Debats estúpids?

Disculpeu el meu to! Però llegint la notícia que al final serà el Tribunal Superior d'EUA qui decidirà si s'han de prendre les mesures adients per controlar l'emissió de gasos “efecte” hivernacle se'm puja la mosca al nas...

Diversos estats (com per exemple Califòrnia) i organitzacions ecologistes reclamen a l'alt tribunal que el control de l'emissió passi a l'Agència de Protecció Ambiental (EPA). A veure, segons sembla ja quasi està decidida la qüestió!

Alguns jutges no creuen que la baixada d'emissions serveixi per a res, alguns diuen que fer-ho destrossaria l'economia, altres que hi estan d'acord i algun altre té dubtes sobre què decidir. Per si de cas, algun advocat, defensor de no traspassar a l'EPA la gestió, dubta que els “esmentats” gasos provoquin realment l'efecte hivernacle...

Tanmateix mentre a EUA sembla que la ciència s'hagi de defensar de teories de creacionisme “intel·ligent” (je, je! Segons ells, el món fa uns pocs milers d'anys que s'ha fet?), de negació de la realitat i inclòs de l'acusació d'estar al servei d'alguns poderosos (els que volen evitar las pèrdues provocades per l'escalfament global) no hi ha gaire cosa a fer. Com a mínim, fins que no surti George W. Bush de la Presidència.

Mentre, per aquests verals marquem rècords de temperatures (per dalt!) i, de passada, qualsevol comparació resultará millor que la dels propers anys. A aquest pas, passarem el nadal com els brasilers... A la platja!!!

Ricard Monistrol

Palestins amb depressió...

Pot semblar una broma de mal gust... Però, segons un informe de Médicos del Mundo, la població de Gaza està sofrint una “depressió col·lectiva”. Hem de tenir en compte que la comparativa és basa en dades obtingudes en centres sanitaris abans i desprès de les “incursions” israelianes de càstig.

A veure, posem-nos seriosos, si reduïm fins al 32% l'accés a l'aigua potable, anul·lem l'arribada d'aliments frescos, es trenca la barrera del so a baixa alçada, afegim uns quants bombardejos i, per si fora poc, posem el màxim de “Check- Points” israelians en carreteres que condueixin als hospitals i a les clíniques (fins a 36 hores per arribar-hi!) que s'ha de demostrar? Què això empitjora les condicions de vida?

Doncs tindrem més del 80% de la població amb problemes... Tanmateix, el que em preocupa és el fet de donar aquestes dades com si formessin part d'una normalitat. Al cap i a la fi, EUA no els recrimina pas aquestes accions! Això sí, sempre i quan siguin per defensar-se...

Precisament, el fet que uns quants coets hagin matat a una dona israeliana (molt condemnable i lamentable!) pot donar dret a una operació de càstig d'aquest tamany?

Potser és el fet que els palestins sempre surtin com a un poble sense cap estat que els defensi (bé, a vegades tampoc serveix... Com per a exemple, el Líban) i que la seva democràcia tingui defectes (es vota a partits polítics “equivocats”).

D'aquesta manera, amb l'excusa de la seguretat, Israel rep el permís d'EUA per arrabassar el màxim de terreny amb accés a aigua i producció agrícola. A més, de manera sòlida... Amb murs de contenció i separació.

La raó? Molt senzilla, en un moment o altre s'haurà de formalitzar un estat palestí. Doncs que sigui el màxim d'inviable possible i, amb una mica de mala llet (sic), es declari una guerra civil que extermini el màxim de palestins...

Si us plau, que no donin l'excusa per no complir les resolucions de les Nacions Unides (tornar a les fronteres de 1967) depèn, que si es llegeixen en francès o anglès, la seva interpretació canvia...

Ricard Monistrol

Pobresa a Espanya...

Segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística d'Espanya, un de cada cinc residents a l'estat sobreviu per sota del llindar de la pobresa. És a dir, un 20% de la població no arriba als mínims d'ingressos per desenvolupar-se de forma correcta (no posem òptima) com a persona.

