Darfur, Darfur....

Ja fa masses anys que la qüestió sobre el Darfur segueix amb tota la impunitat per part del govern sudanès i de la “impotència” de les Nacions Unides per solucionar-ho...

El conflicte, oficialment, va començar el 2003... població no àrab, ni musulmana, va prendre la iniciativa amb les armes a fi d'exigir al govern, islamista i integrista, que deixés de marginar-los. La resposta del govern va ser contundent, va deixar que tropes irregulars fessin el volguessin: violacions, tortura, mutilacions, assassinat de dones i nens... per ara 200.000 morts. Tal com diu EUA, amb tota la raó, un genocidi!

Encara que la veritable raó de tot plegat, és la gran quantitat de recursos naturals que disposa la regió... els beneficis? Cap a la capital i part de la població musulmana i àrab de Darfur. Per si de cas, el govern de Jartum (capital de Sudan) s'ha anat negant a permetre forces de interposició de la Unió Africana.

Tanmateix, això no ha acabat encara. Avui mateix, uns 20 homes armats han acabat per expulsar el poc personal d'ONG's que restava a la zona. A més, s'han destruït totes els aparells de comunicació, s'han requisat els vehicles que tenien i han repartit un xic més de terror. Per ara no se sap a quin bàndol pertanyen.... encara, que si comptem que l'atac ha succeït en una zona controlada per la única facció rebel que ha arribat a un acord, tot pot ser!

Sense comptar, que la resta de faccions contràries al govern encara no han signat la pau... Les condicions ofertes no els satisfan i tot enmig de la inacció internacional!

Ricard Monistrol

Per sort!

Cap al Magrib i a Àsia, sobretot a l'Índia, encara hi ha tradició de obligar a noies en plena pubertad a casar-se amb homes que normalment poden duplicar o triplicar la seva edat...

Encara que segons vaig veure ahir, en una notícia d'un diari digital, el Parlament Indi que ja havia prohibit aquest tipus d'unió amb una menor, ara ha anat un xic més enllà... les ha declarat nul·les!

Tanmateix, com parlava ahir, sembla molt complicat parlar d'una única civilització, on dones adultes són assassinades per les seves “parelles” (sic!) a tot el món i on nenes són obligades a prostituir-se a fi de poder alimentar els seus pares i germans (sobretot en llocs asiàtics de gran turisme “sexual”).

Sense comptar, que les pròpies autoritats xineses i Índies estan molt preocupades per l'assassinat de centenars de milers d'infants en raó del seu sexe femení...

Però quan són més grans els pot esperar la mort en vida, maltractaments, violacions, una lapidació, masses fuetades i estúpides i cruels execucions... per culpa de la xària islàmica o d'algun malparit que es pensa que la seva companya és un objecte!

Més que aliança de civilitzacions, hauríem de pensar en reelaborar totes les nostres normes sobre dos pilars bàsics: un, el respecte absolut a tots els drets humans de tothom (difícil?) i l'altra, basar totes les nostres relacions sobre la capacitat ètica de veure que davant nostre, tingui el sexe que tingui, hi ha una persona humana i, com a tal, mereix respecte (idealisme?).

Ricard Monistrol

Aliança de civilitzacions?

No és gens menyspreable la fita on vol arribar el president Zapatero amb la “Aliança de Civilitzacions”; evitar futurs conflictes per raó de la incomprensió entre cultures.

Però, fins a quin punt això és factible? Amb aquesta qüestió no vull refusar la noble intenció del president espanyol, encara que s'hauria de reflexionar sobre què faria falta per tal comesa.

Hi han propostes sobre democratització, comunicació, educació, augment del nivell de vida, lluita contra l'atur considerades brou d'aliment de l'extremisme religiós. Tanmateix, el punt ineludible, i tal com ha dit el mateix secretari sortint de les Nacions Unides, Kofi Annan, és parlar d'una sola civilització.

Totes les eines esmentades abans s'han de clarificar sota una mateixa mesura: el respecte mundial als drets humans universals (valgui la redundància). A veure, no es pot voler democratitzar un país a bombes, ni pensar que sota el nom de la religió encara es castigui a la dona per voler ser una persona humana.

Educació? sí i no! En certa manera, hi ha una cosa clara els valors culturals estan molt bé sempre i quan no entrin en conflicte amb els drets de les persones, això ho haurien de tenir clar tant governs com religions (parlo tant de la cristiana com de la musulmana, sense oblidar la jueva).

Però, es pot pretendre que la educació sigui un vehicle de comprensió entre cultures? Sí quan no s'obligui a ningú a asumir valors, sinó a fer-li veure que són positius. No, quan sols quedi en una simple estudi comparatiu i separat, com si els drets humans fossin estrangers per un cantó o simplement occidentals en un altra.

