Darfur, Darfur....

Ja fa masses anys que la qüestió sobre el Darfur segueix amb tota la impunitat per part del govern sudanès i de la “impotència” de les Nacions Unides per solucionar-ho...

El conflicte, oficialment, va començar el 2003... població no àrab, ni musulmana, va prendre la iniciativa amb les armes a fi d'exigir al govern, islamista i integrista, que deixés de marginar-los. La resposta del govern va ser contundent, va deixar que tropes irregulars fessin el volguessin: violacions, tortura, mutilacions, assassinat de dones i nens... per ara 200.000 morts. Tal com diu EUA, amb tota la raó, un genocidi!

Encara que la veritable raó de tot plegat, és la gran quantitat de recursos naturals que disposa la regió... els beneficis? Cap a la capital i part de la població musulmana i àrab de Darfur. Per si de cas, el govern de Jartum (capital de Sudan) s'ha anat negant a permetre forces de interposició de la Unió Africana.

Tanmateix, això no ha acabat encara. Avui mateix, uns 20 homes armats han acabat per expulsar el poc personal d'ONG's que restava a la zona. A més, s'han destruït totes els aparells de comunicació, s'han requisat els vehicles que tenien i han repartit un xic més de terror. Per ara no se sap a quin bàndol pertanyen.... encara, que si comptem que l'atac ha succeït en una zona controlada per la única facció rebel que ha arribat a un acord, tot pot ser!

Sense comptar, que la resta de faccions contràries al govern encara no han signat la pau... Les condicions ofertes no els satisfan i tot enmig de la inacció internacional!

Ricard Monistrol

Per sort!

Cap al Magrib i a Àsia, sobretot a l'Índia, encara hi ha tradició de obligar a noies en plena pubertad a casar-se amb homes que normalment poden duplicar o triplicar la seva edat...

Encara que segons vaig veure ahir, en una notícia d'un diari digital, el Parlament Indi que ja havia prohibit aquest tipus d'unió amb una menor, ara ha anat un xic més enllà... les ha declarat nul·les!

Tanmateix, com parlava ahir, sembla molt complicat parlar d'una única civilització, on dones adultes són assassinades per les seves “parelles” (sic!) a tot el món i on nenes són obligades a prostituir-se a fi de poder alimentar els seus pares i germans (sobretot en llocs asiàtics de gran turisme “sexual”).

Sense comptar, que les pròpies autoritats xineses i Índies estan molt preocupades per l'assassinat de centenars de milers d'infants en raó del seu sexe femení...

Però quan són més grans els pot esperar la mort en vida, maltractaments, violacions, una lapidació, masses fuetades i estúpides i cruels execucions... per culpa de la xària islàmica o d'algun malparit que es pensa que la seva companya és un objecte!

Més que aliança de civilitzacions, hauríem de pensar en reelaborar totes les nostres normes sobre dos pilars bàsics: un, el respecte absolut a tots els drets humans de tothom (difícil?) i l'altra, basar totes les nostres relacions sobre la capacitat ètica de veure que davant nostre, tingui el sexe que tingui, hi ha una persona humana i, com a tal, mereix respecte (idealisme?).

Ricard Monistrol

Aliança de civilitzacions?

No és gens menyspreable la fita on vol arribar el president Zapatero amb la “Aliança de Civilitzacions”; evitar futurs conflictes per raó de la incomprensió entre cultures.

Però, fins a quin punt això és factible? Amb aquesta qüestió no vull refusar la noble intenció del president espanyol, encara que s'hauria de reflexionar sobre què faria falta per tal comesa.

Hi han propostes sobre democratització, comunicació, educació, augment del nivell de vida, lluita contra l'atur considerades brou d'aliment de l'extremisme religiós. Tanmateix, el punt ineludible, i tal com ha dit el mateix secretari sortint de les Nacions Unides, Kofi Annan, és parlar d'una sola civilització.

Totes les eines esmentades abans s'han de clarificar sota una mateixa mesura: el respecte mundial als drets humans universals (valgui la redundància). A veure, no es pot voler democratitzar un país a bombes, ni pensar que sota el nom de la religió encara es castigui a la dona per voler ser una persona humana.

Educació? sí i no! En certa manera, hi ha una cosa clara els valors culturals estan molt bé sempre i quan no entrin en conflicte amb els drets de les persones, això ho haurien de tenir clar tant governs com religions (parlo tant de la cristiana com de la musulmana, sense oblidar la jueva).

Però, es pot pretendre que la educació sigui un vehicle de comprensió entre cultures? Sí quan no s'obligui a ningú a asumir valors, sinó a fer-li veure que són positius. No, quan sols quedi en una simple estudi comparatiu i separat, com si els drets humans fossin estrangers per un cantó o simplement occidentals en un altra.

Augment del nivell de vida? Senzilla recepta: promoure la formació a ambdós sexes i la lliure creació d'empreses amb un codi ètic de respecte també als dos sexes. Deixar a la dona el control del seu cos, sota criteris mèdics i socials, no pas religiosos. Promoure que les dones formin part de la societat com a subjectes de ple dret. Revisar qualsevol llei que atempti contra els drets humans en qualsevol part del món...

En el fons, és la recepta per un sol món món, més just, menys diferenciat per extremismes i més il·lusionat en saber-ser valorat i respectat en la seva justa mesura per la resta del món. Sense criteris geo-polítics.

En tot cas, “L'Aliança de Civilitzacions” és un primer pas!

Ricard Monistrol

Qüestió d'elecció?

Ahir diumenge, l'article de Jordi Barbeta a “La Vanguardia” em va fer reflexionar sobre els límits de la democràcia, la nostra no, la dels polítics.

M'explico, el dret d'intervenir del govern sigui català, espanyol o el de la Comissió Europea va en relació a una concepció sobre l'estat: el d'un bon govern que en certa manera ha de corregir, de bona fe?, als seus ciutadans. Un clar exemple, tal com el destacava Barbeta, és el decret espanyol sobre l'obligatorietat d'afegir una hora més de idioma estatal a la setmana.

Tot i que, segons les pròpies dades estadístiques, els alumnes catalans tenen millor nivell de la llengua que altres comunitats autonòmiques sense llengua pròpia...

En el fons, potser la democràcia que entén el Govern Zapatero és la d'una a dues velocitats, la primera aplicable a les comunitats ordinàries on el nacionalisme és de caire espanyol i un altre a les comunitats amb nacionalitat “històrica”...

Sobretot la catalana i la basca, per exemple en transports... Doncs, primer de tot, l'AVE a Sevilla i l'AVE Basc i Català per a 2010? També autovies de dos i tres carrils per anar desde Madrid a altres destinacions i autopistes de pagaments per ambdues comunitats. Sense comptar que l'aeroport més important del sud d'Europa és a Barajas i que a la resta del territori pateixen les males connexions aèries entre ciutats espanyoles.

A més de la Renfe de rodalies... grans inversions a Madrid, un servei exemplar... Però, a canvi, més de 10 anys sense invertir en unes altres rodalies, les de Barcelona. Sort que a Euskadi tenen el seu ferrocarril de via estreta!

En certa manera, els catalans hem estat masses vegades simples súbdits de la concepció espanyola... Molt ben considerats, sempre que callem i col·laborem. Però, podem tenir una visió diferent de l'estat? Com sempre, a Espanya, els espanyols són majoria (Madrid) i els que es consideren catalans, andalusos, bascos, gallecs minoria.

No ho dic, perquè sí, tant el PP com part del PSOE, creuen ferventment en la concepció centralista de l'estat, amb petites llacunes que ja veurem qui les omple. Doncs encara no s'ha desenvolupat l'estatut català...

Llàstima, que no creguin possible aquests centralistes (sic!), que posant bones infraestructures tant aeroportuàries (amb connexions radials a tota espanya, UE i intercontinental), com ferroviàries (bona cobertura radial del territori) i amb bones autovies (no de pagament) ells també guanyarien un major nivell d'ingressos d'impostos.

Ricard Monistrol

Extinció...

Aquesta paraula va molt associada als últims 200 anys de la nostra era humana... Sembla que el dofí d'aleta blanca, també anomenat Baiji, que portava tant “sols” 25 milions d'anys a la terra ja ha desaparegut del tot a Xina, i de passada, del món...

Què té d'especial aquesta extinció? Per un part, que ja s'havia anunciat fa anys que passaria això, però el govern xinès no en va fer cap mena de cas... I, per un altre cantó, que aquest dofí fluvial (sols en resten 3 espècies més a tot el món) té el dubtós honor de ser el primer cetaci que s'extingeix.

