Més valdria que callessis

2011-02-17T00:09:00.000+01:00

Aquest bloc ja no s'actualitzarà més....

Però penso que, per ara, val la pena conservar-lo a fi de veure quin valor tenen les notícies en un món tant canviant!

Més de 200 entrades, sobre diversa temàtica... tot intentant fer prevaldre el respecte als drets humans penso que és la meva millor contribució com a periodista que he pogut fer en molt de temps!

Espero que us agradin els diversos textos...

Fins sempre!

2007-04-12T15:33:00.000+02:00

Fins sempre...

Benvolgudes i benvolguts...

Em sap greu.... Però, l'excès de feina que vaig arrastrant de fa temps i que durarà uns quans mesos més (masses), m'obliga a deixar còrrer, per ara, l'actualització del meu blog!

Ja sé que vaig prometre una nova època amb més dades i menys freqüència, però exercir de periodista i, a la vegada, d'investigador acadèmic et fa prioritzar la disponiblitat de les meves hores.

Tanmateix, com a consell personal, sempre podeu recòrrer a diversos diaris... Entre ells, "La Vanguardia" on Tomás Alcoverro desgrana la realitat de l'Orient Mitjà; Rafael Poch per Rússia i Orient; Xavier Batalla dissabtes i diumenges realitza excelents treballs d'anàlisis amb moltes dades o la aclaridora columna dominical de Carlos Nadal... sense comentar altres bons professionals de diaris.

Bé, no és un acomiadament pe sempre, però un xic en tornar...

Una forta abraçada

Ricard Monistrol

2007-03-29T16:47:00.000+02:00

Islam (II)

El Magreb (4)

País versus autonomia?

La República Àrab Saharaui Democràtica (RASD) per als seus habitants, una província del Marroc per a Rabat... Aquest dilema, que en principi s'havia d'acabar amb un referèndum no fa gaire bona pinta.

Sobretot veient com Espanya, antiga metròpoli colonitzadora (sic!) i EUA, antiga defensora del dret a l'autodeterminació, veuen al Marroc com a baluard de defensa contra possibles fonamentalismes religiosos indesitjables...

Paga la pena veure el tres articles de Wikipedia, l'espanyol i l'anglès parlen ja des d'un primer moment de la RASD. Encara que si esteu a favor d'ells, l'article espanyol, amb exquisida redacció, parla de com està la situació actual amb més dades.

Una qüestió, que l'article anglès, centra molt més amb el famós pla Baker.... Encara que certament no sap gaire sobre la història de la distribució administrativa! En això, la versió espanyola hi té la mà trencada. Tanmateix, no hi han gaires enllaços en cap dels dos!

En canvi, la versió francesa passa de puntetes sobre el tema de la independència, en parla, però no aprofundeix tant com els altres dos articles.... Tampoc té gaires enllaços. Però, en aquests casos, més val anar a la font, visiteu el portal de solidaritat amb el Govern propi del Sahara Occidental. Trobareu tota mena de continguts (en espanyol), tant de imaginables com d'inimaginables!

Sols us farà falta visitar el lloc web pro-marroquí, fabricat pel govern marroquí (en francès), per saber un xic més sobre tot plegat des de la perspectiva del seus habitants, tant els indígenes com dels sobrevinguts...

Tanmateix, una antiga terra desèrtica (visiteu la informació de la CIA)però amb bons recursos pesquers (fins que durin) i mines de fosfat (en franca decadència, ara es valora el gas o el petroli) no ha tingut prou valor per si mateix com fer pensar a qualsevol país del totpoderós Consell de Seguretat de les Nacions Unides en posar-hi les seves empreses...

No obstant, si voleu un portal clàssic i carregat d'informació i dades... L'Observatori Solidaritat de la UB és el vostre! Projectes, opinions de partits polítics, portals, etc.

Ricard Monistrol

2007-03-15T17:28:00.000+01:00

Islam (II)

El Magreb (3)

Un país massa sofert....

Sí hem de pensar en un país que en tota seva història ha patit i sofert guerres tant contra foranies com en format civil, guerra bruta contra la població, centenars de milers de víctimes, cops d'estat i dictadures militars o terrorisme tant d'estat com extremista religiós... sols ens resta un: Algèria! Aquest enllaç wikpedia porta a una introducció lleugera, en espanyol, sobre la seva història.

A més, sí voleu una curiositat i saber els noms de tots els Pachàs o governants que va tenir visiteu la versió catalana, però no pas la seva història. En un nivell, també cultural-econòmic i social, però gens polític podeu veure la versió anglesa, que passa de puntetes per la repressió, la guerra d'Algèria, la guerra bruta....

Tanmateix, si el que voleu és saber més bé que va passar a la època colonial podeu visitar la versió francesa, que toca de ple la política de la metròpoli, la seva política, les seves discriminacions i posseeix molts enllaços (encara que si us fixeu, a aquest article li recriminen que no referenciï totes aquestes afirmacions). Tot complementant-t'ho amb la Guerra d'Algèria (a aquest si que li piquen el crostó amb la falta de fonts).

Però, tanmateix ningú es perfecte i no surt gaire referenciat (gens ni mica ni a la versió francesa i l'anglesa) que va passar desprès de la primera volta a les eleccions legislatives, les primeres pluripartidistes a la cambra de representants de tota la història de Algèria.

La cosa va anar torçada pel govern i alguns més, quan el Front Islàmic de Salvació (FIS Us recomano moltíssim que visiteu la seva web...) que ja havia sortit guanyador imprevistament a les municipals, va quasi escombrar, en 1991, a la resta de partits.

Precisament una qüestió que va fer pujar la mosca al nas als militars fins al punt de anul·lar la segona volta i cometre un cop d'estat...

A partir d'aquell moment va sorgir la guerra civil!!! Sí algú se'n recorda, crec que no fa falta gaires comentaris sobre crims de guerra i de lesa humanitat s'hi van cometre!!!

Sense oblidar a la Kabilia, on els berbers també han rebut de tothom! Val la pena visitar aquests dos llos webs un d'informació i que esmenta a la seva diàspora, l'altre sense esmentar a la diàspora, tracta d'història i civilització sobre la Kabilia i els berbers...I si voleu, també podeu veure un manifest de la situació, no gaire agradable al govern.

Tanmateix, abans de que visiteu el seu portal turístic... Paga la pena visitar que diu la CIA sobre la seva situació. Precisament no deixa massa bé, com es va acabar aquesta guerra, i donen dades molt actuals sobre tota mena de variables.

A més si voleu notícies, podeu visitar aquest portal que fa un recull de totes les seves notícies. No us poso cap enllaç a mitjans de comunicació, doncs la llibertat de premsa no és precisament el seu fort, entre altres qüestions...

Ricard Monistrol

2007-03-13T15:44:00.000+01:00

Benvolgudes i benvolguts,

No us penseu que he abandonat el meu blog!

Com ja veieu... el meu ritme de publicació no és el mateix d'abans. Com que els articles han pujat de complexitat, i tinc més feina entremig, sols en farè un o dos a la setmana. En principi, els dies de publicació seran dimarts i dijous.

Tanmateix, aquest dijous publicaré l'article corresponent a Algèria... Seguim tocant el tema de l'Islam a travès de la geografia!

Fins aviat!

Ricard Monistrol

2007-03-06T17:05:00.000+01:00

Islam (II)

El Magreb (2)

El Marroc mereix una atenció especial, tant pel pes que ha tingut en la nostra història com a explotadors colonials com per l'elevat nombre d'immigrants que poc a poc s'integren a la nostra societat, amb certs problemes d'habitatge, feina i educació cívica...

Però, tanmateix hem de destacar primerament una situació única a tot el món àrab sunnita... El rei del Marroc a la vegada és el Comendador dels Creients, és a dir, que a diferència de les cases reials del golf pèrsic, Mohamed VI si pot fer servir el seu poder religiós amb combinació del monàstic més terrenal.

Un immens país, primerament envaïdor, doncs va ser el punt geogràfic que va permetre , entre altres, als Omeia, als almoràvits i als almohades dominar llur territori ibèric durant uns quants segles...

Però, desprès les tornes canviaren, els europeus necessitaven matèries primeres i mà d'obra molt “barata” (un antecedent de l'actual deslocalització) i dirigiren els seus exèrcits a tota Àfrica inclòs el Marroc. Sobretot desprès del debilitament de l'imperi otomà (l'enllaç està en portuguès, s'entén molt bé). Més o menys pel 1830, França ja va posar-hi el nas.

Encara que la història també va voler incloure a Espanya en el repartiment, tot plegat amb uns milers d'assassinats civils, incloent-hi l'ús de gasos verinosos per tal fi... En tot cas per saber moltes més coses podeu visitar l'article en espanyol, més que res, per ser entenedor i l'extensíssim article en anglès que us recomano que visiteu....

Tanmateix la independència no es va assolir fins el 1956 (l'any proppassat es va celebrar el 50è aniversari)... Al cap d'alguns anys, la tranquil·litat es va acabar i certes baralles entre partits van acabar amb la mà dura del règim... Una època on el plom es feia servir com a element no gaire tranquil·litzador per l'activitat política...

En tot cas val la pena veure l'estat del drets humans al Marroc... I de passada us assabenteu de la situació geopolítica del Marroc segons la CIA (molt interessant, val a dir)

Però, bé no podem oblidar que dins de no ser una democràcia de tipus lliberal occidental, doncs el cap d'estat té poder quasi absolut, existeixen eleccions més o menys democràtiques i un llistat de partits.

Encara que no tots tenen enllaç, si que podeu veure una notícia sobre la assemblea constitutiva de la Unió Marroquina per la Democràcia de juliol de 2006... L'altra, el Partit del Renaixement i de la Virtud (islamista) no hi cap referència a la xarxa.

Per finalitzar feu una visita als mitjans de comunicació, un per exemple, el “Morocco TIMES” posa a la seva web que mai més apareixerà !?!? O, també teniu a “Aujourd'hui Le Maroc” sense oblidar de cap manera, visita més que obligada, el lloc web de Radio Casablanca on us podreu descarregar música de tota mena...

I si voleu bibliografia sobre el Marroc actual mireu la que ofereix el Institut Europeu de la Mediterrània

Ricard Monistrol

2007-03-05T16:51:00.000+01:00

Islam... (II)

El Magreb (1)

Sí hem de definir els límits occidentals dels països on l'Islam és religió d'estat hem de començar pell Marroc, pel propi contacte que té amb Europa mitjançant l'estret de Gibraltar i per ser l'únic país de tot el Magreb on el règim polític és monàrquic...

Però què és el Magreb? La pròpia definició en francès (Maghreb) us ajudarà (Font Wikipedia, la versió espanyola i l'anglesa són molt curtetes). Però, en resum, per un cantó el podem definir com la part més septentrional del continent africà que agafa el Marroc, Algèria i Tunísia. Però, ens quedaríem curts...

Doncs més modernament s'han inclòs el Sàhara Occidental (punt de litigi sense gaires possibilitats de solució pacífica), Mauritània i Líbia (no incloem a Egipte per considerar-lo orient pròxim).

De totes maneres, podeu accedir a aquest article de l'enciclopèdia Encarta que ofereix prou dades per saber-ne un xic més.

Tanmateix, els límit mes clarament identificat geogràficament entre el nord i la resta d'Àfrica és el Sahel, una franja semiràrida que delimita pel nord amb el desert del Sàhara, per l'est amb el Nil Blanc i per l'oest amb l'oceà Atlàntic, pel sud i els països que el conformen ho deixarem per un altre dia...

Però a nivell supragovernamental, al Magreb, existeix una organització de caire polític que inclou a tots els països considerats Magrebins, això sí, el Sàhara Occidental no hi consta per decisió del Marroc.

L'anomenada Unión del Magreb Àrabe (UMA) el nom es pot prestar a confusió, doncs encara existeix prou població bereber que, precisament, no és considera d'ètnia àrab ni segueix l'Islam de la mateixa manera... Però, manant qui mana! Ja se sap que l'Islam al Magreb igual a tradició àrab...

Fundada el 1989, la UMA va ser fundada per defensar els drets dels seus membres (en cap moment se citen els drets de caire humà) i de les seves poblacions i, per un altre, promoure intercanvis comercials fins arribar a una àrea de lliure comerç... Val la pena mirar-se el tractat fundacional

Però veient les picabaralles i les desconfiances mútues (rivalitat Marroc-Algèria, poca coordinació entre els països per adoptat una posició comuna davant del UE, influència d'EUA...).

Sense descomptar que sembla tot just que sols Marroc vol fer quelcom pels drets humans (ja veurem!) la qüestió no promet... Sinó veieu les dades de Human Right Watch

Demà, anirem a visitar països magrebins....

Ricard Monistrol

2007-03-01T16:18:00.000+01:00

Islam... (I)

Benvolgudes i benvolguts, avui enceto una nova època com a columnista i què millor que començar amb el islam...

Aliança de civilitzacions, guerra a l'Iraq, Afganistan, Darfur, Al-Qaeda... Tot gira en nom d'una religió, amb més de 1.000 milions de creients, que conté tant extremistes, dictadors, terroristes com escriptors, místics i persones que viuen la seva religió com un fet quotidià que omple totes les seves accions.

Encara que aquest punt variarà en funció del país. Sense descomptar que l'Islam no és monolític hi ha interpretacions molt ortodoxes tals com la del wahabisme i altres més tolerants i racionalistes com els ibadis...

Però tanmateix penso, com us havia promès, que per encetar aquesta columna sobre l'Islam, el millor que puc fer-ho es proporcionar-vos uns quants enllaços que d'una manera o altre tenen a veure ... Per exemple podríem començar amb dos articles de la Wikipedia molt complerts, en la meva opinió, un en castellà (molt ric en enllaços interns) i un altre en anglès (molt acadèmic, amb bibliografia).

Encara que, penso que tothom té clar la seva funció, l'Islam és proselitista.. cerca nous fidels, inclòs a aquí a Espanya. Paga la pena visitar un lloc web, anomenat Islam en Línea (en castellà) doncs conté tant la visió de la religió dels propis creients que viuen a Espanya com amb un sots lloc web dedicat a la comunitat musulmana. Sense descomptar diversos testimonis de cristians que han canviat cap a l'islam, llibres descarregables, una guia molt útil per entendre les seves costums i, inclòs, diverses fotografies sobre miracles...

També val la pena visitar el lloc web de la BBC sobre la religió musulmana (en anglès), amb molta informació (són molt anys de coneixement!). Encara que per conèixer l'altra cantó en TV, visiteu Al Jazeera (en anglès), ofereixen la visió de tot el món (inclús el no musulmà) i, de passada, s'han convertit en el malson del president de EUA....

O, per exemple, un directori web sobre l'Islam (en anglès) que no identifica als seus autors, que presumptivament viuen a EUA... Per tant s'ha d'agafar amb certa precaució... Tanmateix val la pena fer-hi una ullada! A diferència d'aquest lloc web anomenat Islam City, ben identificat (són d'EUA) i com la nit al dia, molt més ben dissenyada amb diversos continguts incloent-t'hi una secció comercial, una televisió en format pod cast (llàstima que sigui en coreà)...

I,, per finalitzar la columna d'avui un divertimento, sí us atreviu... els vídeos d'Al-Qaeda o relacionats amb ells a YouTube! Hi ha un que afirma que Al-Qaeda no existeix. Més informació, en properes edicions!

Ricard Monistrol

2007-02-26T16:55:00.000+01:00

PROPERS CANVIS!

Tal com dèiem la proppassada setmana, el dia 1 de març encetarem una nova època en aquest blog... Una renovada columna dedicada exclussivament al món, al periodisme internacional vist des de Catalunya i per a Catalunya. Sense comptar que l'escrivim des de la llengua catalana.

Què oferirem? Més enllaços, texts curts però amb el màxim d'anàlisi, amb una visió que vol oferir el màxim respecte per cadascun dels paísos... Sempre des de l'òptica del respecte total als drets humans. No concebeixo relativitzar cap religió, costum o govern per una mal entès "respecte" a la seva cultura. Sí al coneixement! No al fals progressisme de no veure la manca de respecte als seus propis conciutadans!

Tanmateix, ja sabeu com penso i com escric... Sols em queda donar-vos les gràcies a totes les lectores i lectors que m'heu anat seguint... tant els ocasionals com als de sempre!

FINS AVIAT!!!!!!

Ricard Monistrol

2007-02-22T16:46:00.000+01:00

Compte amb les crítiques...

Aquesta serà la meva última columna generalista que escric... No, no plego pas! Però, tot pensant que aquesta aventura entre vosaltres i un servidor va començar l'agost de 2005. Porto més de 250 textos i que ja em coneixeu, més o menys, com penso i escric... Ara prenc un nou tomb... Us ho explico més tard!

Però, ara parlem del que ens interessa... Abdelkarim Suleimàn, blogger egipci (blog en àrab) de 22 anys, ha estat condemnat a 4 anys de presó per insults al president, a les autoritats religioses i al islam. Tanmateix, el fiscal demanava 10 anys per ell!

Perquè? Imagineu-vos que veieu com “certes” autoritats (a Egipte) fan veure que en una església d'una religió no majoritària (la cristiana copta) s'està exhibint un vídeo de contingut “fortament” islàmic... El resultat? Uns quants morts, disturbis, detencions... Aquest noi, Abdelkarim Suleimàn, ho veu i ho explica, tot afegint crítiques a l'Islam... masses coses per deixar-ho passar!

Primer de tot l'expulsen de la universitat, per desprès passar a disposició judicial... Avui mateix s'ha sabut la sentència: 4 anys!

Seguim amb el què us esmentava abans... A partir del proper 1 de març, s'obre la segona època de “Més valdria que callessis”.... Més informació, la propera setmana!

Fins aviat!

Ricard Monistrol

2007-02-21T16:35:00.000+01:00

Primer món versus tercer món...

No ens referirem al primer món com a un conjunt de ciutadans, sinó com a un conglomerat industrial i científic que s'aprofita de la pobresa per als seus propis interessos...

Per exemple, les fabuloses i ja “clàssiques” deslocalitzacions que tant amargament han acomiadat a centenars de milers de treballadors de tot el món occidental. Tot a fi de proveir de més ingressos a uns accionistes, anònims darrere de masses fons d'inversió, excessivament deshumanitzats.

Però, no us penseu que aquestes deslocalitzacions millorin la vida dels pobres ciutadans del tercer món que les acullen... Ans al contrari, coneixen en primera mà que si abans eren pobres, ara, podran afegir la condició d'explotats... en horaris de 10 a 12 hores diàries i sense festes.

Sense comptar que en alguns llocs, les dones embarassades són expulsades o obligades a parir al mateix lloc de treball (sic!). El pitjor? Les empreses són occidentals!

Tanmateix aquí no acaba la cosa, la tant defensada propietat intel·lectual, afecta la salut de milions de ciutadans... No és cap broma, el cas de Novartis, gran multinacional de la salut i la farmàcia li emprenya que la Índia gran potència mundial en biotecnologia pugui tenir les seves pròpies patents! Sobretot sí són contra el VIH/SIDA... Sí no us creieu visiteu la pàgina d'Intermón Oxfam on trobareu tota mena de recursos sobre el tema...

Encara que també podem trobar un altre exemple prou evident sobre els interessos de les companyies mercantils especialitzades en la salut i la seva freda visió dels ingressos pels seus drets intel·lectuals: eliminar les cegueses tractables al sud-est asiàtic costaria 200 milions $... No fer-ho, costa als propis països, en despeses directes, 5.600 milions $...

Paga la pena que us llegiu l'informe sobre com encaren el negoci aquestes companyies!

Ricard Monistrol

2007-02-20T16:28:00.000+01:00

Adéu a les classes mitjanes?

Provocació o asseveració d'un fet gradual? Penseu que al cap i la fi, tenim com a bon model a quasi tota Amèrica, des dels EUA fins a la Patagònia... On les diverses polítiques gasives de sous baixos combinada amb l'especulació tant de valors mobiliaris com d'immobiliaris està provocant una desgavell més o menys evident (en funció del país) dels segments socials.

Per exemple, en el model del capitalisme clàssic, les classes mitjanes són el suport de totes aquelles empreses que van adoptar el model de construcció massiva de productes... Fossin electrodomèstics com automòbils. A més, tenien un accés més o menys restringit al pis de compra, però no pas al de lloguer... Els sous podien ser baixos, però les hores extres ajudaven a viure!

No us penseu que parlo d'un model tant llunyà... El que us acabo d'explicar era el típic de les grans capitals espanyoles en els últims temps de la dictadura franquista. On l'accés a tot un ventall de productes, que ara són tant quotidians com el DVD o un ordinador, van començar a aparèixer a totes les llars mitjançant unes quantes lletres prou accesibles.

Sense comptar que el fet de portar, amb molts sacrificis, un fill o una filla (més estrany en aquella època, per desgràcia!), als anys 70, va servir com a ascensor social. Precisament, una qüestió inversament proporcional avui mateix...

M'explico, no fa gaire en una trobada entre bufets i estudiants d'últim curs de dret d'ESADE, es va manifestar la necessitat que els nous advocats baixessin els seus fums, millor cap a l'humiltat, i aprenguessin esperit de sacrifici! No és cap mentira, us ho puc ben assegurar que ho vaig veure a “La Vanguardia” d'aquest diumenge!

Sols és un exemple, però el fet que un llicenciat amb estudis de postgrau i amb coneixement d'idiomes no cobri prou per llogar-se un pis... és molt dur!

No parlo que aquest desgavell és produeixi aviat, primer ha de passar la generació de pares que viu en pisos de lloguer assequible o ja tenen pagades les factures hipotecàries... Quan aquest patrimoni passi per alguna Caixa d'Estalvis a fi d'assegurar un bona pensió o sigui vengut entre diversos fills... la qüestió canviarà!

Penseu que persones amb un bon nivell cultural i preocupats per accedir a l'habitatge i amb uns sous que no els ho permetran, són la garantia que molts futurs ciutadans d'alt valor afegit o es dediquen a especular amb algun patrimoni o s'enfonsaran en el pou dels “miserables” que malviuen en pisos compartits o com a rellogats.

Per que desprès diguin que l'estat espanyol és un estat del benestar i es preocupa per altres qüestions que no sigui permetre accedir a més sòl públic per especular!

Ricard Monistrol

2007-02-19T16:12:00.000+01:00

Estatuts legítims?

Je, je! Sols em resta riure sarcàsticament de com el PP no desligitima el nou estatut andalús front a la minsa participació dels electors (un 36%)... a diferència de la seva agressiva i brutal campanya de desprestigi i desligitimació del estatut català, el qual va comptar amb una participació de quasi el 49%...

Sense comptar que més de la meitat dels antisolidaris, anticonstitucionals i antiespanyols articles de l'estatut català són inclosos en el andalús. Segons consta en un estudi del professor Albert Lamarca i la doctoranda i becària de recerca Vanessa Casado de la UPF.