Però, quin és el seu perfil? El mateix que el 2004, res de res de millora econòmica.... Expliquem-nos, la pobresa afecta en dos punts porcentualment més a les dones (20%) que no pas als homes, això per començar.

Sí a més la persona té més de 65 any, ha de saber que un 30% dels seus companys d'edat viuen també sota el llindar, encara que per l'altra cantó, menys de 16 anys, no queden gaire ben parats: més del 24% també hi estan...

Però aprofundint en les tases més altes, podem augmentar fins quasi el 48%, el nombre de persones de més de 65 anys, quan aquestes viuen soles. Tot arribant al 37%, quan sense ser major de 65 anys, comparteixen l'habitatge un sol adult amb fills dependents.

En la enquesta es parlen d'altres qüestions, però resulta més que evident que les polítiques socials tant estatals, autonòmiques i municipals no donen gaire bon resultat. Sobretot considerant que les dones que cobren pensió de viudedat (un 40% del que hauria cobrat el marit d'estar viu) sobreviuen en condicions paupèrrimes tant d'habitatge com en nutrició...

Sense comptar la inexistència de subvencions suficients d'ajuda a famílies de ingressos baixos amb fills. No cal deixar-ho pas tot a la mercè del mercat capitalista i, sobretot, especulatiu!

Tanmateix, espero que tant la llei de serveis socials estatal i catalana solucionin aquests problemes, que, cal recordar-ho afecten a ciutadanes i ciutadans de ple dret, o potser no en tenen de drets?

Ricard Monistrol

Irracionalitat i violència de gènere

Poc més que qualificar d'irracionalitat masculina, puc fer en llegir unes dades del Consell d'Europa sobre violència de gènere o més ben dit contra la dona...

UNA QUARTA PART de les europees han sofert en un moment o altre de la seva vida violència pel simple fet de ser dones! I, si per això fora poc, 1 de cada 10 ha sofert agressions sexuals. Sense parlar de les que moren a mans de presumptes homes que deien que se les estimaven (62 actualment a Espanya).

Tanmateix, valdria parlar de totes aquelles dones que reben maltractament psíquic, i crec que ens donaríem un bon esglai si ho sabéssim.

Sóc un pesat, doncs no deixo de parlar de feminicidis, de violència, d’agressions a la part més íntima d’un ésser humà: la seva sexualitat...

Però... Què puc fer jo com a humà abans que home, sinó expressar la meva repulsa a animals irracionals amb sexe masculí, que en algun moment de la seva vida van perdre la seva humanitat...

Ricard Monistrol

Violència a les aules...

Potser primer hauríem de veure quin és el comportament dels pares d'un nen o nena acosador (bullyng), abans que pensar que amb una expulsió o sanció hi ha prou...

Un exemple, una escola obre a les nou del matí (horari per escoles primàries), uns pares voldrien saber si podrien deixar el nen abans, en principi pot semblar una pregunta o pot ser una exigència?

La resposta? No és possible.... Hi ha d'haver cap problema? En principi no, però sempre hi ha qui s'ho pren de mala manera i reacciona amb... Agressions a la directora, la cap d'estudis i a un conserge, a més, d'unes contundents amenaces de mort!

Ara per ara, poden ser condemnats d'un o dos a tres o quatre anys de presó major. Tot comptant que a partir de dos anys SÍ que entren a la presó!

Alguna vegada ja he dit que la violència és l'últim recurs de l'incompetent... Però, em sembla irracional que uns “presumptes” adults es pensin que amenaçant i pegant cops a tort i dret aconseguiran quelcom.

En tot cas, és un símptoma molt preocupant que la capacitat de comunicar-se sigui tant baixa, potser més un diàleg de sords. Però el fet que hi hagin nens o nenes que aprenguin que la violència verbal o física és la millor garantia per imposar-se és, ja, una realitat.

Tal como deia un company de TV3, Sergi Mulero, masses programes en horari protegit mostren com a molt vàlid aquest model sense que les o els presentadors facin res per aturar-ho (Antena 3 i Tele 5). Un bon model d'educació? (sic).