Encara, que amb una mica d'esforç per part de Japó i Noruega, altres cetacis com les balenes, també desapareixeran...

En certa manera sembla una brutal burla de la naturalesa humana, quan estàvem poc avançats en coneixement no hi havien tantes extincions... Però, a mesura que hem anat evolucionat tecnològicament, no pas racionalment, les extincions de fauna i flora han crescut exponencialment!

No obstant, també s'ha de reconèixer que gràcies a les accions dels ecologistes sembla que algunes s'han aturat i altres han pogut se comunicades a la resta del món.

Tanmateix, hi una en preparació i amb poques possibilitats d'aturar-la, el ràpid augment de les temperatures i posterior canvi climàtic...

Per molt, que a EUA, hi hagin alguns “científics” que expliquen la normalitat del canvi climàtic, no és el mateix per a una espècie adaptar-se al canvi amb 1.000 anys que sols amb 30 anys!

Però, a canvi tindrem la sort de gaudir d'un elevat nombre d'insectes nous per les nostres contrades (com el mosquit tigre) que gràcies a l'augment de temperatures podrà adaptar-se al nostre medi ambient... esperem que no vinguin també amb malalties sots-tropicals!!!

Ricard Monistrol

Memòria històrica...

Tot pensant en les contraposades opinions d'historiadors, juristes, partits polítics o simples ciutadans sobre el projecte de llei sobre la memòria històrica que vol presentar el PSOE aquest dijous al Parlament espanyol... Reflexiono també sobre els successos de Xile!

Diferències, en tot cas d'anys i tal com em va explicar una exiliada xilena.. la impossibilitat de defensar-se per les armes d'una part de la població, sense comptar que quasi tot l'exèrcit estava a favor del cop d'estat de Pinochet (els que no ho estaven, van ser ràpidament assassinats).

Però, a part d'aquests dos detalls, encara ara a Espanya existeixen els mateixos dos bàndols d'aquella època... No fa falta anar massa lluny amb l'església! Per poc que la Conferència no dictamina, que els nacionalismes perifèrics anaven contra un bé moral i religiós: la unitat de la pàtria espanyola (sic!)

O, la mateixa actitud del PP: sempre s'ha negat a condemnar el cop d'estat de Franco. Tot adduint que s'ha de mirar cap el futur. Sense comptar els centenars de fosses on encara estan enterrats milers de republicans... Com, per exemple, a València ciutat.

Parlar de memòria història, en la meva opinió, es parlar del cop d'estat, de les matances que es van produir a ambdós bàndols en plena guerra civil, a la sagnant i despietada repressió posterior feixista tot cercant la venjança i el genocidi per causes polítiques i culturals.

Però, tanmateix, penso que a nivell jurídic, qui pot pretendre que no es puguin anular totes les causes penals, posteriors a 1939, contra l'ideari polític d'una persona, sense semblar estar a favor de la dictadura franquista?

Ricard Monistrol

Obsessions malaltisses...

De quina altre manera es pot definir la campanya de defenestració del govern espanyol en mans del PSOE de “EL Mundo” i de la “Cope”?

Sembla estrany, suposo que una vegada acabada la baralla contra tot allò que semblés català o parlés català... els esforços s'han concentrat en fer prevaldre el dubte sobre els autors del maleït 11-M. Sense cap mena de mania amb l'instrucció judicial del cas, ara en fase de judici oral, o els cossos de seguretat estatals.

L'última notícia acusa al president extremeny, Juan Carlos Ibarra, d'haver deixat el seu cas al “convicte” Rafael Vera perqué aquest truqués al PSOE, dos dies després de l'atemptat, avisant-los de la imminent detenció de activistes islamistes...

No obstant, fidel al seu bel·licós tarannà, Ibarra ha posat tots els registres telefònics de la “Junta” a disposició d'una investigació judicial... En cas que es demostri la veracitat de tal informació dimitirà, en el cas contrari, ja ha avisat a Losantos i a Pedro J. Ramírez que es preparin!

Tanmateix, si fem un xic d'història... No hem d'oblidar que la pressió de “El Mundo”, La Cope, “La Razón” i l'”ABC” van promoure la caiguda del govern González i la pujada d'Aznar (quan encara parlava català en la intimitat!). Encara, que no hem d'oblidar que el PSOE va caure pel seu propi pes!

Ara, una mica més sols, doncs l'”ABC” ja n'està tip de tant parlar del 11-M, Pedro J. i Losantos repeteixen fins la sacietat que la pujada al govern de Zapatero és un gran muntatge on ETA, Jutges, policia, ERC i altres hi són ficats...

De totes maneres, tot reconeixent la valúa del seu diari (No així a la Cope), resulta fins a cert punt injustificable que Pedro J. El faci servir per a una obsessió tant desfermada...

Suposo, que fan joc amb certes persones que encara diuen que a Iraq hi havien armes de destrucció massiva....

Ricard Monistrol

Drets Humans...

Ahir, diumenge, es va celebrar el dia internacional dels drets humans... I, com qui no vol la cosa, el dictador Augusto Pinochet va tenir el detall de morir-se el mateix dia. Una manera de dir-nos que mai va ser condemnat per les brutals vulneracions de drets humans.

Però, val la pena aturar-se un xic i reflexionar sobre què condiciona el compliment de TOTS els drets humans (sobretot per dones i infants)....

Per un cantó, la pobresa, un símptoma que mata o fa matar, amb múltiples causes. Per un cantó tenim el polític, per molt que un país tingui recursos naturals això no voldrà dir en cap moment que tota la població en rebrà els beneficis. Perquè? Complicat d'explicar-ho, però molt senzill de resumir-ho: cap empresa està interessada en res més que no sigui la seva estabilitat i el seu compte de beneficis abans impostos (EBITDA). Sort d'alguns microcrèdits.

Per un altre, la planificació familiar i l'educació.... Posem dins el mapa, la religió! Sigui cristiana, islàmica o jueva mai han contemplat que la dona pugui disposar del seu cos ni dels coneixements necessaris pel conèixer-se'l a nivell sexual. Tot seguint aquest mateix fil, la mateixa falta d'educació fa que com a mínim la meitat de la població, femenina, no disposi dels adequats nivells de formació. Una educació que comportaria una sensible millora social a curt termini i un progressiu enriquiment de la societat (tornem amb els microcrèdits).

Però, per si de cas ningú s'oblidi, tant a nivell governamental com en religiós, no costa massa comprobar que ningú diu res amb les tortures o les condemnes a mort. Per exemple, EUA i Israel no tenen dubtes en aplicar tortura quan la “seguretat nacional” està en perill. Sense comptat que la Xaria islàmica no dubta en castigar severament (amputacions, fuetaments) càstigs menors com el robatori o l'adulteri en el cas de l'home i amb la mort altres càstigs també menors (adulteri o fornicació en el cas de la dona, apostasia...).

Sense descomptar que l'església cristiana no té un criteri massa clar respecte a la pena de mort i a la tortura... No diguem res del jueus israelians i les seves razzies contra civils.

En certa manera hi han masses “ismes” en contra dels drets humans (capitalisme salvatge, islamisme, cristianisme, feixisme, totalitarisme...). Encara que sempre ens pot quedar un “isme” positiu, el extremisme en la defensa de TOTS els drets humans en tot el món...

No valen excuses ni religioses ni culturals davant la vulneració de drets fonamentals universals!!!! S'han de complir tots, els generals i, sobretot, el de dones i nens.

Ricard Monistrol

Per fi, justícia per Xosé Couso!

El tribunal suprem espanyol ha ordenat a l'Audiència Nacional que torni a obrir el cas de l'assassinat del càmera de Tele 5 per part de soldats d'EUA a Iraq... Molt bona notícia!

Per fi, sembla que un cas tant flagrant com el bombardeig del hotel Palestina ple de periodistes i que prèviament s'havia comunicat als capitostos americans, no havia de restar sense càstig. Tant per la vulneració de les Convencions de Ginebra, com per la pròpia naturalesa de crim de guerra en el propi ordenament jurídic militar, incloent-hi el d'EUA.

No obstant, esperem que l'Audiència Nacional no cerqui absoldre de forma ràpida i indolora als tres militars (un sergent, un capità i un tinent coronel) i que el Fiscal del cas no vulgui tornar a pixar fora de test, tot dient que la mort d'un civil espanyol, a més periodista, és producte de la guerra! Si us plau!

En certa manera també será un judici general al poc respecte que tenen les tropes americanes cap a civils i, sobretot, periodistes.

Ricard Monistrol

Origen de la vida?