Vista l'actitud d'aquest partit, el PP, sols penso que als catalans ens consideren una mena de moneda de canvi, que ben traginada, aporta vots a la resta d'Espanya... Acusacions, greuges, insults... han acompanyat a Catalunya des del segon mandat del president Aznar.

A més, el líder del PPC, Josep Piqué, intenta fer-nos creure amb rodes de molí sobre que tot comptat les enormes semblances de l'estatut andalús (aquest sí que és constitucional) amb el català (sense comentaris)... el veritable motiu de la inconstitucionalitat és no haver inclòs al PP dins la negociació!?!

Si us plau! Sí volem la independència ens acusen de bandarres cap amunt... Sí exigim un tracte financer adequat d'Insolidaris. Sí volem dir quelcom sobre el funcionament de l'estat, com a bons espanyols, llavors, no hi tenim cap dret!

Tanmateix, el PP i certa part del PSOE (per exemple José Bono) volen canviar la llei electoral a fi de repartir-se ells sols el pastís del parlament espanyol i allunyar als perifèrics de Madrid!

Sí això no és ser considerat uns pàries... ja em direu que és! Sort que Catalunya sempre serà rica i pròspera (sic!) i mai acabaran de lligar massa curta la corda... No fos cas que ens ofeguéssim i deixéssim de ser solidaris!

Ricard Monistrol

2007-02-15T16:29:00.000+01:00

Infraestructures a Catalunya...

Precisament parlant d'infraestructures a Catalunya em ve al cap la presentació per part d'ERC, a les proppassades eleccions, d'un pla d'infraestructures anomenat CATXXI... No era pas un projecte elaborat per membres d'ERC...

Ans al contrari, un grup d'experts interdisciplinaris que mitjançant comparacions amb l'entorn europeu i amb solucions imaginatives, barates i senzilles (aprofitament de l'energia solar des dels edificis públics, connexions ferroviàries amb 1/10 part de l'actualment pressupostat, etc.) van proveir de suficients elements a l'opinió pública com per desacreditar de forma permanent tant la gestió del govern espanyol com el de la Generalitat...

Tanmateix, ja no és possible, per ara, veure aquest programa a la web d'ERC... Però, penso que aviat podreu trobar-ho a http://www.cat21.cat!

No obstant, a que ve tota aquesta explicació? A la mala gestió que han fet les dues administracions en relació al túnel de Vielha... Dels anys 40 i encara no s'ha inaugurat l'actual!

No és gaire normal, que el fals túnel (no pas el de veritat!) s'hagi anat a norris... Amb el miraculós moment que no hi havia ningú! Però això no és cap excusa per cap responsable polític per demanar, com a mínim, disculpes a la situació d'una contrada que de cop, s'ha trobat tant isolada i la mercè de la neu com a principis del proppassat segle!

Tanmateix, val la pena conèixer les justes queixes del Síndic de la Val d'Aran i la típica emprenyamenta d'un conseller d'Obres Públiques no gaire donat a reconèixer errors o a dialogar... La política de sempre en construcció i gestió d'infraestructures! Sense gaires diferències entre la manera madrilenya i la poca gràcia catalana!

Ricard Monistrol

2007-02-14T16:27:00.000+01:00

Noves Tècniques de reforestació?

A veure que us sembla? Teniu prop del vostre lloc de residència, una explotació minera a cel obert... Al cap dels anys pleguen i l'administració pública s'encarrega de la reforestació. Al matí, en aixecar-vos mireu a la finestra i... sorpresa! El tros de muntanya foradada està pintada de verd en comptes dels “clàssics” arbres de sempre!!!

Una broma? Doncs no, això és el que ha passat a Fumin un poble de Xina, situat al sud del país... Més de mil metres quadrats han estat pintats de verd metàl·lic! Per ordre del Buró d'Agricultura i Boscos de Fumin... Tanmateix, la seva excusa se centra en les regles de la filosofia Feng-Shui que, segons ells, recomanava el color verd!

Sembla estrany, jo sempre havia pensat que els arbres es caracteritzaven per oferir les seves fulles en aquest color! Però, aquí no acaba tot! El total en despeses de pintures puja a 48.000 €. Una quantitat que segons molts veïns hauria abastit de sobres el nombre d'arbres necessaris.

A part de bromes sobre companyies de pintures amistançades amb algú de l'administració, pot resultar xocant que encara hi hagin persones que no entenguin que els arbres són grans fixadors del CO2 atmosfèric... En el fons, sembla que hi han persones i administracions que no les preocupen gaire sobre el canvi climàtic, i precisament a Xina! La futura gran potència industrial i comercial...

Ricard Monistrol

2007-02-13T16:22:00.000+01:00

Nova sentència a Juana de Chaos...

Com es poden qualificar les diverses interpretacions de l'Audiència Nacional i el Tribunal Suprem sobre dos articles publicats al diari “Gara” per part de Juana de Chaos? (Els article esmentats són Gallizo i el Escudo, llegiu-los vosaltres mateixos i jutgeu-los en funció dels vostres propis filtres)

Per no cercar-me més problemes dels que ja tinc, no donaré la meva opinió (tanmateix tampoc tinc cap mena de patrocinador, je, je!) sobre les dues sentències. Però, sí que puc dir que 2 dels 13 magistrats de la Sala de Penal, en ple, no van considerar que fos delicte... Al final van convenir que l'Audiència Nacional havia exagerat.

Tanmateix, no hem d'oblidar que un actor important en tot aquest maldecap és el propi govern! Ahir mateix, diversos informatius, entre ells la Nit al Dia, es van encarregar de recordar-nos les paraules del ministre sortint de justícia, Juan Fernández López Aguilar. Tot comprometent-se en cercar fórmules imaginatives dirigides a no deixar sortir de la presó a terroristes d'ETA... inclòs havent complert les seves penes!

Ehem! A veure com s'ho fa el ministre de l'interior (de qui depèn la Direcció General d'Institucions Penitenciàries) per no cremar-se amb aquest assumpte!

Ricard Monistrol

2007-02-12T16:45:00.000+01:00

Habitatges...

Per masses persones parlar de habitatge s'ha convertit en un mal de cap o simplement un malson... Tot veient l'excel·lent reportatge de 30 minuts d'ahir diumenge, es comprova com els polítics cada vegada estan més allunyats dels ciutadans.

Perquè ho dic? Parlar de lleis de mercat, del poc poder que tenen per canviar res, d'unes promeses sobre noves construccions de protecció oficial o les sempiternes promeses de lloguers per a joves... no coincideixen en la brutal i atàvica necessitat que té una persona de viure en un lloc fixe amb un mínim de comoditats.

Com es pot pensar que una necessitat d'habitatge depengui del mercat? No parlo que tothom tingui pisos o cases de 200 0 300 metres quadrats. Però si parlo que qualsevol govern, que es digui democràtic, hauria de proveir del suficient parc d'habitatges de lloguer que mitjançant un adequada renda en funció dels seus ingressos i necessitats familiars arribessin a tota la població que així ho volgués.

Precisament a tota aquella població que no vulgui dedicar la quasi totalitat dels seus ingressos i pensaments a pagar un pis (sobretot perquè els de lloguer tenen el mateix preu mensual que una hipoteca).

Espanya és l'únic país europeu (bé no parlo de Romania!) que no està proveït d'una xarxa de pisos de lloguer de protecció social, on no treuen a ningú pel fet de no tenir ja una certa edat...

En el fons, tot això representa un país, on el projecte de vida d'una persona és disposar de manera permanent d'un habitatge construït... En altres països, potser el projecte passi per tenir una família, realitzar-se professionalment, fer avançar una societat mitjançat la recerca i desenvolupament...

Llàstima que en aquest trist, dissortat i brutal país, el que de veritat valgui són els maons i els ciment...

Ricard Monistrol

2007-02-08T17:04:00.000+01:00

Colòmbia i drets humans...

Sembla un xic estrany que un dels únics governs “amics” d'EUA a Hispanoamèrica, el president Àlvaro Uribe de Colòmbia, no se signifiqui últimament pel estricte respecte dels drets humans (bé, masses vegades tampoc...)

La desmilitarització dels paramilitars, molt ben situats en l'extrema dreta i activitats il·legals, no ha significat que hagin de deixat de tenir poder, inclòs es comenta que es rearmen.... Això es desprèn dels assassinats, prou polítics, de dos dirigents d'associacions de víctimes del terrorisme: Yolanda Izquierdo i Freddy Abel Esquita.

A més, les creixents picabaralles entre Uribe i els partits d'esquerra, no poden donar gaire res de bo: va acusar de “terroristes vestits de civil” doncs alguns congressistes de l'esquerra, antics membres de la guerrillas Movimiento 19 abril (M-19)

Aquesta afirmació ha tingut una ràpida resposta per part de l'ultradreta “ex-paramilitar” (uns autodenominats: Nueva Generación Águilas Negras)... han amenaçat de mort a organitzacions sindicals, universitàries, de drets humans, etc. que volen que s'investiguin les vulneracions dels drets humans a Colòmbia.

Potser, sols és una casualitat... però el fet que el president Uribe hagi constantment promès mà dura contra el terrorisme i tenint tant amic a EUA, el qual tampoc es destaca per respectar els drets humans a la zona ni ara ni abans (la tristament famosa Escuela de las Àmericas) no dóna gaire confiança que les antigues vulneracions de drets humans siguin investigades i menys les més recents!

Ricard Monistrol

2007-02-07T16:26:00.000+01:00

EUA vs. Xina...

Quan ahir EUA anunciava que Àfrica entrava dins la seva àrea privilegiada d'interès estratègic, a fi de frenar a Xina, vaig reflexionar sobre la dicotomia que ambdos països s'estiguin “barallant” per veure qui s'enduu “la grossa” en recursos naturals...

Bé, hem d'especificar millor, EUA aportará uns quans milers de soldats en bases militars al continent tot afirmant que “oficialment” el motiu és lluitar contra tot allò que fai olor a Al-Qaeda. Precisament una mena de tenda de franquícies gratuïtes que serveixen tant per fer de terrorista “conscienciat” com perquè EUA digui que els morts sota un bombardeig eren integristes perillosos i terroristes (pe exemple, uns pastors de Somalia)....

Però, encara que hi hagi un cert rerafons d'aquesta mena, i tal com apunten molts experts, la veritable qüestió és que EUA comprova amb preocupació com Xina es va introduint de forma sensible en les agendes de “mecenes” de molts països.

No és cap broma! Xina, un país on les llibertats fonamentals no estan gaire ben vistes ha ajudat a canvi de petroli i altres recursos, productes manufacturats a bon preu, la construcció d'escoles, carreteres, hospitals, etc.

En canvi EUA, un país que patrocina la democràcia i el respecte als drets humans (ehem!), té certa tendència a bombardejar, atacar i amenaçar a tot aquell que no se li posi bé! No jutjo si té raó o no. Encara que si puc afirmar que l'ús que fa de la violència militar,sobretot, en el món islàmic no desperta gaires simpaties!

A més, s'acusa a Xina que no té en compte el compliment dels drets humans de molts països amb qui fa negocis... Però fins a quin punt els occidentals han fet cas en la qüestió de recursos naturals i a l'hora de vendre armes?

Ricard Monistrol

2007-02-06T16:20:00.000+01:00

Fins on arribarem?

Tot veient la fotografia d'un Juana de Chaos agonitzant a la portada digital de “The Times” (la veig veure ahir... però volia reflexionar) sospeso les diverses posicions.

Per un cantó, el PP, la AVT i molts ciutadans volen que arribi fins al final de la seva vaga de fam com una forma encoberta (i satisfactòria) de pena de mort voluntària i a la vegada imposada pels seus 25 assassinats! Per molt que diguin que l'estan alimentant a la força...

Perquè dic imposada? Per una simple raó... Les vagues de fam per motius personals o polítics mai acaben bé quan per una raó o altra, en un cantó interessa crear un precedent i per l'altra, que serveixi d'escarment.

Per exemple, sí parlem del govern, resta prou clar que podria dictar una providència d'indult per raons humanitàries. Tanmateix, com ja hem dit abans té por de crear un precedent que servirà al PP per acusar-los de amnistiar als terroristes sense que aquests hagin demanat perdó, s'entreguin i es posin de genolls tot demanant clemència!

A més, a ETA li va molt bé aquest escenari de mort per inanició... Ells saben que els acusen d'irracionals, cruels, despietats i feixistes... Però, el fet que a nivell internacional es critiqui al govern espanyol per la situació de Juana Chaos els va prou bé...

El pitjor? El General Galindo (Tortures i GAL) va ser beneficiat d'un indult per causes físiques i ningú va dir res... Però, sí mor de Chaos, la violència tindrà un paper destacat que pot posar en mal lloc a la esquerra abertzale. Tanmateix, l'escenari somniat per masses persones... Pobre democràcia!

Ricard Monistrol

2007-02-05T17:35:00.000+01:00

Canvis climàtics...

Per molt que algunes companyes petrolieres ofereixin el seu menyspreu a la certesa (un 90%) que estem en un canvi climàtic provocat pel home i pagui a algunes empreses... Les seves conseqüències poden fer-se notar molt aviat... O, potser ja es noten?

A l'Àsia era molt normal cert nombre de inundacions i de pluja, de caire beneficiós per l'agricultura gràcies als sediments... Però, certament, tot tenint en compte el rècord de 500 litres a Canàries i que gran part de la mateixa capital d'Indonèsia estigui anegada sota 3 metres d'aigua, sembla realment complicat negar que l'aigua cada vegada serà més difícil de dominar.

Imagineu-vos, poden caure 300 litres en una zona de tal manera que no puguin ser aprofitats per la terra i cerquin, amb gran violència, una sortida cap al mar o una plana inundable... Sí tenim en compte que no sempre plou on hi han pantans i que el repartiment de les pluges tendeix cada vegada més a ser molt capriciós...

Sense comptar que a nivell turístic pot resultar poc atractiu banyar-se en una platja plena de meduses, atretes per la major salinització de l'aigua més propera a la costa (falta d'aigua als rius).

No fa falta parlar-ne gaire més, doncs sembla que o canvia molt la cosa o tenim mala peça al teler. Tanmateix, si voleu poder mirar que diu la Generalitat de Catalunya...

Ricard Monistrol

2007-02-01T16:48:00.000+01:00

Abolició de la Pena de Mort...

Una de les pitjors vulneracions del drets humans és la mort, sigui violenta, planificada o venjativa sols té un mateix resultat: anul·lar a una persona de manera permanent. Precisament, aquest ha estat un clàssic recurs que les dictadures, d'algunes democràcies i d'algunes policies, encara que la legislació no ho permeti (cas del Regne Unit... amb l'execució sumària de l'electricista brasiler per ser un presumpte terrorista!).

Per això mateix, el Parlament Europeu ha aprovat per 591 vots a favor, 45 en contra (preocupants!) i 31 abstencions una resolució que demana una moratòria universal, immediata i incondicional sobre la pena de mort, amb vistes a la anulació total...

No es pot considerar que una democràcia lliberal és complerta fins que precisament TOTS els drets humans siguin respectats...

Per exemple, les penes imposades per un tribunal de justícia no “haurien” d'anar en contra dels drets humans, sense deliberar de forma seriosa la seva aplicació... No és el mateix, establir presó incondicional preventiva a un assassí o homicida que a una persona que sense delictes de sang pugui ser qualificada de “terrorista” (un costum que es va estenent per molts països)... Ja no entrem en els casos que la seva presència al carrer podria significar la manipulació de les proves contra ell.

Però, continuant amb la justícia... Es pot establir que la mort decretada per un tribunal és legal tot contravenint la convenció universal dels drets humans? Molts sabem la resposta, alguns altres l'ignoren, però alguns no li fan cas sota el nom d'una guerra “total” contra el terrorisme i de passada contra qualsevol dret humà!

Ricard Monistrol

2007-01-31T15:58:00.000+01:00

Per fi... Contra la impunitat d'EUA!

La “guerra contra el terrorisme” anglo-saxona ha rebut un fort cop per part de la fiscalia de Múnich (Alemanya)... 13 agents de la CIA estan inculpats i s'ha decretat ordre de recerca i captura internacional contra ells.

La raó? Un ciutadà alemany de 43 anys, nascut a Kuwait, fou detingut sense cap raó legal evident (el van acusar de portar un passaport fals) en entrar a Macedònia, des de Sèrbia. Per tal raó fou immediatament entregat a la CIA, que desprès de drogar-lo, se l'emportà a un dels països on la tortura o qualsevol forma imaginable o inimaginable de “tractar” a un retingut es permet: Afganistan.

Desprès de una llargs i brutals 4 mesos on va ser convenientment torturat, la CIA va arribar a la conclusió que no havia estat en un camp d'entrenament pertanyent a Al-Qaeda i el van alliberar... Amb la suficient mala jeia, per deixar-lo en llibertat en un bosc proper a les fronteres de Sèrbia, Macedònia i Albània on fou tornat a detenir per il·legal... Encara que al final fou expulsat cap a Alemanya!

Quin malson! Sort que hi ha algú que fa quelcom per un ciutadà europeu sigui d'on sigui... Sembla talment, tal com relata l'informe FAVA del Parlament Europeu, que cap govern ha fet res per aturar els peus a l'administració Bush!

Però, no es comptava amb la justícia i amb la Guàrdia Civil Espanyola, qui va donar les dades de l'avió dels segrestadors i de tres dels seus ocupants...

Ricard Monistrol

2007-01-30T16:20:00.000+01:00

Més dades sobre religió i dones...

Ja fa un cert temps que parlo de les vexadores i brutals relacions que té la religió amb la dona... Però avui, una dada m'ha esparverat: segons una ONG argelina 10.000 dones foren sistemàticament violades pel terrorisme integrista com a botí de guerra i amb el permís de les seves autoritats religioses (sic!).

A més, la pròpia ONG ha intentat que totes aquestes dones siguin considerades com a víctimes del terrorisme pel govern, la resposta? Per ara res de res... O sigui que una dona sigui violada sistemàticament per tota una patuleia de cabrons armats amb permís diví, no és una víctima?!

Aquesta situació no és nova, en qualsevol guerra la dona ha estat considerada com a objecte sexual o simplement com a objecte servil... Precisament la consideració de la violació en temps de guerra com a crim de guerra i violació de drets humans (encara no és un crim contra la humanitat, tal com ho hauria de ser!) no va sorgir fins a que milers de dones ho foren en el conflicte de Bòsnia-Hercegovina, en els anys 90!!!!

Però, tanmateix a masses continents on la violència és el pa de cada dia, la dona encara surt perdent en les seves relacions amb els homes i, masses vegades, amb el permís dels religiosos de torn! Tot plegat amb la poca intervenció de cap govern o organisme intergovernamental!

Per desgràcia, quan la violència masculina s'imposa a tots nivells la primera en rebre és la dona... Quin món!

Ricard Monistrol

2007-01-29T17:16:00.000+01:00

ETA i IRA... comparacions?

Abans de tot, la intenció d'aquest article no és la de crear un fals paral·lelisme sobre la situació d'Irlanda del Nord i d'Euskadi en situacions polítiques i socials... Però, sí que vull fer una reflexió sobre els diversos actors que hi tenen cabuda amb ambdós processos.

Ahir mateix el Sinn Fein (suposat braç polític del IRA) va decidir en congrés extraordinari reconèixer a la policia i a la justícia d'Irlanda del Nord... Segons sembla, per la forta pressió personal i política de Gerry Adams.

Aquest acord, hem de recordar el context, possibilita que els unionistes radicals del reverend Ian Pasley estiguin d'acord en integrar-se en un govern conjunt. Possibilitat que estava suspesa desde fa quasi quatre anys.

Sense comptar que l'informe de la defensora de la policia (la nova, mixta entre catòlics i protestants) acusa a l'antiga de protegir terroristes unionistes i vulnerar una quants drets humans...

Sí passem al país Basc, tenim a una organització terrorista que per molt que Batasuna es vulgui presentar com a tal, no és veritablement un “braç polític”... En tot cas, funciona més com a suport socio-polític que altra cosa...

Perquè ho dic? Tot tenint l'innombrable conjunt de dades de diferència (existència de dos grups terroristes enfrontats a Irlanda del Nord, llei marcial, separació cerval de les dues comunitats religioses, etc.), qualsevol procés de pau portat a bon port sempre ha disposat de líders forts (Israel, Timor Oriental, Guatemala, Sud-àfrica.). Uns líders respectats per la seva comunitat tant pacífica com armada que han sabut dialogar, discutir... i arribar a la pau.

Existeix aquesta figura al país Basc en el cantó abertzale? Per ara no! A més, la pròpia estructura d'Euskadi amb el PNB, PCTV, Aralar, IU, PSE, PP entre d'altres no permet identificar una comunitat homogènia que pugui fer valdre el seu pes social. En tot cas, i tal com va demanar el propi Lehendakari Ibarretxe, crear una mesa de diàleg de TOTES les forces polítiques en un entorn totalment lliure de violència!

El fet, que ETA jugui al gat i a la rata en la seva treva demostra la total inexistència de cap possible línia política... Per tant, encara estem a anys llum de tenir un interlocutor abertzale que faci canviar les armes per la democràcia i que pugui negociar una rendició amb certes condicions de caire tècnic (amnistia o indult, per exemple...)

Ah! M'oblidava, al Regne Unit totes els partits democràtics van recolzar el govern en la recerca d'una sortida “negociada” al terrorisme sagnant present a cada dia a Irlanda del Nord!

Ricard Monistrol

2007-01-25T16:43:00.000+01:00

Juana de Chaos...

En aquest cas s'hi mesclen més les emocions, els interessos electoralistes (no dic pas polítics, perquè no són) i certa tendència a recordar vells temps franquistes, que no pas de aplicació de normes jurídiques connectades amb la realitat democràtica...

Estem d'acord que Juana de Chaos, nascut en 1955, té 25 assassinats com a mostra de la seva efectivitat “terrorista”... Però, també és veritat que una vegada complerta le pena va resultar massa “estrany” que uns articles escrits no considerats “amenaçants” el 2004, fossin jutjats el 2006. Precisament quan el PP i alguns més posaven el crit al cel per la seva sortida de la presó.

No he llegit els articles, ni ho faré, però afegir a la pena, el de pertanyença a banda armada en fa pensar més en un manera, massa venjativa pel meu gust, de mantenir a un antic cap de ETA empresonat... Encara, que ho està provisionalment tot esperant el recurs davant el Tribunal Suprem.

A més, el propi Chaos, va deixar ben clar que tot sortint de la presó es dedicaria a escriure llibres... Però, certs tics dictatorials, han pensat que una mort sobrevinguda per una vaga de fam seria un successori del maleït “Garrote Vil”...