Augment del nivell de vida? Senzilla recepta: promoure la formació a ambdós sexes i la lliure creació d'empreses amb un codi ètic de respecte també als dos sexes. Deixar a la dona el control del seu cos, sota criteris mèdics i socials, no pas religiosos. Promoure que les dones formin part de la societat com a subjectes de ple dret. Revisar qualsevol llei que atempti contra els drets humans en qualsevol part del món...

En el fons, és la recepta per un sol món món, més just, menys diferenciat per extremismes i més il·lusionat en saber-ser valorat i respectat en la seva justa mesura per la resta del món. Sense criteris geo-polítics.

En tot cas, “L'Aliança de Civilitzacions” és un primer pas!

Ricard Monistrol

Qüestió d'elecció?

Ahir diumenge, l'article de Jordi Barbeta a “La Vanguardia” em va fer reflexionar sobre els límits de la democràcia, la nostra no, la dels polítics.

M'explico, el dret d'intervenir del govern sigui català, espanyol o el de la Comissió Europea va en relació a una concepció sobre l'estat: el d'un bon govern que en certa manera ha de corregir, de bona fe?, als seus ciutadans. Un clar exemple, tal com el destacava Barbeta, és el decret espanyol sobre l'obligatorietat d'afegir una hora més de idioma estatal a la setmana.

Tot i que, segons les pròpies dades estadístiques, els alumnes catalans tenen millor nivell de la llengua que altres comunitats autonòmiques sense llengua pròpia...

En el fons, potser la democràcia que entén el Govern Zapatero és la d'una a dues velocitats, la primera aplicable a les comunitats ordinàries on el nacionalisme és de caire espanyol i un altre a les comunitats amb nacionalitat “històrica”...

Sobretot la catalana i la basca, per exemple en transports... Doncs, primer de tot, l'AVE a Sevilla i l'AVE Basc i Català per a 2010? També autovies de dos i tres carrils per anar desde Madrid a altres destinacions i autopistes de pagaments per ambdues comunitats. Sense comptar que l'aeroport més important del sud d'Europa és a Barajas i que a la resta del territori pateixen les males connexions aèries entre ciutats espanyoles.

A més de la Renfe de rodalies... grans inversions a Madrid, un servei exemplar... Però, a canvi, més de 10 anys sense invertir en unes altres rodalies, les de Barcelona. Sort que a Euskadi tenen el seu ferrocarril de via estreta!

En certa manera, els catalans hem estat masses vegades simples súbdits de la concepció espanyola... Molt ben considerats, sempre que callem i col·laborem. Però, podem tenir una visió diferent de l'estat? Com sempre, a Espanya, els espanyols són majoria (Madrid) i els que es consideren catalans, andalusos, bascos, gallecs minoria.

No ho dic, perquè sí, tant el PP com part del PSOE, creuen ferventment en la concepció centralista de l'estat, amb petites llacunes que ja veurem qui les omple. Doncs encara no s'ha desenvolupat l'estatut català...

Llàstima, que no creguin possible aquests centralistes (sic!), que posant bones infraestructures tant aeroportuàries (amb connexions radials a tota espanya, UE i intercontinental), com ferroviàries (bona cobertura radial del territori) i amb bones autovies (no de pagament) ells també guanyarien un major nivell d'ingressos d'impostos.

Ricard Monistrol

Extinció...

Aquesta paraula va molt associada als últims 200 anys de la nostra era humana... Sembla que el dofí d'aleta blanca, també anomenat Baiji, que portava tant “sols” 25 milions d'anys a la terra ja ha desaparegut del tot a Xina, i de passada, del món...

Què té d'especial aquesta extinció? Per un part, que ja s'havia anunciat fa anys que passaria això, però el govern xinès no en va fer cap mena de cas... I, per un altre cantó, que aquest dofí fluvial (sols en resten 3 espècies més a tot el món) té el dubtós honor de ser el primer cetaci que s'extingeix.

Encara, que amb una mica d'esforç per part de Japó i Noruega, altres cetacis com les balenes, també desapareixeran...

En certa manera sembla una brutal burla de la naturalesa humana, quan estàvem poc avançats en coneixement no hi havien tantes extincions... Però, a mesura que hem anat evolucionat tecnològicament, no pas racionalment, les extincions de fauna i flora han crescut exponencialment!

No obstant, també s'ha de reconèixer que gràcies a les accions dels ecologistes sembla que algunes s'han aturat i altres han pogut se comunicades a la resta del món.

Tanmateix, hi una en preparació i amb poques possibilitats d'aturar-la, el ràpid augment de les temperatures i posterior canvi climàtic...