Si descartem “teories” que gens tenen a veure amb la ciència (“creacionisme” o la “creació Intel·ligent”), sembla que es pot començar a formular hipótesi de com es va originar la vida a la terra, ja fa un bon grapat de milions d'anys (uns 3850 milions més o menys)... Mitjançant un meteorit!

L'any 2000 en un meteorit caigut al llac Tagish de Canadà es van trobar elements orgànics... Però, en aquell moment les posicions de la comunitat científica es van dividir entre els que creien que procedia de l'espai exterior i els que deien que era producte de la contaminació terrestre.

Tanmateix, la discussió no s'ha solucionat en un informe realitzat per científics de la NASA publicat a la revista “Science” aquest divendres 1 de desembre... Segons una nova anàlisi realitzada el 2005 amb aplicació de nanotecnologia, es va descobrir que als glòbuls orgànics hi havia una inusitada quantitat d'isòtops d'hidrogen i nitrogen.

Una troballa que tanca la discussió sobre la contaminació terrestre i posa l'origen del meteorit en el núvol, extremadament fred (260 graus sota zero), molecular d'on va sortir el sistema solar o dels extrems del sistema solar.

Precisament la delicadesa d'aquests glòbuls orgànics dóna consistència que en un moment o altre d'aquests 3850 milions d'anys endarrere un d'aquests meteorits hagués donat la definitiva empenta a la nostra existència!

Ricard Monistrol

Debats estúpids?

Disculpeu el meu to! Però llegint la notícia que al final serà el Tribunal Superior d'EUA qui decidirà si s'han de prendre les mesures adients per controlar l'emissió de gasos “efecte” hivernacle se'm puja la mosca al nas...

Diversos estats (com per exemple Califòrnia) i organitzacions ecologistes reclamen a l'alt tribunal que el control de l'emissió passi a l'Agència de Protecció Ambiental (EPA). A veure, segons sembla ja quasi està decidida la qüestió!

Alguns jutges no creuen que la baixada d'emissions serveixi per a res, alguns diuen que fer-ho destrossaria l'economia, altres que hi estan d'acord i algun altre té dubtes sobre què decidir. Per si de cas, algun advocat, defensor de no traspassar a l'EPA la gestió, dubta que els “esmentats” gasos provoquin realment l'efecte hivernacle...

Tanmateix mentre a EUA sembla que la ciència s'hagi de defensar de teories de creacionisme “intel·ligent” (je, je! Segons ells, el món fa uns pocs milers d'anys que s'ha fet?), de negació de la realitat i inclòs de l'acusació d'estar al servei d'alguns poderosos (els que volen evitar las pèrdues provocades per l'escalfament global) no hi ha gaire cosa a fer. Com a mínim, fins que no surti George W. Bush de la Presidència.

Mentre, per aquests verals marquem rècords de temperatures (per dalt!) i, de passada, qualsevol comparació resultará millor que la dels propers anys. A aquest pas, passarem el nadal com els brasilers... A la platja!!!

Ricard Monistrol

Palestins amb depressió...

Pot semblar una broma de mal gust... Però, segons un informe de Médicos del Mundo, la població de Gaza està sofrint una “depressió col·lectiva”. Hem de tenir en compte que la comparativa és basa en dades obtingudes en centres sanitaris abans i desprès de les “incursions” israelianes de càstig.

A veure, posem-nos seriosos, si reduïm fins al 32% l'accés a l'aigua potable, anul·lem l'arribada d'aliments frescos, es trenca la barrera del so a baixa alçada, afegim uns quants bombardejos i, per si fora poc, posem el màxim de “Check- Points” israelians en carreteres que condueixin als hospitals i a les clíniques (fins a 36 hores per arribar-hi!) que s'ha de demostrar? Què això empitjora les condicions de vida?

Doncs tindrem més del 80% de la població amb problemes... Tanmateix, el que em preocupa és el fet de donar aquestes dades com si formessin part d'una normalitat. Al cap i a la fi, EUA no els recrimina pas aquestes accions! Això sí, sempre i quan siguin per defensar-se...

Precisament, el fet que uns quants coets hagin matat a una dona israeliana (molt condemnable i lamentable!) pot donar dret a una operació de càstig d'aquest tamany?

Potser és el fet que els palestins sempre surtin com a un poble sense cap estat que els defensi (bé, a vegades tampoc serveix... Com per a exemple, el Líban) i que la seva democràcia tingui defectes (es vota a partits polítics “equivocats”).

D'aquesta manera, amb l'excusa de la seguretat, Israel rep el permís d'EUA per arrabassar el màxim de terreny amb accés a aigua i producció agrícola. A més, de manera sòlida... Amb murs de contenció i separació.

La raó? Molt senzilla, en un moment o altre s'haurà de formalitzar un estat palestí. Doncs que sigui el màxim d'inviable possible i, amb una mica de mala llet (sic), es declari una guerra civil que extermini el màxim de palestins...

Si us plau, que no donin l'excusa per no complir les resolucions de les Nacions Unides (tornar a les fronteres de 1967) depèn, que si es llegeixen en francès o anglès, la seva interpretació canvia...

Ricard Monistrol

Pobresa a Espanya...

Segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística d'Espanya, un de cada cinc residents a l'estat sobreviu per sota del llindar de la pobresa. És a dir, un 20% de la població no arriba als mínims d'ingressos per desenvolupar-se de forma correcta (no posem òptima) com a persona.

Però, quin és el seu perfil? El mateix que el 2004, res de res de millora econòmica.... Expliquem-nos, la pobresa afecta en dos punts porcentualment més a les dones (20%) que no pas als homes, això per començar.

Sí a més la persona té més de 65 any, ha de saber que un 30% dels seus companys d'edat viuen també sota el llindar, encara que per l'altra cantó, menys de 16 anys, no queden gaire ben parats: més del 24% també hi estan...

Però aprofundint en les tases més altes, podem augmentar fins quasi el 48%, el nombre de persones de més de 65 anys, quan aquestes viuen soles. Tot arribant al 37%, quan sense ser major de 65 anys, comparteixen l'habitatge un sol adult amb fills dependents.

En la enquesta es parlen d'altres qüestions, però resulta més que evident que les polítiques socials tant estatals, autonòmiques i municipals no donen gaire bon resultat. Sobretot considerant que les dones que cobren pensió de viudedat (un 40% del que hauria cobrat el marit d'estar viu) sobreviuen en condicions paupèrrimes tant d'habitatge com en nutrició...

Sense comptar la inexistència de subvencions suficients d'ajuda a famílies de ingressos baixos amb fills. No cal deixar-ho pas tot a la mercè del mercat capitalista i, sobretot, especulatiu!

Tanmateix, espero que tant la llei de serveis socials estatal i catalana solucionin aquests problemes, que, cal recordar-ho afecten a ciutadanes i ciutadans de ple dret, o potser no en tenen de drets?

Ricard Monistrol

Irracionalitat i violència de gènere

Poc més que qualificar d'irracionalitat masculina, puc fer en llegir unes dades del Consell d'Europa sobre violència de gènere o més ben dit contra la dona...

UNA QUARTA PART de les europees han sofert en un moment o altre de la seva vida violència pel simple fet de ser dones! I, si per això fora poc, 1 de cada 10 ha sofert agressions sexuals. Sense parlar de les que moren a mans de presumptes homes que deien que se les estimaven (62 actualment a Espanya).

Tanmateix, valdria parlar de totes aquelles dones que reben maltractament psíquic, i crec que ens donaríem un bon esglai si ho sabéssim.

Sóc un pesat, doncs no deixo de parlar de feminicidis, de violència, d’agressions a la part més íntima d’un ésser humà: la seva sexualitat...

Però... Què puc fer jo com a humà abans que home, sinó expressar la meva repulsa a animals irracionals amb sexe masculí, que en algun moment de la seva vida van perdre la seva humanitat...

Ricard Monistrol

Violència a les aules...

Potser primer hauríem de veure quin és el comportament dels pares d'un nen o nena acosador (bullyng), abans que pensar que amb una expulsió o sanció hi ha prou...

Un exemple, una escola obre a les nou del matí (horari per escoles primàries), uns pares voldrien saber si podrien deixar el nen abans, en principi pot semblar una pregunta o pot ser una exigència?

La resposta? No és possible.... Hi ha d'haver cap problema? En principi no, però sempre hi ha qui s'ho pren de mala manera i reacciona amb... Agressions a la directora, la cap d'estudis i a un conserge, a més, d'unes contundents amenaces de mort!

Ara per ara, poden ser condemnats d'un o dos a tres o quatre anys de presó major. Tot comptant que a partir de dos anys SÍ que entren a la presó!