Sense comptar amb el PP i la seva sucursal l'AVT (Asociación de Víctimas del Terrorrismo) han vist una bona manera de destruir el govern: si haguessin decretat presó atenuada (quan va ser el ex-general Galindo, sí que és va acceptar), la culpa la tenia l'evident pressió del govern. Ara, la decisió, segons ells, deixa en evidència l'actitud del govern... Doncs el fiscal (depenent del Fiscal General) havia demanat la presó atenuada per calmar els terroristes.

En definitiva, el que perd és una persona que s'ha decidit suïcidar, tot sabent que la justícia espanyola no havia permès mai aquesta situació, amb l'excusa que ell s'ho ha buscat.... Quina situació més estranya! Tot per arribar al poder...

Ricard Monistrol

2007-01-24T16:57:00.000+01:00

Dones i Islam...

Per molt que es volgui presentar que hi han diferents corrents de l'islam, qüestió que no nego, amb diversos nivell de tolerància o integrisme religiòs no és gens menys cert que la dona és menystinguda en totes elles...

No és sols el islamisme, sinò tambè el cristianisme i el judaísme també practiquen el menyspreu per la persona nascuda dona. Encara que gràcies al laïcisme (a vegades no tant evident), a l'estat de dret, a la democràcia lliberal i a la convenció universal de drets humans, com a mínim, les dones poden reclamar el respecte als seus drets... Llàstima que masses no arribin a fer-ho per culpa de les seves parelles sentimentals (sic!)

Una bona prova la vam tenir ahir, a la Nit al Dia, on na Mònica Terribas, imprescindible entrevistadora de cada dia, conversava amb Ayaan Hirsi Ali, exdiputada holandesa d'origen etíop i actualment resident a EUA. Als 5 anys va sofrir en la seva persona, la pitjor tortura que es pot aplicar a una persona: la mutilació del seu sexe, concretament la del seu clitorís (sic!).

En aquest cas no podem sols culpar al islam (també ho fan els cristians coptes d'Egipte), doncs aquestes “costums” són anteriors a la introducció de la religió. Però en cap moment, val a dir, ni cap Imam ni, a vegades, el govern, fan res per impdedir-ho.

Sense descomptar que l'assassinat del director de cinema Theo Van Gogh va ser produït per un documental sobre la situació de la dona a l'Islam i Ayaan no pot viatjar gaire tranquil·la per tot el món!

Avui mateix, una diputada italiana, Daniela Santache, ha rebut una amenaça de mort (juntament amb una foto de Theo Van Gogh) per haver-se “atrevit” a criticar el vel islàmic i escriure un llibre intitulat: “La dona negada: de l'infibulació a l'alliberament”... Males influències per les dones musulmanes?!

En cap cas es pot parlar de relativisme cultural... Tens dret de gaudir de la teva cultura sense que ningú t'ataqui, però també és veritat, que una cultura per ser considerada humana ha de respectar cadascun de tots els drets humans. Díficil? Per alguns així ho sembla, per molt que es vulguin sucidar per la seva causa!

Ricard Monistrol

2007-01-23T16:14:00.000+01:00

RENFE i servei públic...

Poso aquest títol com a dicotomía del que no fa la companyia ferroviària... Avui mateix, i em poso en primera persona per ser un afectat he viscut una situació que si no fos per la seva gravetat la consideraria inclús còmica...

Estem a un quart de deu del matí per agafar el tren a Caldes de Malavella, prèviament a la ràdio havien comentat un incident amb les obres de l'AVE a Bellvitge i donaven la previsió de 20 minuts de retràs entre Barcelona Sants i el Prat de Llobregat... Agafo el Catalunya-Exprés direcció Barcelona, ha vingut quasi a l'hora i em dedico a pensar en qüestions molt allunyades del transport ferroviari. Per ara, tot bé...

Problemes amb el ritme, s'esdevenen tot arribant a Barcelona, concretament des de Mollet del Vallès... Fins que arribant a la estació de Montcada i Reixac, el tren es desvia de la via principal fins a una via secundària, són les 10:15! Això sí, obren les portes del tren.

A les 11:00 h i sense cap informació la mosca es comença a apropar perillosament a la punta del nas i, per art de màgia, apareixen dos guàrdies de seguretat, un armat amb pistola al costat mateix del nostre tren! Mala senyal? Símptomes que la cosa va per llarg?

Tot semblant connectat! Al mateix moment ve l'interventor i ens pregunta de forma, diria irònica, sí hem sentit la megafonia.
-Doncs no! Li responem.
-Ah! Doncs us comunico, que estarem aturats el temps que sigui necessari i que no fa falta que aneu a cercar taxis, no n'hi han!

Al passar al costat nostre li recordo la “famosa” promesa de RENFE de proporcionar autobusos alternatius. Un petit riure, és de l'interventor i em diu, que no hi han prou autocars per tot el tren i que igualment és una fal·làcia. Tanmateix, en no poder-nos donar major informació ens ha adreçat que per qualsevol altre demanda teníem els agents de seguretat a la nostra disposició, tot recordant-nos que la privatització produeix mostres poc agradables!!!!

Per fi, passades les 12:00, ens fan canviar de tren, un regional sortit tot just un quart d'hora desprès de nosaltres ens acull. Tot tenint la sensació que més que ser borregos som sardines, veig com els agents de seguretat ja s'havien anat!

Una vegada arribats a Sant Andreu Comtal, 12:10, estació terme i a Déu gràcies, sortim en tromba direcció a l'estació de Sant Andreu, línia vermella... Entremig s'han quedat totes aquelles persones que per raó d'edat o mobilitat no s'han vist en cor de pujar les llargues escales, gens mecàniques, de l'estació... Olè per RENFE!

Resum: la falta d'informació és un valor endèmic a la companyia RENFE i això que es va prometre una gran inversió d'uns quants milions d'euros en millorar la comunicació! Je, Je! Ja no parlo de millorar el servei

Llàstima, em pensava que avui dia amb la quantitat de noves tecnologies que existeixen... que hauria costat instal·lar en algunes estacions gironines (per exemple, en les que s'atura el Catalunya Exprés: Figueres, Flacà, Girona, Caldes de Malavella i Sils) un simple plafó que informés en temps real de qualsevol retràs o incidència? Potser no han arribat el milions € abans esmentats?

Ricard Monistrol

2007-01-22T15:49:00.000+01:00

Violència escolar?

Navegant per Internet, concretament en l'edició digital de “El Mundo” (molt més útil que no pas que la seva germana impresa), he vist una notícia que esfereïx! Un menor, resident en Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat) s'ha passat tota la seva vida escolar rebent tota mena de vexacions, insults i agressions. És a dir, ara té 17 anys, en total 14 anys de patiment! (sic!).... Encara, que a partir d'ara s'anirà ben lluny per seguir estudiant.

Segons sembla, canviar-lo de centre educatiu no servia de res, doncs els seus agressors l'esperaven a la sortida. Cap mena de reacció per part de les autoritats educatives (tant de l'escola com de la conselleria) i les denúncies a la policia no van servir de res, dons en aquell moment eren menors de 14 anys i no s'hi podia fer res.

A més, segons sembla, un dels agressors va assegurar en un programa de televisió que la seva intenció, per esmorteir culpabilitats?, era assassinar a l'esmentat noi subjecte de les “seves” atencions.

Fins a cert punt, por semblar normal, hi han infants que s'han suïcidat per culpa del bulliyng... Tanmateix, el que m'ha sobtat és la inacció dels centres educatiu i de la Generalitat... Però, el pitjor, és comprovar com la televisió es converteix, cada vegada més, en l'altaveu que una actitud agressiva, vexatòria, cridanera i menyspreadora et pot proporcionar el que tu vulguis (Antena 3 i Tele 5 no tenen cap empatx en demostra-ho en horari protegit). I la resta de la ciutadania què?

Per cert, no fa gaire temps que algú em va recordar que en “el Matí” d'Antoni Basses, un oient molt enfadat explicava que a les persones que es dedicaven a la recerca universitària, ni pa ni aigua... Per ser suaus!

En fi, tal com ja he dit alguna vegada, la violència és l'últim recurs de l'incompetent... Una manera de dir, que “actualment” amb el diàleg, l'educació, la formació i el civisme no s'arriba gaire lluny? No sé, no sembla que ETA i el PP ho sàpiga'n! Sense parlar de molts altres governs, ciutadans, empreses, institucions...

Ricard Monistrol

2007-01-18T16:18:00.000+01:00

Partit Popular aïllat.

Desprès de la roda de contactes del PSOE amb la resta de partits del Congrés, s'ha arribat a un acord: no s'accepten a tràmit cap de les 5 propostes que fa el PP per “resoldre” el terrorisme, com per exemple tornar a perseguir salvatgement a tots els periodistes del diari “Egunkaria” i atorgar-lis les penes més dures possibles.

Tanmateix, una fita que desprès de que els tribunals no hagin trobat res en el cas, s'hauria de reprendre tipus “articles d'opinió amenaçadors de mort” penat amb 12 anys de presó!(sic!). Sense parlar de la resta.

Mariano Rajoy, paladí de la causa anti-Zapatero (el va acusar d'alta “traïció” a l'estat de dret) i anti-ETA, ha reaccionat tot acusant de totalitaris a la resta de partits polítics, per no deixar-los discutir en el ple del congrés les seves “constructives” propostes.

En certa manera Rajoy té raó, té tot el seu dret a “discutir” els seus plans. Però, encara tenen més raó, la resta de grups. El “fastigós” discurs de Rajoy el dilluns on va insultar i denigrar a la màxima magistratura de l'estat, per molt dret que pugui tenir, va trencar totes les normes i formes cíviques i d'educació que fins ara s'havien respectat en la democràcia lliberal occidental...

Per tant, paga la pena proporcionar una altra vegada una plataforma pública al PP per continuar promovent una actitud radicalment violenta (vol posar a la presó a tot abertzale) i plenament totalitària: o fas el que jo vull o et tractaré de discapacitat (molt inapropiades la seva frase sobre que feia falta quelcom més que tenir més de 18 anys i nacionalitat espanyola per ser president del govern).

Precisament, si Rajoy creu en la democràcia hauria d'acceptar que la resta de grups ja estiguin farts de sentir-lo. Al cap i a la fi, té tots els mitjans de comunicació a l'espera de les seves cridòries i soflames incendiàries (sobretot “El Mundo” i la COPE).

Ricard Monistrol

2007-01-17T16:10:00.000+01:00

“1984” versió Tony Blair?

Hi han dues grans passions que comparteixen tant el president Bush com el premier Blair: reduir drets humans a canvi de seguretat...

Segons sembla Tony Blair vol tenir controlats a tots els seus ciutadans de forma encara més íntima (ja hi han repartides més de 4,2 milions de Càmeres de vigilancia)... de quina manera? Ajuntant totes les dades públiques o privades que puguin tenir qualsevol institució... per exemple l'ADN, els historials mèdics, le seves dades bancàries, els seus moviments econòmics, les seves propietats.... Encara que fer-ho més portàtil s'ha dissenyat una nova targeta d'identitat (tema tabú fins ara al Regne Unit!) que contindrà fins a 52 dades!

I per arrodonir-ho tot, es proposaran mesures penals preventives!!! Si algú té actituds sospitoses... Espero talment que no s'arribi al límit del electricista brasiler executat de forma sumària pels agents “antiterroristes”.

Tanmateix, a nivell de reflexió, l'únic interessant que tenia el moribund tractat constitucional d'Europa era l'adopció obligatòria de la Carta de Drets fonamentals.

Espero que no sigui un dels “elements” farragosos a treure del nou projecte constitucional, tal com ha comentat aquest matí la cancellera Merkel, presidenta de torn del Consell Europeu.

Ricard Monistrol

2007-01-16T16:17:00.000+01:00

Qüestió de gènere.

N'he parlat unes quantes vegades, però per desgràcia, em penso que en seguiré parlant fins al final de la meva vida com a periodista i ciutadà... Ahir, en “la Nit al dia” la imprescindible Mònica Terribas entrevistava a Sergio González, periodista mexicà, sobre la situació del seu país. Quasi per obligació, va sortir el mig miler de dones desaparegudes a “Ciudad Juárez”. Precisament un lloc que ha portat a crear un nou terme: el feminicidi!

Un terme que pot afectar aproximadament a la meitat de la població mundial, simplement per la seva condició de gènere: ser dona! Parlo de gènere, com a imposició social, no tant per la seva condició sexual de naixement.

Violacions, tortures, vexacions, agressions, inclòs l'assassinat són pa de cada dia encara massa sovint en excessius països. Però amb una diferència, si afecta a una dona és bastant senzill que les autoritats no posin gaire recolzament. Per exemple, en cas d'assassinat, les penes de presó poden oscil·lar entre 15 i 20 anys. Tanmateix, en cas que l'afectada sigui una dona i l'assassí sigui la “seva” parella pot ser que se'n surti en alguns jutjats “sols” amb 6 o 7 anys, inclòs menys.

Quina és la raó de tal diferència? Què el marit o company sempre pot acollir-se a moltes eximents relacionades amb la gran “passió” que li desfermava la seva víctima. En cas, d'un assassinat “normal”, la circumstància d'amistat prèvia agreuja la pena... Un clar menysteniment de la condició femenina!

Això en els casos de mort! Però, per molt que vulguem posar a la religió o al masclisme com a excusa de maltractaments, vexacions o menyspreus, hi ha una cosa ben clara: al darrere sempre hi ha apareix una figura humana, de sexe masculí, que no pot sentir-se bé en una societat on tothom sigui igual, en tot cas sols els homes, i a vegades, ni això...

El fet que la dona sigui la nostra expressió ideal de bellesa, d'amor i de plaer ètic (ho dic des de la meva doble condició d'home i d'humà) influeix en la necessària pulsió destructiva - sexual i, que sempre, s'associa a una determinada concepció del poder masculí (com a gènere). Un poder que es concebeix a si mateix com a superior?! Que no entén de diàleg ni de respecte per ningú. En el nostre cas, “ningú” s'associa al gènere femení, sense tenir en compte l'inherent condició humana de tot ésser nascut a la nostra, a vegades, trista espècie: “Sapiens Sapiens”(sic!)

Ricard Monistrol

2007-01-15T17:32:00.000+01:00

PP i el terrorisme...

Tot mantenint el caire caricaturesc del gag de “Polònia” sobre l'alegria del PP en saber trencada la treva d'ETA, paga la pena reflexionar com a ciutadà i periodista la seva actual actitud...

Per exemple, la proppassada setmana, el PP va anar canviant d'opinió conforme s'anaven afegint els seus desitjos al lema de la manifestació de Madrid (la de Bilbao, va restar ben clar que el “seu” Pacte per les Llibertats no vol saber res de qui li molesti per arribar al poder a Euskadi)...

Estranyament primer la paraula llibertat, desprès no negociació amb ETA... En tot cas, se li afegeix a la seva actitud totalitària, permetre que una bona gestió del terrorisme d'ETA els faci guanyar les eleccions espanyoles. En tot cas, el perill existeix, doncs si va ser el terrorisme integrista islàmic qui els va fer perdre el govern, per a ells és just que ETA els torni al poder.

Al cap i la fi, és un terrorisme hispànic, localitzat, proper... Més fàcil de manegar que no pas guerres a Iraq, armes de destrucció masiva o Guantànamos diversos.

Però, fins a quin punt pot afectar l'agressivitat del PP a Zapatero? D'una manera molt important... Ja des del primer moment qualsevol relliscada del President ha estat convenientment amplificada o qualsevol acció contrària a la moral catòlica versió COPE.

Tanmateix, aquesta mateixa rumorositat pot ocasionar un desgavell de cansament en els votants i fer que molt no vagin a votar... Precisament els més moderats. Per tant els més radicals podrien tenir el camp lliure per conduir el PP al govern.

Ricard Monistrol

2007-01-11T16:30:00.000+01:00

Cinc anys de tortura inhumana...

No em refereixo a que la "disciplina" de la tortura sigui tant recent, doncs és inherent a la pròpia concepció del poder sobre altres humans.... Em refereixo al cinquè aniversari del temut i fastigós camp de concentració de Guantànamo (sic!), on encara hi estan retinguts 400 persones!!!

El pitjor, és que inclòs que tribunals federals (a més del propi Suprem) d'EUA han declarat que han de ser considerats “presoners de guerra”, doncs van ser apressats en batalla contra les tropes invasores d'EUA, i, per tant, aplicar-lis les Convencions de Ginebra. Sense comptar la exigència que fossin jutjats immediatament per tribunals civils.

Per resposta, el president Bush, el gran paladí de la guerra contra el terrorisme, que en principi semblava acatar les decisions va crear una nova llei, la de “Comissions Militar” que donava carta blanca als militars per fer i desfer sobre els retinguts... (tortures i vexacions incloses segons el propi FBI)

Tanmateix, per molt que els vulguin considerar no-persones, us podeu posar en el cap la sensació de sense estar acusat de res, podries passar tota la teva vida en un camp de concentració. A més de no saber mai si deixaran de vexar-te i torturar-te? Angoixant, molt angoixant!

Ricard Monistrol

2007-01-10T16:19:00.000+01:00

Altres conseqüències de la Guerra d'Iraq

A part de morts, contaminació per fòsfor blanc i urani empobrit, de mines i bombes sense explotar existeix una altra greu conseqüència de l'operació alliberadora dels EUA i dels seus amics: els exiliats!

Segons dades d'ACNUR (Alt comissionat de Nacions Unides pels Refugiats) cada mes surten esfereïts de casa seva entre 40.000 i 50.000 iraquians uns cap a lloc més tranquils del país, 1,7 milions de persones. Però la majoria a altres països: Jordània, Síria, Líban (també amb problemes), Egipte, Turquia... més de 2 milions!

Tal com diu l'ACNUR, no es veia un èxode tant gros des de la creació d'Israel. Encara, que algunes veus, ja diuen que el superarà de llarg.

Per ara, 1 de cada 8 iraquians ja no viu a casa seva... Primer per culpa de Saddam, ara pels EUA. No em cap dubte que aquest pas, la violència sectària i la oficiosa “guerra civil” acabaran d'expulsar a uns quants més, sí és que no els mata algú primer.

De lluny, sembla poca cosa, però no cal anar massa lluny per seguir la història de vida dels milers d'exiliats republicans que van haver de passar-la molt magra quedant-se a Europa en plena guerra mundial i tot sabent d'un règim prou assassí a Espanya que no deixava a cap democràta sencer.

Sense comptar, com en tota guerra, la total falta de recursos d'uns ciutadans qua van veure de la nit al dia, desaparèixer tot el seu patrimoni i la seva feina.... 60 milions, segons l'ACNUR farien falta per no veure com s'enfonsen encara més en la misèria tant moral com física.

Ricard Monistrol

2007-01-09T16:34:00.000+01:00

Últim comunicat d'ETA...

Aquest migdia l'organització terrorista ETA ha reivindicat l'autoria del sagnant i terrible atemptat a l'aparcament del T4 de l'aeroport de Barajas (sic!).

Segons aquest comunicat, en cap moment demana perdó, critica la poca “eficàcia”en desallotjar l'aparcament, tot i que, segons ells, van avisar un total de tres vegades i amb mes d'una hora d'antelació....

A més, com a bon exercici de cinisme, remarca que el cessament de foc encara és vigent! Sense comptar, que si no deixen d'agredir a Euskal Herria el govern espanyol es veurà en l'obligació de respondre.

Analitzem la situació, primer, el significat de cessament de foc permanent no és el mateix per la resta del món (exèrcits, guerrilles, governs...): es pot trencar quan l'interessi. Segon, segons ETA, qualsevol detenció o judici serà considerat una agressió, en canvi cremar autobusos, caixers automàtics i provocar que els veïns hagin de passar unes quantes nits fora del seu domicili no té cap importància? Tercer, exigeixen en el futur un acord polític que “garanteixi” els drets i mínims democràtics d'Euskal Herria, encara que matin.

Hi ha una cosa clara, han deixat del tot mort un procés de pau que exigia una cosa ben senzilla: confiança. Com es pot confiar en amenaces de violència desfermada, quan hi ha una cosa ben clara (inclòs Herri Batasuna ho reconeix): sols es pot parlar amb absència TOTAL de violència.En aquest paquet no hi poden entrar els atemptats i les amenaces o la Kale Borroka.

Tanmateix, no és cap qüestió semàntica, democràcia i bombes no és pas compatible! Qualsevol democràcia té les seves vies de discussió i que, en tot cas, sols correspondran a Herri Batasuna (sempre i quan garanteixi la absència total de violència) no pas a uns terroristes que decideixen sobre la vida o la mort de les persones...

La democràcia no funciona amb xantatges, ni amenaces sinó amb l'acord de tota la societat i del respecte a tots els drets humans!

Ricard Monistrol

2007-01-08T16:43:00.000+01:00

Encara més irracionalitat?

Sols són rumors! Contestava el portaveu del govern israelià a la notícia publicada ahir al “Sunday Times”, sobre la intenció de bombardejar nuclearment tres instal·lacions iranianes... Seria la segona vegada que és fa des de Hiroshima i Nagasaki (Japó) a 1945.

Alguns l'han qualificat de accions de guerra psicològica... però no hem d'oblidar que en l'actual moment a la zona (guerra civil i insurgent a Iraq, guerra de guerrilles a Afganistan, atemptats a diversos països aràbics...) realitzar un atac d'aquesta magnitud provocaria immediatament un bloqueig de l'estret d'Ormuz (ja ho he comentat anteriorment el 19/04/06), que, no hem d'oblidar, segueix sent encara el pas obligatori de tots els superpetroliers que carreguen petroli al Golf Pèrsic. Poc desprès, s'esdevindria l'atac a tota força americana present a la zona.

Sense comptar que seria del tot impossible aturar tots els míssils que enviarien en contra de la població israeliana (no fa gaires mesos que van provar míssils que hi podien arribar)... A més d'atacs a tota mena d'interessos israelians.

Una qüestió que a la vegada podria provocar la resposta d'Israel... una qüestió que obligaria a EUA a intervenir-hi... Tanmateix, una acció militar d'EUA posterior contra Iran, acabaria d'encendre la guerra total contra les tropes d'EUA presents a Afganistan i Iraq.

Tanmateix, encara que sigui el millor exèrcit del món i al darrere tingui EUA, la població d'Israel mereix estar en guerra? No creuen en la famosa guerra de dissuasió entre la URSS i EUA? Sí intervenen nuclearment contra Iran... En un moment o altra tastaran un atemptat o bombardeig nuclear!

Ricard Monistrol

2007-01-04T16:02:00.000+01:00

Noves majories a EUA...

Avui mateix entra en funcionament tant el nou Senat com la Cambra de Representants sorgits de les eleccions de novembre. Tant una com l'altre disposen de majoria democràta, més folgada en el cas de la Cambra i molt ajustada en el Senat.

