandat del president Aznar.

A més, el líder del PPC, Josep Piqué, intenta fer-nos creure amb rodes de molí sobre que tot comptat les enormes semblances de l'estatut andalús (aquest sí que és constitucional) amb el català (sense comentaris)... el veritable motiu de la inconstitucionalitat és no haver inclòs al PP dins la negociació!?!

Si us plau! Sí volem la independència ens acusen de bandarres cap amunt... Sí exigim un tracte financer adequat d'Insolidaris. Sí volem dir quelcom sobre el funcionament de l'estat, com a bons espanyols, llavors, no hi tenim cap dret!

Tanmateix, el PP i certa part del PSOE (per exemple José Bono) volen canviar la llei electoral a fi de repartir-se ells sols el pastís del parlament espanyol i allunyar als perifèrics de Madrid!

Sí això no és ser considerat uns pàries... ja em direu que és! Sort que Catalunya sempre serà rica i pròspera (sic!) i mai acabaran de lligar massa curta la corda... No fos cas que ens ofeguéssim i deixéssim de ser solidaris!

Ricard Monistrol

Infraestructures a Catalunya...

Precisament parlant d'infraestructures a Catalunya em ve al cap la presentació per part d'ERC, a les proppassades eleccions, d'un pla d'infraestructures anomenat CATXXI... No era pas un projecte elaborat per membres d'ERC...

Ans al contrari, un grup d'experts interdisciplinaris que mitjançant comparacions amb l'entorn europeu i amb solucions imaginatives, barates i senzilles (aprofitament de l'energia solar des dels edificis públics, connexions ferroviàries amb 1/10 part de l'actualment pressupostat, etc.) van proveir de suficients elements a l'opinió pública com per desacreditar de forma permanent tant la gestió del govern espanyol com el de la Generalitat...

Tanmateix, ja no és possible, per ara, veure aquest programa a la web d'ERC... Però, penso que aviat podreu trobar-ho a http://www.cat21.cat!

No obstant, a que ve tota aquesta explicació? A la mala gestió que han fet les dues administracions en relació al túnel de Vielha... Dels anys 40 i encara no s'ha inaugurat l'actual!

No és gaire normal, que el fals túnel (no pas el de veritat!) s'hagi anat a norris... Amb el miraculós moment que no hi havia ningú! Però això no és cap excusa per cap responsable polític per demanar, com a mínim, disculpes a la situació d'una contrada que de cop, s'ha trobat tant isolada i la mercè de la neu com a principis del proppassat segle!

Tanmateix, val la pena conèixer les justes queixes del Síndic de la Val d'Aran i la típica emprenyamenta d'un conseller d'Obres Públiques no gaire donat a reconèixer errors o a dialogar... La política de sempre en construcció i gestió d'infraestructures! Sense gaires diferències entre la manera madrilenya i la poca gràcia catalana!

Ricard Monistrol

Noves Tècniques de reforestació?

A veure que us sembla? Teniu prop del vostre lloc de residència, una explotació minera a cel obert... Al cap dels anys pleguen i l'administració pública s'encarrega de la reforestació. Al matí, en aixecar-vos mireu a la finestra i... sorpresa! El tros de muntanya foradada està pintada de verd en comptes dels “clàssics” arbres de sempre!!!

Una broma? Doncs no, això és el que ha passat a Fumin un poble de Xina, situat al sud del país... Més de mil metres quadrats han estat pintats de verd metàl·lic! Per ordre del Buró d'Agricultura i Boscos de Fumin... Tanmateix, la seva excusa se centra en les regles de la filosofia Feng-Shui que, segons ells, recomanava el color verd!

Sembla estrany, jo sempre havia pensat que els arbres es caracteritzaven per oferir les seves fulles en aquest color! Però, aquí no acaba tot! El total en despeses de pintures puja a 48.000 €. Una quantitat que segons molts veïns hauria abastit de sobres el nombre d'arbres necessaris.