Alguna vegada ja he dit que la violència és l'últim recurs de l'incompetent... Però, em sembla irracional que uns “presumptes” adults es pensin que amenaçant i pegant cops a tort i dret aconseguiran quelcom.

En tot cas, és un símptoma molt preocupant que la capacitat de comunicar-se sigui tant baixa, potser més un diàleg de sords. Però el fet que hi hagin nens o nenes que aprenguin que la violència verbal o física és la millor garantia per imposar-se és, ja, una realitat.

Tal como deia un company de TV3, Sergi Mulero, masses programes en horari protegit mostren com a molt vàlid aquest model sense que les o els presentadors facin res per aturar-ho (Antena 3 i Tele 5). Un bon model d'educació? (sic).

En el fons, potser dialogar exigeix un esforç massa major que no pas el de cridar i insultar o agredir.

Ricard Monistrol

Contaminació...

Sembla estrany... Com podem pensar en reduir l'augment del clima del planeta i permetre diversos desastres mediambientals. Com per exemple la contaminació del riu Groc de Xina, que ha perdut part del seu color original per un roig no gaire agradable...

Precisament, no fa gaires setmanes, el 22 d'octubre, va tornar a contaminar-se. Quasi 150 milions de persones beuen d'aquesta aigua i un 15% del camps de cultiu de Xina també en depenen.

Sense comptar amb les múltiples emissions de gasos i aigües sense depurar per part de masses fàbriques, amb brutals efectes sobre el medi ambient.

Però, si seguim amb el llistat no fa falta anar massa lluny... Com es pensa gestionar totes les deixalles del milers d'habitatges, quasi salvatges, que surten per tota la geografia espanyola. Penseu que es construeix més ràpid un milió d'habitatges abans que una gran depuradora.

O, les deixalles empresarials europees que sent massa cares de tractar són enviades a tercers països sota l'aquiescència de oligarquies governants sense ni un dit de front, però sí comptes bancàries ben proveïdes.

A més de les famoses “maquiladores” instal·lades en territoris on la legislació mediambiental és inexistent o no es fa complir. Bé! Sempre hi han excepcions... Els EUA van fer retirar diverses fàbriques a la frontera mexicana per danys mediambientals i epidemiològics! El problema és que se'n van anar més cap al sud...

Sense comptar amb empreses més “serioses” que per estalviar despeses en el tractament de residus, prefereixen anar-se'n a Àsia.

De totes maneres, potser una de les pitjors maneres de contaminació és la guerra... Quan EUA va voler provar el seu agent taronja al Vietnam (sic) no va voler saber res sobre els seus efectes. El pitjor? Avui dia, segueix sense reconèixer res... I, són uns quan milers de generacions els que han quedat afectats.

Ricard Monistrol

Enverinaments selectius.

Per molt que vulgui el servei secret rus (SVR, no us ofereixo la seva web, doncs està íntegrament en rus!) no es traurà de cop la sospita de haver enverinat amb Talio i segurament amb algun altre element radioactiu (els propis isòtops del element?) a l'ex-espia Alexandre Litvinenko.

Tanmateix, no sembla massa casualitat que li passés això quan estava investigant l'assassinat de la periodista Anna Politkovskaya? I una altre dada interessant! La malaurada periodista va ser assassinada quan investigava les brutals tortures de l'exèrcit rus a Txetxènia!!! (sic).

Encara que potser no totes les esferes del serveis d'espionatge hi puguin estar implicades, sí que és molt plausible que una part si que estigui implicada...

No és una simple animalada! Si una periodista és assassinada quan estava a punt de donar noms, llocs i crims contra l'humanitat comesos. No és plausible que siguin les mateixes persones que els interessava veure morta a Anna... No volguessin també veure mort a qui estava investigant-los?

Al cap i la fi, es poden canviar els noms i inclòs les persones, però Rússia no es destaca per ser una democràcia lliberal respectuosa amb els drets humans! I una vella costum tant de l'època Tsarista com de l'URSS era fer callar definitivament, fossin on fossin, els opositors....

Ricard Monistrol

Irracionalitat i consum...

Ahir, en el “30 minuts” de TV3, un excel·lent programa de periodisme d'anàlisi i investigació, vàrem comprovar fins on pot arribar el desig humà...

Japó, el país de major consum de peix del món ja ens tenia acostumats a fer prevaldre la seva cultura per sobre de qualsevol consideració de equilibri ecològic i sostenibilitat. Alguns exemples...

No fa gaire vam veure com amb l'excusa “cultural” mataven dofins, segons ells per menjar-se'ls. Encara que altres versions diuen que d'aquesta manera es treuen competidors a l'hora de cercar peix...

Tanmateix, la seva cacera indiscriminada i hipòcrita, de caire científic (sic!) de diverses menes de balenes en perill d'extinció per proveir les taules japoneses. No obstant, hi ha un país occidental que no ha dissimulat i ha dit clarament que caçarà per comerç.

Sense comptar, que a nivell internacional, la Comissió que decideix sobre la moratòria de la cacera de balenes s'està apropant a la posició japonesa. Per un raó molt senzilla: €€€€ o $$$$$!!!

Però, el tema de la tonyina vermella mediterrània aclapara no per la brutal potència consumidora i ben dotada de diners de Japó. Sinó, per la poca, per no dir inexistent, concepció de la pesca sostenible, d'algunes persones no japoneses. Els exemples d'alguns catalans i espanyols (un amb un càrrec representatiu de l'associació d'armadors) que negaven que la tonyina vermella estigués sobreexplotada.

Per si de cas, val saber que gràcies a Japó, diverses tonyines d'altres espècies s'han extingit de part del Pacífic i de l'Atlàntic.

Tot plegat, per diners, per molts diners... Si això hi afegim com està empitjorant la qualitat de l'aigua i del fons marí, de la pujada de temperatura o, com qui no vol la cosa, de la irrecuperable malmesa de tota la cadena tròfica!

Bé, potser a Japó sabran fer “sushi” de medusa i ens la compraran a cabassos...

Ricard Monistrol

Dones i islam...

Ahir, no vaig voler comentar la notícia de que Pakistan protegiria a les dones violades fins que avui es confirmés que el Parlament Pakistanès no es tiraria enrere... Heu de pensar que les mesures preses han ofès als grups islàmics i no era cap tonteria pensar en una possible anul·lació d'última hora.

Al cap i la fi, oficialment, avui era el dia per discutir la llei. Però per les pressions fonamentalistes va preferir avançar-se i, encara, s'ha d'enviar al senat per ser aprovada definitivament!

Posem-nos en situació... Una dona es violada, en primera instància pot ser la mateixa família que l'assassini per haver “deshonrat” a la família (sic!). En cas que la família la recolzi i decideixi denunciar-ho, s'haurà de cercar 4 homes que hagin vist la violació (??!!) i anar cap un tribunal islàmic (el de la sharia!). Potser que els jutges no creguin que els testimonis siguin de confiança i, en conseqüència, la jutjarà per adulteri (sí és casada) o fornicació (sí és soltera). El resultat? Pot morir lapidada!!!!

QUASI el 80% de les dones que s'atreveixen denunciar-ho, resten detingudes desprès del pretès judici de violació... Tot esperant sentència, quasi sempre, condemnatòria!

En principi, ara el tribunal, que segons sembla ara podrà ser civil, podrà tenir en compte proves científiques tal com l'ADN. Ho he dit en condicional, perquè la reforma “atorga” als jutges la possibilitat de demanar altres proves a part dels testimonis, que segueixen sent necessaris (??!!).

Un gran avenç? Jo ho discutiria, encara que s'hagi vist com un gran gest i els mitjans de comunicació occidentals ho hagin destacat, no obliguen als jutges a acceptar la prova de l'ADN!

El que s'hauria d'anul·lar d'una vegada per totes són els judicis per adulteri o fornicació! No s'hi val a dir que la religió així ho exigeix!

Ricard Monistrol

Possible concordat?

Ja fa temps que no comento notícies gaire esperançadores, però avui he descobert que inclòs els enemics més acèrrims també saben entendre's quan cal! No, no parlem pas de Israel i Palestina! Parlem d'Índia i de Pakistan...

Una primera dada a tenir en compte, és que els dos països disposen d'armament nuclear, que encara mantenen un contenciós sobre la regió de Catxemira i que hi han terroristes d'ambdós bàndols dispostos a encendre el conflicte.