En el fons, potser dialogar exigeix un esforç massa major que no pas el de cridar i insultar o agredir.

Ricard Monistrol

Contaminació...

Sembla estrany... Com podem pensar en reduir l'augment del clima del planeta i permetre diversos desastres mediambientals. Com per exemple la contaminació del riu Groc de Xina, que ha perdut part del seu color original per un roig no gaire agradable...

Precisament, no fa gaires setmanes, el 22 d'octubre, va tornar a contaminar-se. Quasi 150 milions de persones beuen d'aquesta aigua i un 15% del camps de cultiu de Xina també en depenen.

Sense comptar amb les múltiples emissions de gasos i aigües sense depurar per part de masses fàbriques, amb brutals efectes sobre el medi ambient.

Però, si seguim amb el llistat no fa falta anar massa lluny... Com es pensa gestionar totes les deixalles del milers d'habitatges, quasi salvatges, que surten per tota la geografia espanyola. Penseu que es construeix més ràpid un milió d'habitatges abans que una gran depuradora.

O, les deixalles empresarials europees que sent massa cares de tractar són enviades a tercers països sota l'aquiescència de oligarquies governants sense ni un dit de front, però sí comptes bancàries ben proveïdes.

A més de les famoses “maquiladores” instal·lades en territoris on la legislació mediambiental és inexistent o no es fa complir. Bé! Sempre hi han excepcions... Els EUA van fer retirar diverses fàbriques a la frontera mexicana per danys mediambientals i epidemiològics! El problema és que se'n van anar més cap al sud...

Sense comptar amb empreses més “serioses” que per estalviar despeses en el tractament de residus, prefereixen anar-se'n a Àsia.

De totes maneres, potser una de les pitjors maneres de contaminació és la guerra... Quan EUA va voler provar el seu agent taronja al Vietnam (sic) no va voler saber res sobre els seus efectes. El pitjor? Avui dia, segueix sense reconèixer res... I, són uns quan milers de generacions els que han quedat afectats.

Ricard Monistrol

Enverinaments selectius.

Per molt que vulgui el servei secret rus (SVR, no us ofereixo la seva web, doncs està íntegrament en rus!) no es traurà de cop la sospita de haver enverinat amb Talio i segurament amb algun altre element radioactiu (els propis isòtops del element?) a l'ex-espia Alexandre Litvinenko.

Tanmateix, no sembla massa casualitat que li passés això quan estava investigant l'assassinat de la periodista Anna Politkovskaya? I una altre dada interessant! La malaurada periodista va ser assassinada quan investigava les brutals tortures de l'exèrcit rus a Txetxènia!!! (sic).

Encara que potser no totes les esferes del serveis d'espionatge hi puguin estar implicades, sí que és molt plausible que una part si que estigui implicada...

No és una simple animalada! Si una periodista és assassinada quan estava a punt de donar noms, llocs i crims contra l'humanitat comesos. No és plausible que siguin les mateixes persones que els interessava veure morta a Anna... No volguessin també veure mort a qui estava investigant-los?

Al cap i la fi, es poden canviar els noms i inclòs les persones, però Rússia no es destaca per ser una democràcia lliberal respectuosa amb els drets humans! I una vella costum tant de l'època Tsarista com de l'URSS era fer callar definitivament, fossin on fossin, els opositors....

Ricard Monistrol

Irracionalitat i consum...

Ahir, en el “30 minuts” de TV3, un excel·lent programa de periodisme d'anàlisi i investigació, vàrem comprovar fins on pot arribar el desig humà...

Japó, el país de major consum de peix del món ja ens tenia acostumats a fer prevaldre la seva cultura per sobre de qualsevol consideració de equilibri ecològic i sostenibilitat. Alguns exemples...

No fa gaire vam veure com amb l'excusa “cultural” mataven dofins, segons ells per menjar-se'ls. Encara que altres versions diuen que d'aquesta manera es treuen competidors a l'hora de cercar peix...

Tanmateix, la seva cacera indiscriminada i hipòcrita, de caire científic (sic!) de diverses menes de balenes en perill d'extinció per proveir les taules japoneses. No obstant, hi ha un país occidental que no ha dissimulat i ha dit clarament que caçarà per comerç.