Encara que a priori existeix una diferència política entre Republicans i Democràtes, no sembla que hi hagi d'haver-hi grans canvis en una qüestió fonamental: la excusa totalitària de la guerra contra el terrorisme per vulnerar diversos drets fonamentals, inclòs el de la informació, tot sota el mal emprat concepte de la “Seguretat Nacional”...

Per ara, segons les declaracions d'ambdós líders de les dues cambres legislatives, les seves preferències passen per flexibilitzar les restriccions en la recerca amb cèl·lules mare d'embrió, augmentar el salari mínima nivell federal (ara mateix varia en funció de l'estat) i facultar al govern federal poder negociar els preus dels medicaments. Encara que com a detall cara a un rentat d'imatge vers la societat, augmentaran les restriccions sobre regals en espècie o diners que puguin rebre els legisladors de lobbys o particulars...

Llàstima que habilitar comissions parlamentàries d'investigació sobre diversos aspectes de la guerra contra el terrorisme, com per exemple: el transport de presoners a tercers països on està permesa la tortura fins la mort, la brutal situació de Guantànamo o l'escolta de les comunicacions de persones no agradables a l'administració... segurament no passen de ser una amenaça que difícilment es portarà a terme.

Tanmateix, encara que sigui escèptic, esperem que la nova majoria vulgui de veritat tornar als EUA, el respecte als drets humans més acurat possible! Sense cap mena d'excuses de restringir per major seguretat...

Ricard Monistrol

2007-01-03T16:20:00.000+01:00

Periodista: ofici mortal?

Repòrters sense Fronteres (RSF) ha xifrat en 81 els periodistes morts en exercici de la seva professió o per culpa de la seva opinió (sic!).... La pitjor dada des de 1994!

Són 21 els països on els periodistes han mort. Encara que per tràgica majoria guanya Iraq amb 39 periodistes assassinats, en trist segon lloc, Mèxic amb 9... A més, també hem de comptar 32 col·laboradors (xòfers, traductors, tècnics...) assassinats. Per fer-se una idea d'aquesta xifra sols dir que l'any 2005 van ser assassinats 5!

Però, aquí no acaba tot (dita una desgraciada forma d'acabar amb les molèsties)... Hi han altres formes de fer callar a un periodista, comenceu a comptar: 871 detinguts, 1.472 agredits i, per si de cas, 912 mitjans de comunicació censurats.

No cal dir que a Iraq, on hi han més periodistes morts, la pretesa seguretat que oferien les tropes de EUA va deixar d'existir en el moment que un tanc americà va bombardejar un hotel farcit de periodistes... Recordeu a Xosè Couso! Sense comptar que també els segrestos poden acabar malament.

Tanmateix, pot semblar-nos increïble aquestes mesures tant dràstiques, que quasi mai són investigades a fons, però també existeixen d'altres més subtils. Precisament en el nostre entorn... Precarietat, temporalitat, condició de mileuristes (o per sota) són elements que no permeten adquirir gaire seguretat a les noves generacions de periodistes. Una qüestió que els farà pensar-s'ho dues vegades abans de indagar res que pugui portar-li problemes.

No obstant, com a petita broma maligna, sempre es pot acudir al diari “El Mundo”, patrocinador oficial de tots aquells que encara estan, per exemple el ex-ministre Acebes, preguntant-se qui hi ha darrera dels brutals atemptats del 11-M a Madrid...

Ricard Monistrol

2007-01-02T16:09:00.000+01:00

Irracionalitat i violència...

Execució de Saddam Hussein, atemptat d'ETA a la terminal T4 de Barajas... Què tenen de comú? La necessitat, irracional, de castigar en un cas al dictador i en l'altra al govern espanyol.

Ehem! Pot semblar a primera vista que cada acció no tenia la mateixa intenció! Però, si comproveu l'odi que es va desfermar, per part dels presents, cap a una persona a punt de ser assassinada per l'estat o l'excessiva potència de la bomba en un lloc tancat... Podreu veure com existeix un denominador comú: l'autoritat d'ambdós bàndols per determinar qui viu o mor.... és a dir, el total odi a un dels principals drets fonamentals: el de la vida. No s'hi val excusar-se amb un judici “just”.

Tanmateix, en ambdós casos, no sols menyspreen el dret a la vida, també altres drets fonamentals ... En el cas d'Iraq, sols fa falta comprovar els milers de morts, i les tortures, que han provocat les tropes d'EUA en nom d'una pretesa llibertat o la violència sectària que assola a la població civil, incloent-hi en els assassins a esquadres de la mort formades pels mateixos policies que haurien de protegir-los.

En el cas d'ETA, no s'ha val a dir que ja havien avisat... Col·locar una bomba de tal magnitud té una clar missatge de mort i destrucció, no pas d'avís per a navegants!

Estem d'acord, que al igual que l'IRA, no es volgués entregar les armes fins que s'establís una taula de diàleg polític (no pas militar) amb Herri Batasuna. Però, tot separant clarament l'acord democràtic (és a dir, del conjunt de la població d'Euskadi o inclús el d'Euskal Herria) de l'acord militar, que és el de renunciar a la violència i, a canvi, atorgar l'amnistia a tots (o quasi tots) els terroristes empresonats.

Per tant, ha de restar clara una qüestió: no es poden imposar unes idees (per molt justes que siguin) per la força... Això val tant per ETA com per EUA.

Sense comptar, que amb Saddam Hussein, tenien un presoner que poc podia fer per desequilibrar o equilibrar l'Iraq actual... Però, ara, alguns ja disposen d'un màrtir!

Ricard Monistrol

2006-12-21T15:57:00.000+01:00

Darfur, Darfur....

Ja fa masses anys que la qüestió sobre el Darfur segueix amb tota la impunitat per part del govern sudanès i de la “impotència” de les Nacions Unides per solucionar-ho...

El conflicte, oficialment, va començar el 2003... població no àrab, ni musulmana, va prendre la iniciativa amb les armes a fi d'exigir al govern, islamista i integrista, que deixés de marginar-los. La resposta del govern va ser contundent, va deixar que tropes irregulars fessin el volguessin: violacions, tortura, mutilacions, assassinat de dones i nens... per ara 200.000 morts. Tal com diu EUA, amb tota la raó, un genocidi!

Encara que la veritable raó de tot plegat, és la gran quantitat de recursos naturals que disposa la regió... els beneficis? Cap a la capital i part de la població musulmana i àrab de Darfur. Per si de cas, el govern de Jartum (capital de Sudan) s'ha anat negant a permetre forces de interposició de la Unió Africana.

Tanmateix, això no ha acabat encara. Avui mateix, uns 20 homes armats han acabat per expulsar el poc personal d'ONG's que restava a la zona. A més, s'han destruït totes els aparells de comunicació, s'han requisat els vehicles que tenien i han repartit un xic més de terror. Per ara no se sap a quin bàndol pertanyen.... encara, que si comptem que l'atac ha succeït en una zona controlada per la única facció rebel que ha arribat a un acord, tot pot ser!

Sense comptar, que la resta de faccions contràries al govern encara no han signat la pau... Les condicions ofertes no els satisfan i tot enmig de la inacció internacional!

Ricard Monistrol

2006-12-20T15:47:00.000+01:00

Per sort!

Cap al Magrib i a Àsia, sobretot a l'Índia, encara hi ha tradició de obligar a noies en plena pubertad a casar-se amb homes que normalment poden duplicar o triplicar la seva edat...

Encara que segons vaig veure ahir, en una notícia d'un diari digital, el Parlament Indi que ja havia prohibit aquest tipus d'unió amb una menor, ara ha anat un xic més enllà... les ha declarat nul·les!

Tanmateix, com parlava ahir, sembla molt complicat parlar d'una única civilització, on dones adultes són assassinades per les seves “parelles” (sic!) a tot el món i on nenes són obligades a prostituir-se a fi de poder alimentar els seus pares i germans (sobretot en llocs asiàtics de gran turisme “sexual”).

Sense comptar, que les pròpies autoritats xineses i Índies estan molt preocupades per l'assassinat de centenars de milers d'infants en raó del seu sexe femení...

Però quan són més grans els pot esperar la mort en vida, maltractaments, violacions, una lapidació, masses fuetades i estúpides i cruels execucions... per culpa de la xària islàmica o d'algun malparit que es pensa que la seva companya és un objecte!

Més que aliança de civilitzacions, hauríem de pensar en reelaborar totes les nostres normes sobre dos pilars bàsics: un, el respecte absolut a tots els drets humans de tothom (difícil?) i l'altra, basar totes les nostres relacions sobre la capacitat ètica de veure que davant nostre, tingui el sexe que tingui, hi ha una persona humana i, com a tal, mereix respecte (idealisme?).

Ricard Monistrol

2006-12-19T16:31:00.000+01:00

Aliança de civilitzacions?

No és gens menyspreable la fita on vol arribar el president Zapatero amb la “Aliança de Civilitzacions”; evitar futurs conflictes per raó de la incomprensió entre cultures.

Però, fins a quin punt això és factible? Amb aquesta qüestió no vull refusar la noble intenció del president espanyol, encara que s'hauria de reflexionar sobre què faria falta per tal comesa.

Hi han propostes sobre democratització, comunicació, educació, augment del nivell de vida, lluita contra l'atur considerades brou d'aliment de l'extremisme religiós. Tanmateix, el punt ineludible, i tal com ha dit el mateix secretari sortint de les Nacions Unides, Kofi Annan, és parlar d'una sola civilització.

Totes les eines esmentades abans s'han de clarificar sota una mateixa mesura: el respecte mundial als drets humans universals (valgui la redundància). A veure, no es pot voler democratitzar un país a bombes, ni pensar que sota el nom de la religió encara es castigui a la dona per voler ser una persona humana.

Educació? sí i no! En certa manera, hi ha una cosa clara els valors culturals estan molt bé sempre i quan no entrin en conflicte amb els drets de les persones, això ho haurien de tenir clar tant governs com religions (parlo tant de la cristiana com de la musulmana, sense oblidar la jueva).

Però, es pot pretendre que la educació sigui un vehicle de comprensió entre cultures? Sí quan no s'obligui a ningú a asumir valors, sinó a fer-li veure que són positius. No, quan sols quedi en una simple estudi comparatiu i separat, com si els drets humans fossin estrangers per un cantó o simplement occidentals en un altra.

Augment del nivell de vida? Senzilla recepta: promoure la formació a ambdós sexes i la lliure creació d'empreses amb un codi ètic de respecte també als dos sexes. Deixar a la dona el control del seu cos, sota criteris mèdics i socials, no pas religiosos. Promoure que les dones formin part de la societat com a subjectes de ple dret. Revisar qualsevol llei que atempti contra els drets humans en qualsevol part del món...

En el fons, és la recepta per un sol món món, més just, menys diferenciat per extremismes i més il·lusionat en saber-ser valorat i respectat en la seva justa mesura per la resta del món. Sense criteris geo-polítics.

En tot cas, “L'Aliança de Civilitzacions” és un primer pas!

Ricard Monistrol

2006-12-18T16:07:00.000+01:00

Qüestió d'elecció?

Ahir diumenge, l'article de Jordi Barbeta a “La Vanguardia” em va fer reflexionar sobre els límits de la democràcia, la nostra no, la dels polítics.

M'explico, el dret d'intervenir del govern sigui català, espanyol o el de la Comissió Europea va en relació a una concepció sobre l'estat: el d'un bon govern que en certa manera ha de corregir, de bona fe?, als seus ciutadans. Un clar exemple, tal com el destacava Barbeta, és el decret espanyol sobre l'obligatorietat d'afegir una hora més de idioma estatal a la setmana.

Tot i que, segons les pròpies dades estadístiques, els alumnes catalans tenen millor nivell de la llengua que altres comunitats autonòmiques sense llengua pròpia...

En el fons, potser la democràcia que entén el Govern Zapatero és la d'una a dues velocitats, la primera aplicable a les comunitats ordinàries on el nacionalisme és de caire espanyol i un altre a les comunitats amb nacionalitat “històrica”...

Sobretot la catalana i la basca, per exemple en transports... Doncs, primer de tot, l'AVE a Sevilla i l'AVE Basc i Català per a 2010? També autovies de dos i tres carrils per anar desde Madrid a altres destinacions i autopistes de pagaments per ambdues comunitats. Sense comptar que l'aeroport més important del sud d'Europa és a Barajas i que a la resta del territori pateixen les males connexions aèries entre ciutats espanyoles.

A més de la Renfe de rodalies... grans inversions a Madrid, un servei exemplar... Però, a canvi, més de 10 anys sense invertir en unes altres rodalies, les de Barcelona. Sort que a Euskadi tenen el seu ferrocarril de via estreta!

En certa manera, els catalans hem estat masses vegades simples súbdits de la concepció espanyola... Molt ben considerats, sempre que callem i col·laborem. Però, podem tenir una visió diferent de l'estat? Com sempre, a Espanya, els espanyols són majoria (Madrid) i els que es consideren catalans, andalusos, bascos, gallecs minoria.

No ho dic, perquè sí, tant el PP com part del PSOE, creuen ferventment en la concepció centralista de l'estat, amb petites llacunes que ja veurem qui les omple. Doncs encara no s'ha desenvolupat l'estatut català...

Llàstima, que no creguin possible aquests centralistes (sic!), que posant bones infraestructures tant aeroportuàries (amb connexions radials a tota espanya, UE i intercontinental), com ferroviàries (bona cobertura radial del territori) i amb bones autovies (no de pagament) ells també guanyarien un major nivell d'ingressos d'impostos.

Ricard Monistrol

2006-12-14T16:23:00.000+01:00

Extinció...

Aquesta paraula va molt associada als últims 200 anys de la nostra era humana... Sembla que el dofí d'aleta blanca, també anomenat Baiji, que portava tant “sols” 25 milions d'anys a la terra ja ha desaparegut del tot a Xina, i de passada, del món...

Què té d'especial aquesta extinció? Per un part, que ja s'havia anunciat fa anys que passaria això, però el govern xinès no en va fer cap mena de cas... I, per un altre cantó, que aquest dofí fluvial (sols en resten 3 espècies més a tot el món) té el dubtós honor de ser el primer cetaci que s'extingeix.

Encara, que amb una mica d'esforç per part de Japó i Noruega, altres cetacis com les balenes, també desapareixeran...

En certa manera sembla una brutal burla de la naturalesa humana, quan estàvem poc avançats en coneixement no hi havien tantes extincions... Però, a mesura que hem anat evolucionat tecnològicament, no pas racionalment, les extincions de fauna i flora han crescut exponencialment!

No obstant, també s'ha de reconèixer que gràcies a les accions dels ecologistes sembla que algunes s'han aturat i altres han pogut se comunicades a la resta del món.

Tanmateix, hi una en preparació i amb poques possibilitats d'aturar-la, el ràpid augment de les temperatures i posterior canvi climàtic...

Per molt, que a EUA, hi hagin alguns “científics” que expliquen la normalitat del canvi climàtic, no és el mateix per a una espècie adaptar-se al canvi amb 1.000 anys que sols amb 30 anys!

Però, a canvi tindrem la sort de gaudir d'un elevat nombre d'insectes nous per les nostres contrades (com el mosquit tigre) que gràcies a l'augment de temperatures podrà adaptar-se al nostre medi ambient... esperem que no vinguin també amb malalties sots-tropicals!!!

Ricard Monistrol

2006-12-13T16:10:00.000+01:00

Memòria històrica...

Tot pensant en les contraposades opinions d'historiadors, juristes, partits polítics o simples ciutadans sobre el projecte de llei sobre la memòria històrica que vol presentar el PSOE aquest dijous al Parlament espanyol... Reflexiono també sobre els successos de Xile!

Diferències, en tot cas d'anys i tal com em va explicar una exiliada xilena.. la impossibilitat de defensar-se per les armes d'una part de la població, sense comptar que quasi tot l'exèrcit estava a favor del cop d'estat de Pinochet (els que no ho estaven, van ser ràpidament assassinats).

Però, a part d'aquests dos detalls, encara ara a Espanya existeixen els mateixos dos bàndols d'aquella època... No fa falta anar massa lluny amb l'església! Per poc que la Conferència no dictamina, que els nacionalismes perifèrics anaven contra un bé moral i religiós: la unitat de la pàtria espanyola (sic!)

O, la mateixa actitud del PP: sempre s'ha negat a condemnar el cop d'estat de Franco. Tot adduint que s'ha de mirar cap el futur. Sense comptar els centenars de fosses on encara estan enterrats milers de republicans... Com, per exemple, a València ciutat.

Parlar de memòria història, en la meva opinió, es parlar del cop d'estat, de les matances que es van produir a ambdós bàndols en plena guerra civil, a la sagnant i despietada repressió posterior feixista tot cercant la venjança i el genocidi per causes polítiques i culturals.

Però, tanmateix, penso que a nivell jurídic, qui pot pretendre que no es puguin anular totes les causes penals, posteriors a 1939, contra l'ideari polític d'una persona, sense semblar estar a favor de la dictadura franquista?

Ricard Monistrol

2006-12-12T15:53:00.000+01:00

Obsessions malaltisses...

De quina altre manera es pot definir la campanya de defenestració del govern espanyol en mans del PSOE de “EL Mundo” i de la “Cope”?

Sembla estrany, suposo que una vegada acabada la baralla contra tot allò que semblés català o parlés català... els esforços s'han concentrat en fer prevaldre el dubte sobre els autors del maleït 11-M. Sense cap mena de mania amb l'instrucció judicial del cas, ara en fase de judici oral, o els cossos de seguretat estatals.

L'última notícia acusa al president extremeny, Juan Carlos Ibarra, d'haver deixat el seu cas al “convicte” Rafael Vera perqué aquest truqués al PSOE, dos dies després de l'atemptat, avisant-los de la imminent detenció de activistes islamistes...

No obstant, fidel al seu bel·licós tarannà, Ibarra ha posat tots els registres telefònics de la “Junta” a disposició d'una investigació judicial... En cas que es demostri la veracitat de tal informació dimitirà, en el cas contrari, ja ha avisat a Losantos i a Pedro J. Ramírez que es preparin!

Tanmateix, si fem un xic d'història... No hem d'oblidar que la pressió de “El Mundo”, La Cope, “La Razón” i l'”ABC” van promoure la caiguda del govern González i la pujada d'Aznar (quan encara parlava català en la intimitat!). Encara, que no hem d'oblidar que el PSOE va caure pel seu propi pes!

Ara, una mica més sols, doncs l'”ABC” ja n'està tip de tant parlar del 11-M, Pedro J. i Losantos repeteixen fins la sacietat que la pujada al govern de Zapatero és un gran muntatge on ETA, Jutges, policia, ERC i altres hi són ficats...

De totes maneres, tot reconeixent la valúa del seu diari (No així a la Cope), resulta fins a cert punt injustificable que Pedro J. El faci servir per a una obsessió tant desfermada...

Suposo, que fan joc amb certes persones que encara diuen que a Iraq hi havien armes de destrucció massiva....

Ricard Monistrol

2006-12-11T15:53:00.000+01:00

Drets Humans...

Ahir, diumenge, es va celebrar el dia internacional dels drets humans... I, com qui no vol la cosa, el dictador Augusto Pinochet va tenir el detall de morir-se el mateix dia. Una manera de dir-nos que mai va ser condemnat per les brutals vulneracions de drets humans.

Però, val la pena aturar-se un xic i reflexionar sobre què condiciona el compliment de TOTS els drets humans (sobretot per dones i infants)....

Per un cantó, la pobresa, un símptoma que mata o fa matar, amb múltiples causes. Per un cantó tenim el polític, per molt que un país tingui recursos naturals això no voldrà dir en cap moment que tota la població en rebrà els beneficis. Perquè? Complicat d'explicar-ho, però molt senzill de resumir-ho: cap empresa està interessada en res més que no sigui la seva estabilitat i el seu compte de beneficis abans impostos (EBITDA). Sort d'alguns microcrèdits.

Per un altre, la planificació familiar i l'educació.... Posem dins el mapa, la religió! Sigui cristiana, islàmica o jueva mai han contemplat que la dona pugui disposar del seu cos ni dels coneixements necessaris pel conèixer-se'l a nivell sexual. Tot seguint aquest mateix fil, la mateixa falta d'educació fa que com a mínim la meitat de la població, femenina, no disposi dels adequats nivells de formació. Una educació que comportaria una sensible millora social a curt termini i un progressiu enriquiment de la societat (tornem amb els microcrèdits).

Però, per si de cas ningú s'oblidi, tant a nivell governamental com en religiós, no costa massa comprobar que ningú diu res amb les tortures o les condemnes a mort. Per exemple, EUA i Israel no tenen dubtes en aplicar tortura quan la “seguretat nacional” està en perill. Sense comptat que la Xaria islàmica no dubta en castigar severament (amputacions, fuetaments) càstigs menors com el robatori o l'adulteri en el cas de l'home i amb la mort altres càstigs també menors (adulteri o fornicació en el cas de la dona, apostasia...).

Sense descomptar que l'església cristiana no té un criteri massa clar respecte a la pena de mort i a la tortura... No diguem res del jueus israelians i les seves razzies contra civils.

En certa manera hi han masses “ismes” en contra dels drets humans (capitalisme salvatge, islamisme, cristianisme, feixisme, totalitarisme...). Encara que sempre ens pot quedar un “isme” positiu, el extremisme en la defensa de TOTS els drets humans en tot el món...

No valen excuses ni religioses ni culturals davant la vulneració de drets fonamentals universals!!!! S'han de complir tots, els generals i, sobretot, el de dones i nens.

Ricard Monistrol

2006-12-05T16:14:00.000+01:00

Per fi, justícia per Xosé Couso!

El tribunal suprem espanyol ha ordenat a l'Audiència Nacional que torni a obrir el cas de l'assassinat del càmera de Tele 5 per part de soldats d'EUA a Iraq... Molt bona notícia!

Per fi, sembla que un cas tant flagrant com el bombardeig del hotel Palestina ple de periodistes i que prèviament s'havia comunicat als capitostos americans, no havia de restar sense càstig. Tant per la vulneració de les Convencions de Ginebra, com per la pròpia naturalesa de crim de guerra en el propi ordenament jurídic militar, incloent-hi el d'EUA.

No obstant, esperem que l'Audiència Nacional no cerqui absoldre de forma ràpida i indolora als tres militars (un sergent, un capità i un tinent coronel) i que el Fiscal del cas no vulgui tornar a pixar fora de test, tot dient que la mort d'un civil espanyol, a més periodista, és producte de la guerra! Si us plau!

En certa manera també será un judici general al poc respecte que tenen les tropes americanes cap a civils i, sobretot, periodistes.

Ricard Monistrol

2006-12-04T16:19:00.000+01:00

Origen de la vida?