A part de bromes sobre companyies de pintures amistançades amb algú de l'administració, pot resultar xocant que encara hi hagin persones que no entenguin que els arbres són grans fixadors del CO2 atmosfèric... En el fons, sembla que hi han persones i administracions que no les preocupen gaire sobre el canvi climàtic, i precisament a Xina! La futura gran potència industrial i comercial...

Ricard Monistrol

Nova sentència a Juana de Chaos...

Com es poden qualificar les diverses interpretacions de l'Audiència Nacional i el Tribunal Suprem sobre dos articles publicats al diari “Gara” per part de Juana de Chaos? (Els article esmentats són Gallizo i el Escudo, llegiu-los vosaltres mateixos i jutgeu-los en funció dels vostres propis filtres)

Per no cercar-me més problemes dels que ja tinc, no donaré la meva opinió (tanmateix tampoc tinc cap mena de patrocinador, je, je!) sobre les dues sentències. Però, sí que puc dir que 2 dels 13 magistrats de la Sala de Penal, en ple, no van considerar que fos delicte... Al final van convenir que l'Audiència Nacional havia exagerat.

Tanmateix, no hem d'oblidar que un actor important en tot aquest maldecap és el propi govern! Ahir mateix, diversos informatius, entre ells la Nit al Dia, es van encarregar de recordar-nos les paraules del ministre sortint de justícia, Juan Fernández López Aguilar. Tot comprometent-se en cercar fórmules imaginatives dirigides a no deixar sortir de la presó a terroristes d'ETA... inclòs havent complert les seves penes!

Ehem! A veure com s'ho fa el ministre de l'interior (de qui depèn la Direcció General d'Institucions Penitenciàries) per no cremar-se amb aquest assumpte!

Ricard Monistrol

Habitatges...

Per masses persones parlar de habitatge s'ha convertit en un mal de cap o simplement un malson... Tot veient l'excel·lent reportatge de 30 minuts d'ahir diumenge, es comprova com els polítics cada vegada estan més allunyats dels ciutadans.

Perquè ho dic? Parlar de lleis de mercat, del poc poder que tenen per canviar res, d'unes promeses sobre noves construccions de protecció oficial o les sempiternes promeses de lloguers per a joves... no coincideixen en la brutal i atàvica necessitat que té una persona de viure en un lloc fixe amb un mínim de comoditats.

Com es pot pensar que una necessitat d'habitatge depengui del mercat? No parlo que tothom tingui pisos o cases de 200 0 300 metres quadrats. Però si parlo que qualsevol govern, que es digui democràtic, hauria de proveir del suficient parc d'habitatges de lloguer que mitjançant un adequada renda en funció dels seus ingressos i necessitats familiars arribessin a tota la població que així ho volgués.

Precisament a tota aquella població que no vulgui dedicar la quasi totalitat dels seus ingressos i pensaments a pagar un pis (sobretot perquè els de lloguer tenen el mateix preu mensual que una hipoteca).

Espanya és l'únic país europeu (bé no parlo de Romania!) que no està proveït d'una xarxa de pisos de lloguer de protecció social, on no treuen a ningú pel fet de no tenir ja una certa edat...

En el fons, tot això representa un país, on el projecte de vida d'una persona és disposar de manera permanent d'un habitatge construït... En altres països, potser el projecte passi per tenir una família, realitzar-se professionalment, fer avançar una societat mitjançat la recerca i desenvolupament...

Llàstima que en aquest trist, dissortat i brutal país, el que de veritat valgui són els maons i els ciment...

Ricard Monistrol

Colòmbia i drets humans...

Sembla un xic estrany que un dels únics governs “amics” d'EUA a Hispanoamèrica, el president Àlvaro Uribe de Colòmbia, no se signifiqui últimament pel estricte respecte dels drets humans (bé, masses vegades tampoc...)