Sense comptar, que a nivell internacional, la Comissió que decideix sobre la moratòria de la cacera de balenes s'està apropant a la posició japonesa. Per un raó molt senzilla: €€€€ o $$$$$!!!

Però, el tema de la tonyina vermella mediterrània aclapara no per la brutal potència consumidora i ben dotada de diners de Japó. Sinó, per la poca, per no dir inexistent, concepció de la pesca sostenible, d'algunes persones no japoneses. Els exemples d'alguns catalans i espanyols (un amb un càrrec representatiu de l'associació d'armadors) que negaven que la tonyina vermella estigués sobreexplotada.

Per si de cas, val saber que gràcies a Japó, diverses tonyines d'altres espècies s'han extingit de part del Pacífic i de l'Atlàntic.

Tot plegat, per diners, per molts diners... Si això hi afegim com està empitjorant la qualitat de l'aigua i del fons marí, de la pujada de temperatura o, com qui no vol la cosa, de la irrecuperable malmesa de tota la cadena tròfica!

Bé, potser a Japó sabran fer “sushi” de medusa i ens la compraran a cabassos...

Ricard Monistrol

Dones i islam...

Ahir, no vaig voler comentar la notícia de que Pakistan protegiria a les dones violades fins que avui es confirmés que el Parlament Pakistanès no es tiraria enrere... Heu de pensar que les mesures preses han ofès als grups islàmics i no era cap tonteria pensar en una possible anul·lació d'última hora.

Al cap i la fi, oficialment, avui era el dia per discutir la llei. Però per les pressions fonamentalistes va preferir avançar-se i, encara, s'ha d'enviar al senat per ser aprovada definitivament!

Posem-nos en situació... Una dona es violada, en primera instància pot ser la mateixa família que l'assassini per haver “deshonrat” a la família (sic!). En cas que la família la recolzi i decideixi denunciar-ho, s'haurà de cercar 4 homes que hagin vist la violació (??!!) i anar cap un tribunal islàmic (el de la sharia!). Potser que els jutges no creguin que els testimonis siguin de confiança i, en conseqüència, la jutjarà per adulteri (sí és casada) o fornicació (sí és soltera). El resultat? Pot morir lapidada!!!!

QUASI el 80% de les dones que s'atreveixen denunciar-ho, resten detingudes desprès del pretès judici de violació... Tot esperant sentència, quasi sempre, condemnatòria!

En principi, ara el tribunal, que segons sembla ara podrà ser civil, podrà tenir en compte proves científiques tal com l'ADN. Ho he dit en condicional, perquè la reforma “atorga” als jutges la possibilitat de demanar altres proves a part dels testimonis, que segueixen sent necessaris (??!!).

Un gran avenç? Jo ho discutiria, encara que s'hagi vist com un gran gest i els mitjans de comunicació occidentals ho hagin destacat, no obliguen als jutges a acceptar la prova de l'ADN!

El que s'hauria d'anul·lar d'una vegada per totes són els judicis per adulteri o fornicació! No s'hi val a dir que la religió així ho exigeix!

Ricard Monistrol

Possible concordat?

Ja fa temps que no comento notícies gaire esperançadores, però avui he descobert que inclòs els enemics més acèrrims també saben entendre's quan cal! No, no parlem pas de Israel i Palestina! Parlem d'Índia i de Pakistan...

Una primera dada a tenir en compte, és que els dos països disposen d'armament nuclear, que encara mantenen un contenciós sobre la regió de Catxemira i que hi han terroristes d'ambdós bàndols dispostos a encendre el conflicte.

Però, per ara, sembla que s'ha encès un bri de diàleg. Quasi un any desprès de converses bilaterals entre els dos governs. Avui mateix s'ha anunciat la creació d'un panell conjunt per afrontar els problemes de terrorisme que puguin succeir-se en qualsevol del dos territoris.

No és menyspreable aquest acord, amb els múltiples atemptats que han sofert Índia i Pakistan, es podrà estalviar una reacció massa emotiva que portés mals majors.