Si descartem “teories” que gens tenen a veure amb la ciència (“creacionisme” o la “creació Intel·ligent”), sembla que es pot començar a formular hipótesi de com es va originar la vida a la terra, ja fa un bon grapat de milions d'anys (uns 3850 milions més o menys)... Mitjançant un meteorit!

L'any 2000 en un meteorit caigut al llac Tagish de Canadà es van trobar elements orgànics... Però, en aquell moment les posicions de la comunitat científica es van dividir entre els que creien que procedia de l'espai exterior i els que deien que era producte de la contaminació terrestre.

Tanmateix, la discussió no s'ha solucionat en un informe realitzat per científics de la NASA publicat a la revista “Science” aquest divendres 1 de desembre... Segons una nova anàlisi realitzada el 2005 amb aplicació de nanotecnologia, es va descobrir que als glòbuls orgànics hi havia una inusitada quantitat d'isòtops d'hidrogen i nitrogen.

Una troballa que tanca la discussió sobre la contaminació terrestre i posa l'origen del meteorit en el núvol, extremadament fred (260 graus sota zero), molecular d'on va sortir el sistema solar o dels extrems del sistema solar.

Precisament la delicadesa d'aquests glòbuls orgànics dóna consistència que en un moment o altre d'aquests 3850 milions d'anys endarrere un d'aquests meteorits hagués donat la definitiva empenta a la nostra existència!

Ricard Monistrol

2006-11-30T16:40:00.000+01:00

Debats estúpids?

Disculpeu el meu to! Però llegint la notícia que al final serà el Tribunal Superior d'EUA qui decidirà si s'han de prendre les mesures adients per controlar l'emissió de gasos “efecte” hivernacle se'm puja la mosca al nas...

Diversos estats (com per exemple Califòrnia) i organitzacions ecologistes reclamen a l'alt tribunal que el control de l'emissió passi a l'Agència de Protecció Ambiental (EPA). A veure, segons sembla ja quasi està decidida la qüestió!

Alguns jutges no creuen que la baixada d'emissions serveixi per a res, alguns diuen que fer-ho destrossaria l'economia, altres que hi estan d'acord i algun altre té dubtes sobre què decidir. Per si de cas, algun advocat, defensor de no traspassar a l'EPA la gestió, dubta que els “esmentats” gasos provoquin realment l'efecte hivernacle...

Tanmateix mentre a EUA sembla que la ciència s'hagi de defensar de teories de creacionisme “intel·ligent” (je, je! Segons ells, el món fa uns pocs milers d'anys que s'ha fet?), de negació de la realitat i inclòs de l'acusació d'estar al servei d'alguns poderosos (els que volen evitar las pèrdues provocades per l'escalfament global) no hi ha gaire cosa a fer. Com a mínim, fins que no surti George W. Bush de la Presidència.

Mentre, per aquests verals marquem rècords de temperatures (per dalt!) i, de passada, qualsevol comparació resultará millor que la dels propers anys. A aquest pas, passarem el nadal com els brasilers... A la platja!!!

Ricard Monistrol

2006-11-29T16:25:00.000+01:00

Palestins amb depressió...

Pot semblar una broma de mal gust... Però, segons un informe de Médicos del Mundo, la població de Gaza està sofrint una “depressió col·lectiva”. Hem de tenir en compte que la comparativa és basa en dades obtingudes en centres sanitaris abans i desprès de les “incursions” israelianes de càstig.

A veure, posem-nos seriosos, si reduïm fins al 32% l'accés a l'aigua potable, anul·lem l'arribada d'aliments frescos, es trenca la barrera del so a baixa alçada, afegim uns quants bombardejos i, per si fora poc, posem el màxim de “Check- Points” israelians en carreteres que condueixin als hospitals i a les clíniques (fins a 36 hores per arribar-hi!) que s'ha de demostrar? Què això empitjora les condicions de vida?

Doncs tindrem més del 80% de la població amb problemes... Tanmateix, el que em preocupa és el fet de donar aquestes dades com si formessin part d'una normalitat. Al cap i a la fi, EUA no els recrimina pas aquestes accions! Això sí, sempre i quan siguin per defensar-se...

Precisament, el fet que uns quants coets hagin matat a una dona israeliana (molt condemnable i lamentable!) pot donar dret a una operació de càstig d'aquest tamany?

Potser és el fet que els palestins sempre surtin com a un poble sense cap estat que els defensi (bé, a vegades tampoc serveix... Com per a exemple, el Líban) i que la seva democràcia tingui defectes (es vota a partits polítics “equivocats”).

D'aquesta manera, amb l'excusa de la seguretat, Israel rep el permís d'EUA per arrabassar el màxim de terreny amb accés a aigua i producció agrícola. A més, de manera sòlida... Amb murs de contenció i separació.

La raó? Molt senzilla, en un moment o altre s'haurà de formalitzar un estat palestí. Doncs que sigui el màxim d'inviable possible i, amb una mica de mala llet (sic), es declari una guerra civil que extermini el màxim de palestins...

Si us plau, que no donin l'excusa per no complir les resolucions de les Nacions Unides (tornar a les fronteres de 1967) depèn, que si es llegeixen en francès o anglès, la seva interpretació canvia...

Ricard Monistrol

2006-11-28T16:14:00.000+01:00

Pobresa a Espanya...

Segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística d'Espanya, un de cada cinc residents a l'estat sobreviu per sota del llindar de la pobresa. És a dir, un 20% de la població no arriba als mínims d'ingressos per desenvolupar-se de forma correcta (no posem òptima) com a persona.

Però, quin és el seu perfil? El mateix que el 2004, res de res de millora econòmica.... Expliquem-nos, la pobresa afecta en dos punts porcentualment més a les dones (20%) que no pas als homes, això per començar.

Sí a més la persona té més de 65 any, ha de saber que un 30% dels seus companys d'edat viuen també sota el llindar, encara que per l'altra cantó, menys de 16 anys, no queden gaire ben parats: més del 24% també hi estan...

Però aprofundint en les tases més altes, podem augmentar fins quasi el 48%, el nombre de persones de més de 65 anys, quan aquestes viuen soles. Tot arribant al 37%, quan sense ser major de 65 anys, comparteixen l'habitatge un sol adult amb fills dependents.

En la enquesta es parlen d'altres qüestions, però resulta més que evident que les polítiques socials tant estatals, autonòmiques i municipals no donen gaire bon resultat. Sobretot considerant que les dones que cobren pensió de viudedat (un 40% del que hauria cobrat el marit d'estar viu) sobreviuen en condicions paupèrrimes tant d'habitatge com en nutrició...

Sense comptar la inexistència de subvencions suficients d'ajuda a famílies de ingressos baixos amb fills. No cal deixar-ho pas tot a la mercè del mercat capitalista i, sobretot, especulatiu!

Tanmateix, espero que tant la llei de serveis socials estatal i catalana solucionin aquests problemes, que, cal recordar-ho afecten a ciutadanes i ciutadans de ple dret, o potser no en tenen de drets?

Ricard Monistrol

2006-11-27T17:19:00.000+01:00

Irracionalitat i violència de gènere

Poc més que qualificar d'irracionalitat masculina, puc fer en llegir unes dades del Consell d'Europa sobre violència de gènere o més ben dit contra la dona...

UNA QUARTA PART de les europees han sofert en un moment o altre de la seva vida violència pel simple fet de ser dones! I, si per això fora poc, 1 de cada 10 ha sofert agressions sexuals. Sense parlar de les que moren a mans de presumptes homes que deien que se les estimaven (62 actualment a Espanya).

Tanmateix, valdria parlar de totes aquelles dones que reben maltractament psíquic, i crec que ens donaríem un bon esglai si ho sabéssim.

Sóc un pesat, doncs no deixo de parlar de feminicidis, de violència, d’agressions a la part més íntima d’un ésser humà: la seva sexualitat...

Però... Què puc fer jo com a humà abans que home, sinó expressar la meva repulsa a animals irracionals amb sexe masculí, que en algun moment de la seva vida van perdre la seva humanitat...

Ricard Monistrol

2006-11-23T16:16:00.000+01:00

Violència a les aules...

Potser primer hauríem de veure quin és el comportament dels pares d'un nen o nena acosador (bullyng), abans que pensar que amb una expulsió o sanció hi ha prou...

Un exemple, una escola obre a les nou del matí (horari per escoles primàries), uns pares voldrien saber si podrien deixar el nen abans, en principi pot semblar una pregunta o pot ser una exigència?

La resposta? No és possible.... Hi ha d'haver cap problema? En principi no, però sempre hi ha qui s'ho pren de mala manera i reacciona amb... Agressions a la directora, la cap d'estudis i a un conserge, a més, d'unes contundents amenaces de mort!

Ara per ara, poden ser condemnats d'un o dos a tres o quatre anys de presó major. Tot comptant que a partir de dos anys SÍ que entren a la presó!

Alguna vegada ja he dit que la violència és l'últim recurs de l'incompetent... Però, em sembla irracional que uns “presumptes” adults es pensin que amenaçant i pegant cops a tort i dret aconseguiran quelcom.

En tot cas, és un símptoma molt preocupant que la capacitat de comunicar-se sigui tant baixa, potser més un diàleg de sords. Però el fet que hi hagin nens o nenes que aprenguin que la violència verbal o física és la millor garantia per imposar-se és, ja, una realitat.

Tal como deia un company de TV3, Sergi Mulero, masses programes en horari protegit mostren com a molt vàlid aquest model sense que les o els presentadors facin res per aturar-ho (Antena 3 i Tele 5). Un bon model d'educació? (sic).

En el fons, potser dialogar exigeix un esforç massa major que no pas el de cridar i insultar o agredir.

Ricard Monistrol

2006-11-22T16:10:00.000+01:00

Contaminació...

Sembla estrany... Com podem pensar en reduir l'augment del clima del planeta i permetre diversos desastres mediambientals. Com per exemple la contaminació del riu Groc de Xina, que ha perdut part del seu color original per un roig no gaire agradable...

Precisament, no fa gaires setmanes, el 22 d'octubre, va tornar a contaminar-se. Quasi 150 milions de persones beuen d'aquesta aigua i un 15% del camps de cultiu de Xina també en depenen.

Sense comptar amb les múltiples emissions de gasos i aigües sense depurar per part de masses fàbriques, amb brutals efectes sobre el medi ambient.

Però, si seguim amb el llistat no fa falta anar massa lluny... Com es pensa gestionar totes les deixalles del milers d'habitatges, quasi salvatges, que surten per tota la geografia espanyola. Penseu que es construeix més ràpid un milió d'habitatges abans que una gran depuradora.

O, les deixalles empresarials europees que sent massa cares de tractar són enviades a tercers països sota l'aquiescència de oligarquies governants sense ni un dit de front, però sí comptes bancàries ben proveïdes.

A més de les famoses “maquiladores” instal·lades en territoris on la legislació mediambiental és inexistent o no es fa complir. Bé! Sempre hi han excepcions... Els EUA van fer retirar diverses fàbriques a la frontera mexicana per danys mediambientals i epidemiològics! El problema és que se'n van anar més cap al sud...

Sense comptar amb empreses més “serioses” que per estalviar despeses en el tractament de residus, prefereixen anar-se'n a Àsia.

De totes maneres, potser una de les pitjors maneres de contaminació és la guerra... Quan EUA va voler provar el seu agent taronja al Vietnam (sic) no va voler saber res sobre els seus efectes. El pitjor? Avui dia, segueix sense reconèixer res... I, són uns quan milers de generacions els que han quedat afectats.

Ricard Monistrol

2006-11-21T16:10:00.000+01:00

Enverinaments selectius.

Per molt que vulgui el servei secret rus (SVR, no us ofereixo la seva web, doncs està íntegrament en rus!) no es traurà de cop la sospita de haver enverinat amb Talio i segurament amb algun altre element radioactiu (els propis isòtops del element?) a l'ex-espia Alexandre Litvinenko.

Tanmateix, no sembla massa casualitat que li passés això quan estava investigant l'assassinat de la periodista Anna Politkovskaya? I una altre dada interessant! La malaurada periodista va ser assassinada quan investigava les brutals tortures de l'exèrcit rus a Txetxènia!!! (sic).

Encara que potser no totes les esferes del serveis d'espionatge hi puguin estar implicades, sí que és molt plausible que una part si que estigui implicada...

No és una simple animalada! Si una periodista és assassinada quan estava a punt de donar noms, llocs i crims contra l'humanitat comesos. No és plausible que siguin les mateixes persones que els interessava veure morta a Anna... No volguessin també veure mort a qui estava investigant-los?

Al cap i la fi, es poden canviar els noms i inclòs les persones, però Rússia no es destaca per ser una democràcia lliberal respectuosa amb els drets humans! I una vella costum tant de l'època Tsarista com de l'URSS era fer callar definitivament, fossin on fossin, els opositors....

Ricard Monistrol

2006-11-20T16:03:00.000+01:00

Irracionalitat i consum...

Ahir, en el “30 minuts” de TV3, un excel·lent programa de periodisme d'anàlisi i investigació, vàrem comprovar fins on pot arribar el desig humà...

Japó, el país de major consum de peix del món ja ens tenia acostumats a fer prevaldre la seva cultura per sobre de qualsevol consideració de equilibri ecològic i sostenibilitat. Alguns exemples...

No fa gaire vam veure com amb l'excusa “cultural” mataven dofins, segons ells per menjar-se'ls. Encara que altres versions diuen que d'aquesta manera es treuen competidors a l'hora de cercar peix...

Tanmateix, la seva cacera indiscriminada i hipòcrita, de caire científic (sic!) de diverses menes de balenes en perill d'extinció per proveir les taules japoneses. No obstant, hi ha un país occidental que no ha dissimulat i ha dit clarament que caçarà per comerç.

Sense comptar, que a nivell internacional, la Comissió que decideix sobre la moratòria de la cacera de balenes s'està apropant a la posició japonesa. Per un raó molt senzilla: €€€€ o $$$$$!!!

Però, el tema de la tonyina vermella mediterrània aclapara no per la brutal potència consumidora i ben dotada de diners de Japó. Sinó, per la poca, per no dir inexistent, concepció de la pesca sostenible, d'algunes persones no japoneses. Els exemples d'alguns catalans i espanyols (un amb un càrrec representatiu de l'associació d'armadors) que negaven que la tonyina vermella estigués sobreexplotada.

Per si de cas, val saber que gràcies a Japó, diverses tonyines d'altres espècies s'han extingit de part del Pacífic i de l'Atlàntic.

Tot plegat, per diners, per molts diners... Si això hi afegim com està empitjorant la qualitat de l'aigua i del fons marí, de la pujada de temperatura o, com qui no vol la cosa, de la irrecuperable malmesa de tota la cadena tròfica!

Bé, potser a Japó sabran fer “sushi” de medusa i ens la compraran a cabassos...

Ricard Monistrol

2006-11-16T15:50:00.000+01:00

Dones i islam...

Ahir, no vaig voler comentar la notícia de que Pakistan protegiria a les dones violades fins que avui es confirmés que el Parlament Pakistanès no es tiraria enrere... Heu de pensar que les mesures preses han ofès als grups islàmics i no era cap tonteria pensar en una possible anul·lació d'última hora.

Al cap i la fi, oficialment, avui era el dia per discutir la llei. Però per les pressions fonamentalistes va preferir avançar-se i, encara, s'ha d'enviar al senat per ser aprovada definitivament!

Posem-nos en situació... Una dona es violada, en primera instància pot ser la mateixa família que l'assassini per haver “deshonrat” a la família (sic!). En cas que la família la recolzi i decideixi denunciar-ho, s'haurà de cercar 4 homes que hagin vist la violació (??!!) i anar cap un tribunal islàmic (el de la sharia!). Potser que els jutges no creguin que els testimonis siguin de confiança i, en conseqüència, la jutjarà per adulteri (sí és casada) o fornicació (sí és soltera). El resultat? Pot morir lapidada!!!!

QUASI el 80% de les dones que s'atreveixen denunciar-ho, resten detingudes desprès del pretès judici de violació... Tot esperant sentència, quasi sempre, condemnatòria!

En principi, ara el tribunal, que segons sembla ara podrà ser civil, podrà tenir en compte proves científiques tal com l'ADN. Ho he dit en condicional, perquè la reforma “atorga” als jutges la possibilitat de demanar altres proves a part dels testimonis, que segueixen sent necessaris (??!!).

Un gran avenç? Jo ho discutiria, encara que s'hagi vist com un gran gest i els mitjans de comunicació occidentals ho hagin destacat, no obliguen als jutges a acceptar la prova de l'ADN!

El que s'hauria d'anul·lar d'una vegada per totes són els judicis per adulteri o fornicació! No s'hi val a dir que la religió així ho exigeix!

Ricard Monistrol

2006-11-15T16:18:00.000+01:00

Possible concordat?

Ja fa temps que no comento notícies gaire esperançadores, però avui he descobert que inclòs els enemics més acèrrims també saben entendre's quan cal! No, no parlem pas de Israel i Palestina! Parlem d'Índia i de Pakistan...

Una primera dada a tenir en compte, és que els dos països disposen d'armament nuclear, que encara mantenen un contenciós sobre la regió de Catxemira i que hi han terroristes d'ambdós bàndols dispostos a encendre el conflicte.

Però, per ara, sembla que s'ha encès un bri de diàleg. Quasi un any desprès de converses bilaterals entre els dos governs. Avui mateix s'ha anunciat la creació d'un panell conjunt per afrontar els problemes de terrorisme que puguin succeir-se en qualsevol del dos territoris.

No és menyspreable aquest acord, amb els múltiples atemptats que han sofert Índia i Pakistan, es podrà estalviar una reacció massa emotiva que portés mals majors.

Per un altre cantó, i parlant de reaccions... també s'ha signat un acord per reduir el risc “d'accidents” atòmics! Una manera com un altre de desfer possibles malentesos....

Ricard Monistrol

2006-11-14T16:13:00.000+01:00

Esperpèntic espectacle...

Avui, cap al voltant de les dues del migdia, a la localitat de Seseña (Toledo), el constructor afectat per la paralització de la seva construcció, una megaurbanització de 13.058 habitatges, ha denunciat en roda de premsa tant als mitjans de comunicació com a l'alcalde...

La raó? Publicitar de forma excessiva les “injustes raons de tal paralització i de passada, tractar de mentider al batlle...

En certa manera aquest “desastre” immobiliari, el poble tot just arriba a 10.000 habitants, representa la febre d'or especulativa que està assolant tot l'Estat, no solament el territori, sinó també el seus recursos hídrics i energètics.

Al cap i la fi, l'únic que ha fet l'alcalde es dir que fins que no es construeixin les infraestructures bàsiques de conducció d'aigua, de clavegueram i de xarxa eléctrica per tal quantitat de habitatges, res de res. Sense comptar les vies de comunicació, la recollida de brosses, els serveis sanitaris, la seguretat....

No és cap broma, d'aquí ve el punt feble de la seva faraònica obra... No s'han fet estudis previs de sostenibilitat! Un tràmit no exigible, però sí necessàriament justificable per part d'unes autoritats autonòmiques i municipals que semblen pensar més en la butxaca que no pas en el seu entorn.

Al cap i la fi, per exemple, l'aigua de l'Ebre no pot ser l'excusa perfecte del PP per cobrir les necessitats de totes les urbanitzacions, camps de golf i hotels que es construeixen al llevant mediterrani... Sense parlar de llocs molt més allunyats de possibles dessaladores o centres productors d'energia!

Ricard Monistrol

2006-11-13T11:33:00.000+01:00

Restes de “Prestige”...

Doncs sí, aviat, el 19 de novembre, es “commemoraran” (per denominar-ho d'alguna manera) quatre anys del major desastre ecològic ocorregut a Espanya... No podia faltar a l'aniversari, un xic de petroli del vaixell enfonsat.

Posem-nos poètics! En una mena de justícia comunicativa, el vaixell partit per la meitat i enfonsat a milers de metres sota mar ens ha assenyalat una pèrdua d'interès per part de masses actors socials...

Un, l'empresa Repsol-YPF va prometre un mètode revolucionari per extreure les restes, més de 14.000 tones d'hidrocarburs, ja fa dos anys! A menys que m'hagi adormit durant tot aquest temps no he sentit res sobre aquesta fita!

Dos, sigui PP o PSOE, encara ningú ha mogut un dit per construir un gran port d'abric a superpetroliers en cas de grans tormentes o d'avaries...

Tres, fins a quin punt s'ha previst un pla d'emergència per tals desastres? S'han encarregat vaixells de neteja i contenció? S'ha previst mantenir actiu un equip de professionals per coordinar possibles feines?

Ehem! Suposo que la resposta no està pas a l'aire ni en els despatxos... Però, estaria molt bé presentar a la societat que un govern està preparat perquè “nunca mais” torni un “prestige”.

Ricard Monistrol

2006-11-09T13:45:00.000+01:00

Límits de la democràcia...

Trets contra pedres, dones i nens palestins morts per culpa d'un tanc israelià, famílies iraquianes mortes pel simple fet de ser en el lloc i el moment inoportú, casaments a Afganistan bombardejats per “confusió”, ciutadans detinguts sota una concepte vague de “combatent”... Sense comptar l'autorització de formes de tortura “encobertes” a EUA, en casos perillosos per la seguretat nacional

En aquest aspecte, a Israel ja han superat aquest debat, doncs el seu Tribunal Suprem autoritza la tortura en casos de vida o mort (sic!)...

No obstant, qui decideix quan és un assumpte de vida o mort? O un assumpte de seguretat nacional?

Però, i la democràcia? No és una simple pregunta retòrica... Fins a quin punt, quan moren ciutadans desarmats, se'ls deté indefinidament sense dret a ser portats davant un jutge o simplement es destorba el seu desenvolupament personal i social, es pot dir que l'estat que, per passiva o activa, permet aquestes situacions es democràtic?

Una de les definicions més clàssiques de la democràcia lliberal és la concepció d'igualtat. Totes i tots som iguals davant la llei, la societat i el govern, per tant qualsevol vulneració dels seus drets ha d'estar fonamentada jurídicament en la constitució i el codi penal.

Sols un exemple de tal situació, Israel disposa d'un instrument anomenat “detenció administrativa” que permet detenir, normalment, a palestins un temps indeterminat sense tenir que acusar-lo penalment... Això, no seria possible amb un ciutadà israelià!

O, la pròpia situació de Guantànamo o dels diversos centres de detenció i ... situats al voltant del món, que permeten delimitar la situació d'extraterritorialitat dels detinguts. És a dir, no estan coberts per les garanties jurídiques presents al territori d'EUA.

Tanmateix, el pitjor és que són les pròpies democràcies qui estableixen fronteres en els drets humans, no pas altres de “menys” curosos.