La desmilitarització dels paramilitars, molt ben situats en l'extrema dreta i activitats il·legals, no ha significat que hagin de deixat de tenir poder, inclòs es comenta que es rearmen.... Això es desprèn dels assassinats, prou polítics, de dos dirigents d'associacions de víctimes del terrorisme: Yolanda Izquierdo i Freddy Abel Esquita.

A més, les creixents picabaralles entre Uribe i els partits d'esquerra, no poden donar gaire res de bo: va acusar de “terroristes vestits de civil” doncs alguns congressistes de l'esquerra, antics membres de la guerrillas Movimiento 19 abril (M-19)

Aquesta afirmació ha tingut una ràpida resposta per part de l'ultradreta “ex-paramilitar” (uns autodenominats: Nueva Generación Águilas Negras)... han amenaçat de mort a organitzacions sindicals, universitàries, de drets humans, etc. que volen que s'investiguin les vulneracions dels drets humans a Colòmbia.

Potser, sols és una casualitat... però el fet que el president Uribe hagi constantment promès mà dura contra el terrorisme i tenint tant amic a EUA, el qual tampoc es destaca per respectar els drets humans a la zona ni ara ni abans (la tristament famosa Escuela de las Àmericas) no dóna gaire confiança que les antigues vulneracions de drets humans siguin investigades i menys les més recents!

Ricard Monistrol

EUA vs. Xina...

Quan ahir EUA anunciava que Àfrica entrava dins la seva àrea privilegiada d'interès estratègic, a fi de frenar a Xina, vaig reflexionar sobre la dicotomia que ambdos països s'estiguin “barallant” per veure qui s'enduu “la grossa” en recursos naturals...

Bé, hem d'especificar millor, EUA aportará uns quans milers de soldats en bases militars al continent tot afirmant que “oficialment” el motiu és lluitar contra tot allò que fai olor a Al-Qaeda. Precisament una mena de tenda de franquícies gratuïtes que serveixen tant per fer de terrorista “conscienciat” com perquè EUA digui que els morts sota un bombardeig eren integristes perillosos i terroristes (pe exemple, uns pastors de Somalia)....

Però, encara que hi hagi un cert rerafons d'aquesta mena, i tal com apunten molts experts, la veritable qüestió és que EUA comprova amb preocupació com Xina es va introduint de forma sensible en les agendes de “mecenes” de molts països.

No és cap broma! Xina, un país on les llibertats fonamentals no estan gaire ben vistes ha ajudat a canvi de petroli i altres recursos, productes manufacturats a bon preu, la construcció d'escoles, carreteres, hospitals, etc.

En canvi EUA, un país que patrocina la democràcia i el respecte als drets humans (ehem!), té certa tendència a bombardejar, atacar i amenaçar a tot aquell que no se li posi bé! No jutjo si té raó o no. Encara que si puc afirmar que l'ús que fa de la violència militar,sobretot, en el món islàmic no desperta gaires simpaties!

A més, s'acusa a Xina que no té en compte el compliment dels drets humans de molts països amb qui fa negocis... Però fins a quin punt els occidentals han fet cas en la qüestió de recursos naturals i a l'hora de vendre armes?

Ricard Monistrol

Fins on arribarem?

Tot veient la fotografia d'un Juana de Chaos agonitzant a la portada digital de “The Times” (la veig veure ahir... però volia reflexionar) sospeso les diverses posicions.

Per un cantó, el PP, la AVT i molts ciutadans volen que arribi fins al final de la seva vaga de fam com una forma encoberta (i satisfactòria) de pena de mort voluntària i a la vegada imposada pels seus 25 assassinats! Per molt que diguin que l'estan alimentant a la força...

Perquè dic imposada? Per una simple raó... Les vagues de fam per motius personals o polítics mai acaben bé quan per una raó o altra, en un cantó interessa crear un precedent i per l'altra, que serveixi d'escarment.