Per un altre cantó, i parlant de reaccions... també s'ha signat un acord per reduir el risc “d'accidents” atòmics! Una manera com un altre de desfer possibles malentesos....

Ricard Monistrol

Esperpèntic espectacle...

Avui, cap al voltant de les dues del migdia, a la localitat de Seseña (Toledo), el constructor afectat per la paralització de la seva construcció, una megaurbanització de 13.058 habitatges, ha denunciat en roda de premsa tant als mitjans de comunicació com a l'alcalde...

La raó? Publicitar de forma excessiva les “injustes raons de tal paralització i de passada, tractar de mentider al batlle...

En certa manera aquest “desastre” immobiliari, el poble tot just arriba a 10.000 habitants, representa la febre d'or especulativa que està assolant tot l'Estat, no solament el territori, sinó també el seus recursos hídrics i energètics.

Al cap i la fi, l'únic que ha fet l'alcalde es dir que fins que no es construeixin les infraestructures bàsiques de conducció d'aigua, de clavegueram i de xarxa eléctrica per tal quantitat de habitatges, res de res. Sense comptar les vies de comunicació, la recollida de brosses, els serveis sanitaris, la seguretat....

No és cap broma, d'aquí ve el punt feble de la seva faraònica obra... No s'han fet estudis previs de sostenibilitat! Un tràmit no exigible, però sí necessàriament justificable per part d'unes autoritats autonòmiques i municipals que semblen pensar més en la butxaca que no pas en el seu entorn.

Al cap i la fi, per exemple, l'aigua de l'Ebre no pot ser l'excusa perfecte del PP per cobrir les necessitats de totes les urbanitzacions, camps de golf i hotels que es construeixen al llevant mediterrani... Sense parlar de llocs molt més allunyats de possibles dessaladores o centres productors d'energia!

Ricard Monistrol

Restes de “Prestige”...

Doncs sí, aviat, el 19 de novembre, es “commemoraran” (per denominar-ho d'alguna manera) quatre anys del major desastre ecològic ocorregut a Espanya... No podia faltar a l'aniversari, un xic de petroli del vaixell enfonsat.

Posem-nos poètics! En una mena de justícia comunicativa, el vaixell partit per la meitat i enfonsat a milers de metres sota mar ens ha assenyalat una pèrdua d'interès per part de masses actors socials...

Un, l'empresa Repsol-YPF va prometre un mètode revolucionari per extreure les restes, més de 14.000 tones d'hidrocarburs, ja fa dos anys! A menys que m'hagi adormit durant tot aquest temps no he sentit res sobre aquesta fita!

Dos, sigui PP o PSOE, encara ningú ha mogut un dit per construir un gran port d'abric a superpetroliers en cas de grans tormentes o d'avaries...

Tres, fins a quin punt s'ha previst un pla d'emergència per tals desastres? S'han encarregat vaixells de neteja i contenció? S'ha previst mantenir actiu un equip de professionals per coordinar possibles feines?

Ehem! Suposo que la resposta no està pas a l'aire ni en els despatxos... Però, estaria molt bé presentar a la societat que un govern està preparat perquè “nunca mais” torni un “prestige”.

Ricard Monistrol

Límits de la democràcia...

Trets contra pedres, dones i nens palestins morts per culpa d'un tanc israelià, famílies iraquianes mortes pel simple fet de ser en el lloc i el moment inoportú, casaments a Afganistan bombardejats per “confusió”, ciutadans detinguts sota una concepte vague de “combatent”... Sense comptar l'autorització de formes de tortura “encobertes” a EUA, en casos perillosos per la seguretat nacional

En aquest aspecte, a Israel ja han superat aquest debat, doncs el seu Tribunal Suprem autoritza la tortura en casos de vida o mort (sic!)...

No obstant, qui decideix quan és un assumpte de vida o mort? O un assumpte de seguretat nacional?