Ricard Monistrol

2006-11-08T13:28:00.000+01:00

Política Post-Catalana

Una vegada establertes les aliances post-electorals i ja, més o menys, empassat el resultat electoral, paga la pena aturar-se a reflexionar com ha quedat la situació.

A priori, sembla la mateixa situació del 2003, amb correccions. Però, tanmateix, es va dibuixant un escenari que no permetrà a ningú gaire marge d'error.

Sobretot pel nou govern d'Entesa... L'optimisme de la societat del 20003, desprès d'uns quants sobresalts, s'ha transformat en escepticisme, per no dir, en alguns sectors, certa emprenyamenta.

El candidat Mas, havent guanyat amb certa autoritat moral, no ha obtingut els quasi 60 escons que sí li haurien donat la necessària entitat per considerar-se oficialment enganyat. Amb 48, no s'arriba ni a la majoria relativa...

La baixada de vots del PSC, o més ben dit, de l'acceptació del candidat Montilla pot tenir dues lectures: una, ha pagat les errades de l'anterior govern, l'altra, que part de la societat catalana no accepta un possible president no nascut a Catalunya.

Tanmateix, la situació del PPC ha obtingut una petita sotragada, poca comparada amb la del PSC (val a dir), però encara no prou mesurable amb l'aparició d'un nou partit, el de Ciudadanos-Ciutadans...

Ara ja entrant, estrictament en el tema de la valoració sobre el nou partit, que una part de la societat consideri necessari establir que la llengua catalana no és llengua de integració, sinó de confrontació, pot portar molts problemes!

En principi pot semblar que un candidat nu, que parli ara castellà, ara català... per demostrar el seu bilingüisme, i adopti una posició desafiant contra els mitjans de comunicació, especialment amb la brillant periodista Mònica Terribas (sic!). Pot semblar producte dels seus 27 anyets i que a vegades es revela proper a un pallasso. Però, seria una equivocació!

Per un cantó, descol·loca a Josep Piqué, tant pel seu extremisme com per dir que són d'esquerres anti-nacionalistes. Però, per un altre cantó, pot significar que en el Parlament, tindrem un acurat seguiment per part de la COPE, “La Razón” i “El Mundo” de l'actitud que prenguin la resta de partits front a “Ciudadanos” lleialistes (mireu, sinó, Irlanda del nord).

O, encara pitjor, els “Ciudadanos” anti nacionalistes catalans i nacionalistes espanyols, volen promoure una política de segregació en l'educació. On l'escola pública, concertada o privada, esdevindrà un camp de batalla semblant a la situació creada a Euskadi amb les Ikastoles (col·legis d'immersió lingüística en euskera) acusades més d'una vegada pel PP de ser escoles de terrorisme (sic!)... Us recomano que visiteu la web en català de la ikastola Langile i us llegiu el seu programa educatiu .

Esperem que la Entesa de Progrés i CiU sàpiguen desactivar aquesta amenaça!

Ricard Monistrol

2006-11-06T16:19:00.000+01:00

Sobre el Canvi Climàtic...

No és gens menyspreable la quantitat de persones, no científiques, que creuen exagerat la qüestió del canvi climàtic...

Els seus arguments? Què sempre hi han hagut canvis climàtics a la terra...

Hem de pensar que la raó d'aquest desinterès pels creixents informes (us recomano que aneu a veure el documental d' Al Gore “Una veritat incòmode”) procedeix de la pròpia desídia dels governs occidentals, que pretesament han signat el protocol de Kyoto. Com per exemple, Espanya.

Ni l'anterior govern del PP, ni l'actual de PSOE, semblen que estiguin per la qüestió de promoure una nova cultura de la sostenibilitat en les indústries, ciutats, municipis... Sí, a més afegim els centenars de milers d'habitatges, piscines, jardins anglesos i camps de golf que es construeixen en llocs on l'aigua és força escadussera. Ja tenim els seus fonaments...

Sense comptar el quasi nul interès públic en desenvolupar energies alternatives. Però, una cosa és certa, el canvi no és pel segle XXII, sinó per quaranta o cinquanta anys.

Què és pot fer? Senzill, potser massa senzill... Veure com els governs, sigui espanyol, català o municipal apliquen una política sostenible activa d'estalvi i promoció d'energies alternatives. A més, de controlar d'una vegada per TOTES la irresponsable especulació immobiliària i de camps de cultiu de regadiu. On el sistema de rec, és fa per inundació!

Sols donant exemple d'una veritable preocupació pública en fets i campanyes, no paraules de suport, podem conscienciar a tothom. Incloses multes a aquells municipis que sobrepassin els seus nivells de sostenibilitat, prèviament inclosos en un apartat obligatori del seu Pla General d'Ordenació i Urbanisme.

Ricard Monistrol

2006-11-02T16:02:00.000+01:00

Canvis a Catalunya...

No us penseu que no he vist els resultats de les eleccions d'ahir, 1 de novembre, que al cap i la fi han posat a quasi tots els partits en el mateix lloc de l'escenari del 2003. Això si amb alguna diferència, desprès en parlarem...

Tanmateix, em refereixo a una qüestió més profunda, a un canvi generacional dins la política catalana, a la sortida d'escena de dos honorables avis... Primer va ser l'anterior president Jordi Pujol, ara l'actual president Pasqual Maragall.

Una generació de persones, que amb històries de vida diferent, han protagonitzat els últims anys del franquisme, la transició i la primera dècada llarga de democràcia a Catalunya.

Amb això no dic que altres polítics no hagin lluitat per la democràcia en temps de feixisme. Però, hem de pensar en els 23 anys de govern de Jordi Pujol, i en la patrícia història, política i cultural, de la Família Maragall, on l'alcalde de la Barcelona olímpica ha exercit a l'altre cantó de la Plaça St. Jaume la màxima magistratura del nostre país.

No obstant, la nova generació es reflecteix de forma nítida en l'elecció, per part del PSC, del candidat José Montilla. Una generació que desprès d'emigrar, per no passar gana cada dia, van exercir un canvi molt necessari en la reorganització social i urbanística de les ciutats metropolitanes incloses en l'anomenat “Cinturó Roig”.

Sense descomptar, el canvi que van exercir dins el PSC, on els “catalanistes” de tota la vida com per exemple Narcís Obiols, Martorell, Nadal... van anar perdent el poder dins l'executiva de forma progressiva. D'aquí un cert enfrontament entre el President Maragall (últim representant del “catalanisme” amb poder del PSC) i l'aparell de partit, aquests dos últims anys.

En certa manera, no hem de menystenir el possible efecte “Montilla” sobre els més de 200.000 vots perduts pel PSC, respecte a 2003. El fet que el President Zapatero hagi fet veure clarament (i repetidament) que era el seu candidat, ha tret protagonisme a la pròpia acció del presidenciable Montilla dins dels àmbits catalanistes.

Potser la pregunta a tal hipotèsi hauria d'haver estat: sí s'hagués presentat Pasqual Maragall, s'haurien obtingut els mateixos resultats? Ara, ja no ho sabrem mai....

Ricard Monistrol

2006-10-30T11:46:00.000+01:00

Comerç d’armes

Armes llargues, armes curtes... Són les responsables de la mort de centenars de milers de civils.

Tanmateix, no fa falta dir que el negoci no és de pocs euros, sinó de milers de milions d’euros. Però com a mínim sembla que una nova llum, dèbil, pot aclarir els termes de com ha de ser un nou tractat d’armes a nivell mundial...

Per 139 vots a favor, un en contra (EUA, ehem!) i 26 abstencions (de grans potències com Rússia, Xina o les emergents Índia, Pakistan...) s’ha aprovat en el marc de les Nacions Unides, una resolució que permet pensar en una proposta en ferm abans que acabi 2006.

No obstant, el grup de treball que ha d’elaborar la proposta no estarà pas aïllat de les pressions de les grans multinacionals armeres. Encara que sembla positiva la pressió que puguin exercir Amnistia Internacional, Oxfam Internacional i International Action Network on Small Arms (IANSA).

Possibles discrepàncies? Les d’EUA, que com recordava ahir Robert Fisk a “La Vanguardia” s’ha negat a subscriure l’esmena de 2001 a la Convenció de Ginebra de 1980 en relació a armes “perilloses” (fòsfor, armes d’alta radioactivitat...) per la població civil.

Ricard Monistrol

2006-10-26T17:16:00.000+02:00

Drets humans...

Potser més d'alguna lectora o lector m'acusarà de sempre tractar temes poc agradables, amb tota la raó. Però, al cap i la fi, penso que la meva funció de periodista o columnista és la de tractat temes que poques vegades surten en els informatius televisius i acostumen a caure en la secció de breus als periòdics....

Per exemple, tot i les males condicions de les presons sud-americanes ser home o dona pot representar un menysteniment brutal dels drets humans....

Diversos defensors dels drets humans han denunciat a la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH) “l'alarmant situació” de recluses a Paraguai, Argentina, Xile i Uruguai. De què parlen? Forçades a mantenir relacions sexuals, agressions físiques, deficient o nul·la atenció mèdica i, el més penós, negació a poder tenir visites “bis a bis”... Suposo que en la seva mentalitat masclista deuen pensar que ja en tenen prou amb les violacions! (sic)

La dona, agredida física o psíquicament, assassinada, obligada a no escolaritzar-se en masses països, sense comptar com a Iran assassinaran, de forma legal, a set dones pel delicte d'adulteri!!!!!

No obstant, aquests mateixos que vulneren els drets de les seves congèneres, no tenen gens d'empatx en no respectar els drets de més persones (pensament, opinió, expressió...)

En el fons, tenint en compte aquesta variable de compliment de TOTS els drets humans exposo a llum pública una possible classificació de persones:
- Persones Humanes, les que compleixen i fan complir tots el drets humans.
- Éssers racionals, alguns drets sí i altres no, en funció dels seus interessos.
- Éssers irracionals, no tenen en compte la igualtat entre humans i entre sexes.

Aquests últims, amb l'excusa de la cultura o religió, vulneren sistemàticament qualsevol dret humà. Ah! Hi han més dels que us penseu!

Ricard Monistrol

2006-10-25T15:56:00.000+02:00

Rebuig europeu al PP...

Doncs sí, una bona notícia! El Parlament Europeu ha rebutjat la tesi del PP de no permetre cap mena de diàleg amb ETA ni Batasuna.

Tanmateix, no a estat una gran victòria del diàleg... Toris britànics, democràta-cristians alemanys i d'altres països han votat en contra. Encara que el més greu, era veure com els britànics de dreta que havien recolzat a Tony Blair amb l'assumpte de l'IRA, anessin en contra del procés espanyol de pau!

No obstant, el que val, és veure com el PP espanyol ha rebut un bon cop... La resta de grups del Parlament Europeu han recolzat el manifest socialista. Curiosa situació! Massa semblant a la del Congrés de Diputats d'Espanya.

Com sempre, la polititzada AVT (Asociación de Víctimas del Terrorismo) ha remugat en contra. No de la mateixa forma la resta d'associacions, que han demanat comprensió cap a les víctimes (amb tota la raó).

Però, em resulta molt inquietant una qüestió... Sí depengués del diàleg, una solució perquè mai més MORÍS ningú per les seves idees, perquè una associació de víctimes hi està en contra?

No us fa basarda la resposta de la AVT i el PP a tal qüestió?

Ricard Monistrol

2006-10-24T16:28:00.000+02:00

Servei Públic...

La concepció de servei públic és pròpia de la democràcia lliberal, perquè? Per una raó molt senzilla: exigeix respecte en tots els sentits als seus usuaris, és a dir, els ciutadans...

Ibèria, RENFE, Adif, TMB, Abertis, Agbar, Gas Natural, Endesa... són companyies que ofereixen diversos productes, de servei públic, tal com el transport, autopistes, aigua, etc.

Però què passa quan una companyia tal com Ibèria o RENFE – Adif, no entenen que vol dir servei al usuari? Vagues salvatges com les que van paralitzar l'aeroport del Prat o paralitzacions del servei ferroviari, sense parlar de massificacions dins els combois o retrasos diversos...

No parlo solament de fets puntuals, parlo d'una qüestió més àmplia per exemple en els trens: falta d'inversions en les infraestructures ferroviàries i en el material rodant, descoordinació evident entre els diversos responsables, falta d'informació actualitzada (un deure: mantenir la comunicació amb els usuaris a fi que puguin prendre les decisions oportunes) i falta de solucions (triguen massa en oferir alternatives als usuaris, si és que les ofereixen).

Un exemple, sense parlar del servei de rodalies (retrasos i poc espai personal als trens), un servei com els trens regionals a Girona (segur que passa el mateix a Lleida i a Tarragona) es caracteritza per oferir places dempeus durant més d'una hora cada dia des de finals de maig fins quasi mitjans setembre...

La resta de l'any? és qüestió de sort... els dilluns i el divendres no resulta gaire complicat trobar un lloc per estar-s'hi de peu i els dies de festa en una població com Girona (Sant Narcís) poden desembocar en la reducció de combois (un de 3 vagons en comptes dels dos amb 6 vagons). Per tant, greus problemes per assolir un mínim d'espai habitable... Tot plegat, com ja he esmentat, més d'una hora i quart.

La resposta de Renfe i Adif a qualsevol reclamació: no poden posar més trens, no hi cabrien en les estacions de Clot- Aragó i Passeig de Gràcia....

Llàstima que no els càpiga en el cap una solució tant senzilla com col·locar regionals de dos pisos... Una solució que ja han adoptat els TGV francesos!

Els fets? Mai han sabut que vol dir servei a l'usuari. Suposo que encara són massa lluny del servei públic europeu!

Ricard Monistrol

2006-10-23T17:21:00.000+02:00

Israel i el dret internacional

Segons han declarat responsables de l'exèrcit israelià, les sospites sobre l'ús de bombes de fòsfor blanc (alta capacitat de cremar la pell i necrosar el sistema ossi) sobre la població civil són certes...

Bé, no del tot, els militars diuen que les van fer servir contra els combatents de Hezbollà, Llàstima que estiguessin en pobles i ciutats! (sic).

No ens ha d'estranyar que ho reconeixien, doncs tal com ells mateixos han dit, no està pas del tot prohibit per la legislació internacional. Encara, que com a raó de fons està la salvaguarda d'EUA, que en cap moment ha dubtat en fer-la servir contra població civil iraquiana.

Si us plau, com podem qualificar una arma que no es satisfà en esbudellar persones, sinó en matar-les cremades i deixar-ne de ferides amb cremades ben bé de tercer a quart grau (desaparició total de la pell, possible pèrdua muscular i afectació òssia). Sense comptar les d'urani empobrit que afectaran a més d'una generació de persones.

Es pot qualificar de democràtic el país que les fa servir? O, simplement (cínicament) el seu ús sols està destinat a ciutadans de segona?

De quina manera es pot cerca la pau amb el veïns o amb els musulmans amb fets d'aquesta mena?

Ricard Monistrol

2006-10-19T16:18:00.000+02:00

Tàctiques de guerrilla...

No m'estic referint a un lloc situat a l'estranger... Com per exemple, l'Àfrica sots-sahariana o a Iraq. Sinó al Congrés de diputats espanyola i la seu madrilenya del PP al carrer Gènova.

En anteriors articles, ja us he esmentat la meva preocupació per certs tics totalitaris i poc democràtics de la plana major del Partit Popular.

Tanmateix, les picabaralles continuades sobre la possible pau definitiva al País Basc ja comencen a fer mala olor! No és de rebut que, sempre que sigui possible, s'ataqui i s'insulti al govern per una comesa tant democràtica com la d'aconseguir la pau. Una batalla democràtica sense vencedors ni vençuts, sinó amb convençuts!

Ja sé que els fa molta por que el President Zapatero aconsegueixi una altra victòria electoral! No obstant, aquesta dèria guerrillera d'aprofitar qualsevol ocasió per qualificar a tot el govern espanyol com a antidemocràtic no té nom!

En el llibre “Vivir para contarla”, les memòries de Gabriel Garcia Màrquez, s'explica com a Colòmbia la dreta de mitjans del proppassat segle, no va dubtar en fer servir qualsevol mitjà per evitar que l'esquerra democràtica arribés al govern.

Però en moment determinat, en comprovar el gran èxit que tenia el nou candidat, es van veure obligats a actuar sense miraments. Accions de guerrilles molt carnisseres que escarmentaven als pobles que recolzaven a l'oposició, assassinats selectius, batusses contínues... tot enmig de les declaracions del candidat opositor cridant a la calma i a l'entesa entre tots els partits. Per si de cas, el van acabar assassinant!

Ricard Monistrol

2006-10-18T16:16:00.000+02:00

Sexe i prostitució...

Parlar de sexe, de les relacions emocionals i físiques que s'estableixen entre éssers humans tant de diferent sexe com del mateix... es reflexionar sobre una de les conductes i necessitats més animals que posseïm.

Tanmateix, el sexe té dues vessants: una d'animal que ja hem esmentat i una de humana... Exacte! Composició d'emocions humanes, tals com la passió, la tendresa, l'amor, el desig...

Però que passa quan una persona no té parella (fixa o ocasional) i vol sexe? Anar al món de la prostitució, això val tant per homes i dones... Però, no obstant, no tenen res que veure les condicions de vida de masses meretrius femenines amb la dels seus companys masculins.

La droga, el tràfic d'emigrants, d'armes i de dones són les inversions més utilitzades a fi d'enriquir-se. Tot tenint en compte que s'incompleix el codi penal, no ens deixen gaire dubtes de quina mena de persones parlem.

Avui mateix, s'han detingut els amos d'uns clubs (Barcelona i Sabadell) que tenien en condicions infrahumanes a dones romaneses. Tant en allotjament com els seus "llocs de treball". Espais petits i bruts, on eren obligades a “treballar”, inclòs a punta de pistola!

No és ni la primera ni l'última vegada que sentirem parlar d'aquest tema.... Però, veritablement el més preocupant són els seus usuaris. Doncs quin home pot ser capaç de veure una dona en aquestes condicions, fer-la servir i anar-se'n sense denunciar-ho?

No és preocupant? Homes, purs animals irracionals, que amb la necessitat d'obtenir plaer sexual no tenen gaire miraments... No em refereixo, a que vagin al món de la prostitució, sinó permetent que dones, siguin romaneses, ucraïneses, subsaharianes... visquin en condicions animals.

Ells si que són uns simples animals que sols pensen en el seu aparell sexual!

Ricard Monistrol

2006-10-17T16:10:00.000+02:00

Dones i Islam...

No fa gaire llegint el llibre de Michael Onfray sobre Ateologia, reflexionava sobre com les tres religions monoteistes no “tenen” gaire simpatia per la dona (Onfray diu que les odien). Com a molt, les toleren si aquestes assumeixen el paper de muller o de mare. Però mai com a ésser humà femení...

Precisament avui, a Madrid, diversos grups de dones musulmanes han reclamat una relectura de l'Alcorà tot traient accents misògins i masclistes...

No és cap broma el que diuen, una diferent interpretació exigiria a més, tal com elles mateixes reconeixen, una profunda reforma de la Sharia (llei islàmica d'obligat compliment en la majoria de països islàmics).

Tanmateix, tot sent positiu el diàleg que es fa a Madrid (recolzat pel govern espanyol) no ho veig gaire clar...

Fins ara, mai he vist una religió monoteísta que reclami “l'absoluta” igualtat entre dona i home. En tot cas, certes crítiques cristianes a que la dona no assumeixi el paper de mare a temps complert (en canvi no diu gaire sobre l'home-pare) i que la seva llunyania (treballant per poder pagar una hipoteca o simplement perquè li agrada) és la responsable de la pèrdua dels valors morals dels fills.

Ep! No dic que no s'hagi de conciliar la vida laboral amb la familiar (sense comptar sous més reduïts, poques possibilitats d'ascens en cas de fills.), però no tot ha de recaure amb la dona.

Sobretot, havent-hi tants homes (inclosos els capitostos religiosos) poc donats a valorar éssers humans de sexe femení!

Ricard Monistrol

2006-10-16T17:32:00.000+02:00

Nens castigats...

No parlo pas d'infants castigats a no jugar amb el seu videojoc uns dies... Parlo de 1 milió de nens empresonats a tot el món, en molts casos maltractats físicament (es permet en 43 països) o cruelment castigats a ser flagel·lats, despietadament ferits (o morts) a cops de pedra (sic!) o a perdre un peu o una mà! (aplicable en 36 països).

Les causes? Segons explica “Save the Children” el 90% dels infants tancats són per delictes de poca importància. Per exemple, a Uganda el 70% volien menjar...

Però, sembla estrany que uns quants anys desprès de la Declaració Universal dels Drets dels Infants (1959), la mateixa ONG expliqui que el 97% dels nens món no disposen de les mateixa protecció legal front a la violència que els adults. Potser, els maltractaments infantils en el primer món són una bona mostra (recordeu el cas de l'Alba).

No obstant, per acompanyar aquestes dades... pensem en els 50.000 nens assassinats cada any, segons les Nacions Unides, a més dels quasi 2 milions atesos als hospitals!

Ah! no parlem de les nenes perquè la qüestió ja es complica de mala manera...

Ricard Monistrol

2006-10-11T16:04:00.000+02:00

Iraq i guerra...

Avui dia, pronunciar el mom d'Iraq equival a guerra, tortures, atemptats, assassinats... No és una simple apreciació provocada pels mitjans de comunicació. A diferència dels 30.000 civils morts per la guerra d'”alliberament” (sic!), una investigació ha posat una xifra esfereïdora sobre la taula...

Més de 600.000 morts! Concretament, 601.000 ham mort per causes gens naturals, més ben dit, han mort per culpa de la guerra!

George W. Bush no podrà negar aquesta evidència, doncs està feta sobre dades epidemiològiques, enquestes a familiars i accés a certificats de defunció.

Sembla estrany, com és la democràcia a “l'americana” a Orient Mitjà... Per derrocar un govern dictatorial, s'envaeix un país com si ni res, amb excuses que ja no funcionen i, com qui no vol la cosa, fan servir veritables armes de destrucció massiva a Falluja, entre altre.

Sense comptar que en nom de la lluita antiterrorista, no es va dubtar en emprar tortures i execucions sumarials contra iraquians. El pitjor d'aquestes “execucions”? Què no respeten ni dones ni nens, ni tant sols innocents! Simples “razzias” de venjança, en masses casos...

Tanmateix, encara pot semblar estrany que Iran amenaci a EUA? O, que cada vegada més musulmans no dubten en oferir-se voluntaris per anar a Iraq i matar americans? O, que Síria no dubti en ajudar a grups armats no regulars?

Ricard Monistrol

2006-10-10T13:40:00.000+02:00

Maleïts feminicidis....

Separades, casades, visquent amb la parella o simplement sortint, per conèixer el seu xicot, són víctimes de feminicidis per una simple raó: voler pensar per elles mateixes...