Però, per ara, sembla que s'ha encès un bri de diàleg. Quasi un any desprès de converses bilaterals entre els dos governs. Avui mateix s'ha anunciat la creació d'un panell conjunt per afrontar els problemes de terrorisme que puguin succeir-se en qualsevol del dos territoris.

No és menyspreable aquest acord, amb els múltiples atemptats que han sofert Índia i Pakistan, es podrà estalviar una reacció massa emotiva que portés mals majors.

Per un altre cantó, i parlant de reaccions... també s'ha signat un acord per reduir el risc “d'accidents” atòmics! Una manera com un altre de desfer possibles malentesos....

Ricard Monistrol

Esperpèntic espectacle...

Avui, cap al voltant de les dues del migdia, a la localitat de Seseña (Toledo), el constructor afectat per la paralització de la seva construcció, una megaurbanització de 13.058 habitatges, ha denunciat en roda de premsa tant als mitjans de comunicació com a l'alcalde...

La raó? Publicitar de forma excessiva les “injustes raons de tal paralització i de passada, tractar de mentider al batlle...

En certa manera aquest “desastre” immobiliari, el poble tot just arriba a 10.000 habitants, representa la febre d'or especulativa que està assolant tot l'Estat, no solament el territori, sinó també el seus recursos hídrics i energètics.

Al cap i la fi, l'únic que ha fet l'alcalde es dir que fins que no es construeixin les infraestructures bàsiques de conducció d'aigua, de clavegueram i de xarxa eléctrica per tal quantitat de habitatges, res de res. Sense comptar les vies de comunicació, la recollida de brosses, els serveis sanitaris, la seguretat....

No és cap broma, d'aquí ve el punt feble de la seva faraònica obra... No s'han fet estudis previs de sostenibilitat! Un tràmit no exigible, però sí necessàriament justificable per part d'unes autoritats autonòmiques i municipals que semblen pensar més en la butxaca que no pas en el seu entorn.

Al cap i la fi, per exemple, l'aigua de l'Ebre no pot ser l'excusa perfecte del PP per cobrir les necessitats de totes les urbanitzacions, camps de golf i hotels que es construeixen al llevant mediterrani... Sense parlar de llocs molt més allunyats de possibles dessaladores o centres productors d'energia!

Ricard Monistrol

Restes de “Prestige”...

Doncs sí, aviat, el 19 de novembre, es “commemoraran” (per denominar-ho d'alguna manera) quatre anys del major desastre ecològic ocorregut a Espanya... No podia faltar a l'aniversari, un xic de petroli del vaixell enfonsat.

Posem-nos poètics! En una mena de justícia comunicativa, el vaixell partit per la meitat i enfonsat a milers de metres sota mar ens ha assenyalat una pèrdua d'interès per part de masses actors socials...

Un, l'empresa Repsol-YPF va prometre un mètode revolucionari per extreure les restes, més de 14.000 tones d'hidrocarburs, ja fa dos anys! A menys que m'hagi adormit durant tot aquest temps no he sentit res sobre aquesta fita!

Dos, sigui PP o PSOE, encara ningú ha mogut un dit per construir un gran port d'abric a superpetroliers en cas de grans tormentes o d'avaries...

Tres, fins a quin punt s'ha previst un pla d'emergència per tals desastres? S'han encarregat vaixells de neteja i contenció? S'ha previst mantenir actiu un equip de professionals per coordinar possibles feines?

Ehem! Suposo que la resposta no està pas a l'aire ni en els despatxos... Però, estaria molt bé presentar a la societat que un govern està preparat perquè “nunca mais” torni un “prestige”.

Ricard Monistrol

Límits de la democràcia...

Trets contra pedres, dones i nens palestins morts per culpa d'un tanc israelià, famílies iraquianes mortes pel simple fet de ser en el lloc i el moment inoportú, casaments a Afganistan bombardejats per “confusió”, ciutadans detinguts sota una concepte vague de “combatent”... Sense comptar l'autorització de formes de tortura “encobertes” a EUA, en casos perillosos per la seguretat nacional

En aquest aspecte, a Israel ja han superat aquest debat, doncs el seu Tribunal Suprem autoritza la tortura en casos de vida o mort (sic!)...

No obstant, qui decideix quan és un assumpte de vida o mort? O un assumpte de seguretat nacional?

Però, i la democràcia? No és una simple pregunta retòrica... Fins a quin punt, quan moren ciutadans desarmats, se'ls deté indefinidament sense dret a ser portats davant un jutge o simplement es destorba el seu desenvolupament personal i social, es pot dir que l'estat que, per passiva o activa, permet aquestes situacions es democràtic?

Una de les definicions més clàssiques de la democràcia lliberal és la concepció d'igualtat. Totes i tots som iguals davant la llei, la societat i el govern, per tant qualsevol vulneració dels seus drets ha d'estar fonamentada jurídicament en la constitució i el codi penal.

Sols un exemple de tal situació, Israel disposa d'un instrument anomenat “detenció administrativa” que permet detenir, normalment, a palestins un temps indeterminat sense tenir que acusar-lo penalment... Això, no seria possible amb un ciutadà israelià!

O, la pròpia situació de Guantànamo o dels diversos centres de detenció i ... situats al voltant del món, que permeten delimitar la situació d'extraterritorialitat dels detinguts. És a dir, no estan coberts per les garanties jurídiques presents al territori d'EUA.

Tanmateix, el pitjor és que són les pròpies democràcies qui estableixen fronteres en els drets humans, no pas altres de “menys” curosos.

Ricard Monistrol

Política Post-Catalana

Una vegada establertes les aliances post-electorals i ja, més o menys, empassat el resultat electoral, paga la pena aturar-se a reflexionar com ha quedat la situació.

A priori, sembla la mateixa situació del 2003, amb correccions. Però, tanmateix, es va dibuixant un escenari que no permetrà a ningú gaire marge d'error.

Sobretot pel nou govern d'Entesa... L'optimisme de la societat del 20003, desprès d'uns quants sobresalts, s'ha transformat en escepticisme, per no dir, en alguns sectors, certa emprenyamenta.

El candidat Mas, havent guanyat amb certa autoritat moral, no ha obtingut els quasi 60 escons que sí li haurien donat la necessària entitat per considerar-se oficialment enganyat. Amb 48, no s'arriba ni a la majoria relativa...

La baixada de vots del PSC, o més ben dit, de l'acceptació del candidat Montilla pot tenir dues lectures: una, ha pagat les errades de l'anterior govern, l'altra, que part de la societat catalana no accepta un possible president no nascut a Catalunya.

Tanmateix, la situació del PPC ha obtingut una petita sotragada, poca comparada amb la del PSC (val a dir), però encara no prou mesurable amb l'aparició d'un nou partit, el de Ciudadanos-Ciutadans...

Ara ja entrant, estrictament en el tema de la valoració sobre el nou partit, que una part de la societat consideri necessari establir que la llengua catalana no és llengua de integració, sinó de confrontació, pot portar molts problemes!

En principi pot semblar que un candidat nu, que parli ara castellà, ara català... per demostrar el seu bilingüisme, i adopti una posició desafiant contra els mitjans de comunicació, especialment amb la brillant periodista Mònica Terribas (sic!). Pot semblar producte dels seus 27 anyets i que a vegades es revela proper a un pallasso. Però, seria una equivocació!

Per un cantó, descol·loca a Josep Piqué, tant pel seu extremisme com per dir que són d'esquerres anti-nacionalistes. Però, per un altre cantó, pot significar que en el Parlament, tindrem un acurat seguiment per part de la COPE, “La Razón” i “El Mundo” de l'actitud que prenguin la resta de partits front a “Ciudadanos” lleialistes (mireu, sinó, Irlanda del nord).

O, encara pitjor, els “Ciudadanos” anti nacionalistes catalans i nacionalistes espanyols, volen promoure una política de segregació en l'educació. On l'escola pública, concertada o privada, esdevindrà un camp de batalla semblant a la situació creada a Euskadi amb les Ikastoles (col·legis d'immersió lingüística en euskera) acusades més d'una vegada pel PP de ser escoles de terrorisme (sic!)... Us recomano que visiteu la web en català de la ikastola Langile i us llegiu el seu programa educatiu .

Esperem que la Entesa de Progrés i CiU sàpiguen desactivar aquesta amenaça!

Ricard Monistrol

Sobre el Canvi Climàtic...

No és gens menyspreable la quantitat de persones, no científiques, que creuen exagerat la qüestió del canvi climàtic...

Els seus arguments? Què sempre hi han hagut canvis climàtics a la terra...

Hem de pensar que la raó d'aquest desinterès pels creixents informes (us recomano que aneu a veure el documental d' Al Gore “Una veritat incòmode”) procedeix de la pròpia desídia dels governs occidentals, que pretesament han signat el protocol de Kyoto. Com per exemple, Espanya.