Per molt, que a EUA, hi hagin alguns “científics” que expliquen la normalitat del canvi climàtic, no és el mateix per a una espècie adaptar-se al canvi amb 1.000 anys que sols amb 30 anys!

Però, a canvi tindrem la sort de gaudir d'un elevat nombre d'insectes nous per les nostres contrades (com el mosquit tigre) que gràcies a l'augment de temperatures podrà adaptar-se al nostre medi ambient... esperem que no vinguin també amb malalties sots-tropicals!!!

Ricard Monistrol

Memòria històrica...

Tot pensant en les contraposades opinions d'historiadors, juristes, partits polítics o simples ciutadans sobre el projecte de llei sobre la memòria històrica que vol presentar el PSOE aquest dijous al Parlament espanyol... Reflexiono també sobre els successos de Xile!

Diferències, en tot cas d'anys i tal com em va explicar una exiliada xilena.. la impossibilitat de defensar-se per les armes d'una part de la població, sense comptar que quasi tot l'exèrcit estava a favor del cop d'estat de Pinochet (els que no ho estaven, van ser ràpidament assassinats).

Però, a part d'aquests dos detalls, encara ara a Espanya existeixen els mateixos dos bàndols d'aquella època... No fa falta anar massa lluny amb l'església! Per poc que la Conferència no dictamina, que els nacionalismes perifèrics anaven contra un bé moral i religiós: la unitat de la pàtria espanyola (sic!)

O, la mateixa actitud del PP: sempre s'ha negat a condemnar el cop d'estat de Franco. Tot adduint que s'ha de mirar cap el futur. Sense comptar els centenars de fosses on encara estan enterrats milers de republicans... Com, per exemple, a València ciutat.

Parlar de memòria història, en la meva opinió, es parlar del cop d'estat, de les matances que es van produir a ambdós bàndols en plena guerra civil, a la sagnant i despietada repressió posterior feixista tot cercant la venjança i el genocidi per causes polítiques i culturals.

Però, tanmateix, penso que a nivell jurídic, qui pot pretendre que no es puguin anular totes les causes penals, posteriors a 1939, contra l'ideari polític d'una persona, sense semblar estar a favor de la dictadura franquista?

Ricard Monistrol

Obsessions malaltisses...

De quina altre manera es pot definir la campanya de defenestració del govern espanyol en mans del PSOE de “EL Mundo” i de la “Cope”?

Sembla estrany, suposo que una vegada acabada la baralla contra tot allò que semblés català o parlés català... els esforços s'han concentrat en fer prevaldre el dubte sobre els autors del maleït 11-M. Sense cap mena de mania amb l'instrucció judicial del cas, ara en fase de judici oral, o els cossos de seguretat estatals.

L'última notícia acusa al president extremeny, Juan Carlos Ibarra, d'haver deixat el seu cas al “convicte” Rafael Vera perqué aquest truqués al PSOE, dos dies després de l'atemptat, avisant-los de la imminent detenció de activistes islamistes...

No obstant, fidel al seu bel·licós tarannà, Ibarra ha posat tots els registres telefònics de la “Junta” a disposició d'una investigació judicial... En cas que es demostri la veracitat de tal informació dimitirà, en el cas contrari, ja ha avisat a Losantos i a Pedro J. Ramírez que es preparin!

Tanmateix, si fem un xic d'història... No hem d'oblidar que la pressió de “El Mundo”, La Cope, “La Razón” i l'”ABC” van promoure la caiguda del govern González i la pujada d'Aznar (quan encara parlava català en la intimitat!). Encara, que no hem d'oblidar que el PSOE va caure pel seu propi pes!

Ara, una mica més sols, doncs l'”ABC” ja n'està tip de tant parlar del 11-M, Pedro J. i Losantos repeteixen fins la sacietat que la pujada al govern de Zapatero és un gran muntatge on ETA, Jutges, policia, ERC i altres hi són ficats...

De totes maneres, tot reconeixent la valúa del seu diari (No així a la Cope), resulta fins a cert punt injustificable que Pedro J. El faci servir per a una obsessió tant desfermada...

Suposo, que fan joc amb certes persones que encara diuen que a Iraq hi havien armes de destrucció massiva....

Ricard Monistrol

Drets Humans...

Ahir, diumenge, es va celebrar el dia internacional dels drets humans... I, com qui no vol la cosa, el dictador Augusto Pinochet va tenir el detall de morir-se el mateix dia. Una manera de dir-nos que mai va ser condemnat per les brutals vulneracions de drets humans.

Però, val la pena aturar-se un xic i reflexionar sobre què condiciona el compliment de TOTS els drets humans (sobretot per dones i infants)....