Però, i la democràcia? No és una simple pregunta retòrica... Fins a quin punt, quan moren ciutadans desarmats, se'ls deté indefinidament sense dret a ser portats davant un jutge o simplement es destorba el seu desenvolupament personal i social, es pot dir que l'estat que, per passiva o activa, permet aquestes situacions es democràtic?

Una de les definicions més clàssiques de la democràcia lliberal és la concepció d'igualtat. Totes i tots som iguals davant la llei, la societat i el govern, per tant qualsevol vulneració dels seus drets ha d'estar fonamentada jurídicament en la constitució i el codi penal.

Sols un exemple de tal situació, Israel disposa d'un instrument anomenat “detenció administrativa” que permet detenir, normalment, a palestins un temps indeterminat sense tenir que acusar-lo penalment... Això, no seria possible amb un ciutadà israelià!

O, la pròpia situació de Guantànamo o dels diversos centres de detenció i ... situats al voltant del món, que permeten delimitar la situació d'extraterritorialitat dels detinguts. És a dir, no estan coberts per les garanties jurídiques presents al territori d'EUA.

Tanmateix, el pitjor és que són les pròpies democràcies qui estableixen fronteres en els drets humans, no pas altres de “menys” curosos.

Ricard Monistrol

Política Post-Catalana

Una vegada establertes les aliances post-electorals i ja, més o menys, empassat el resultat electoral, paga la pena aturar-se a reflexionar com ha quedat la situació.

A priori, sembla la mateixa situació del 2003, amb correccions. Però, tanmateix, es va dibuixant un escenari que no permetrà a ningú gaire marge d'error.

Sobretot pel nou govern d'Entesa... L'optimisme de la societat del 20003, desprès d'uns quants sobresalts, s'ha transformat en escepticisme, per no dir, en alguns sectors, certa emprenyamenta.

El candidat Mas, havent guanyat amb certa autoritat moral, no ha obtingut els quasi 60 escons que sí li haurien donat la necessària entitat per considerar-se oficialment enganyat. Amb 48, no s'arriba ni a la majoria relativa...

La baixada de vots del PSC, o més ben dit, de l'acceptació del candidat Montilla pot tenir dues lectures: una, ha pagat les errades de l'anterior govern, l'altra, que part de la societat catalana no accepta un possible president no nascut a Catalunya.

Tanmateix, la situació del PPC ha obtingut una petita sotragada, poca comparada amb la del PSC (val a dir), però encara no prou mesurable amb l'aparició d'un nou partit, el de Ciudadanos-Ciutadans...

Ara ja entrant, estrictament en el tema de la valoració sobre el nou partit, que una part de la societat consideri necessari establir que la llengua catalana no és llengua de integració, sinó de confrontació, pot portar molts problemes!

En principi pot semblar que un candidat nu, que parli ara castellà, ara català... per demostrar el seu bilingüisme, i adopti una posició desafiant contra els mitjans de comunicació, especialment amb la brillant periodista Mònica Terribas (sic!). Pot semblar producte dels seus 27 anyets i que a vegades es revela proper a un pallasso. Però, seria una equivocació!

Per un cantó, descol·loca a Josep Piqué, tant pel seu extremisme com per dir que són d'esquerres anti-nacionalistes. Però, per un altre cantó, pot significar que en el Parlament, tindrem un acurat seguiment per part de la COPE, “La Razón” i “El Mundo” de l'actitud que prenguin la resta de partits front a “Ciudadanos” lleialistes (mireu, sinó, Irlanda del nord).

O, encara pitjor, els “Ciudadanos” anti nacionalistes catalans i nacionalistes espanyols, volen promoure una política de segregació en l'educació. On l'escola pública, concertada o privada, esdevindrà un camp de batalla semblant a la situació creada a Euskadi amb les Ikastoles (col·legis d'immersió lingüística en euskera) acusades més d'una vegada pel PP de ser escoles de terrorisme (sic!)... Us recomano que visiteu la web en català de la ikastola Langile i us llegiu el seu programa educatiu .

Esperem que la Entesa de Progrés i CiU sàpiguen desactivar aquesta amenaça!

Ricard Monistrol

Sobre el Canvi Climàtic...