Ni l'anterior govern del PP, ni l'actual de PSOE, semblen que estiguin per la qüestió de promoure una nova cultura de la sostenibilitat en les indústries, ciutats, municipis... Sí, a més afegim els centenars de milers d'habitatges, piscines, jardins anglesos i camps de golf que es construeixen en llocs on l'aigua és força escadussera. Ja tenim els seus fonaments...

Sense comptar el quasi nul interès públic en desenvolupar energies alternatives. Però, una cosa és certa, el canvi no és pel segle XXII, sinó per quaranta o cinquanta anys.

Què és pot fer? Senzill, potser massa senzill... Veure com els governs, sigui espanyol, català o municipal apliquen una política sostenible activa d'estalvi i promoció d'energies alternatives. A més, de controlar d'una vegada per TOTES la irresponsable especulació immobiliària i de camps de cultiu de regadiu. On el sistema de rec, és fa per inundació!

Sols donant exemple d'una veritable preocupació pública en fets i campanyes, no paraules de suport, podem conscienciar a tothom. Incloses multes a aquells municipis que sobrepassin els seus nivells de sostenibilitat, prèviament inclosos en un apartat obligatori del seu Pla General d'Ordenació i Urbanisme.

Ricard Monistrol

Canvis a Catalunya...

No us penseu que no he vist els resultats de les eleccions d'ahir, 1 de novembre, que al cap i la fi han posat a quasi tots els partits en el mateix lloc de l'escenari del 2003. Això si amb alguna diferència, desprès en parlarem...

Tanmateix, em refereixo a una qüestió més profunda, a un canvi generacional dins la política catalana, a la sortida d'escena de dos honorables avis... Primer va ser l'anterior president Jordi Pujol, ara l'actual president Pasqual Maragall.

Una generació de persones, que amb històries de vida diferent, han protagonitzat els últims anys del franquisme, la transició i la primera dècada llarga de democràcia a Catalunya.

Amb això no dic que altres polítics no hagin lluitat per la democràcia en temps de feixisme. Però, hem de pensar en els 23 anys de govern de Jordi Pujol, i en la patrícia història, política i cultural, de la Família Maragall, on l'alcalde de la Barcelona olímpica ha exercit a l'altre cantó de la Plaça St. Jaume la màxima magistratura del nostre país.

No obstant, la nova generació es reflecteix de forma nítida en l'elecció, per part del PSC, del candidat José Montilla. Una generació que desprès d'emigrar, per no passar gana cada dia, van exercir un canvi molt necessari en la reorganització social i urbanística de les ciutats metropolitanes incloses en l'anomenat “Cinturó Roig”.

Sense descomptar, el canvi que van exercir dins el PSC, on els “catalanistes” de tota la vida com per exemple Narcís Obiols, Martorell, Nadal... van anar perdent el poder dins l'executiva de forma progressiva. D'aquí un cert enfrontament entre el President Maragall (últim representant del “catalanisme” amb poder del PSC) i l'aparell de partit, aquests dos últims anys.

En certa manera, no hem de menystenir el possible efecte “Montilla” sobre els més de 200.000 vots perduts pel PSC, respecte a 2003. El fet que el President Zapatero hagi fet veure clarament (i repetidament) que era el seu candidat, ha tret protagonisme a la pròpia acció del presidenciable Montilla dins dels àmbits catalanistes.

Potser la pregunta a tal hipotèsi hauria d'haver estat: sí s'hagués presentat Pasqual Maragall, s'haurien obtingut els mateixos resultats? Ara, ja no ho sabrem mai....

Ricard Monistrol

Comerç d’armes

Armes llargues, armes curtes... Són les responsables de la mort de centenars de milers de civils.

Tanmateix, no fa falta dir que el negoci no és de pocs euros, sinó de milers de milions d’euros. Però com a mínim sembla que una nova llum, dèbil, pot aclarir els termes de com ha de ser un nou tractat d’armes a nivell mundial...

Per 139 vots a favor, un en contra (EUA, ehem!) i 26 abstencions (de grans potències com Rússia, Xina o les emergents Índia, Pakistan...) s’ha aprovat en el marc de les Nacions Unides, una resolució que permet pensar en una proposta en ferm abans que acabi 2006.

No obstant, el grup de treball que ha d’elaborar la proposta no estarà pas aïllat de les pressions de les grans multinacionals armeres. Encara que sembla positiva la pressió que puguin exercir Amnistia Internacional, Oxfam Internacional i International Action Network on Small Arms (IANSA).

Possibles discrepàncies? Les d’EUA, que com recordava ahir Robert Fisk a “La Vanguardia” s’ha negat a subscriure l’esmena de 2001 a la Convenció de Ginebra de 1980 en relació a armes “perilloses” (fòsfor, armes d’alta radioactivitat...) per la població civil.

Ricard Monistrol

Drets humans...

Potser més d'alguna lectora o lector m'acusarà de sempre tractar temes poc agradables, amb tota la raó. Però, al cap i la fi, penso que la meva funció de periodista o columnista és la de tractat temes que poques vegades surten en els informatius televisius i acostumen a caure en la secció de breus als periòdics....

Per exemple, tot i les males condicions de les presons sud-americanes ser home o dona pot representar un menysteniment brutal dels drets humans....

Diversos defensors dels drets humans han denunciat a la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH) “l'alarmant situació” de recluses a Paraguai, Argentina, Xile i Uruguai. De què parlen? Forçades a mantenir relacions sexuals, agressions físiques, deficient o nul·la atenció mèdica i, el més penós, negació a poder tenir visites “bis a bis”... Suposo que en la seva mentalitat masclista deuen pensar que ja en tenen prou amb les violacions! (sic)

La dona, agredida física o psíquicament, assassinada, obligada a no escolaritzar-se en masses països, sense comptar com a Iran assassinaran, de forma legal, a set dones pel delicte d'adulteri!!!!!

No obstant, aquests mateixos que vulneren els drets de les seves congèneres, no tenen gens d'empatx en no respectar els drets de més persones (pensament, opinió, expressió...)

En el fons, tenint en compte aquesta variable de compliment de TOTS els drets humans exposo a llum pública una possible classificació de persones:
- Persones Humanes, les que compleixen i fan complir tots el drets humans.
- Éssers racionals, alguns drets sí i altres no, en funció dels seus interessos.
- Éssers irracionals, no tenen en compte la igualtat entre humans i entre sexes.

Aquests últims, amb l'excusa de la cultura o religió, vulneren sistemàticament qualsevol dret humà. Ah! Hi han més dels que us penseu!

Ricard Monistrol

Rebuig europeu al PP...

Doncs sí, una bona notícia! El Parlament Europeu ha rebutjat la tesi del PP de no permetre cap mena de diàleg amb ETA ni Batasuna.

Tanmateix, no a estat una gran victòria del diàleg... Toris britànics, democràta-cristians alemanys i d'altres països han votat en contra. Encara que el més greu, era veure com els britànics de dreta que havien recolzat a Tony Blair amb l'assumpte de l'IRA, anessin en contra del procés espanyol de pau!

No obstant, el que val, és veure com el PP espanyol ha rebut un bon cop... La resta de grups del Parlament Europeu han recolzat el manifest socialista. Curiosa situació! Massa semblant a la del Congrés de Diputats d'Espanya.

Com sempre, la polititzada AVT (Asociación de Víctimas del Terrorismo) ha remugat en contra. No de la mateixa forma la resta d'associacions, que han demanat comprensió cap a les víctimes (amb tota la raó).

Però, em resulta molt inquietant una qüestió... Sí depengués del diàleg, una solució perquè mai més MORÍS ningú per les seves idees, perquè una associació de víctimes hi està en contra?

No us fa basarda la resposta de la AVT i el PP a tal qüestió?

Ricard Monistrol

Servei Públic...

La concepció de servei públic és pròpia de la democràcia lliberal, perquè? Per una raó molt senzilla: exigeix respecte en tots els sentits als seus usuaris, és a dir, els ciutadans...

Ibèria, RENFE, Adif, TMB, Abertis, Agbar, Gas Natural, Endesa... són companyies que ofereixen diversos productes, de servei públic, tal com el transport, autopistes, aigua, etc.

Però què passa quan una companyia tal com Ibèria o RENFE – Adif, no entenen que vol dir servei al usuari? Vagues salvatges com les que van paralitzar l'aeroport del Prat o paralitzacions del servei ferroviari, sense parlar de massificacions dins els combois o retrasos diversos...