Per un cantó, la pobresa, un símptoma que mata o fa matar, amb múltiples causes. Per un cantó tenim el polític, per molt que un país tingui recursos naturals això no voldrà dir en cap moment que tota la població en rebrà els beneficis. Perquè? Complicat d'explicar-ho, però molt senzill de resumir-ho: cap empresa està interessada en res més que no sigui la seva estabilitat i el seu compte de beneficis abans impostos (EBITDA). Sort d'alguns microcrèdits.

Per un altre, la planificació familiar i l'educació.... Posem dins el mapa, la religió! Sigui cristiana, islàmica o jueva mai han contemplat que la dona pugui disposar del seu cos ni dels coneixements necessaris pel conèixer-se'l a nivell sexual. Tot seguint aquest mateix fil, la mateixa falta d'educació fa que com a mínim la meitat de la població, femenina, no disposi dels adequats nivells de formació. Una educació que comportaria una sensible millora social a curt termini i un progressiu enriquiment de la societat (tornem amb els microcrèdits).

Però, per si de cas ningú s'oblidi, tant a nivell governamental com en religiós, no costa massa comprobar que ningú diu res amb les tortures o les condemnes a mort. Per exemple, EUA i Israel no tenen dubtes en aplicar tortura quan la “seguretat nacional” està en perill. Sense comptat que la Xaria islàmica no dubta en castigar severament (amputacions, fuetaments) càstigs menors com el robatori o l'adulteri en el cas de l'home i amb la mort altres càstigs també menors (adulteri o fornicació en el cas de la dona, apostasia...).

Sense descomptar que l'església cristiana no té un criteri massa clar respecte a la pena de mort i a la tortura... No diguem res del jueus israelians i les seves razzies contra civils.

En certa manera hi han masses “ismes” en contra dels drets humans (capitalisme salvatge, islamisme, cristianisme, feixisme, totalitarisme...). Encara que sempre ens pot quedar un “isme” positiu, el extremisme en la defensa de TOTS els drets humans en tot el món...

No valen excuses ni religioses ni culturals davant la vulneració de drets fonamentals universals!!!! S'han de complir tots, els generals i, sobretot, el de dones i nens.

Ricard Monistrol

Per fi, justícia per Xosé Couso!

El tribunal suprem espanyol ha ordenat a l'Audiència Nacional que torni a obrir el cas de l'assassinat del càmera de Tele 5 per part de soldats d'EUA a Iraq... Molt bona notícia!

Per fi, sembla que un cas tant flagrant com el bombardeig del hotel Palestina ple de periodistes i que prèviament s'havia comunicat als capitostos americans, no havia de restar sense càstig. Tant per la vulneració de les Convencions de Ginebra, com per la pròpia naturalesa de crim de guerra en el propi ordenament jurídic militar, incloent-hi el d'EUA.

No obstant, esperem que l'Audiència Nacional no cerqui absoldre de forma ràpida i indolora als tres militars (un sergent, un capità i un tinent coronel) i que el Fiscal del cas no vulgui tornar a pixar fora de test, tot dient que la mort d'un civil espanyol, a més periodista, és producte de la guerra! Si us plau!

En certa manera també será un judici general al poc respecte que tenen les tropes americanes cap a civils i, sobretot, periodistes.

Ricard Monistrol

Origen de la vida?

Si descartem “teories” que gens tenen a veure amb la ciència (“creacionisme” o la “creació Intel·ligent”), sembla que es pot començar a formular hipótesi de com es va originar la vida a la terra, ja fa un bon grapat de milions d'anys (uns 3850 milions més o menys)... Mitjançant un meteorit!

L'any 2000 en un meteorit caigut al llac Tagish de Canadà es van trobar elements orgànics... Però, en aquell moment les posicions de la comunitat científica es van dividir entre els que creien que procedia de l'espai exterior i els que deien que era producte de la contaminació terrestre.

Tanmateix, la discussió no s'ha solucionat en un informe realitzat per científics de la NASA publicat a la revista “Science” aquest divendres 1 de desembre... Segons una nova anàlisi realitzada el 2005 amb aplicació de nanotecnologia, es va descobrir que als glòbuls orgànics hi havia una inusitada quantitat d'isòtops d'hidrogen i nitrogen.

Una troballa que tanca la discussió sobre la contaminació terrestre i posa l'origen del meteorit en el núvol, extremadament fred (260 graus sota zero), molecular d'on va sortir el sistema solar o dels extrems del sistema solar.

Precisament la delicadesa d'aquests glòbuls orgànics dóna consistència que en un moment o altre d'aquests 3850 milions d'anys endarrere un d'aquests meteorits hagués donat la definitiva empenta a la nostra existència!

Ricard Monistrol