Greu? Què us semblaria que a la feina, un cap o un company (sense tenir en compte el sexe!) us amenacessin o us agredissin físicament o psíquicament simplement per pensar diferent sobre una acció determinada o voler deixar l'empresa... O, encara pitjor, que la vostra vida corre's perill.

Precisament l'acossament laboral està penat, i no s'ha donat el cas d'arribar a assassinar!

Doncs, sembla que pel fet de voler tenir un company sentimental una dona s'ha d'arriscar a rebre maltractaments o inclòs la seva mort, simplement perquè no fa el que li diu el pretès “estimat”!

No paga la pena esmentar l'elevat nombre de feminicidis. No cal! Cadascuna és una pèrdua irreparable...

No cal esmentar que, encara ara, masses agressors reben el suport “incondicional” de les seves famílies...

Tampoc cal dir, que difícilment s'arreglarà la situació sinó arribem a fer entendre a tots aquells homes que vegin a les dones com a objectes que, simplement, són éssers humans que volen ser estimats i poder estimar sense condicions!

Ai las! Quan de temps ha de passar per veure éssers humans i no dones condicionades pel seu genere a complir amb designis socials de caire masclista?

Ricard Monistrol

2006-10-09T16:36:00.000+02:00

Menors treballadors...

Sí algú se'n recorda d'algun avi o besavi que treballés com a obrer o miner us podria explicar com a les mines de principis del proppassat segle les mans de nens de 6 o 7 anys eren perfectes per agafar carbó en túnels massa estrets per un adult...

O, que les mans dels nens permetien millorar la densitat de fil en les màquines teixidores, doncs podien passar la llançadora per marges més estrets...

Sense anar més lluny en el temps, a l'Índia, la “democràcia” més gran del món (ehem!) permetia que nens de menys de 14 anys podien exercir de servents domèstics, o dins d'hotels, restaurants o petits punts de venda al carrer... Això sí, s'exceptuava feines perilloses!

Perquè dic “podien”? Relativament, a partir de demà dimarts 10 d'octubre de 2006, es prohibeix el treball a menors de 14 anys.... Hem tingut que esperar fins aquestes dades, per fer complir un precepte sagrat en els drets humans, el dret a l'educació.

No parlem de pocs milers, sinó de 60 milions de nens que treballen a temps complert, una bona part com a esclaus, (el govern “sols” compta 12 milions).

Tanmateix, en un país tan gran on el classisme de les “castes” encara que prohibit és colpidorament efectiu, ja veurem com es persegueix aquesta lacra... Doncs, com ja hem dit el govern “sols” parla de 12 milions.

Però, igualment, a nens que treballen en les terres familiars o portin diners a casa (els que encara viuen amb la família), sinó ofereixen incentius econòmics, psicològics i socials perquè vagi a escola... Pocs deixaran de treballar! Per moltes amenaces que els facin!

Ricard Monistrol

2006-10-05T15:38:00.000+02:00

Democràcia i PP...

Ahir, en el País Valencià, el seu president, Francisco Camps del PP, va defugir de manera poc elegant el debat sobre la moció de censura presentada pel líder del PSV-PSOE, Joan Ignasi Pla.
Com? Simplement deixant que parlessin tots sols i no arribant fins quasi les dues hores desprès...

Al cap i la fi, com el parlament valencià és seu (PP) no fa falta molestar-se per quatre paraules que no arribaran pas bon port (fer plegar a Camps).

Un altre exemple, ahir en la entrevista que na Mònica Terribas va realitzar a Josep Piqué, líder del PPC -genial i imprescindibles les seves entrevistes als candidats a la presidència de la Generalitat Catalana- aquest va demostrar tenir el cor més cap al centre, però el cap on diguin els capitostos de Zaplana, Acebes i companyia.

Perquè ho dic? Piqué no va dubtar en cap moment en adobar tesis conspiratives sobre el 11-M. Remarcant, això sí, que aquest no “hauria” de ser el tema central de la oposició al govern de Zapatero (coses del cor!).

No obstant, no m'estranya que els ciutadans comencin a estar fins als nasos de com cada sessió de control parlamentari al governant espanyol, es converteix en un espectacle denigrant i fastigós.

Acusacions de “felipisme”, entrega de l'estat a ETA, conspiracions sobre el 11-M mai aclarides (sobretot quan el sumari ja està a punt d'acabar-se)... Tot ben amanit amb insults i desqualificacions.

Democràcia és diàleg i respecte per l'oponent, argumentació no fal·làcies, discursos no desqualificacions... Per a mi el PP està adoptant una posició molt perillosa, per molt que Piqué ho defensi, fer servir qualsevol element al seu abast per arribar al poder...

Com ja vaig dir una vegada, el PP tendeix al totalitarisme, no pas a una democràcia lliberal... Sols fa falta veure València en la seva especulació brutal o el desig fervent de posseir l'Ebre, les Illes Balears en la imposició violenta d'autovies oneroses, Madrid atacant a Rubianes...

Poder no és democràcia i democràcia MAI serà poder...

Ricard Monistrol

2006-10-04T16:22:00.000+02:00

Conceptes morals a EUA...

Vaja, vaja! El partit republicà tant crític amb el ex-president Clinton per la seva relació íntima amb una becària, el grans governants que exigeixen democràcia a la resta del planeta (bé, no a tot arreu...), sense comptar com marcant el pas ferm contra matrimonis homosexuals i estan a favor de la família cristiana unida, de l'abstenció com a solució contra l'embaràs no desitjat o el SIDA...

Doncs sembla que tot un diputat republicà, un legislador... S'excitava enviant SMS d'alt contingut sexual a becaris adolescents del Congrés! Sí, ho heu llegit bé, nois menors d'edat!

Ehem! Ja ha dimitit, però la cosa continua... Pel que sembla tant el president de la Cambra com altres companys de partit ho sabien desde feia mesos. No han dubtat ni el partit democràta ni el diari “Washington Times” (conservador) en posar el crit al cel i en demanar que el president del Congrés, el republicà Dennis Hastert, dimiteixi per haver “tapat” l'escàndol i no haver actuat.

Ai senyor! Pederastia i homosexualitat... Si us plau que es deixin de repressions morals i campanyes contra el sexe fora del matrimoni! La repressió és mala consellera en les passions sexuals! I la reben uns pobres becaris!

I, de passada, que tota la seva energia “íntima” la gastin en promoure acords de pau que no pas en accions de múscul (com per exemple la ajuda a Israel en relació a les bombes de fragmentació, l'urani empobrit, el fòsfor...)

Ricard Monistrol

2006-10-03T17:40:00.000+02:00

Dissuasió i pau...

Fa uns quants anys, en el proppassat segle dues superpotències es van jurar mútuament que la seva capacitat de destrucció mútua estava assegurada...

No era cap broma, Amèrica del Nord, tota Europa, Àsia i dotzenes de països haguessin desaparegut del mapa. Però, cínicament, era la millor manera de plantejar un empat, millor dit unes taules, que garantien que fos qui fos qui comencés. Tots tenien assegurada la seva destrucció. És a dir, estaven ben dissuadits.

Ja s'ha caigut un mur des de llavors (i s'han creat d'altres) i la geografia política ha multiplicat aliances en termes econòmics i militars impensables (OTAN, UE...)

Però, tanmateix no vull parlar dels antics països de l'Europa de l'Est... Més ben dit em resulta, com a mínim, curiosa l'evolució d'un dels països del FAMÒS eix del mal: Corea del Nord.

Avui mateix, fonts del seu ministeri d'afers exteriors, han comunicat que en un futur molt proper realitzaran una prova nuclear soterrània.

No cal dir que Japó i EUA no s'ho han pres gaire bé. Però en cap moment han esmentat la solució militar com a remei (els míssils nuclears els carrega el diable i vés a saber on caurien.).

Ans al contrari, Iraq va caure sota l'amenaça d'unes armes inexistents i Iran, té pressa o en establir un acord de no agressió amb EUA o a en uns anys disposar de la única eina que tem el govern americà, la nuclear...

Perquè he esmentat abans la dissuasió? Ben simple, fa unes quantes dècades, en plena guerra freda, la dissuasió nuclear era la única forma d'enteniment entre la URSS i EUA... Sembla que avui dia EUA encara no ha evolucionat!

I, per si de cas, tampoc s'hi posen gaire amb Corea del Nord... Pura i dura dissuasió! Res de tractats de pau o de no agressió! Ai senyor, no sembla que vulguin aprendre.

Ricard Monistrol

2006-10-02T16:50:00.000+02:00

Fonamentalismes, integrismes...

Últimament s'han donat masses casos de reaccions desmesurades (no prejutjo sí amb raó o no) sobre Europa en el món islàmic... Les causes? Caricatures de Mahoma, discursos del Papa de Roma...

Tanmateix, sí que entenc la ràbia per Guantànamo, Afganistan, Líban, Palestina, Iraq... Però, fins a quin punt els musulmans han de prendre's qualsevol acte comunicatiu o expressiu com a ofensa o provocació?

No vull generalitzar... Però les declaracions dels líders d'Al-Qaeda, l'assassinat d'un cineasta holandès per realitzar un documental sobre les condicions de vida de moltes dones musulmanes, els atemptats contra civils a Madrid, Londres i Nova York (sense comptar el de Marroc, Indonèsia...) no han promogut una bona imatge.

Molts governs de països musulmans no mantenen gaires drets pels seus conciutadans, és veritat! Tanmateix, les pròpies interpretacions de la Sharia, com a model de vida, però també com de càstig preferentment a les dones... (no a tot arreu!) Ens aporten als europeus una concepció no pas de gaire pau, tal com l'esmenten els líders religiosos no integristes.

Incomprensió? No ho sé... En qüestió de drets humans, i tal com diu Michael Onfray al seu “Tractat d'Ateologia” (Edicions 1984), cap llei ni cap religió han d'estar per sobre de la igualtat de TOTS els éssers humans, ni del seu dret a pensar lliurement, a expressar-se amb llibertat, a la vida...

Estic d'acord amb propiciar un diàleg, tot reconeixent que cap religió és innocent en qüestió de drets (Fins no fa gaires anys la cristiana no creia en TOTS els drets humans). A més de saber que la hipocresia dels governs d'EUA, Regne Unit i altres països respecte el món islàmic no és gaire edificant.

Precisament, per això mateix, qualsevol diàleg entre persones, tot respectant la seva religió o ateisme, hauria de partir d'una qüestió tant simple com complicada: TOTS tenim drets, per tant NINGÚ, i menys amb violència, pot imposar la seva creença i/o pensament a un altre, sigui del mateix país o d'un altre país.

Respecte? És clar! Però per ambdues bandes! La nostra llibertat d'expressió i la seva poden dialogar... Encara que no pas amb amenaces! Qualsevol llibertat, com l'artística mereix una comuna protecció.

Ricard Monistrol

2006-09-28T16:29:00.000+02:00

L’església i el finançament...

Per una vegada estic d’acord amb la Conferència Episcopal Espanyola... No amb decisions sobre moral, no confonguem, sinó en la seva satisfacció pel nou finançament.

En principi, sí que podem afirmar que l’església catòlica té un tracte preferencial front a la resta de religions presents a Espanya. Però, no és menys cert que el fet, que d’una vegada, siguin els mateixos fidels qui puguin decidir si marquen la creueta o no, és un gran canvi.

Al cap i la fi, no estic d’acord que cap religió hagi de rebre diners públics per una funció que ha de ser estrictament privada. Tot exceptuant, naturalment, aquelles accions encaminades a l’acció social d’ajuda i desenvolupament de col·lectius amb problemes.

Tanmateix, si és vol complir amb la democràcia, també s’ha de correspondre amb el mateix tracte amb les ONG’s... Tot comptant, que els diners emprats siguin per a projectes de desenvolupament i ajuda fefaent.

Ricard Monistrol

2006-09-27T16:35:00.000+02:00

Contra la desvertebració...

Aquest sembla que és el crit de guerra del PP. Per exemple, tota la campanya contra l'estatut de Catalunya girava al voltant de la nostra insolidaritat cap a la resta d'Espanya, les ganes de separar físicament el nostre país de la resta de l'estat, promoure acords secrets amb ETA per destruir Espanya, però no pas Catalunya...

El pitjor? que uns quants milions de persones els creuen! Inclòs el mateix “Defensor del Pueblo Espanyol” que davant d'uns criminals com nosaltres no ha tingut més remei que defensar l'integritat ibèrica!

Ai las! I per sí no ens havíem assabentat! Qualsevol acció destinada a millorar la situació dels peatges, dels ferrocarrils de rodalies o els regionals és assenyalada pel cínic reconsumat del Zaplana, com un acte de desvertebració, insolidaritat i rendició del govern de Zapatero (sic)!

Olè! I tots tant tranquils (em refereixo als de l'estat espanyol). En veritat sembla que sols servim per finançar a la resta, però a l'hora de demanar qualsevol millora, per exemple d'infraestructures, se'ns tira la cavalleria a sobre.

Je! A més servim com carn de batalla per a baralles de poder: arribar a la Moncloa. I, perquè desprès diguin que el més important són els ciutadans. Sempre i quan no visquin a Catalunya, deuen voler dir!

En fi! No fa gaire que parlant amb una ciutadana francesa em va preguntar el motiu del nostre rebuig a una part d'Espanya. La meva resposta va ser fer-li una pregunta; Què li semblaria tenir un partit que tingués alguna idea propera al règim col·laboracionista de Vichy? Com per exemple l'incitació a l'odi a un determinat grup de gent?

Ricard Monistrol

2006-09-26T15:56:00.000+02:00

Tortures...

Si us dic la veritat, la paraula en porta intensos calfreds.. Avui mateix he llegit a la versió digital del diari “El Mundo” (si treus la part contra el sumari judicial del 11-M, les crítiques al govern espanyol, català, basc, etc. és profitós) que en la comisaria de la policia local de Torrevieja (Alacant) es va voler aplicar justícia “sumaríssima”...

Els fets? Un ciutadà guatemalenc i la seva companya sentimental són atrapats robant en el pis d'una policia local de l'esmentada localitat. El que va passar desprès està sota secret de sumari, però us avanço algunes costelles trencades i la frase d'un inspector de la policia local de Torrevieja que diu pel mòbil “me parece que está reventado por dentro”.

Per sort, s'han pogut obtenir aquestes declaracions gràcies a que un jutge havia autoritzat el punxament de la seva línia telefònica per un assumpte de drogues.

Tanmateix, estem massa plens de notícies d'aquesta mena... Com per exemple que George W. Bush ha arribat a una acord amb diputats republicans per relaxar la seva actitud contrària a la tortura de presumptes “terroristes”. Dit d'un altre la presumpció exigeix tortura?

Fins ara, era l'estat qui havia de demostrar la culpabilitat, però veient a la policia local de Torrevieja o a Bush, em fa tremolar la possibilitat que més que voler que confessin es diverteixen fent-ho...

Ricard Monistrol

2006-09-21T15:53:00.000+02:00

Contra “El Mundo”, “Cope” i “Libertad Digital”

Ahir, el Col·legi de Periodistes de Catalunya emetia un comunicat on criticava les línies editorials del tres mitjans esmentats. La raó, palesada de fa mesos, no complir el Codi Deontològic de la Professió Periodística, que per desgràcia, sols sembla d'obligat compliment a Catalunya...

Potser, la paraula Deontologia no els soni massa als receptors de tal crida, però si que podrien entendre que una campanya en contra de la Policia Nacional, a Guàrdia Civil, el Poder Judicial, l'executiu espanyol i, també, part del cos legislatiu (és a dir, tots menys el PP) porta a molts ciutadans en creure que no existeix l'estat de dret, que el sumari judicial és un frau i que els únics interessat en saber la veritat del 11-M és el PP!

No és cap secret que el periodisme s'havia entès, fins ara, com tractar el fets de forma honrada, no alterant-los amb tota mena de falòrnies sobre contubernis separatista-masónico-izquierdoso-integrista árabe.

Tampoc no fa cap falta recordar la campanya contra l'Estatut català.. al cap i a la fi, sembla que o rebem cops i batzegades tot callant o ens acusen de feixistes cap amunt (cas del “Defensor del Pueblo Español”, no pas del català!)

Però, em sembla inconcebible, és que dubtessin, primer, de l'autoria integrista de l'atemptat, ara vulguin posar en contacte íntim a ETA amb Al-Qaeda a fi de poder tenir ambdós l'honor de realitzar l'atemptat més sagnant que ha tingut l'Espanya democràtica actual, recordem que l'anterior el va protagonitzar el dictador Franco...

No és cap broma, començo a veure en diversos mitjans, cartes de persones que no saben avenir-se de la formidable conxorxa de tothom (excepte el PP) en voler amagar o no voler saber la veritat.

Tanmateix, sembla que aquella famosa cançó de una cantautora anomenada Cecília, de fa molts anys, tenia raó: “España blanca, España negra, a veces madre, casi siempre madrastra..."

Perquè critiquin desprès a Rubianes per voler enviar la España Negra a cert lloc!

Ricard Monistrol

2006-09-20T16:17:00.000+02:00

Defensor del pueblo...

Enrique Múgica fent honor del càrrec que ocupa s'ha apressat a presentar recurs d'inconstitucionalitat contra el nou estatut de Catalunya...

De quin honor parlem? Doncs de ser el Defensor del Pueblo Español, i remarco el fet de poble espanyol en el fet que no ha respectat la decisió democràtica i vinculant d'un referèndum a Catalunya.

No el critico per no estar d'acord en l'exclusivitat del Síndic de Greuges català (encara que es destaqui al text legal el fet de “col·laboració). És ben evident que ha de defensar a tots aquells ciutadans, que no refiant-se del Síndic, vagin a denunciar la cruel i despietada croada que exercim els catalans sobre els que no parlen la nostra llengua oficial (sic!)

Però, penso que en la resta de temes pixa fora de text (perdoneu l'expressió, no se m'ha ocorregut cap de més gràfica!). Parlar sobre que el concepte nació esmicolarà Espanya, o que la concepció d'espai judicial català vulnera la possibilitat d'una justícia igualitària a tot l'estat i sense comptar que parlar de poble català és quasi un delicte...

Tot plegat, un bon grapat d'articles que supera de llarg el presentat pel PP (contentíssim! No cal dir-ho).

A veure, reflexionem! Segons es parla, la democràcia és basa en la voluntad expressada pel poble mitjançant els seus representants... Fins aquí tot bé, però determinades vegades (a Suïssa tenen molta pràctica!) el poble pot ser preguntat directament i la seva resposta té valor legislatiu, és a dir, que l'executiu ha de complir i fer complir la voluntad popular...

Per tant! Fins a quin punt es pot presentar un recurs que sobrepassi el seu àmbit competèncial (com a Defensor del Pueblo) i exerceixi, d'ofici, d'inquisidor no d'institucions oficials sinó de la mateixa voluntat del poble català!

Ricard Monistrol

2006-09-19T16:20:00.000+02:00

Nens guerrers...

Segons informa Human Rights Watch, dins una guerra bruta contra tots aquells que pensin diferent, la dictadura que governa a Myanmar (Birmània) no ha dubtat en cobrir les baixes de soldats amb nens de 11 anys...

El pitjor? Sí és que pot haver-hi un pitjor... que els infants arriben a formar el 20% de l'exèrcit (375. 000 soldats), segons càlculs de l'Institut Birmà per l'Educació del Drets Humans (amb seu a Tailàndia).

Ja fa masses dies que parlo de nens i de dones maltractades, sobretot de nens perquè no acostumen a arribar a grans i de dones, pel que sembla, massa sovint no se les considera éssers humans adults...

Però, que quasi 75.000 infants siguin membres d'un exèrcit regular dedicat a destruir, assassinar i torturar em dóna prou arguments per pensar, com pot ser que EUA i el Regne Unit estiguin estiguin tant embranzits amb el seu xarop de pal tot promovent la democràcia, i en canvi sols “condemnin”als militars birmans, això sí, de forma sistemàtica...

En cap moment estic demanant una intervenció armada, però sí una major pressió política (en això són prou bons els americans i els britànics), embargaments de venda d'armes (potser massa dolorós per EUA), bloquejos de comptes bancaris...

Tot plegat, per recordar que EUA tampoc ha signat la llei internacional que prohibeix recloure menors de 18 anys per ser soldats...

Ricard Monistrol

2006-09-18T16:37:00.000+02:00

Armes de destrucció assegurada...

Potser una nova categoria d'armes? No tant, EUA i el Regne Unit tenen vasta experiència en promoure accions de guerra que afecten a població civil...

Ahir en el “30 minuts” de TV3 vaig quedar ben baldat pel cinisme que gasten els americans i els britànics en relació a la munició (i blindatge) amb urani empobrit. Subproducte de la combustió de les centrals nuclears i considerat perillós sobretot per la seva toxicitat en metalls procedents de les reaccions de la fissió nuclear...

Radioactiu? No tant com per matar a una persona de forma ràpida, però si suficient per dotar a tots els elements que el formen de la suficient radioactivitat per promoure canvis en el codi genètic i de passada provocar alguna alteració maligna.

No és cap broma, en ser insolubles i tant pesats, no tenen cap mena de problema en instal·lar-se en qualsevol indret, per exemple agrícola, ramader o freàtic, i passar al nostre cos humà, preferentment al fetge i ronyons, i de passada, per tot el sistema circulatori.

Sense comptar que els soldats rasos, carn de batalla en qualsevol bona guerra, poden veure afectats els seus pulmons en el moment d'explosió de projectils amb urani empobrit.

Tanmateix, resulten molt positives aquest tipus d'armes, per una simple raó... Si les deixalles nuclears poden resultar perilloses i molt cares d'emmagatzemar, perquè no convertir-les en elements mortífers de destrucció ben massiva que puguin resultar profitosament venuts.

Això sí, si us plau, sempre acompanyar la campanya d'imposició de la democràcia de bones paraules i pocs mitjans a hospitals, oncòlegs i epidemiòlegs de la zona bombardejada... No fos cas que veiessin un augment de casos de càncer i malformacions congènites!

Ricard Monistrol

2006-09-13T16:49:00.000+02:00

Matar té premi?

No he escrit assassinar perquè se suposa que la comandant Cressida Dick (44 anys) no va disparar directament. Cressida era una dels oficials a càrrec de la “genial” (sic!) operació antiterrorista, on uns “goril·les” massa ben armats van “reduir” un presumpte terrorista amb SET bales al cap!!!!

El pobre infeliç, el electricista Jean Charles de Menezes (27 anys), va ser salvatgement assassinat quan anava a treballar.

De quin premi parlem? Doncs d'un ascens a subcomissària...

Sembla estrany! No em considero antibritànic, ni anti-americà, ni anti-israelià... Però tots els seus governs em donen tantes notícies amargues per pensar que poc a poc els drets humans es retiren de l'escenari.