No parlo solament de fets puntuals, parlo d'una qüestió més àmplia per exemple en els trens: falta d'inversions en les infraestructures ferroviàries i en el material rodant, descoordinació evident entre els diversos responsables, falta d'informació actualitzada (un deure: mantenir la comunicació amb els usuaris a fi que puguin prendre les decisions oportunes) i falta de solucions (triguen massa en oferir alternatives als usuaris, si és que les ofereixen).

Un exemple, sense parlar del servei de rodalies (retrasos i poc espai personal als trens), un servei com els trens regionals a Girona (segur que passa el mateix a Lleida i a Tarragona) es caracteritza per oferir places dempeus durant més d'una hora cada dia des de finals de maig fins quasi mitjans setembre...

La resta de l'any? és qüestió de sort... els dilluns i el divendres no resulta gaire complicat trobar un lloc per estar-s'hi de peu i els dies de festa en una població com Girona (Sant Narcís) poden desembocar en la reducció de combois (un de 3 vagons en comptes dels dos amb 6 vagons). Per tant, greus problemes per assolir un mínim d'espai habitable... Tot plegat, com ja he esmentat, més d'una hora i quart.

La resposta de Renfe i Adif a qualsevol reclamació: no poden posar més trens, no hi cabrien en les estacions de Clot- Aragó i Passeig de Gràcia....

Llàstima que no els càpiga en el cap una solució tant senzilla com col·locar regionals de dos pisos... Una solució que ja han adoptat els TGV francesos!

Els fets? Mai han sabut que vol dir servei a l'usuari. Suposo que encara són massa lluny del servei públic europeu!

Ricard Monistrol

Israel i el dret internacional

Segons han declarat responsables de l'exèrcit israelià, les sospites sobre l'ús de bombes de fòsfor blanc (alta capacitat de cremar la pell i necrosar el sistema ossi) sobre la població civil són certes...

Bé, no del tot, els militars diuen que les van fer servir contra els combatents de Hezbollà, Llàstima que estiguessin en pobles i ciutats! (sic).

No ens ha d'estranyar que ho reconeixien, doncs tal com ells mateixos han dit, no està pas del tot prohibit per la legislació internacional. Encara, que com a raó de fons està la salvaguarda d'EUA, que en cap moment ha dubtat en fer-la servir contra població civil iraquiana.

Si us plau, com podem qualificar una arma que no es satisfà en esbudellar persones, sinó en matar-les cremades i deixar-ne de ferides amb cremades ben bé de tercer a quart grau (desaparició total de la pell, possible pèrdua muscular i afectació òssia). Sense comptar les d'urani empobrit que afectaran a més d'una generació de persones.

Es pot qualificar de democràtic el país que les fa servir? O, simplement (cínicament) el seu ús sols està destinat a ciutadans de segona?

De quina manera es pot cerca la pau amb el veïns o amb els musulmans amb fets d'aquesta mena?

Ricard Monistrol

Tàctiques de guerrilla...

No m'estic referint a un lloc situat a l'estranger... Com per exemple, l'Àfrica sots-sahariana o a Iraq. Sinó al Congrés de diputats espanyola i la seu madrilenya del PP al carrer Gènova.

En anteriors articles, ja us he esmentat la meva preocupació per certs tics totalitaris i poc democràtics de la plana major del Partit Popular.

Tanmateix, les picabaralles continuades sobre la possible pau definitiva al País Basc ja comencen a fer mala olor! No és de rebut que, sempre que sigui possible, s'ataqui i s'insulti al govern per una comesa tant democràtica com la d'aconseguir la pau. Una batalla democràtica sense vencedors ni vençuts, sinó amb convençuts!

Ja sé que els fa molta por que el President Zapatero aconsegueixi una altra victòria electoral! No obstant, aquesta dèria guerrillera d'aprofitar qualsevol ocasió per qualificar a tot el govern espanyol com a antidemocràtic no té nom!

En el llibre “Vivir para contarla”, les memòries de Gabriel Garcia Màrquez, s'explica com a Colòmbia la dreta de mitjans del proppassat segle, no va dubtar en fer servir qualsevol mitjà per evitar que l'esquerra democràtica arribés al govern.

Però en moment determinat, en comprovar el gran èxit que tenia el nou candidat, es van veure obligats a actuar sense miraments. Accions de guerrilles molt carnisseres que escarmentaven als pobles que recolzaven a l'oposició, assassinats selectius, batusses contínues... tot enmig de les declaracions del candidat opositor cridant a la calma i a l'entesa entre tots els partits. Per si de cas, el van acabar assassinant!

Ricard Monistrol

Sexe i prostitució...

Parlar de sexe, de les relacions emocionals i físiques que s'estableixen entre éssers humans tant de diferent sexe com del mateix... es reflexionar sobre una de les conductes i necessitats més animals que posseïm.

Tanmateix, el sexe té dues vessants: una d'animal que ja hem esmentat i una de humana... Exacte! Composició d'emocions humanes, tals com la passió, la tendresa, l'amor, el desig...

Però que passa quan una persona no té parella (fixa o ocasional) i vol sexe? Anar al món de la prostitució, això val tant per homes i dones... Però, no obstant, no tenen res que veure les condicions de vida de masses meretrius femenines amb la dels seus companys masculins.

La droga, el tràfic d'emigrants, d'armes i de dones són les inversions més utilitzades a fi d'enriquir-se. Tot tenint en compte que s'incompleix el codi penal, no ens deixen gaire dubtes de quina mena de persones parlem.

Avui mateix, s'han detingut els amos d'uns clubs (Barcelona i Sabadell) que tenien en condicions infrahumanes a dones romaneses. Tant en allotjament com els seus "llocs de treball". Espais petits i bruts, on eren obligades a “treballar”, inclòs a punta de pistola!

No és ni la primera ni l'última vegada que sentirem parlar d'aquest tema.... Però, veritablement el més preocupant són els seus usuaris. Doncs quin home pot ser capaç de veure una dona en aquestes condicions, fer-la servir i anar-se'n sense denunciar-ho?

No és preocupant? Homes, purs animals irracionals, que amb la necessitat d'obtenir plaer sexual no tenen gaire miraments... No em refereixo, a que vagin al món de la prostitució, sinó permetent que dones, siguin romaneses, ucraïneses, subsaharianes... visquin en condicions animals.

Ells si que són uns simples animals que sols pensen en el seu aparell sexual!

Ricard Monistrol

Dones i Islam...

No fa gaire llegint el llibre de Michael Onfray sobre Ateologia, reflexionava sobre com les tres religions monoteistes no “tenen” gaire simpatia per la dona (Onfray diu que les odien). Com a molt, les toleren si aquestes assumeixen el paper de muller o de mare. Però mai com a ésser humà femení...

Precisament avui, a Madrid, diversos grups de dones musulmanes han reclamat una relectura de l'Alcorà tot traient accents misògins i masclistes...

No és cap broma el que diuen, una diferent interpretació exigiria a més, tal com elles mateixes reconeixen, una profunda reforma de la Sharia (llei islàmica d'obligat compliment en la majoria de països islàmics).

Tanmateix, tot sent positiu el diàleg que es fa a Madrid (recolzat pel govern espanyol) no ho veig gaire clar...

Fins ara, mai he vist una religió monoteísta que reclami “l'absoluta” igualtat entre dona i home. En tot cas, certes crítiques cristianes a que la dona no assumeixi el paper de mare a temps complert (en canvi no diu gaire sobre l'home-pare) i que la seva llunyania (treballant per poder pagar una hipoteca o simplement perquè li agrada) és la responsable de la pèrdua dels valors morals dels fills.

Ep! No dic que no s'hagi de conciliar la vida laboral amb la familiar (sense comptar sous més reduïts, poques possibilitats d'ascens en cas de fills.), però no tot ha de recaure amb la dona.

Sobretot, havent-hi tants homes (inclosos els capitostos religiosos) poc donats a valorar éssers humans de sexe femení!

Ricard Monistrol

Nens castigats...

No parlo pas d'infants castigats a no jugar amb el seu videojoc uns dies... Parlo de 1 milió de nens empresonats a tot el món, en molts casos maltractats físicament (es permet en 43 països) o cruelment castigats a ser flagel·lats, despietadament ferits (o morts) a cops de pedra (sic!) o a perdre un peu o una mà! (aplicable en 36 països).

Les causes? Segons explica “Save the Children” el 90% dels infants tancats són per delictes de poca importància. Per exemple, a Uganda el 70% volien menjar...