Per exemple, sí parlem del govern, resta prou clar que podria dictar una providència d'indult per raons humanitàries. Tanmateix, com ja hem dit abans té por de crear un precedent que servirà al PP per acusar-los de amnistiar als terroristes sense que aquests hagin demanat perdó, s'entreguin i es posin de genolls tot demanant clemència!

A més, a ETA li va molt bé aquest escenari de mort per inanició... Ells saben que els acusen d'irracionals, cruels, despietats i feixistes... Però, el fet que a nivell internacional es critiqui al govern espanyol per la situació de Juana Chaos els va prou bé...

El pitjor? El General Galindo (Tortures i GAL) va ser beneficiat d'un indult per causes físiques i ningú va dir res... Però, sí mor de Chaos, la violència tindrà un paper destacat que pot posar en mal lloc a la esquerra abertzale. Tanmateix, l'escenari somniat per masses persones... Pobre democràcia!

Ricard Monistrol

Canvis climàtics...

Per molt que algunes companyes petrolieres ofereixin el seu menyspreu a la certesa (un 90%) que estem en un canvi climàtic provocat pel home i pagui a algunes empreses... Les seves conseqüències poden fer-se notar molt aviat... O, potser ja es noten?

A l'Àsia era molt normal cert nombre de inundacions i de pluja, de caire beneficiós per l'agricultura gràcies als sediments... Però, certament, tot tenint en compte el rècord de 500 litres a Canàries i que gran part de la mateixa capital d'Indonèsia estigui anegada sota 3 metres d'aigua, sembla realment complicat negar que l'aigua cada vegada serà més difícil de dominar.

Imagineu-vos, poden caure 300 litres en una zona de tal manera que no puguin ser aprofitats per la terra i cerquin, amb gran violència, una sortida cap al mar o una plana inundable... Sí tenim en compte que no sempre plou on hi han pantans i que el repartiment de les pluges tendeix cada vegada més a ser molt capriciós...

Sense comptar que a nivell turístic pot resultar poc atractiu banyar-se en una platja plena de meduses, atretes per la major salinització de l'aigua més propera a la costa (falta d'aigua als rius).

No fa falta parlar-ne gaire més, doncs sembla que o canvia molt la cosa o tenim mala peça al teler. Tanmateix, si voleu poder mirar que diu la Generalitat de Catalunya...

Ricard Monistrol

Abolició de la Pena de Mort...

Una de les pitjors vulneracions del drets humans és la mort, sigui violenta, planificada o venjativa sols té un mateix resultat: anul·lar a una persona de manera permanent. Precisament, aquest ha estat un clàssic recurs que les dictadures, d'algunes democràcies i d'algunes policies, encara que la legislació no ho permeti (cas del Regne Unit... amb l'execució sumària de l'electricista brasiler per ser un presumpte terrorista!).

Per això mateix, el Parlament Europeu ha aprovat per 591 vots a favor, 45 en contra (preocupants!) i 31 abstencions una resolució que demana una moratòria universal, immediata i incondicional sobre la pena de mort, amb vistes a la anulació total...

No es pot considerar que una democràcia lliberal és complerta fins que precisament TOTS els drets humans siguin respectats...

Per exemple, les penes imposades per un tribunal de justícia no “haurien” d'anar en contra dels drets humans, sense deliberar de forma seriosa la seva aplicació... No és el mateix, establir presó incondicional preventiva a un assassí o homicida que a una persona que sense delictes de sang pugui ser qualificada de “terrorista” (un costum que es va estenent per molts països)... Ja no entrem en els casos que la seva presència al carrer podria significar la manipulació de les proves contra ell.

Però, continuant amb la justícia... Es pot establir que la mort decretada per un tribunal és legal tot contravenint la convenció universal dels drets humans? Molts sabem la resposta, alguns altres l'ignoren, però alguns no li fan cas sota el nom d'una guerra “total” contra el terrorisme i de passada contra qualsevol dret humà!

Ricard Monistrol