Tanmateix, tornant a la policia, l'ascens em treu de polleguera... és normal que el govern no faci res per canviar les normes d'actuació de la brigada anti-terrorista? O que per jutjar als responsables directes s'hagi de jutjar a tota l'institució al complert?

El pitjor? Se'ls jutjarà per vulneració de les normes sobre salut i seguretat en el treball de l'electricista Menezes: anava a la seva empresa, per tant, “accident” In Itinere? Una qüestió que segons la policia “restarà” els seus esforços en protegir la població.

El dubte: de qui els han de protegir?

Ricard Monistrol

2006-09-12T17:31:00.000+02:00

Educació, educació...

A veure comencem a fer la llista: Per un cantó, a Espanya quasi un 30% dels estudiants d'ESO no l'acaben, per un altre, segons l'ONG Save the Children, 43 milions de nens no poden anar a l'escola per culpa d'estúpides, cruentes i inútils guerres.

O, pitjor, inclosos els afectats per guerra, un total de 118 milions de nens no van a l'escola simplement per falta d'infraestructures adequades i personal docent...

Sense comptar, que segons Intervida, que més del 50% de dones del sur d'Àsia són analfabetes, i que apropant-se al 50% també tenim als estats àrabs i l'Àfrica subsahariana...

Podríem continuar amb més exemples, però sols en servirien per visualitzar un perillós fenomen: a Espanya la majoria de nois que PODRIA estudiar prefereix anar a guanyar diners aviat (sense comptar que la seva formació professional especialitzada esdevé inexistent). En canvi, les noies són una majoria molt ample que decideix seguir estudiant, encara que sigui per obtenir un cicle formatiu de grau mitjà...

En canvi, hi han llocs on les armes són les encarregades d'educar o d'altres llocs, que per la simple “casualitat” de néixer dona, una persona no podrà mai saber que li hauria agradat fer de la seva vida o, simplement, que hauria volgut estudiar.

En tot cas coneixerà el fet de parir sense gaire control sanitari ni planificació sanitària, serà maltractada i correrà el risc de ser assassinada pel simple fet d'una sospita -això també passa a Espanya- (sic!).

Tanmateix, sembla estrany parlar a Catalunya o a Espanya de l'educació obligatòria, de la formació ciutadana, quan parlem d'una societat on d'intel·ligència com a capacitat d'adaptació a un entorn canviant i cada vegada més científic-tecnològic s'atura davant del mur d'un bloc de pisos de 400.000 € acabats de fer...

I més estrany encara, resulta que milions de nens que voldrien formar-se com a mínim en primària no poden fer-ho...

Ricard Monistrol

2006-09-07T17:03:00.000+02:00

Censura a la cultura a Madrid?

Doncs això sembla... L'alcalde de la capital d'Espanya, Alberto Ruiz Gallardón, ha vetat l'obra de Pepe Rubianes: “Lorca eran todos”, que s'havia de representar en motiu del 70è aniversari de l'assassinat del poeta i dramaturg a mans dels feixistes.

La raó? Els “comentaris” sobre Espanya de Rubianes dins el programa “El club” de TV3... Unes paraules que no van caure gaire bé a l'ultradretana “Fundación para la unidad de España” que el va denunciar judicialment.

Però, com aquelles coses que sempre passen, Mario Gas, director del Teatro Español, i la regidoria de cultura de L'ajuntament de Madrid van veure de molt bon ull l'obra de Rubianes sobre Federico García Lorca. Formada per textos del poeta, comentaris i reflexions del perquè de l'assassinat...

No obstant, el també ultradretà sindicat de funcionaris “Manos Limpias” no ha dubtat en denunciar a la regidoria de cultura per tal fita... La solució? Rubianes no presentarà la seva obra, que precisament no critica l'Espanya d'ara, sinó la franquista.

Voleu la meva reflexió? Podeu pensar que hauria passat a la resta d'Espanya si Albert Boadella, amb les seves crítiques radicals a tot allò que soni a català nacionalista, no hagués estat autoritzat a actuar en cap teatre públic o privat de Catalunya?

Segurament, el mateix sindicat de mans netes que ha denunciat a la regidoria madrilenya, denunciaria a la Generalitat o a l'ajuntament de torn, per persecució ideològica pròpia dels nazis i dels feixistes...

Tanmateix, no hem de confondre les creences de l'autor amb la seva obra, doncs podríem caure fàcilment en un extremisme poc democràtic, i ens perdríem, la possibilitat d'admirar o criticar el seu valor artístic i/o intel·lectual.

Ricard Monistrol

2006-09-06T17:11:00.000+02:00

Drets Humans a Hispanoamèrica...

Sud-Amèrica i Centre-Amèrica han acumulat, per desgràcia, un llarg historial de vulneracions dels drets humans, inclòs el de la vida i el de la integritat física i psíquica... Tanmateix, s'havia acusat al principi del segle XX que la herència dels colonitzadors havia posat la llavor necessària per tals fites... Segons les crítiques del seus veïns del nord.

Més endavant, multinacionals de bananers i pels anys 70, 80 i 90 del proppassat segle el govern dels EUA van col·laborar activament en la repressió i la formació dels repressors de persones massa proclius a pensar de forma diferent a l'oficial (tant de militars com de certs partits de dreta)...

No obstant, una onada de democràcia més o menys liberal i de governs més o menys “respectuosos” amb els drets humans han capgirat la situació, encara que no del tot... Sobretot per noies joves, guapes, però pobres! (Ciudad Juàrez, Guatemala...)

A Colòmbia, el reelegit president Álvaro Uribe (precisament un gran amic d'EUA i amb fortes ajudes militars), va ser acusat de tenir poca duresa amb els paramilitars, inclòs de permetre certa amnistia amb càrrecs públics inclosos. No és cap broma! Aquests individus són responsables de l'assassinat de milers de camperols...

Doncs en aquest panorama, aquest dilluns cinc cooperants, un d'ells espanyol, del “International Peace Observatory” (IPO) han estat detinguts per la policia colombiana sota l'acusació de voler “ocupar un edifici abandonat”, és a dir acusats d'okupes! (sic!)

Tanmateix, segons els cooperants de la IPO la versió no coincideix massa... 200 indígenes inclosos dones i nens havien ocupat de forma pacífica l'antic escorxador de districte de Bogotà, la raó? Reclamar els seus drets i demanar que es complissin certs acords. Us recomano que us llegiu el seu comunicat. Descriu qüestions molt interessants, sobretot en relació als paramilitars.

Però, la policia i el govern, vist el cas, i la gran “violència” que palesaren el cooperants, amenacen en deportar als “molestos” observadors.

En certa manera tenen sort de ser estrangers (sic!), ni la seva vida ni el seu físic corren perill, no crec que és pugui dir el mateix dels pobres indígenes detinguts...

Ricard Monistrol

2006-09-05T16:23:00.000+02:00

Informadores a la televisió...

En una notícia d'avui he llegit, no sense sorpresa, que Katie Couric (49 anys) una de les periodistes més conegudes de tots els EUA (supera en popularitat a Bush, encara que això no costi massa) presentarà en “solitari” un dels informatius nocturns més vistos a tot el país: “CBS Evening News” (si entreu a la web podreu saber tota la seva història)

Fins aquí tot bé, si comptem que l'informatiu nocturn de la CBS havia estat presentat pel mític Dan Rather (ja retirat) durant més de 20 anys i que conjuntament amb els de la NBC i ABC tenen una audiència de 25 milions d'espectadors...

També hem de comptar que “sempre” han estat conduïts per homes mítics com l'esmentat Rather o Peter Jennings a ABC, mort l'any passat. Sense oblidar-nos, naturalment, de Tom Brokaw de NBC que també es retira.

Segons comenten l'estil desenfadat de Couric i la seva popularitat han empès a la CBS a canviar el format afegint-hi mes espai a l'anàlisi... Volen arribar a més audiència.

Tanmateix, hi ha vegades que penso que a Catalunya no sabem valorar en la seva justa mesura que significa tenir una dona capacitada al capdavant d'un informatiu nocturn on l'anàlisi i l'entrevista són presents... No us sona?

Doncs sí, la periodista Mònica Terribas, directora i presentadora del programa “La nit al dia” tot mantenint les diferències culturals, personals i sobretot en relació a la pròpia tradició de l'audiència d'EUA) és la “nostra” Katie Couric. Aporta seriositat quan fa falta, sense oblidar la seva simpatia i sentit de l'humor, i un sentit del ritme que fa lleugera i equilibrada l'hora i mitja que dura el programa.

Certament, la seva capacitat d'adaptació a tota mena de personatges i de tots els àmbits culturals, intel·lectuals, artístics o simplement il·lustratius ens proporcionen una quantitat de registres informatius, valoratius i interpretatius que veritablement aporten la talla de qui està davant de la càmara i de tot el seu equip...

Potser hauria d'estar més aviat, sí i no... Sí, perquè arribaria a més audiència i no, perquè s'hauria de reduir de forma evident les seves entrevistes i tot el programa... amb el perill de desnaturalitzar la seva personal manera de fer entrevistes “sense límits”.

Penseu que a la resta de l'estat espanyol no existeix ni la persona ni el format de “La nit al dia”, i que potser ens hauríem d'anar al Regne Unit per trobar un programa i una periodista semblants...

Ricard Monistrol

2006-09-04T16:35:00.000+02:00

Immigració i feminicidis...

Posant els dos drames en el mateix títol vull deixar ben clar que no els comparo, doncs cadascun afecta de manera massa greu a persones humanes, sinó que vull fer notar la importància que no hi han vacances per cap dels dos problemes...

Milers de immigrants han entrat de forma no reglada en l'estat espanyol, específicament a Canàries, tant el govern com l'oposició (vegi's PP) estan d'acord amb el drama humà però difícilment ho estaran en la solució...

Per un altra cantó, sense cap mena d'aturador, incloent-hi ordres d'allunyament, dones de qualsevol edat (no val a dir que molts homes joves estan canviant els seus valors...) són assassinades de forma cruenta i, sobretot, covarda... Desgraciats i maleïts tots aquells que fent veure que desprès es peguen un tret com a forma de penediment seran d'alguna manera exonerats (tal com feia esment molt encertadament Cristina Sánchez Miret ahir a “La Vanguardia”).

Si us plau! Drames humans amb centenars de milers de persones volen arribar a una vida millor, països on les oligarquies, l'atur, la desertització, les guerres... O, simplement, la falta de confiança en els seus països (falta d'infraestructures sanitàries, educatives, de transport, econòmica, societat civil...) I, on masses ciutadans no disposen de passaport per la simple raó de preu o falta d'administració competent (així ens ho feia saber Lucia Etxebarria en un Magazine de "La Vanguardia", un diumenge d'agost)... Com es pot parlar d'una solució! En tot cas de pedaços en forma de barreres que impedeixin el seu pas i accelerin el seu retorn.

Però, també és just dir que un elevat nombre de persones sense permís laboral i, per tant, sense possibilitat d'ingressos pot generar en qualsevol indret conflictes de convivència (on viuen, on es netegen, on deixen les seves deixalles...) a curt, mig i llarg termini. Per la simple raó, que la societat occidental està dissenyada per a persones que disposin de diners cada mes... Tanmateix, la mateixa situació que obligarà a aquests mateixos immigrants a malviure amb treballs ocasionals, clandestins i molt mal pagats.

Tornant al tema dels Feminicidis i tal com ja he comentat masses vegades, com pot ser que les dones encara ara estiguin considerades OBJECTES DE POSSESSIÓ!!!!!!

O com comentava Sánchez Miret. Perquè a les autoritats que se'ls plena de bons desitjos cap a la Llei de Violència de Genere, no posen els mitjans necessaris que demana la mateixa policia per controlar, de forma efectiva, l'allunyament de l'agressor i potencial assassí? Sols valen els laments front als Feminicidis?

Subtil i macabre procés, la víctima s'ha d'amagar, fugir, canviar de treball, d'amics, tot per no ser trobada pel seu antic estimat (brutal burla!) per, segurament, ser agredida i, massa sovint, assassinada... No és això terrorisme?

Ricard Monistrol

2006-07-27T16:40:00.000+02:00

EUA i Israel...

Hi han vegades que la protecció d'algú pot arribar a ser inclús delictiva... Fixeu-vos sinó en les reiterades negatives del americans a condemnar cap acció d'Israel.

Encara que el paroxisme ha arribat avui en la decisió de l'ambaixador d'EUA de qualificar com a simple incident la mort de quatre observadors, desarmats, de les Nacions Unides al Líban...

Je! Deu trucades avisant a l'exèrcit israelià, com a resposta, una primera bomba intel·ligent de precisió (segurament marca “USA”) i que va obrir el camí a uns quants projectils més. Tot amb la fi d'assegurar la “perfecta” destrucció de l'edifici “terrorista” sota bandera UN... simplement, un petit “error”?

No obstant, per afegir llenya al foc libanès (ja queden pocs civils per assassinar o edificis per destruir al sud i per això, ara, han d'atacar el nord)... el govern israelià es considera legitimat pels resultats de la “Conferència de Roma” a seguir amb els combats contra els “terroristes” i com qui no vol la cosa, arrasar amb tota mena d'infraestructura incloent-hi civils a casa seva!

Ah! I per si no hi ha prou Al-Quaeda ha anunciat que vol recuperar tots els dominis del califat Omeya (segle VI-VII d.c.) incloent-hi tota la península ibèrica... Dit d'una altre forma, si no en teníem prou amb els recursos del PP i del Defensor del Pueblo (suposo que del que no viu a Catalunya) contra l'estatut, ara, hi han àrabs que ens volen imposar la llei islàmica (Sharia) a tots els ciutadans!

Quin món! Hi ha per llogar-hi cadires!

Ens retrobarem el dilluns 4 de setembre.. Que tingueu totes i tots unes molt bones vacances!

Ricard Monistrol

2006-07-26T16:07:00.000+02:00

Democràcia...

Tot veient com certs països en nom de la seguretat estan retallant les llibertats de masses ciutadans... penso que és oportú reflexionar, sense intencions acadèmiques, que significa viure en una democràcia.

Posem-nos en dos nivells, el primer, el privat, el domèstic, moltes de les nostres lectores i lectors estaran d'acord que tot veient la quantitat de feminicidis i de maltractament de persones adultes per culpa del seu genere, no afalaga pas la idea que la democràcia hagi arribat a totes les llars com a condició necessària de desenvolupament personal de tota o tot individu...

No obstant, en qualsevol casa i això serveix per qualsevol dels seus membres, la convivència s'ha de primmirar sobre unes bases sòlides, a saber... El de respecte mutu, que equival a no imposar opinions i, inclòs, formes de conviure (sortides, amics, treball, treball de la casa...), a dialogar i a negociar acords mutus, a marcar límits que ningú pot superar sota risc de trencar la convivència... Possiblement en nom de l'estimació, però també en el de valorar que TOTS som éssers humans.

O, un altre valor, el de la solidaritat, que té molt a veure amb la empatia, saber-se posar en el lloc de l'altra, comprendre les seves emocions i les seves argumentacions, ens fa mostrar calidesa humana i que la nostra companya o company sàpiga que pot comptar amb nosaltres en qualsevol moment.

Passem a veure l'altra nivell, en el públic, que cerquem de la democràcia? Per la nostra tradició exigim la millor educació (millor laïca), uns serveis de caire públic (transport, energia, infraestructures...) adequats a les nostres necessitats, la exigència que els poders públics ens protegeixen enfront qualsevol agressió, que legislin el millor marc normatiu de protecció als drets com a treballadors, el de l'expressió, al de la informació veraç (en versió anglosaxona diríem veritable), del drets de les minories, front a la pròpia administració, etc.

No obstant, i tal com hem apuntat la necessitat que en una llar existeixen valors com el respecte per l'altra, la solidaritat, el diàleg o la negociació també és necessari que qualsevol mena de relació personal i/o social que s'estableixi entre individus, grups o amb el propi estat adquireixi aquests valors com l'essència mateixa de la democràcia.

Us poso un exemple perquè m'entengueu... Creieu que les desqualificacions personals entre polítics, el menysteniment d'una institució representativa del poble com el Parlament, campanyes de boicot, recollides de signatures en contra de l'estatut i, de passada, contra Catalunya, acusacions de col·laboració amb ETA simplement per formar part d'un partit independentista són pròpies d'un estat democràtic lliberal? I, no parlem d'EUA o del Regne Unit...

Ricard Monistrol

2006-07-25T16:36:00.000+02:00

Guerres: dos milions de nens morts!

Així és! Tal com hom esteu llegint, en 10 anys 2 milions de nenes i nens han mort pes causes gens naturals (és a dir mitjançant armes blanques, de foc, explosius, sobretot mines...) segons han explicat les Nacions Unides...

Però a aquesta freda dada! Hi hauríem d'afegir altres igual d'esfereïdores... Ja hem esmentat les mines, a part de provocar entre 8.000 i 10.000 víctimes infantils hi hem d'incloure una quants milers de nenes i nens que restaran mutilats! O com més de 250.000 nens estan reclutats com a “soldats” (sic!), sense comptar que les nenes també són segrestades per “servir” a la tropa i parlem de tota “mena de serveis” també dels propis nens (sic!)...

O com des de 2003 més de 14 milions d'infants s'han vist obligats a desplazar-se del seu lloc d'origen per culpa de guerres, batalles i matances diverses!

Hi ha cap mena de fre? difícilment quan determinats interessos geoestratègics (sobretot en matèries primeres) dificulten massa la visibilitat...

O com EUA, que s'ha negat a pujar a 18 anys l'edat universal per entrar a files (sic!), a més, el mateix país, juntament amb altres, no tenen cap mena de mania en vendre mines antipersona, masses armes de guerra i, potser, també armament no convencional, per exemple... Sembla, no fa gaires dies que s'han enviat mostres a Ginebra (Suïssa), que Israel ha bombardejat població civil libanesa amb armes químiques com el fòsfor (no us recorda a Faluya!)....

Ricard Monistrol

2006-07-24T16:44:00.001+02:00

Posem accents...

En anteriors articles he criticat les accions d'Israel per desproporcionades, amb el consequent risc que se'm qualifiqui d'antisemita i de voler la desaparició d'Israel...

Tanmateix, a “La Vanguardia” cert personatge criticava a persones d'esquerres que en la seva joventut lloaven a Israel i la seva política de “Kibutz”... I que ara s'havien transformat en furibunds anti-semites (sic!)...

En certa manera m'identifico en aquests insults, de més jove admirava (i encara admiro) com Israel havia aconseguit reunir gestió comuna d'uns béns agroalimentaris, la individualitat de cadascun dels seus integrants i el bell concepte que tenien de viure en comunitat amb respecte per altri.

Ara, no puc dir el mateix dels ultra-ortodoxos que amb grans subvencions del govern israelià i molts sense coneixements tècnics, s'han instal·lat a Cisjordània no com a “Kibutz”, sinó com a defensors a mort d'una terra que consideren sagrada i que no pensen cedir als palestins...

Tanmateix, recolzo la seva ràbia pels diversos atemptats on dotzenes de civils han mort i centenars han restat malferits (una situació que ara s'Imposat com una mena de pa de cada dia a Iraq...).

Subscric que les declaracions del President d'Iran exigint la desaparició d'Israel no ajuden gens a la co-existència pacífica amb la resta de veïns àrabs poc donats a compartir interessos regionals (al cap i a la fi, Israel juntament amb Palestina són les úniques veritables democràcies de la zona).

Però, també és cert que Israel sentint-se recolzat per uns EUA cada vegada menys donats a parlar de pau, però si de guerra (versió preventiva o defensiva), no han esmenat en cap moment la tècnica de terra cremada, amb civils inclosos, al Líban i a Gaza o l'expropiació forzosa de terres i de recursos hídrics a Cisjordània.

On mitjançant l'excusa del mur de protecció s'estan dividint poblacions, terres de cultiu, famílies i, de forma negligent (check-points) deixant morir joves dones embarassades que no van poder arribar a temps a l'hospital...

Petites històries de mort, dolor i ràbia que desemboquen en la victòria d'una grup tan estranyament polític com terrorista (atemptats suïcides contra civils) anomenat Hamas.

Un conjunt de fets, que afegeixen a la repressió d'uns centenars de palestins cada dia (ara ja centenars de milers), també, la destrucció d'infraestructures i d'habitages.

No obstant, hem de destacar com els israelians amb els seu desig de seguretat sense miraments (a la manera de Bush) han esborrat les esperança d'una vida millor a massa població... I la desesperació no és gens positiva per la pau!

Potser algú, en llegir-me seguirà dient que cerco la destrucció d'Israel, però us puc ben assegurar que si volen viure tranquils amb Palestina, amb el Líban, amb Síria... no poden pensar en el seu exèrcit com a únic element de “diàleg”...

S'han de cercar solucionar de forma pacífica les causes del “terrorisme”, que no pas per dialogar quedaran pas com uns covards!

Ricard Monistrol

2006-07-20T13:47:00.000+02:00

Zapatero antisemita?

A veure, una foto del president del govern amb una “Kufiya” (mocador de coll o pel cap, normalment de petits quadres blancs i negres) que li van posar uns joves saharià en un acte públic a la Universitat d'Alacant ha despertat tota mena de atacs furibunds per part del PP, l'ambaixador d'Israel i destacats membres de la comunitat jueva...

Però, la qüestió no ve d'aquesta fotografia... Les declaracions de Zapatero, que assumeixo completament, destacaven la tèbia resposta de la comunitat internacional (o més ben dit, silencis) davant de la destrucció i dels morts del Líban (i també Palestina), i que la legítima defensa no s'exercita tal com fa Israel.

Se l'ha acusat de antisemita i d'anti-israelià... Però voldria fer dues puntualitzacions: una de acadèmica i una altra de política.

Primer no és pot acusar a ningú d'antisemita quan a qui es defensa també és d'origen semita... Ens expliquem: els jueus formen part de l'anomenada comunitat semita, però també en formen part altres pobles de la contrada, com per exemple els palestins o algunes poblacions del Líban. Per tant, són semites que assassinen a altres semites...

Segon, manifestar la repulsa per uns actes que contravenen les Convencions de Ginebra en guerra i la Carta Fonamental de les Nacions Unides no crec que sigui cap acte anti-israelià. El dret a la crítica democràtica no pot defugir ni a EUA, que casualment (recordeu Faluya) recolza la matança de civils tant a Palestina com a Líban i, sobretot, a Israel que exercita de forma brutal la seva gran preparació militar... contra edificis i infraestructures civils!

A més, em permeto recordar de com Bush va manifestar la seva alegria en la sortida de les tropes de Síria del Líban, tot dient que a partit d'aquell moment serian lliures.... de morir a mans israelianes?

Ricard Monistrol