Però, sembla estrany que uns quants anys desprès de la Declaració Universal dels Drets dels Infants (1959), la mateixa ONG expliqui que el 97% dels nens món no disposen de les mateixa protecció legal front a la violència que els adults. Potser, els maltractaments infantils en el primer món són una bona mostra (recordeu el cas de l'Alba).

No obstant, per acompanyar aquestes dades... pensem en els 50.000 nens assassinats cada any, segons les Nacions Unides, a més dels quasi 2 milions atesos als hospitals!

Ah! no parlem de les nenes perquè la qüestió ja es complica de mala manera...

Ricard Monistrol

Iraq i guerra...

Avui dia, pronunciar el mom d'Iraq equival a guerra, tortures, atemptats, assassinats... No és una simple apreciació provocada pels mitjans de comunicació. A diferència dels 30.000 civils morts per la guerra d'”alliberament” (sic!), una investigació ha posat una xifra esfereïdora sobre la taula...

Més de 600.000 morts! Concretament, 601.000 ham mort per causes gens naturals, més ben dit, han mort per culpa de la guerra!

George W. Bush no podrà negar aquesta evidència, doncs està feta sobre dades epidemiològiques, enquestes a familiars i accés a certificats de defunció.

Sembla estrany, com és la democràcia a “l'americana” a Orient Mitjà... Per derrocar un govern dictatorial, s'envaeix un país com si ni res, amb excuses que ja no funcionen i, com qui no vol la cosa, fan servir veritables armes de destrucció massiva a Falluja, entre altre.

Sense comptar que en nom de la lluita antiterrorista, no es va dubtar en emprar tortures i execucions sumarials contra iraquians. El pitjor d'aquestes “execucions”? Què no respeten ni dones ni nens, ni tant sols innocents! Simples “razzias” de venjança, en masses casos...

Tanmateix, encara pot semblar estrany que Iran amenaci a EUA? O, que cada vegada més musulmans no dubten en oferir-se voluntaris per anar a Iraq i matar americans? O, que Síria no dubti en ajudar a grups armats no regulars?

Ricard Monistrol

Maleïts feminicidis....

Separades, casades, visquent amb la parella o simplement sortint, per conèixer el seu xicot, són víctimes de feminicidis per una simple raó: voler pensar per elles mateixes...

Greu? Què us semblaria que a la feina, un cap o un company (sense tenir en compte el sexe!) us amenacessin o us agredissin físicament o psíquicament simplement per pensar diferent sobre una acció determinada o voler deixar l'empresa... O, encara pitjor, que la vostra vida corre's perill.

Precisament l'acossament laboral està penat, i no s'ha donat el cas d'arribar a assassinar!

Doncs, sembla que pel fet de voler tenir un company sentimental una dona s'ha d'arriscar a rebre maltractaments o inclòs la seva mort, simplement perquè no fa el que li diu el pretès “estimat”!

No paga la pena esmentar l'elevat nombre de feminicidis. No cal! Cadascuna és una pèrdua irreparable...

No cal esmentar que, encara ara, masses agressors reben el suport “incondicional” de les seves famílies...

Tampoc cal dir, que difícilment s'arreglarà la situació sinó arribem a fer entendre a tots aquells homes que vegin a les dones com a objectes que, simplement, són éssers humans que volen ser estimats i poder estimar sense condicions!

Ai las! Quan de temps ha de passar per veure éssers humans i no dones condicionades pel seu genere a complir amb designis socials de caire masclista?

Ricard Monistrol

Menors treballadors...

Sí algú se'n recorda d'algun avi o besavi que treballés com a obrer o miner us podria explicar com a les mines de principis del proppassat segle les mans de nens de 6 o 7 anys eren perfectes per agafar carbó en túnels massa estrets per un adult...

O, que les mans dels nens permetien millorar la densitat de fil en les màquines teixidores, doncs podien passar la llançadora per marges més estrets...

Sense anar més lluny en el temps, a l'Índia, la “democràcia” més gran del món (ehem!) permetia que nens de menys de 14 anys podien exercir de servents domèstics, o dins d'hotels, restaurants o petits punts de venda al carrer... Això sí, s'exceptuava feines perilloses!

Perquè dic “podien”? Relativament, a partir de demà dimarts 10 d'octubre de 2006, es prohibeix el treball a menors de 14 anys.... Hem tingut que esperar fins aquestes dades, per fer complir un precepte sagrat en els drets humans, el dret a l'educació.

No parlem de pocs milers, sinó de 60 milions de nens que treballen a temps complert, una bona part com a esclaus, (el govern “sols” compta 12 milions).

Tanmateix, en un país tan gran on el classisme de les “castes” encara que prohibit és colpidorament efectiu, ja veurem com es persegueix aquesta lacra... Doncs, com ja hem dit el govern “sols” parla de 12 milions.

Però, igualment, a nens que treballen en les terres familiars o portin diners a casa (els que encara viuen amb la família), sinó ofereixen incentius econòmics, psicològics i socials perquè vagi a escola... Pocs deixaran de treballar! Per moltes amenaces que els facin!

Ricard Monistrol

Democràcia i PP...

Ahir, en el País Valencià, el seu president, Francisco Camps del PP, va defugir de manera poc elegant el debat sobre la moció de censura presentada pel líder del PSV-PSOE, Joan Ignasi Pla.
Com? Simplement deixant que parlessin tots sols i no arribant fins quasi les dues hores desprès...

Al cap i la fi, com el parlament valencià és seu (PP) no fa falta molestar-se per quatre paraules que no arribaran pas bon port (fer plegar a Camps).

Un altre exemple, ahir en la entrevista que na Mònica Terribas va realitzar a Josep Piqué, líder del PPC -genial i imprescindibles les seves entrevistes als candidats a la presidència de la Generalitat Catalana- aquest va demostrar tenir el cor més cap al centre, però el cap on diguin els capitostos de Zaplana, Acebes i companyia.

Perquè ho dic? Piqué no va dubtar en cap moment en adobar tesis conspiratives sobre el 11-M. Remarcant, això sí, que aquest no “hauria” de ser el tema central de la oposició al govern de Zapatero (coses del cor!).

No obstant, no m'estranya que els ciutadans comencin a estar fins als nasos de com cada sessió de control parlamentari al governant espanyol, es converteix en un espectacle denigrant i fastigós.

Acusacions de “felipisme”, entrega de l'estat a ETA, conspiracions sobre el 11-M mai aclarides (sobretot quan el sumari ja està a punt d'acabar-se)... Tot ben amanit amb insults i desqualificacions.

Democràcia és diàleg i respecte per l'oponent, argumentació no fal·làcies, discursos no desqualificacions... Per a mi el PP està adoptant una posició molt perillosa, per molt que Piqué ho defensi, fer servir qualsevol element al seu abast per arribar al poder...

Com ja vaig dir una vegada, el PP tendeix al totalitarisme, no pas a una democràcia lliberal... Sols fa falta veure València en la seva especulació brutal o el desig fervent de posseir l'Ebre, les Illes Balears en la imposició violenta d'autovies oneroses, Madrid atacant a Rubianes...

Poder no és democràcia i democràcia MAI serà poder...

Ricard Monistrol

Conceptes morals a EUA...

Vaja, vaja! El partit republicà tant crític amb el ex-president Clinton per la seva relació íntima amb una becària, el grans governants que exigeixen democràcia a la resta del planeta (bé, no a tot arreu...), sense comptar com marcant el pas ferm contra matrimonis homosexuals i estan a favor de la família cristiana unida, de l'abstenció com a solució contra l'embaràs no desitjat o el SIDA...

Doncs sembla que tot un diputat republicà, un legislador... S'excitava enviant SMS d'alt contingut sexual a becaris adolescents del Congrés! Sí, ho heu llegit bé, nois menors d'edat!

Ehem! Ja ha dimitit, però la cosa continua... Pel que sembla tant el president de la Cambra com altres companys de partit ho sabien desde feia mesos. No han dubtat ni el partit democràta ni el diari “Washington Times” (conservador) en posar el crit al cel i en demanar que el president del Congrés, el republicà Dennis Hastert, dimiteixi per haver “tapat” l'escàndol i no haver actuat.

Ai senyor! Pederastia i homosexualitat... Si us plau que es deixin de repressions morals i campanyes contra el sexe fora del matrimoni! La repressió és mala consellera en les passions sexuals! I la reben uns pobres becaris!

I, de passada, que tota la seva energia “íntima” la gastin en promoure acords de pau que no pas en accions de múscul (com per exemple la ajuda a Israel en relació a les bombes de fragmentació, l'urani empobrit, el fòsfor...)

Ricard Monistrol