No és gens menyspreable la quantitat de persones, no científiques, que creuen exagerat la qüestió del canvi climàtic...

Els seus arguments? Què sempre hi han hagut canvis climàtics a la terra...

Hem de pensar que la raó d'aquest desinterès pels creixents informes (us recomano que aneu a veure el documental d' Al Gore “Una veritat incòmode”) procedeix de la pròpia desídia dels governs occidentals, que pretesament han signat el protocol de Kyoto. Com per exemple, Espanya.

Ni l'anterior govern del PP, ni l'actual de PSOE, semblen que estiguin per la qüestió de promoure una nova cultura de la sostenibilitat en les indústries, ciutats, municipis... Sí, a més afegim els centenars de milers d'habitatges, piscines, jardins anglesos i camps de golf que es construeixen en llocs on l'aigua és força escadussera. Ja tenim els seus fonaments...

Sense comptar el quasi nul interès públic en desenvolupar energies alternatives. Però, una cosa és certa, el canvi no és pel segle XXII, sinó per quaranta o cinquanta anys.

Què és pot fer? Senzill, potser massa senzill... Veure com els governs, sigui espanyol, català o municipal apliquen una política sostenible activa d'estalvi i promoció d'energies alternatives. A més, de controlar d'una vegada per TOTES la irresponsable especulació immobiliària i de camps de cultiu de regadiu. On el sistema de rec, és fa per inundació!

Sols donant exemple d'una veritable preocupació pública en fets i campanyes, no paraules de suport, podem conscienciar a tothom. Incloses multes a aquells municipis que sobrepassin els seus nivells de sostenibilitat, prèviament inclosos en un apartat obligatori del seu Pla General d'Ordenació i Urbanisme.

Ricard Monistrol

Canvis a Catalunya...

No us penseu que no he vist els resultats de les eleccions d'ahir, 1 de novembre, que al cap i la fi han posat a quasi tots els partits en el mateix lloc de l'escenari del 2003. Això si amb alguna diferència, desprès en parlarem...

Tanmateix, em refereixo a una qüestió més profunda, a un canvi generacional dins la política catalana, a la sortida d'escena de dos honorables avis... Primer va ser l'anterior president Jordi Pujol, ara l'actual president Pasqual Maragall.

Una generació de persones, que amb històries de vida diferent, han protagonitzat els últims anys del franquisme, la transició i la primera dècada llarga de democràcia a Catalunya.

Amb això no dic que altres polítics no hagin lluitat per la democràcia en temps de feixisme. Però, hem de pensar en els 23 anys de govern de Jordi Pujol, i en la patrícia història, política i cultural, de la Família Maragall, on l'alcalde de la Barcelona olímpica ha exercit a l'altre cantó de la Plaça St. Jaume la màxima magistratura del nostre país.

No obstant, la nova generació es reflecteix de forma nítida en l'elecció, per part del PSC, del candidat José Montilla. Una generació que desprès d'emigrar, per no passar gana cada dia, van exercir un canvi molt necessari en la reorganització social i urbanística de les ciutats metropolitanes incloses en l'anomenat “Cinturó Roig”.

Sense descomptar, el canvi que van exercir dins el PSC, on els “catalanistes” de tota la vida com per exemple Narcís Obiols, Martorell, Nadal... van anar perdent el poder dins l'executiva de forma progressiva. D'aquí un cert enfrontament entre el President Maragall (últim representant del “catalanisme” amb poder del PSC) i l'aparell de partit, aquests dos últims anys.

En certa manera, no hem de menystenir el possible efecte “Montilla” sobre els més de 200.000 vots perduts pel PSC, respecte a 2003. El fet que el President Zapatero hagi fet veure clarament (i repetidament) que era el seu candidat, ha tret protagonisme a la pròpia acció del presidenciable Montilla dins dels àmbits catalanistes.

Potser la pregunta a tal hipotèsi hauria d'haver estat: sí s'hagués presentat Pasqual Maragall, s'haurien obtingut els mateixos resultats? Ara, ja no ho sabrem mai....

Ricard Monistrol